Vet Aquí Que... del 21/3/2019

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. I no se bas raschet im stron. Wie gänze gibt barfus und haben kein schul. Der Schuster hat leder kein Leisten dazu. Der Ruh kann ja den Gänzelein auch machen kein Schuster hat barfus. Rundallabà, Rundallabè, no us cregueu res del que us diré. El cigronet. Conta popular català. Una vegada era un home i una dona que no tenien cap fill. Estaven molt tristos i sempre deien si poguéssim tenir un fillet encara que fos petit com un cigronet. Un dia la dona havia posat un oi de cigrons al foc. Quan tot d'un plegat va sentir tot de crits, espantada va córrer, va destapar l'olla, cada cigró s'havia tornat un nen o una nena. La dona va voler treure l'olla del foc. Com cremava tant, a l'agafar-la, les nances li va caure a terra l'olla. Tots els cigrons es van aixafar. I la dona vingui a plorar, pobre de mi, quina desgràcia que he fet, mare meva, quin horror plora que ploraràs. Amb això es va sentir una beueta. Mare, mare, mare, no ploris! Mare, mare, mare, no ploris! La mare, tot espantada, va mirar per tot arreu, no en sortien aquells crits. No veia res, però fixant-se-hi bé, a sota de la cadira va veure un dels més petits cigronets, que no sabia fer res, que contenta que va estar. La mare el va agafar i va dir, ai, quin nen tan aixerit, ja sé com et diré, cigronet. Si mare sí, m'agrada molt aquest nom. Mare, mare, vull no treballar. Què dius, va dir, la dona, treballar. Si mare sí, vull treballar. No, no, no, tu el que pots fer és jugar. Ara et donaré una piloteta i te'n vas al pati jugar. No, mare, no, vull treballar. Mare, vull treballar. Mare, vull treballar. Ai, mare, meu, aquest xiquet. Doncs mira, potser sí, encara em vindràs bé per guardar el siderer, perquè sota la finestra es veia un meravellós siderer carregat de sideres ben vermelletes i madures allà l'altre. Tenim aquesta llesca de pa i ja té pots enfilar. Mentre el cigronet era dalt del siderer, la terra va començar a tremolar. Era el pare de Tantarantana, un gegant més alt que una muntanya. En veure tantes sideres va dir, Renault, quines sideres més reboniques, moltes menjaré totes. I Pep, pobra de tu, sinta que es cap. Va cridar el cigronet. El pare de Tantarantana vinc a mirar. Com que no veia ningú, va tornar-hi. I quines sideres tan reboniques, moltes menjaré totes. I Pep, pobra de tu, sinta que es cap. El pare de Tantarantana mirant i remirant, a la fi va veure una llesca de pa que es va llogar. Cura, d'ençà de quantes llesques de pa parlen. Però em fixant si bé, va veure el cigronet a sota. Jo et tinc a dir, va agafar la llesca de pa i el cigronet, els va ficant un sac pedovi al coll i cap a casa falta gent. A l'arribar a casa seva, va deixar el sac a terra. Però el cigronet, com que era tan remenut, amb un foradet que havia el sac, es va escapar. I ràpid, ràpid, s'enfilarà a la taulada de la casa del gegant. El pare de Tantarantana, alficar la mà dintre del sac per buscar la llesca i el cigronet, va veure que n'hi havia re. Renoi, què ha passat aquí? Que se m'ha escapat. Va al sac, al cap, i va sentir una vegada que deia. Epip, mira on soc. Ai, el cigronet va dir el gegant quan el va veure. Que t'agafaré i que et xafaré com un volet. Ja pots pujar. Ai, si no tragueixes, va dir el cigronet. Però de ràbia li va dir. Ara mateix pujaré. Però vull saber com tu has fet per pujar aquí de llet. Molt fàcil. Va dir el cigronet. He fet una muntanya d'olles ben empilada fins que he arribat a la taulada. Doncs jo també ho faré. I el pare de Tantarantana se'n va anar a comprar totes les olles que va trobar. Em va fer una bona pila i s'hi van filar. A mig pujar les olles van començar a tremular. I el gegant va caure, pota, pim, pota, pam, i es va xafar unes. Es va xacar en ràbia. Cigronet, bon cigronet. No me'n reis. Com t'has fet per pujar aquí de llet? Mira, va dir el cigronet. He fet una muntanya de pots ben empilada, ben empilada fins que he arribat a la taulada. I el pare de Tantarantana se'n va anar a comprar tots els pots que va trobar. Va fer-ne una bona pila i s'hi va començar a enfilar. Quan jo era gairebé dalt de tot, els pots se li van ballugar, van caure a terra, i ell, pota, pam, es va trencar a les. Una altra vegada ben en ràbia et va trobar. No me'n reis, cigronet. Com t'has fet per pujar aquí de llet? He fet una muntanya de cassoles ben empilada fins que he arribat a la taulada. El pare de Tantarantana va comprar totes les cassoles que va trobar. Va fer una bona pila i s'hi va enfilar. Va començar a pujar amb un, amb un, amb un. Ja arribava, ja agafava el pauet del cigronet. Quan les cassoles se li van tombar i pota, pam, es va empilar. Va caure a terra i ell es va quedar, com una coca, aixafat. I el cigronet, tot contenia xerit, va baixar de la taulada, molt content i satisfet. Corrents, corrents, va tornar amb la seva mare. I que t'acris, que t'acac, aquest conte s'ha acabat. Si no és mentida, serà veritat. Ay, apopeia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerfurt brot. Verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh. Steh ich mich keine Feder und weiß mich keinen, weiß nicht der Hungerflot. La filla del sol i la lluna, rondalla popular mallorquina. Ve't aquí que el sol i la lluna tenien una filla molt garrida i molt polida, que es preveia que volia anar amb ells a córrer a món. Tant el seu pare com la seva mare li deien que es cansaria, perquè ells mai es podien d'aturar, ja que sempre havia de córrer, però ella no se'n feia càrrec. Un vespre, quan la mare va anar a sortir de casa, es va agafar amb ella i de cap manera no la volia deixar anar si no se l'enduia. La mare tot era dir-li, et cansaràs, no em podràs seguir i com que no em puc d'aturar, allà on et cansis t'hauré de deixar. Però ella t'osuda, que t'osuda, de cap manera no la volia deixar. A la lluna no li va quedar altra remei que emportar-se-la. I camina, que caminaràs, camina, que caminaràs, que caminaràs, i que caminaràs, sempre durien el mateix pas, però mai es d'aturàvem per res. I la filla va començar a cansar-se, però no us hava dit a la seva mare, fins que no va poder més i li ho va haver de dir. La lluna li va parlar així. Veus dona, com jo t'ho deia? Mira, t'hauré de deixar, perquè jo no em puc d'aturar ni un moment. Et deixaré en aquesta platja i podràs viure en ella, en aquesta caseta. Tu i un pare et vindrà a veure cada dia, i jo, cada tres setmanes, vindré a passar les nits amb tu durant 8 jornades. I sense d'aturar-se ni una passa, la lluna va deixar la seva filla en aquella platja i se'n va anar. La filla del sol i de la lluna va viure anys i anys, tot a sola, sense veure res ni persona nada. Som pare, cada dia, l'anava a veure, i sa mare li feia companyia 8 nits cada tres setmanes. Veus aquí que un dia el rei va anar a caçar gavines, i va veure aquella caseta perduda per la platja que mai no havia vist. Tenia molta set i s'hi va acostar. La filla del sol i de la lluna estava filant el peu de la porta, i així que la va veure, el va rebre molt bé, com per tocar un rei, i li va parlar així. Senyor rei, vostè deu tenir set amb tant de sol i tant de trascar per aquesta platja palada. Segui i veurà una miqueta. Galladeta vine al brocal del Pou. Deixa'n lligar pel llivan. Baixa a buscar aigua fresca pel senyor rei. Puja de pressa, que t'espera. Guotet de vi, vine de seguida. Deixa't omplir per la galladeta i vés-te'n a les mans del senyor rei que té set, perquè pugui veure força. Si comprens que no resta satisfet, torna-te'n a omplir i torna a venir altre cop. Així que ella va parlar, la galladeta se'n va anar cap al brocal del Pou. De pressa va tornar a pujar. Ja hi havia el guotet que l'esperava. La galladeta va omplir el vas. Aquest se'n va anar a les mans del senyor rei, que va veure de seguida. Se'n va anar a omplir-se altra vegada, i el rei va tornar a veure. El rei no sabia si somiava o estava despert, perquè mai no havia vist cosa semblant, i no sabia què dir. La filla del sol i de la lluna li va tornar a parlar. De segur que de tant de cor a tant que s'ha, li deu haver vingut gana, i li vindrà bé de berenar. Llenya, vés al fogó i encenta. Paella, corre a posar-te damunt del foc. Se trill, avó cal oli a la paella i deixeu-vos fregir. Enciam, tomà, aquest pebrot, veniu de l'or ben de pressa. Poseu-vos a la galleda i renteu-vos. Tu balles, estaneu-vos damunt la taula. Tu velló, got, plat, furquilla, correu ben de pressa per a la taula. Tu oli, un de la menida. Tu paella, escodell dels peixos, el senyor rei. Que vingui el ganivet i llesqui el pa, que es posi a la vas de la mà del senyor rei. Tu, graveseta, vés-te'n a taula i omple el vas perquè el senyor rei pugui veure. Tot va passar tal com la filla del sol i de la lluna va menjar. I, parant de fila, va preparar el berenar del senyor rei, que no sabia què li passava. Ai, n'estava tot enamorat. Quan va haver de berenar, va menjar tot, i en acabar li va dir, si el teu nom jo sabia, la meva dona em mataria, i amb tu em casaria. Sou filla de bon pare i de bona mare, que per res res no hem hagut d'amagar la cara. La mare és blanca, el pare és rosa, i de nit i de dia volta amb el món i els coneix tothom. Si el seu nom sabia, el senyor rei també el coneixeria. Viuen i viuran i han estat, són i seran. Com a rei que som, no puc prendre dona, si no sé el seu nom. El rei se'n va anar amb gran recança, sense poder-se treure del cap aquella noia tan agradable, la qual pensava que era filla d'un pescador. Va arribar a casa seva, i fil parlant-ho va explicar la reina. La seva dona, que era molt pretenciosa, amb gran orgull, li va contestar. El que fa una pescadora, ho fa una reina i senyora, i se'n va anar a la cuina, i va començar a menjar la llenya, la paella i el satrilla, els plats i les tovalles, però res no es va moure de lloc. La reina més confadada, perquè veient que ser reina no havia pogut fer el que havia fet una pobra pescadora, va agafar les brazes amb les mans per veure si se'n sortia. Però tot es va cremar, i d'aquella van morir i la van anant a terra. En tornar del fossar dels criats, en tornar del fossar, tots els criats, els servidors i consellers, el van cridar i li van dir, el senyor rei no té fills, ni fills, ni dona, i si es mor, per qui serà la corona? Senyor rei, busqui una altra dona. El senyor rei prou que s'hauria casat amb la pescadora, però allò de no saber qui era el seu pare, no podia ser per a tot un rei. I es va casar amb la donzella més polida i més gentil de tota la ciutat. Van viure molt feliços, van passar mesos i anys, el rei sempre pensava en la pescadora fins que un dia, decidit, tornar a caçar gavines per aquella platja per veure si la veia. La filla del sol i de la lluna, com l'altra vegada, estava filant el pèl de la porta, i quan va veure el senyor rei quedar tan parada, que el fus li va caure al mar, i com si res li va dir, Déu al govern, senyor rei, com ho passa? Vine, vine, gavinetet, talla'm la mà dreta, que se n'anirà a pescar el fus que m'ha caigut al mar, i tu, maneta, me'l portaràs i tornaràs a enganxar-te el braç. I tant va passar com ella va dir, i si el rei havia quedat parat la primera vegada, més ho quedà aquesta. I la donzella te l'hi va convidar a veure i a berenar, tot de la mateixa manera que el dia que es conegueren. I si el rei se n'havia anat enamorat a les hores, més se n'anamora ara i tornar a dir-li, ai, donzella, si el teu nom jo sabia, la meva dona em mataria i amb tu em casaria. I la filla del sol i la lluna li va dir, sóc filla de bon pare i de bona mare, que per res no hem d'amagar la cara. La mare és blanca, el pare és rosa, i nit i dia volten pel món i els coneix tothom. Si el meu nom sabia, el senyor rei també els coneixeria, viuen i viuran, i en estat són i seran. El rei ja no podia més. Com a rei que som, no puc prendre dona si no sé el seu nom. El rei se'n van tornar a casa seva tot que ha picat pensant de qui devia ser filla aquella pescadora. En arribar a casa seva va explicar la fe... En arribar a casa seva va explicar la reina fil parlant de tot el que havia passat i aquesta, com l'altre reina, va dir, el que fa una pescadora o fa una reina i senyora. Es treu l'anell de la reina i la tira el pou. I va cridar el ganivet perquè li tallés la mà i anés a buscar l'anell. I en veure que el ganivet no li tallava, se la va tallar ella. Ai, pel tall es va fer escolar, es morir i la van enterrar. En tornar del fossar dels criats, els servidors i els consellers el van cridar i li van dir, senyor rei, no té fills, ni fills ni dona. I si es mor, per qui serà de corona? Senyor rei, busqueu una altra dona. El rei va dir, jo em casaré però aquesta vegada de sembla pescadora. I haig de saber el seu nom, Pesi qui Pesi. Me n'aniré a la seva caseta, em demagaré que ella no em vegi i li faré mil maleses fins que Pesi qui Pesi podré saber el seu nom. Aquell mateix dia se'n va anar cap a la platja i va arribar a entrada de fosc. La donzella no se'n va donar. El rei es va posar dintre a la caseta i li va bucar tot l'oli del grasol i va agafar el satrill ben agafat, ben fort, ben fort. I es va amagar darrere de la gajerra. Quan es va fer fosc o donzella, va bé de sopar, va entrar a la caseta i tot era dir, grasol, ensenta, grasol, ensenta. I el grasol contestava, no puc que no tingui oli, satrillet, ves-lo omplir, no puc senyora, que em tenen agafat. Calla'm al parlat, si aquí no hi ha ningú, qui vols que et tingui agafat? Vés, empliu, grasol, com t'he dit. No puc senyora, que em tenen agafat. Aquesta conversa la van tenir moltes vegades, fins que la donzella molt anotjada va dir, com s'entén que et tingui agafat? Per filla del sol i de la lluna, que sóc, que no obràs o me l'espagaràs. El rei no va necessitar res més, ja sabia que la seva namorada era filla del sol i de la lluna, poc es podia pensar ell que tenia uns sogres tan rics i regalats, tan grans i tan senyors. De seguida va deixar el satrill, va sortir de terrer a la gérra, va demanar perdó a la donzella i li ho va oferir la mà per casar-s'hi. La donzella, com que també li agradava molt, ja ho crec que li va dir que sí, per en fer unes bodes com mai se n'hagin vist d'aquelles contrades. Se'n va parlar molts anys i encara se'n parla com ara mateix nosaltres. I van viure sempre feliços i van tenir tres fills, l'un era blanc, l'altre era rosa i l'altre palat. I vè't aquí el conte acabat. Vè't aquí una vegada. El mita del Minotaure i el rei Midas. És un mita tret de la mitologia grega i que ha arribat els nostres dies a través de primer de la oralitat i després de la llengua escrita. Això va passar segons els grecs fa molts, molts, molts anys. Amb una illa la decreta hi havia un rei, el rei Midas. Era molt poderós, molt poderós. Havia fet la guerra per totes aquelles illes i per continent, per Grècia, per Atenes, per totes les ciutats de la costa grega. I tant, tant farotxa era que tots aquests regnes havien de donar-li cada any un tribut si volien viure en pau, sinó els donava a fer la guerra. Així era que aquest rei, el rei Midas, cada any cobraven recompenses de tot arreu. Però vè't aquí que aquest es va fer construir un palau preciós per un gran arquitecte. Aquest palau va fer tant, tant preciós. El seu soterrani va fer construir com una mena de presó per un ésser, per un monstre, que era mig toro i mig home. Era el Minotaure i el tenia tancat allà dins d'una mena de presó, però era una presó especial. Era un labyrin, era un labyrin fosc enterrat sota terra. Aquest labyrin podien entrar, però no podien sortir mai més d'allà. I allà, al mig d'aquest labyrin, estava tancat el Minotaure. El Minotaure només s'alimentava de carn humana. Així era que el rei Midas sempre demanava carn humana. I amb el rei de Tennis, el rei Egeo, li va demanar que cada any havia de donar-li set nois i set noies i per alimentar el seu Minotaure. I així era que cada any era un despert pel rei Egeo que havia de triar set nois i set noies i enviar-li capa creta per alimentar aquell Minotaure. Ja tocava, ja era la data d'enviar-li aquests set nois i set noies. Llavors el seu fill, que seu, va dir-li pare. És una barbaritat, això és una crueltat tan espantosa que no ho podem consentir. Saps, pare? Aniré jo, entraré i venceré en aquest, en aquest, en aquest món, en aquest Minotaure i s'acabarà tot. El rei Egeo li va dir fill meu, no, perquè et mataran i no pot ser que hi vagis, no vull que hi vagis. Tant va insistir-te a seu, tant va insistir que finalment el seu pare li va dir, doncs a veure, doncs vés-hi. Perquè té seu, era un jove, fort, guapo, formit i s'atrevia amb tot això. Finalment ja l'hi he recidit i li va donar permís per que es n'és. Li va advertir, fill meu, fill meu, tu te'n vas amb un vaixell. Aquest vaixell porta una vela negra i va capa creta. Però quan torni aquest vaixell i si tu estàs viu, canvia la vela negra per una vela blanca i així en sabré, sabré que tornes viu. Jo estaré guaitant, des de dalt d'una muntanya de l'ecròpolis, estaré mirant-hi guaitant cada dia a veure si torna aquest vaixell amb vela blanca o amb vela negra. I així va ser, es va despedir del seu pare i va marxar amb els joves. Quan van arribar a la illa de Creta i van arribar al port, van dirigir-se ràpidament cap a la presència del rei Midas. El rei Midas els va rebre. De seu els va dir, vull ser el primer d'entrar al laberint per vencer en aquest minotaure. El rei Midas va es posar a riure, va dir, això és impossible, però si així us desitges, així serà. Però quan estaven parlant amb el rei Midas, la seva filla, Arianna, el mirava, el contemplava. Se n'havia enamorat d'aquell jove tan ben plantat. I quan van baixar a baix al laberint, ella seguia, el seguia. I quan van estar a la porta, ella li va dir, de seu no aconseguiràs sortir d'aquí, encara que vencis al minotaure estaràs rodant per aquest laberint i no aconseguiràs trobar a la porta. Però mira, hi ha una estratègia, fixa't bé, jo et dono aquest cap d'ell de fil, enganxa'l per una part d'aquí a la porta, ben ferm, i tu ho ves descapdellant el fil mentre entres a aquest laberint. I així podràs tornar a sortir si es veu. I així va ser, de seu va agafar aquell cap d'ell de fil i va entrar al laberint. A mica en mica va deixar anar al fil, va deixar anar al fil fins que va trobar allà, un ésser com un pelut i fort, el va agafar al minotaure i el va llançar cap a una banda. El seu es va aixecar, va deixar anar al fil però va aconseguir agafar al minotaure per les banyes, el va agafar i el va llançar cap a una banda i una altra banda i una altra banda, fins que el va deixar mort a terra. Estava tot fos negre, negre. Finalment, buscant per terra, va aconseguir trobar aquell filet. I sí, sí, va agafar el fill, el va anar cap d'ellant i va anar seguint per allà on havia passat, i va anar seguint, seguint, seguint, fins que va arribar la porta. Ariadna l'esperava fora. Quan el veur el va posar contenta i plena de goig mediant, de marxar de pressa, tots plegats, cap al port, amb el vaixell, perquè el rei Midas, quan s'entiri, ens perseguirà i ens matarà. I així va ser que ràpidament se'n van anar cap al vaixell, van agafar al vaixell tots els nois i noies i l'Ariadna, en ells, i van anar mare en dins, mare en dins, però quan ja feia uns dies que anàvegaven, l'Ariadna es va trobar malament. T'asseu? La va deixar amb una illa i va dir, tornaré a buscar-te. Ara aniré a buscar més provisions. I va anar amb una altra illa, i a una altra illa, a buscar amb provisions, va tornar a recollir l'Ariadna, però l'Ariadna ja era morta. Així va ser que tot trist se'n va anar una altra cop al vaixell, però es va oblidar de canviar la vela. Portaven encara aquella vela negra. Tots, tots els nois i noies i el T'asseu ja es dirigien cap a tenes, mentre tant el seu pare, el rei Ageo, desesperat, sempre mirant des de dalt de la muntanya, mirant al mar, a veure si veia venir aquell vaixell amb el seu fill, a veure si era la vela negra o la vela blanca. T'asseu, però es va oblidar de canviar la vela, encara portava aquella vela negra. Però ja, al cap de uns dies de contemplar, va veure allà al fons, el rei Ageo, va veure al fons, el vaixell, amb la vela negra. Desesperat, perquè va pensar que el seu fill havia mort, es va llançar del precipici cap al mar. I així va ser, com aquell mar que es va engolir el rei Ageo, es diu ara el mar Ageo. T'asseu, va arribar, i es va enterar de la mort del pare i desesperat, també ple de dolor, però va ser un rei, el rei de tenes, que va inaugurar la democràcia, aquesta democràcia, que encara avui tenim. I mireu, mi t'ha explicat, mi t'ha acabat. Vete aquí una vegada. Vete aquí un gat, vete aquí un gos, vete aquí un contrafós, vete aquí un gos, vete aquí un gat, vete aquí el conte acabat. Vete aquí un gos, vete aquí un contrafós, vete aquí el conte acabat. Vete aquí un gos, vete aquí el conte acabat.