Vet Aquí Que... del 4/4/2019

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí que, en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... El primer porquet va trobar un home que portava un feix de palla i li va dir que el bon home li va donar la palla i ella es va fer una casa. No va trigar gaire, es va presentar el llop. Va trucar la porta i va dir porquet, porquet, deixa'm entrar. I el porquet no, no, i no, perquè ho dic jo. I el llop es va enfadar i va dir jo, bufaré, ho dolaré i la casa tensorraré. Ja pots fer i jo no t'obro. I el llop es va menjar el primer porquet. El segon porquet, caminant, cercant fortuna, es troba amb un home que portava una garba d'arsos. I li va dir, bon home, si em donessis aquests d'arsos jo em faria una casa. I el bon home li va dir, sí, sí, li va donar i ella amb els d'arsos es va fer una casa. No va trigar gaire, torna a passar el llop. I va trucar la porta. I li va dir, obrem, porquet, vull passar. No, no, i no, no entraràs perquè ho dic jo. I el llop es va enfadar i va dir jo, tant, què faré, bufaré, ho dolaré i la casa tensorraré. I així ho va fer. Va bufar tant com va poder, va, ho dolà, i sí, sí, la casa es va ensorrar. I li va menjar el segon porquet. Bé, el tercer porquet, anava i tot tranquil, pel món, cercant fortuna, i troba un home carregat de maons. I li va dir, bon home, si em donessis els maons jo em faria una casa. I el bon home li va donar els maons. I el porquet es va fer una casa molt forta, molt maca. Cap d'una estoneta va passar el llop i li va trucar. I li va dir, obrem, porquet, et vull visitar. I el porquet va dir, no, no, i no, perquè jo t'ho dic, jo no t'obreia. Es va enfadar, es va enfadar, i va ho dolà, i va bufar, i va tornar a bufar, i va tornar a ho dolà, i la casa no es va ensorrar. I li va dir, molt enfadat, molt enfadat. Va passar una estona i li va dir, tinc que pensar, tinc que pensar com el puc menjar, com ho puc enganyar. I li va dir, mira, saps què, perquè allà baix hi ha un camp de naps més bons. Pau dir, és que anéssim acollint, on és aquest camp? El camp és allà, al farrer, i és al farrer, i són boníssims, i podríem anar. Què et sembla si et vingués a buscar a les 6 del matí? I podríem anar. I el porquet va dir, sí, sí, molt bé. I al matí, en ves de ser a les 6, es va xecar a les 5, se'n va anar al camp de naps, va acollir-los tots, i quan va vindre allò va buscar-lo allà dins de carrer. Truca la porta, què va, i si és? I li diu, no, i els tignos naps ja els estan coient, li havia d'estar al cuig. I li va passar a l'enfà. I li va pensar, que puc, filla, doncs, escolta'm, perquè mira, hi ha una pomera allà baix, a l'ordre del senyor Rector, que és tan madura i bonica. Què vol dir, és venir a posir, mira, demà t'hi vindré a buscar a les 5 del matí. I al matí es va xecar el porquet, i se'n va anar a les 4 del matí. I va acollir els pomers, i vinc a posar els pomers a la cistella, però es va entretenir massa, i jo ja s'ho havia de pensar, i se'n va a presentar. Ah, estàs aquí, i dius, sí, sí, mira, tu, són boníssimes, mira, t'hasta-la. I li va tirar la pomera, li va tirar molt lluny, molt lluny, i jo penava a buscar-li, mentre estan, va aprofitar el porquet per baixar corrents, corrents, i se'n va anar cap a casa, i va tancar la porta. I llop no va por, però està ben fadat, tan fadat, que ja no podia més. I li va dir, ja ho sé, que faré, pujaré la teva olada, i entraré a la seva casa per la feina, per la ximineia, i ho va fer. Però el porquet, de posar el foc, corrents, un oi, ben gran, ben gran, a volir, i quan va baixar, el llop, ell destapa l'olla, cau a dins de l'olla, i es cau. I quan va tindre ben cotxe, va menjar per sopa. I aquest conte ja s'ha acabat, ja està explicat. Una vegada hi havia un avi i un àvia que vivien a una armazia. Tenien una neta, la Marietta, que sempre cantava, i mai s'enfadava. L'avi, que era molt treballador, havia semblat molts pèsols a l'or. Molt content, se'ls mirava, i va dir, tindran pèsols tot l'hivern, s'estan hi ballant. Amb això, una colla de perdals, que eren alli prop, comencen de picar aquest pèsol, tic-tic, i l'altra també. Cuida, va cridar l'avi, Marietta, corre, vés a l'or, i espanta els ocells, que s'estan menjant tots els pèsols. La nen, amb una branca a la mà, es fica a l'or, i vinc a córrer a cridar. Per d'alets, per d'alets, no es mengeu els pèsolets, per d'alets, per d'alets, no es mengeu els pèsolets. Jo crec que els va fer fugir, però, del darrere d'una muntanya molt alta que hi havia al fons, va sortir el gegant barriua, que tenia al nas una barrua, un saloll al mig del front, una cama cap aquí, l'altra cama cap allà, i una barra allarga, allarga, com un dia sense pa. El gegant, que sí, fa una passa, agafa la Marietta, obre la bocaça, i nyam, nyam, se l'empassa d'alets. L'avi, veient que la nena no tornava, ja ja diu, què passa? Vés a veure què fa la Marietta que no torna. La Valleta se'n va cap a l'or. I veu el gegant allà lluny, no veu la Marietta i endevina el que ha passat. Tornes la nostra neta, plora la Valleta, tornes la nostra neta, però el gegant, fent burle li contesta, no te la tornaré, i gràcies pots donar, que de tant vella a tu no et vulgui menjar. La pobreiaia se'n va corrents cap a la masia, avi, avi, avi, avi, el gegant barriua que se'n va menjar la Marietta. L'avi, sent el que ha passat, agafa una destral del darrere de la porta i surta a buscar el gegant. Ja veuràs, aquest com me l'espagarà. Caminant, caminant, passa per a d'una base on hi havia una al Canadà. Monti, avi, vida loca, si busques el gegant barriua, deixen venir, que et puc servir. I l'avi diu, doncs d'acord, posa't al darrere i ja tenim l'avi al davant amb la destral i al darrere l'oca per llogar l'equeta. Camina, que caminaràs, troben un acord en mis del camí. Monti, avi, la companyia, si busques el gegant barriua, deixen venir, que et puc servir. Una corda, diu l'avi, doncs mira, potser sí que anirà bé. Posa't al darrere i ja tenim l'avi al davant amb la destral. Al darrere, l'oca per llogar l'equeta, i al darrere l'acorda, cargolant, descargolant, cargolant, descargolant. Tot fent camí, se sent uns grans cops. Era una massa que picava a terra. Monti, avi, la companyia, si aneu buscant el gegant barriua, deixen venir, que et puc servir. I l'avi diu, una massa, potser sí, posa't al darrere i ja tenim el davant l'avi amb la destral i l'acord. Al darrere, l'oca per llogar l'equeta, el darrere l'acorda, cargolant, descargolant, i al darrere la massa, que cop que donava, pam, per el que xafava. Cop que donava, pam, per el que xafava. Caminant, caminant, vam trobar una gla, petit o petit o. Bon dia, avi, i tot de l'acoll, si aneu buscant el gegant barriua, deixen venir, que et puc servir. Tant petit o, no tindràs por, clar, jo no en tinc barri de por. Avi, deixen venir, que et puc servir. Avi, deixen venir, que et puc servir. L'avi va dir, mira, que vingui, no sé per què servirà. I ja tenim l'avi al davant amb la destral. Al darrere, l'oca per llogar l'equeta, el darrere l'acorda, cargolant, descargolant, cargolant, descargolant, i al darrere la massa, que cop que donava, pam, per el que xafava. I al darrere, la gla sol tiraran, pim, pim, pim, pim, pim, pim. Amb això, que ja veuen allà al fons la cova del gegant. Mira'n per aquí, mira'n per allà, escolta'n bé, no hi és. Quina sort. Veia aquí, que se'n van cap a l'entrada, i allà al fons veuen un foc i un oi de farinetes que volia. La gla d'un bot es fica dintre de l'olla. L'acorda s'estira davant de la porta. La massa s'enfila al damunt de la porta. Amb una banda de la porta s'anaga l'oca, i a l'altra banda l'avi. Amb això, que se sent ja un gran terrabastall. La terra tremola, és el gegant per l'iua que arriba. I quan el sent, la gla de dintre de l'olla es posa a cantar. Algú vol matar el gegant per l'iua, que del nas una barruga, un sol ull al mig del front, una cama cap aquí, l'altra cama cap allà, i una barba llarga llarga, com un dia sense pam. Mala, i d'olla! Gosa sonriure't de mi, com tan aquesta cançó! Ara veuràs qui és el jo! El gegant enrabiat fa una passa. L'acorda li salient tot tu lligues. La gla salta de l'olla. Se li clava el d'un i cull i el deixa sec. L'acorda se li encargola. La massa salta i li pica el cap. L'oca comença a passejar-li les cames, surt l'avi, i amb l'atastral, saps, li talla el cap. La nena, que estava en mig mort, però que no l'havia m'estagada, amb tants caps i sotrecs, s'espavila i surt de la panxa del gegant. Quina alegria! Tots la versaren. L'avi ballava, l'oca cantava, l'acorda comptava, la massa picava i la gla votava. I així, tots plegats, van desfer el camí. I si encara l'han arribat, aviat seran aquí. I darrere de la porta hi ha un sac de conflits que a tots els nens de miners hi fiquen els dits. Vet aquí una vegada. El mita del Minotaure i el rei Midas. És un mita tret de la mitologia grega i que ha arribat els nostres dies a través de primer de la oralitat i després de la llengua escrita. Això va passar segons els grecs fa molts, molts, molts anys. Amb una illa la decreta hi havia un rei, el rei Midas. Era molt poderós, molt poderós. Havia fet la guerra per totes aquelles illes i també per continent, per Grècia, per Atenes, per totes les ciutats de la costa grega. I tant, tant farotxa era que tots aquests regnes havien de donar-li cada any un tribut si volien viure en pau, sinó els donava fer la guerra. Així era que aquest rei, el rei Midas, cada any cobraven recompenses de tot arreu. Però vet aquí que aquest es va fer construir un palau preciós per un gran arquitecte. Aquest palau va fer tant, tant preciós el seu soterran i va fer construir com una mena de presó per un ésser, per un monstre, que era mig toro i mig home. Era el Minotaure i el tenia tancat allà dins una mena de presó, però era una presó especial. Era un labyrin, era un labyrin fosc enterrat sota terra. Aquest labyrin podien entrar, però no podien sortir mai més d'allà. I allà, al mig d'aquest labyrin, estava tancat el Minotaure. El Minotaure només s'alimentava de carn humana. Així era que el rei Midas sempre demanava carn humana. I amb el rei de Tennis, el rei Egeo, li va demanar que cada any havia de donar-li set nois i set noies i per alimentar el seu Minotaure. I així era que cada any era un desesperit pel rei Egeo que havia de triar set nois i set noies i enviar-li capa creta per alimentar aquell Minotaure. Ja tocava i era la data d'enviar-li aquests set nois i set noies. Llavors, el seu fill, que seu, va dir-li, pare, és una barbaritat, això és una crueltat tan espantosa que no ho podem consentir. Saps, pare? Aniré jo, entraré i venceré en aquest, en aquest, en aquest món, en aquest Minotaure, i s'acabarà tot. El rei Egeo li va dir, fill meu, no, perquè s'admetran i no pot ser que hi vagis, no vull que hi vagis. Tant va insistir-te a seu, tant va insistir que, finalment, el seu pare li va dir, doncs, a veure, doncs, vés-hi, perquè té seu. Era un jove, fort, guapo, formit, i s'atrevia amb tot això. Finalment, ja li ho s'he dit i li va donar permís per cas més. Li va dir, però li va advertir, fill meu, fill meu, tu te'n vas amb un vaixell. Aquest vaixell porta una vela negra i va cap a creta. Però quan torni aquest vaixell, i si tu estàs viu, canvia la vela negra per una vela blanca. I així en sabré, sabré que tornes viu. Jo estaré guaitant, des de dalt d'una muntanya, de l'ecròpolis, estaré mirant-hi guaitant cada dia a veure si torna aquest vaixell amb vela blanca o amb vela negra. I així va ser, es va desperdir del seu pare i va marxar amb els joves. Quan van arribar a la illa de creta i van arribar al port, van dirigir-se ràpidament cap a la presència del rei Midas. El rei Midas els va rebre. De seu els va dir, vull ser el primer d'entrar al laberint per vencer en aquest minotaure. El rei Midas va es posar a riure, va dir, això és impossible, però si així us desitges, així serà. Però quan estaven parlant amb el rei Midas, la seva filla, Arianna, el mirava, el contemplava. I l'havia enamorat d'aquell jove tan ben plantat. I quan van baixar a baix al laberint, ell el seguia, el seguia. I quan van estar a la porta, ell li va dir, de seu, no aconseguiràs sortir d'aquí. Ara que vencis al minotaure, estaràs rodant per aquest laberint i no aconseguiràs trobar a la porta. Però mira, hi ha una estratègia, fixa't bé. Jo et dono aquest cap d'ell de fil, enganxa'l per una part d'aquí a la porta, ben ferm, i tu ho ves descap d'allà en el fil mentre entres a aquest laberint, i així podràs tornar a sortir si es veu. I així va ser, de seu, va agafar aquell cap d'ell de fil i va entrar al laberint. Mica en mica va deixar anar al fil, va deixar anar al fil fins que va trobar allà, un nècer com un pelut i fort, el va agafar al minotaure i el va llançar cap a una banda. El de seu es va aixecar, va deixar anar al fil, però va aconseguir agafar al minotaure per les banyes, el va agafar i el va llançar cap a una banda i una altra banda i una altra banda, damunt i avall i una banda i una altra banda, fins que el va deixar mort a terra. Estava tot fos negre, negre. Finalment, buscant per terra, va aconseguir trobar aquell filet. Sí, sí, va agafar el fil, el va anar cap d'allà i va anar seguint per allà on havia passat, i va anar seguint, seguint, seguint, fins que va arribar la porta. Ariadna l'esperava fora. Quan el veur el va posar contenta i plena de goig mediant, de marxar de pressa, tots plegats, cap al porta, amb el vaixell, perquè el rei Midas, quan s'entedi, ens perseguirà i ens matarà. Ràpidament se'n van anar cap al vaixell, van agafar al vaixell tots els nois i noies i l'Ariadna, en ells, i van anar mare endins, mare endins. Però, quan ja feia uns dies que anàvegaven, l'Ariadna es va trobar malament. Va ser el seu, la va deixar amb una illa i va dir, tornaré a buscar-te. Ara ni deia buscar més provisions. I va anar amb una altra illa, i a una altra illa, a buscar provisions. Va tornar a recollir l'Ariadna, però l'Ariadna ja era morta. Així va ser que tot trist se'n va anar una altra cop al vaixell, però es va oblidar de canviar la vela. Portaven encara aquella vela negra. Tots, tots, els nois i noies i el Tasseu ja es dirigien cap a tenes, mentre tant el seu pare, el rei Azeo, desesperat, sempre mirant des de dalt de la muntanya, mirant al mar, a veure si veia venir aquell vaixell amb el seu fill, a veure si era la vela negra o la vela blanca. Tasseu, però, es va oblidar de canviar la vela, encara portava aquella vela negra. Però ja, al cap de uns dies de contemplar, va veure allà al fons, el rei Azeo va veure al fons, el vaixell, amb la vela negra. Desesperat, perquè va pensar que el seu fill havia mort, es va llançar del precipici cap al mar. I així va ser, com aquell mar que es va engolir al rei Azeo, es diu ara, al mar Azeo. Tasseu, va arribar, i es va enterar de la mort del pare i desesperat, també ple de dolor. Però va ser un rei, el rei de tenes, que va inaugurar la democràcia, aquesta democràcia, que encara avui tenim. I mireu, mi t'ha explicat, mi t'ha acabat. Vete aquí una vegada. Vete aquí una vegada. Vete aquí una vegada. Vete aquí una vegada. Vete aquí una vegada. Vete aquí una vegada. Vete aquí una vegada. Vete aquí una vegada. Vete aquí una vegada. Vete aquí una vegada. Vete aquí una vegada.