Vet Aquí Que... del 14/3/2019

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. Els pesos meravellosos, compte popular. Veig aquí que una vegada, això ja fa bastants anys, hi havia una dona que era viuda i tenia només un fill. Però eren molt pobres, molt pobres. Només tenien una cabra, i d'aquesta cabra vivien fer un patricó de llet al mateix i se l'havien de repetir. Per sopar, per dinar. Però és clar, van arribar un moment que la mare va dir que la llet sola no passés. Saps què podíem fer? Anar a vendre la cabra. I si ens donessin uns quants dinarons, podíem comprar mongetes, cigrons i una mica de carn. A veure, i el fill va dir, mare, no et preocupis, que aniré al mercat, vendré la cabra i ens portaré quants diners a casa. La mare va dir, doncs ves el fill, va agafar la cabra i se la va portar al mercat. Però és clar, al mercat hi ha compradors de tota mena, com hi ha al món, bones persones i altres que no ho són tant. I llavors hi havia un comprador que li va dir, noi, on vas en aquesta cabra? Diuen, mira, és que la volem vendre, la voleu vendre. I quan vols, doncs no ho sé, a veure, què em donaria de la cabra? I l'home li va dir, mira, noi, te puc canviar la cabra per uns quants pesos? Però no et pensis que els pesos són normals i corrents? Aquests pesos són meravellosos. Per tant, compte el que pots fer en aquests pesos meravellosos. Aquell noi s'ho van passar, i que allò molt van redar 100%, no? Però el noi va tornar a casa, molt content, i quan va arribar la mare ja li va veure la cara. Ai, noi, t'ha deu haver anat molt bé perquè fas molt bona cara. Aquest, quants diners n'has tret? No, mare, de diners no n'ho he tret cap. Però mira, a canvi de la cabra m'han donat aquests pesos, però són els pesos especials, que no els hauràs vist mai. Ai, va dir la seva mare, per la mort de Déu m'ha tocat un fill tan tan oca, com si això és una desgràcia. Va agafar els pesos i us va llançar per la finestra i van caure allà a l'ort. Però bé, aquí, doncs, bueno, el noi, molt trist, perquè va veure que l'havien redat, se'n va anar cap a dormir. L'endemà, quan va abrir la finestra de l'habitació, va veure com un arbre, que era altíssim, altíssim. Va mirar el fruit que feien i eren les tabelles de pesos. Ai, quina cosa més meravellosa! Llavors el que va fer és va pujar en què t'abra, per veure si podia agafar unes quantes tabelles de pesos. Però com més amunt tirava el noi, més la pesolera s'anava fent més alta, més alta, fins que va arribar un moment que el noi va mirar cap baix, és que no es veia ni la casa, ni el poble, ni res, i tirant la pesolera va tirar més amunt, més amunt, fins que arribar a un país que no havia estat mai. Quan va deixar la pesolera, va trobar una dona balleta i li va dir, ui, lluc, ja fa temps que t'estic esperant aquí. Fa temps que t'esperava, eh?, el noi va quedar molt sorprès. Diu, sí, t'esperava per dir-te una cosa. El gegant que viu en aquest castell és el que va robar els diners del teu pare. I ara per això sou tan pobres. Vaja, i mira, si ets prou valent, te'n vas al castell, però al castell hi ha un gegant, un gegant d'aquests terribles, que és el que va prendre els tots els quartos que teníeu voltros. Allavors el noi se'n va anar cap al castell. En aquell moment no hi era el gegant, però sí que hi havia la geganta. I li va dir, ui, què fas aquí desgraciat? Que no veus que el gegant coincideu, te menjaràs? O és que el noi va dir que jo també tinc gana, que em podiu donar alguna cosa. Aquella geganta li va donar una mica de sopar i el va posar a la pastera. La pastera és com un armari, però així hauríts un tel. Va obrir la porta de la pastera i el va amagar dins. Sobretot no facis soroll ni res perquè el gegant te menjaria. Va arribar l'hora de sopar i es van sentir uns passos, uns sorolls, i havia arribat el gegant. I el gegant va dir, ui, sento l'oreta de cartendre. I la dona diu, no, no, no, és que he fet un cabrit al forn. Ara te'l dono per sopar. El gegant va sopar, se va menjar tot el cabrit, i llavors acabant de sopar, cada dia feia el mateix el gegant. Se posava el damunt de la taula al sac de les monedes, que havia robat el pare del lluc, i les anaven en comptant, en comptant, cada dia feia el mateix. Però de tant en comptar, se va quedar adormint. A llavors el lluc va sortir de la pastera, i anant molt en compte, va robar les monedes, el gegant, sense fer soroll, que estava adormit. I se'n va anar corrents cap a la pasolera. Però a mig camí, a mig camí, el gegant es va despertar i va córrer el seu darrere. El lluc que ha agafat a la pasolera, però el gegant em va s'hi va fer rar, el lluc baixant de pressa de pressa, i el gegant al darrere. Però en aquell moment, quan el lluc quasi que tocava terra, la balleta, que era una fada amb la vara màgica, va tocar la pasolera, i la pasolera va desaparèixer. I el gegant, que era del de la pasolera, va caure a terra i es va fer a 1.500. Llavors el lluc corrents van anar cap a casa de la seva mare, i li va dir, mira mare, aquests són els diners del pare, aquells que va robar el gegant. I llavors, a partir d'aquell moment, van ser molt feliços, molt rics, i es va menjar un món de nissus. Compte, compte, compte, compte. L'Amor de les 3 Tronges Vet aquí que hi havia una vegada un rei que volgués fer un favor als seus húbpits, va decidir posar una gran font d'oli al seu jardí perquè tothom anés a buscar-ne. Quan ja es pot dir que no en quedava, va anar-hi una pobra olleta a la qual li feia molta falta per fer un remei per la seva neta que estava malalta. Ell era una mica sorda i no ho havia sentit abans. Quan va arribar ja no en quedava, però em vol dir repassant i de goteta en goteta encara va arribar a omplir un citrill. Però quan ja marxava amb el citrillet ple, veus aquí que el príncep Bernadet, sense voler, li va donar un cop el citrill, el citrill va caure a terra i es va trencar. La vella desesperada perquè ella desgràcia va malallar el príncep amb aquestes paraules, així no tinguis sort ni ventura fins que no hagis trobat l'Amor de les 3 Tronges. Malgrat que el príncep va córrer a la cuina per tornar-li a donar oli a la vella, la maledicció ja estava feta. Aquestes paraules van amoïnar molt el príncep i va començar a ficar-se. No menjava, no dormia, sempre pensava en la maledicció. Fins que un dia va dir al seu pare que li donés diners, un bon cavall, un bon vestit i sobretot permís per anar pel món en cerca de l'Amor de les 3 Tronges. El pare li va semblar que sí, que ho havia de fer, i el noi se'n va anar. I camina, que caminaràs, va topar un riu, i a la vora hi havia una balleta que aprovava de passar. Però que no veieu que el carrer no se s'endurà, el bernet cridava. No os hi fiqueu, què voleu fer? És que haig d'anar a l'altra banda, deia la iaia. Doncs jo us hi dure, home! La va pujar les anques al cavall, i en un instant van ser l'altra banda. Ai, quin favor més gros que m'has fet, deia la balleta, digue-m'ho en pas, i a la millor et puc ajudar. Vaig a buscar l'Amor de les 3 Tronges. Diga el Bernadet, ja faria un gran bé si em diguéssiu un pare. No hi vagis, hi ha un gegant terrible que el vigila. Molts nois ho han intentat abans que tu, i tots s'han mort. El Bernadet li ha explicat la balleta a la maledicció, i que no tindria reports, tant li era morir com no, perquè viure sense alegria no volia, que ell volia trobar allò de les 3 Tronges, i que passés la maledicció. Clar, si és com dius, ja t'ajudaré. Mira, ve sempre cap on vegi sortir el sol. Arribaràs a unes portes molt grosses de bronza que piquen tota l'estona. També hauràs de passar un camp de formigues i un altre amb una serp de 7 caps. Opa, i com ho he de fer perquè les formigues em deixin passar? Els hi dones blat i amb la serp de 7 caps, llet, i a les portes de bronza. Unta les frontises em voli i s'aturaran, i el gegant, allò era el que més polifeia el Bernadet. Mira, quan siguis dins, fixa't bé com té els ulls. Si veus que té els ulls tancats, fos corrents que està despert. Si el veus amb els ulls oberts, ves-hi confiat perquè és llavors que dorm. Arriba't al taronger i talla les 3 Tronges. El Bernadet li va donar les gràcies. I camina, que caminaràs, va trobar un treginem bumbul i 3 sacs de blats. Li va comprar un nostàl·lic, va comprar garras de llet. 7, una per cada cap, i una alladoli. I va continuar caminant, caminant, caminant. Cap al lloc, doncs surt el sol. Finalment va haver les portes de bronza, que no s'aturava mai de picar amb un estèpid que feia tremorar el terra i esclatava dins del cervell. Patapam! Patapam! Patapam! Era impossible a passar, perquè és que allò t'enganxava i et feia suquet. El Bernadet s'hi va apropar pels costats, va treure l'oli, i va ontar les frontises, i ves per on les portes es van naturant. Cada vegada, més a poc a poc, fins que al final van quedar mig obertes. I el príncep va córrer a passar. De seguida va trobar el camp de formigues, eren tan negres que no semblava ni camp ni semblava res, semblava un carbó. I què va fer el Bernadet? Va córrer a treure els sacs de blat, i vingués cap a blat, i vingués cap a blat, i les formigues, naturalment, totes, totes, menjant el blat, agafant-lo, i puguem-lo portar d'un costat a l'altre, i el Bernadet va poder passar tranquil. Va arribar el camp on hi havia la cert de 7 caps. Feia uns xiolets... I per cada una de les 7 boques, que s'atarrissaven els cabells. On Bernadet li va presentar les 7 gerres, i l'animal va ficar un cap dins de cada una, i ala, veu que veu! La cert va ser la més satisfeta del món, i on Bernadet pogués passar ben tranquil, no és que la cert no el veies, que anava xecant-la a l'un cap per a l'altre, però no es van ballugar de les gerres. I va arribar al jardí. I va veure el taronger. I va veure les 3 tronges que penjaven del taronger. I el gegant, ha gegut amb els ulls ben oberts. Senyal que dormia. Si va acostar de puntetes, va fer-la al taronger sense quasi a l'anar. Va arribar el brot de les 3 tronges, les va collir, se les va fer calçarró, va baixar... Va muntar de munt del cavall, i un surra al galop. Amb la fresca el gegant es va despertar, i em veurà aquell que fugia i el taronger sense les tronges. Va pagar un crit que va fer tremolar les muntanyes, i corria, corria, corria darrere d'ell. I amb Bernadet com una bala que arriba al camp on hi ha la serp. Però el gegant al seu darrere cridava, Serp, atura aquest malaït que ens pren l'amor de les 3 tronges! I la serp anava dient, una paraula per cada boca aturar-lo, mai ningú n'havia donat un glob de llet, i ell m'ha dut 7 gerres. Per mi, que passi! I la serp el va deixar passar. Formigues! va cridar el gegant desesperat. Pareu aquest policó que ens pren l'amor de les 3 tronges! Perarlo! Si ens ha hagut 3 sacs de blat ben plens, que passi, que passi! I el van deixar passar. I quan veia que s'acostava a passar les portes, el gegant es posa a cridar portes! Atureu aquest malaït que ens pren l'amor de les 3 tronges! Com aturar-lo, deien les portes, mai ningú n'havia donat degreix, i ell ho ha fet! Que passi! I el deixa passar. I de seguida que el Bernadet va haver passat, les portes es van tancar, i el gegant es va quedar allà dintre per sempre. Quan el Bernadet va veure que no perseguia ningú, va durar el cavall. I, mort de sed, com estava, se li va ocórrer obrir una tronxa. Jo de creure i pensar, i creure que de la tronxa ens sortia una noia. Una noia com un sol. La cosa més gentil que mai n'havia sumiat amb una pell de seda i una caballera que li arribava a la cintura. Encara no va haver sortit que es posa a dir Bernadet, Bernadet, dona'm aigua, dona'm aigua, com ho fego! No en tenia ni una gota d'aigua al Bernadet. I la d'onzella... va desaparèixer l'acte. I per molt que la cridar, no tornarà com pareixa. Ai, el Bernadet es va transtornar. Va reprendre el camí, però com més anava, més sed tenia. Fins que va arribar un moment que no podia aguantar més. I va pensar... cobrir-hi una altra tronxa. I ho va fer. I de la segona tronxa va sortir una altra d'onzella encara més vella i garrida que la primera, amb una caballera onada que li arribava als Junolls. Bernadet, Bernadet, dona'm aigua, com ho fego! I com que el Bernadet no en tenia ni una gota... Va desaparèixer l'acte. I per molt que el Bernadet la va cridar, no va tornar. O Bernadet pensava que es moria allà mateix, de pena, de desesperació i de sed. I camina, que caminaràs i la sed anava sempre augmentant. I la venia en unes ganes grosses d'obrir la darrera tronxa, però va dir primer, moriré de sed. Enten que m'ha costat trobar aquest amor. Es va agafar fort el cavall per no caure si es desmallava de sed. I a la fi va trobar un por. Va córretreure un por al d'aigua. Va veure, se la va tirar pel cap. Quan ja va estar ben tranquil, llavors sí. Va obrir la darrera tronxa. I ja ho crec, que d'aquesta també va sortir una d'onzella. La cosa més fina i purificada que havien contemplat els humans. I aquest cop, ell tenia aigua preparada. I quan ella va sortir de la tronxa, li va dir, Bernadet, Bernadet, dona'm aigua, com ho fego! Perió el por al sencer que havia tret del por! I ella va guè fins que va estar assesiada. Ai, llavors sí que el Bernadet estava feliç. I ja em va delit quan veia davant seva aquella noia tan meravellosa, resplendent com el sol amb una caballera que era com orfilat que li arribava als tormells. Ja havia trobat, finalment, el que tant el tormentava. Havia trobat l'amor de les tres tronxes. Ara, cap a Palau, li va dir si és que vols venir amb mi. Enllestir les noces, si és que et vols casar amb mi. Sí, Bernadet, sí que vull venir, sí que vull casar amb tu. M'ha salvat la vida! I aquí, que sí podrien dir quant ha contat, quant ha acabat, però no, no, no baixi o d'entendre i saber que la vida no és tan fàcil. Escolteu com segueix, el cap d'un parell de dies a caminar. Ja van arribar, però del Palau. Saps què he pensat, diuen Bernadet, aturant el caball a l'ombra d'una noguera al costat d'un pou. Que se t'ha de rebre amb els donors que et corresponen. Tu no et moguis d'aquí, que jo aniré a cercar un carruatge i tot l'acompanyament que et mereixes. Ella no volia pas, a mi no em fa falta carruatge ni acompanyament. Ja m'està bé arribar a la grupa del teu caball. Però, en Bernadet deia, no pateixis d'estimar de tu, esperen a la hora d'aquest pou, que en un instant hauré tornat. I li va donar un anell d'or i diamants. Ella va prendre i se'l va posar al dit. I li va dir, doncs, torna de seguida Bernadet per la mort de Déu. I on Bernadet li va prometre, vas per onar el caball i sí que en feia de via, sí, sí, sí. I, mentre tant, la noia, avergonyada que la veiessin els qui passaven, es va enfilar dalt de la noguera. El cap de poc va venir a cercar aigua a una criada del poble, una noia més lleig acompacat i més mascarada que un carboner. I tot s'ha de dir, gens bona persona. Quan omplia la gerra, va veure reflectida dins les aigües del pou la imatge d'aquella donzella tan gentil i va pensar que allò que veia, com en un mirall, era ella, la minyona. Oi, cabella que sóc, no me n'havia pas adonat. Oi, i que blanca, i que fina. I jo vaig a fer de criada. Ah, no! I va trencar la gerra. La gerra es va fer amb els buscins. I veient allò, la noia de les tres tronges, va esclafir a riure, però fort, fort que no ho podia evitar. I la criada va xacar el cap i la va veure dalt de la noguera. I la primera idea va ser de pujar dalt i llançar-la al pou. Perquè va veure que no era ella la guapa, sinó l'altra. Però s'ho va pensar millor. Va pensar que no hi trec. I fins i en sorpresa diu, ah, filla, també ve, què hi fas aquí dalt? Baixa, i parlarem amb una estoneta. I la donzella baixa, tot o confiada. I es va posar a parlar i va ser tan innocent que en un instant li va explicar tot. I a la criada, l'hevantat dins del cap, una grana enveja, i va pensar, per què ella ha de ser reina i jo ha criada tota la vida i sempre soc arrimada de tant treballar de sol a sol. I vinc a rumiar com podia fer per canviar els papers. I al final li diu, oi, que estic contenta del que m'expliques. Però per rebre el fill del rei i tot el seu acompanyament i dels aquests cabells tan rossos i tan llars però amb molts cabellats i ambullats, vina, que jo et pentinaré i seràs encara més bonica. I com que aquí mal no fa, mal no pensa, la donzella li posa el cap damunt la falda, tota confiada, i fins i tot va tenir tant menestar que es va dormir. I la criada, pentina, capentina, aquells cabells queden com l'hor filat. I mentre la noia dormia, li va treure l'anell i sol va posar ella. I llavors li va clavar una agulla, que era el clatell. A l'acte, la donzella de la tronja es va convertir en una colometa blanca i va marxar volant. I la noiota va pujar damunt de la noia d'esperar. I ja tenia pensat fer-se passar per l'amor de les tres tronges. I llavors va arribar tota l'acord amb el rei i la reina, el Bernadet. I la noiota des de dalt de la Núgira. Mira que has tardat molt, Bernadet, però avui t'ho perdono, de tant que t'estimo. Quan el Bernadet i tots els altres em veuen aquella noia lletxa, com el dimoni, que semblava feta amb el mollo de fillams, es van quedar de pedra. El Bernadet, que a la beura no se'n sabia venir el rei, i les reines feien creus d'aquella tria, i després de tanta feina havia fet el seu únic fill. La criada, com a explicació, es va posar a dir el sol i la serena m'han fet la pell morena. És perquè ha estrigat tant. El Bernadet va veure que portava l'anell. I s'ho va creure. I va pensar angoixat, no hi ha remei. És ella, encara que no ho sembli. Va sortir blanca i bonica de la tronja i una miqueta de sol la posada de color de l'aram. Però paraula, és paraula. La van vestir amb un vestit de ceda fina, tot brudat amb bor, i es va fer el casament. I després es va fer el banquet. Però a mig dinar, per la finestra, va entrar una coloreta blanca. I vola que vola d'un costat a l'altre de la taula, i sobretot, cap allà on seia el Bernadet, que no li teia la vista del damunt, i li donava miquetes de la seva mà, que ell agafava amb el seu vec. I mentre tant el color em deia, per mi es fan les nocetes, i només menjo les miquetes. I la nova princesa, la criada, se l'ha de cantar manotades dient, quina animal més lleig, quina pudor que fa, traieu-lo de la meva vista, mateu-lo. I el Bernadet, per defensar la coloreta, la va agafar ben fort. I es va posar a caronar-la i a fer ripetons. I fent això, li va trobar la punta d'aquella agulla que d'havia clavada al cap. I va pensar, pobreta, i va estirar la agulla, i la va treure. Ah, i en aquell precis moment, la coloreta es convertint en aquella donzella que havia deixat a la vorilla del pou, aquella donzella tan gentil, amable, vella, resplendent, aquella que em vedalia tothom. I la va señalar molt dit, aquest és el meu amor, aquesta és la donzella que jo vaig deixar a la barra del pou, aquesta és la noia que jo li aprumés al matrimoni. Aquest és l'amor de les tres tronges que tant em va costar de trobar i comptar en tot el que havia passat. I tothom estava amb els cabells drets, i van tancar la criada dalt de la torre més alta, i la criada de l'enreviada va fer un tró, i es va tirar dalt de baix, i d'ella no em va cantar més negalls ni gallines. I jo, en Bernadet, i l'amor de les tres tronges, van fer unes noces de pinyor al vermell i unes festes mai vistes, i ball, i més ball, i encara són vius, i és que no són morts. I jo me'n vaig venir perquè del tec, a mi, no me'n van deixar ni un possí. I que te cric, que te crac, el conte s'ha acabat. I que te cric, que te crac, el conte s'ha acabat. Derrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. I que te cric, que te crac, el conte s'ha acabat. I que te cric, que te crac, el conte s'ha acabat. Sant Justenques, un programa d'entrevistes de les eleccions i històries personals de dones de Sant Just.