Vet Aquí Que... del 25/4/2019

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. El gall, el xai, el porquet i el drac renyac. Una vegada hi havia un gall molt aixirit que vivia al mar retort. I va dir que un matí m'envai a Montserrat a donar un vol. I va començar a caminar i li va caure una fulla de pare al cim de la crista. I es va assustar. Va desmayar-se. No sabia el que li passava. Ha assustat perquè m'ha caigut el cel al cim de la crista. I li va dir que et passi. I li va dir que m'ha caigut el cel al cim de la crista. I li va dir que et passi. I li va dir que et passi. I li va pensar que anava a Montserrat i li va caure el cel al cim de la crista. I li va dir que va llamar el vol de Montserrat. I li va trimular i li va dir que li va traure a el carrer Pautrani. I des de cotxes familiarment es va portar a donar olhaит del vol. molt assustat, molt assustat, oi no hi ha neus, no hi ha neus. Vinga, saps què podríem fer? Anem a donar un vol pel món, que així ens tranquil·litzarem i ens agradaran molt. I van anar caminant, caminant. I amb tot això es va fer de nit, sovint passant molt bé, tots tres, donant vols pel món. I van dir, ara potser que mos féssim una casa, jo no vull tornar a Can Retort, jo no vull tornar a Can Grengis, jo no vull tornar a Can Planxat. Saps què podem fer? Fem-nos una casa. I el gall va dir, jo em plomaré i de les plomes m'hi faré una casa. I així ho va fer. I se'm va anar a dormir. El xai va dir, jo em tondré i de les llanes em faré una casa. I així ho va fer, i se'n posa a dormir la casa. Però la porqueta va dir, jo ves que m'ho puc fer? Va començar amb el morro a furgar la terra i va trobar a fer unes ferradures. I es va agafar, es va aportar al ferrer, i el ferrer li va fer una casa. I va fer una casa molt forta, amb els ferradures de ferro, i se'n va posar a dormir. Allí vivia a prop del bruc, vivia el gran, granyac, que tenia una gana, sovint ja bé tot, sobretot ni mal dels que no fossin, ni massa petits, ni massa grans. Va sentir la oloreta i va dir, ui, avui, i va anar a la casa del tall. Truca la porta. Qui ha, això que el drac riñar, que em deixés entrar? No, que menjaries? Doncs si no m'obres, bufaré, xuclaré i la casa te tiraré. Bé, així ho va fer. Va començar a bufar, a odolar, a xuclar, i al final a casa totes les plomes van volar. I llavors el drac va xuclar, i es va xuclar viu al gall. Després va dir, ho tinc més gana, i sent la oloreta del xai, i se'n va a casa del xai. Pum, pum, qui ha, això que el drac riñar, que em voldries obrir? No, no pas, perquè si t'obro, se'n menjaràs. Doncs jo bufaré, odolaré, xuclaré, xuclaré i la casa t'esfondraré. No, no, ja pots fer el que vulguis, però sí, sí. El drac va bufar, va xuclar, i tot allà anè, va volar, va volar, i al final va xuclar tant, tant, tant, que es va xuclar el xai. Sencer. Bé, crec que d'haver satisferit, però d'on jo? Jo encara me'n vaig a buscar a la porqueta, perquè jo estic rodoneta, tenim roseta, i se'n va cap allà, truca la porta. Pum, pum, qui ha? Sóc el drac riñar, que em deixes entrar. No, que et menjaries? No, doncs jo bufaré, xuclaré i la casa t'esfondraré. Ja pots bufar, ja pots xuclar, i jo no t'opro. I el drac va bufar, va xuclar, però no va poguer. Es va enreviar, la casa era molt forta, no la va poguer esfondrar. I es va enfadar molt, molt, molt. I es va donar tomos, i tomos, i tomos... I va pensar, i va pensar. Bé, en tinc una de pensades. Torné a trucar, pum, pum, qui ha? Sóc el drac riñat, i m'hauries de fer un favor molt gros, molt gros. Estic ple de pollos i em piquen, que és un desastre. No puc aguantar, no puc aguantar. Bé, bé, m'ho voldries treure, m'ho voldries obrir, i m'ho podries treure. Sí, sí, mira, passa el cap a la gata on era, i te'ls trauré. I ell va pensar, i va entrar, i va posar el cap al forat que es porta ja dels gats. Va entrar el cap, va tenir el cap a dins, va dir la porqueta, ara vaig a buscar el pinte, i te'ls passo, i te'ls tracto a los pollos. Va agafar el net d'estral, i va fer ja el cap al rodó. Després va agafar un gany i vet gros de la cuina, i li va obrir la panxa. Qui, qui, qui va sortir el gall més content? Va sortir el cap de la mica... Bé, bé, va sortir el luchai, i al final ell més contenta. I van dir, ja volem tornar a un cap a casa, que aquí les aventures no ens convenien. I van tornar. Xino, xano, xino, xano, se'n van anar, cap a casa el retor, cap a casa el grec, el xai, i cap al planxat, la porqueta. I pel camí, a tothom qui trobava ell, li deien, mira, mira, anàvem on s'ha rat el gall, i li va caure el cel, el cim de la carista. I em troba el grec renyat, i la matàdia és ben mort, o cal que tingueu por, que ja és ben mort. I jo anàvem veig i m'ho anàvem explicant, però també els he deixat per vindre aquí, per explicar-ho, sí, ja està explicat i s'ha acabat. Ai, apropaia, que és una noooot. Wer schenk wie eine dreia zum zuckapum brot. Verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh. Steh ich mich keine Feder und weiß mich kein, wie weiß mich der Hungerflor. Drag, drag. Trontalla popular. Et veig aquí, una vegada, en un país llunyà, i hi havia un reialme, i en aquest reialme hi havia el rei, la reia... Però resulta que tenien un problema, i el problema era que del poble hi havia un drag, i aquest drag només feia que mal i fetes. I jo se'ls menjava el bestiar, i tot això. A veure, el rei va dir, això s'ha de posar fre amb aquestes coses. Però resulta que el va consultar els seus cavallers, i els cavallers van dir que no podien, que els li feia molta por, tot el que va passar. Doncs va passar que la gent del poble ja van estar fars de totes les trapelleries que feia aquest drag, perquè aquest drag baixava al poble, i a millor agafava el bestiar, o a millor agafava-los, i canviava els números de les cases, a millor agafava... I va, més aviat maleses d'aquest tipus. Llavors el poble va estar enfadat, i va dir al rei, doncs vinga, farem una reunió, tota la gent del poble, i tots els cavallers, a veure aquí quina solució podem tenir amb aquest problema del drag. I els cavallers ja no hi van anar, perquè ja tenien por. Llavors, entre la gent del poble, va sortir un sabater, i li va dir, escolta, senyor rei, a veure quina solució té per a aquest problema. I el rei va dir, oi, que no veieu que els cavallers ja han marxat, no en tinc cap. Jo m'atreveixo a matar el drag, però a canvi el que donareu. Diu que donaré la mà de la meva filla, i els que estem casats, què passarà? Diu que donaré també la meitat del realme. Amb això, aquest sabater va dir, doncs bé, jo m'atreveixo a matar el drag. Però abans li va dir el sabater, el rei. Escolteu aquí l'acord, no teniu un mac. Diu sí, però llavors va aparèixer un mac, era molt vellet, i diu que jo tinc molts anys, m'he desmemoriat i, a més a més, he perdut el llibre de màgia. Diu, però potser encara me'n recordaré, d'alguna fórmula. Diu, doncs va, digue-la, perquè si amb aquesta fórmula ja tenim solucionat, dius bé, que faci memòria, va fer memòria, va dir, sí, que em penso que deia, vinga, vinga, vinga, va, va, va, tararé, tararà, que caigui ja. I llavors va passar una cosa molt estranya, perquè la reina que estava al costat del rei es va transformar en una planta, amb la torreta i tot. Ui, el rei se va enfadar moltíssim. I llavors va dir, doncs bé, hem d'agafar la solució del sabater. Però el sabater, com que ja era gran, va dir, mira, ho faran els meus fills. I llavors el fill gran, que era llest, era llest i era palent, va dir, doncs bé, jo me n'aniré a matar el drac, però a veure, faré, li jugaré una trampeta, faré veure que sóc un menador ambulant. I llavors va agafar, se'n va anar cap a la cova del drac, el drac ja el va veure de lluny i diu, escolti, senyor drac, que no li agradaria un dels meus articles, perquè tinc de tot, eh, des de cistells, de respalls, ja no va tenir temps de dir res més, perquè el drac amb una mussada se van passar el germà gran del sabater i tot el que portava. Allà, llavors, clar, jo no hi vaig haver demà i que feia el fil mitjà i el fil mitjà abans de marxar, va dir, passaré a veure el pare. I el pare li va dir, escolta, fill meu, mira, jo no puc ajudar molt, però sí que t'ho diré una cosa, quan siguis davant del drac, has de dir, drac, patatxam, patatxam, vinc de part del rei i t'he de matar. Doncs el segon fill va agafar, diu jo aniré amb un cavall, aniré al galop, amb l'espasa, diu i entraré a la cova del drac i el mataré. Però el que no sabia aquest és que el drac es va amagar al darrere de la cova. I llavors, el fill segon del sabater, va anar corrents al galop, al galop, al galop, va entrar a la cova i de tant de pressa que anava, va xocar al fons de la cova i va quedar estabornit. El drac va sortir de l'amagatall i també se'l va crospir. Llavors, dins de la panxa, el germà que et deia, oi, veus? No he fet cas al pare, no he dit les paraules que em va dir. Què va passar? Que no es va quedar el tercer fill i el tercer fill, també que no tenia pas ganes d'anar a matar el drac, va demanar amb un cavaller amb un cavaller mig seu, una armadura i una espasa. Va posar, però abans, va anar a veure el seu pare. Escolta, pare, que em podies donar algun consell. Diu, mira, jo només t'ho puc dir una cosa. Quan siguis davant del drac, has de dir, draguet, drac, patatxim, patatxam, vinc de part del rei i t'he de matar. Ja veuràs com això solucionarà. El tercer fill va dir, però no sé si més jo matarem el drac. Ja veuràs, ja veuràs. Llavors va posar l'armadura que li venia per cert bastant gran i amb l'espasa que passava, jo que sé que la portava rossagant, li va anar cap a la copa del drac. El drac ja el va veure venir i l'esperava a la porta. I llavors, ell tot tramulava i el davant del drac diu, drac, li va dir drac, li va dir la fórmula. Draguet, drac, patatxim, patatxam, vinc de part del rei i t'he de matar. Llavors el drac li va agafar en atac de riure. Escolta, què dius? Que tu m'atiràs a mi, però si estàs tramulant com una fulla labra i no vinc a riure, el drac vinc a riure. Escolta, no riguis, li va dir el meu pare. I llavors el drac encara li va començar més, ganes de riure més, ganes de riure, tantes ganes de riure, que s'acontava la panxa amb les potes. I va caure de terra, de panxa en l'aire, vinc a riure, no es podia aturar. I llavors el fill del sabater diu aquest drac que és el que riu tant, i se n'ha fot de mi. Ja veuràs, quan estava estès a terra, va aixecar com va pujar aquell espai tan enorme i patatxam. I del coll van sortir els dos germans i el caball. I llavors van fer, van anar cap a dins de la cova i van trobar tres hors que els van posar al damunt del caball i van lligar el cap del drac a la cova del caball i cap al poble. Quan va arribar al poble el re va dir, mira, te podràs casar la meva filla i donar la meitat del realme tots molt contents. I llavors entraven les coses que van portar de la cova del drac i hi havia un llibre molt bé, ell i molt antic, i el mac diu, oi, això és el meu llibre de màgia. Oh, que bé! I llavors, clar, va buscar la pàgina per poder desencantar la reina que estava feta una torreta i anar planta. I llavors va buscar la fórmula que li deia, vinga, vinga, vinga, però no deia, va, vinga, vinga, vinga, ara caurà, ara caurà, vinga, vinga, vinga. I llavors la reina ja va tornar a ser la reina, però això sí, tot a xopa, perquè l'havien regat tant aquella planta que es va haver de anar a jugar. I cont'acontacte, cont'acabat. Vet aquí una vegada. El drac de Sant Llorenç del món. En el temps de la Invasió de la Moraina, dels Serraïns, els catalans d'aquestes terres es van haver de refugiar a les muntanyes, perquè eren els únics llocs on els moros, els Serraïns, no s'havien amoïnat de pujar. A la banda del Vallès, per exemple, la gent del Pla s'havien salvat dels cims de les muntanyes de Sant Llorenç del món, d'enferrenya, rocosa i perdadora, i allí, si s'havien vent segurs i protegits. Ara bé, els Serraïns no podien consentir de cap manera que tan a prop de la capital hi hagués un nombre tan gran de catalans tot fent-la viu-viu. En altra banda, pensaven que això podia ser fins i tot perillós per la seva seguretat. Van decidir un pla estratègic molt enginyós. Van fer venir de l'Àfrica un cadell de drac, encara força petit, i una nit fosca fosca ben demagat, el van pujar a la muntanya per torrents i xerragalls, i el van deixar en una cova que avui coneixem amb el nom de la cova del drac. I van deixar també algun xaís perquè la bèstia es pogués alimentar i fer-se ben grossa, ben grossa i ben poderosa. Al cap d'un temps, en efecte, la bestiota s'havia fet grossa i terrible, i s'havien menjat tots els xaís que l'havien deixat. I un bon dia, esclar, la gana la va empenya a sortir de la cova per cercar una miqueta més de ministra. Aleshores, va aparèixer a la llum el drac monstruós. Tenia tot el cos cobert d'escates, al cap, com de cocodril, una cua llarga, llarga, com un acert, l'esquena arissada de crestes, dues potes amb més descendits i dues ales enormes, com de ratapinyada. Era una bestiassa que feia tremular la terra i el cel. I aquest drac, afamat, va començar a fer allò que volien els serraïns, menjar-se la gent que trobàvem per aquelles singleres. Els estrells que va fer entre els catalans de la comarca van ser tan regrossos que aviat la notícia havia corregut com la pòlvora per tot Catalunya. Però es va intentar de lluitari, però les fleixes rebutien contra la seva curiosa d'escates com si fossin palletes de blat. I acostar-se per lluitari de prop era suïcida, perquè l'animalàs engrepava els homes, els feia xicina, amb menys temps del que cal per explicar-ho. Tot i això, els caballers ben armats i guarnits van intentar d'acabar amb la fera. Però desgrat de la destresa guerrera dels caballers, va ser la bíbria qui va acabar amb ells. La fama del drac de Sant Llorenç del Muni de les Seves Malvestats va arribar també a orelles del conte de Guifre, que aleshores ja havia conquistat Barcelona. I com a bon caballer que era, es va disposar a plantar cara de la bestiota. Es va fer ben guarnir i armar amb l'ocuriar-se el braç i la llança al puny. I se'n va anar cap a la muntanya, cabalcant, cabalcant, un magnífic caball acompanyat dels seus millors homes. En arribar als espedats de la Mola van haver de deixar els caballs i continuar a peu, perquè el camí era molt rost i estret. Quan el drac els va veure i ja van... Tot es va enfollonir i va començar a fer grans esbremecs i a treure foc pels ullals i pels caixals, i a fer trontollar les pedres de les muntanyes. Davant d'aquell inesperat terrabastall els caballs que s'havien quedat en un replà més baix es van esbaratant i sense nord ni seny van acabar estinvança espedats avall. Aquest moment és conegut com el cingle dels caballs. Tant bon punt es van trobar el com de la bíbria. Va començar la baralla, guifré, va agafar un pudor és tronc d'alzina i el brandava com si hagués estat una canyeta. Un moment que la bèsties va costar més el com de va descarregar una falconada amb aquell tronc. Talment un fabulós cop de mall. Va agafar el tronc i el va partir pel mig. Just en aquell instant el com de guifré va aprofitar per ficar-se entre les potes i clavar-li la llança entre mig de dues escates. Llavors el drac, malferit, va trocejar la llança que duia clavada i es va obreonar encara més amb el com de com ja només tenia l'espasa. Quina, quina por. El com de salvatge i horrible el com era fort i corajós com cap d'altra. I la baralla es va abrivar encara més. L'animalast traient foc pels ullals i sang per la ferida i el com de vigilan estutament que no deixar-se tocar i de tornar-se a deixar ferir fins que rodolan tots dos en mig de tornar a tocar el cos de la bestiesa a les hores la víbria veient-se perduda va fer el pensament d'escapar-se i va arrancar el vol. Però el conte Grifrê no estava per deixar-se perdre una presa que ja tenia mig seva i es va agafar les potes del drac amb tota la seva força. D'aquesta manera el conte va volar amb el monstre i com que estava sota del seu ventre l'animal volant no es podia defensar. Grifrê va anar clavant en furia un cop i un altre i un altre va entrar de la feira. Així el vol del drac no va poder durar gaire i tots dos van anar a parar pel defalliment de la feira al cim del puig de la creu després d'haver travessat per damunt de la vall del riu Ripoll en un vol impressionant i terrible. El lloc on va morir el drac al cim del puig de la creu s'hi va alçar una església romànica. En recorda aquella feta memorable que va acabar amb el terror de la comarca. Els ossos del monstre es van repartir per tot a la muntanya. Això és una llegenda catalana que ens ha explicada en Miquel Desclot i aquí ja s'ha acabat. Bé, aquí un gos. Bé, aquí un gat. Bé, aquí un gat. Bé, aquí un gat. Bé, aquí un gat. Bé, aquí un gat. Bé, aquí un gat. I couldn't put in trouble on the run Man, you found the old and young Twistin' the night away Yeah! Twistin' Twistin' Everybody's feeling great They're twistin' Twistin' there Twistin' the night away He's a man in Eden and close How he got here, I don't know Man, you wanna see him go twistin' the night away He's dancin' with the chicken slacks She's movin' up and back Oh man, there ain't nothin' like twistin' the night away There twistin', twistin' Everybody's feelin' great There twistin', twistin' There twistin' the night Let's twist the line Lean back Lean back Lean back Lean back Lean back What do you mean? Now why? Now twistin' There twistin' the night away Hear the fella in blue jeans Dancin' with the older queen Who's dolled up in a diamond rings And twistin' the night away Man, you wanna see her go Twistin' to the rock and roll Hear you find the young and old Twistin' the night away There twistin', twistin' Man, everybody's feelin' great There twistin', twistin' There twistin' the night one more time Lean back Lean back Lean back Lean back What do you mean? Ràdio & Desfer