Vet Aquí Que... del 17/10/2019

Són el grup Marc. Mestres, avies, recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Mestres, avies, recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. El gatet desobedient és un conte popular. Una vegada hi havia, amb una casa, una nena que tenia un gatet. Era un gatet molt bonic, molt bonic, petitó, molt petitó. Però aquest gatet no sempre li feia cas a la nena. Un dia la nena semenà a l'escola i li va dir, gatet, porta't bé, sobretot no surtis de casa. Però així que la nena va ser fora, el gatet faltava que li guessin dit allò, perquè amb les seves potes va obrir la porteta de casa i se'n va anar cap al jardí. Va travessar tot el jardí, se'n va anar a la porta de fora al jardí, al barri, i va veure que hi havia una carretera. Va mirar un cantor a l'altre que no passés cap cotxe, va travessar la carretera i va veure que a l'altre cantor hi havia un bosc. El gatet allà sí que va ser feliç. Va estar gairebé tot el matí i part de la tarda jugant sota els arbres d'aquell bosc. I, mica en mica, es van endinsant bosc, endins, endins, fins que, cap a mitja tarda, quan va veure que el sol començava a marxar i ell va voler tornar a casa, se'n va donar que no sabia el camí, que no sabia per on tornar, que sabia perdut. Ell sí que es va quedar allà amb un racó, plorant, plorant molt, sense saber on havia d'anar. Amb aquestes que per allà va passar un conillet i el va veure plorant. I va dir, per què plores? I el gatet li va dir, per què, per què m'he perdut i no sé tornar a casa meva? I el conillet, que es pensava que era un dels seus, li va dir, doncs no pateixis, vine a casa meva, la mare et donarà sopar, podrem dormir junts i demà de dia podràs tornar cap a casa. Bé, doncs sí que vindrem tu i el gatet va seguir el conillet cap al seu cau. Només entrar al cau de seguida el conillet va cridar, mama, mama, he trobat un conillet que s'ha perdut. Oi que ho donarem sopar i podrà dormir amb mi? La mare conilla de seguida li va dir que i tant, passa, passa, i vine i comença a sopar. I igual que tots els altres conillets li va posar una pastanaga per menjar. El gatet, quan va veure aquella pastanaga, se'l va començar a mirar i a mirar. I la mare conilla li va dir, escolta'm, que no t'agrada les pastanagues. No ho sé, és que no n'hi he menjat mai, no n'has menjat mai. Va ser llavors que la mare conilla se'l va mirar una mica més i va dir, escolta'm, tu no ets cap conillet, qui ets tu? No ho sé, li va dir el gatet, jo no sé qui sóc, no sóc cap conillet. I la mare li va dir, no, perquè tens les orelles curtes, tens una cua, escolta'm, escolta'm, tu què... Perdona, torno un bon tros enrere. A veure... Va? Mama va cridar el conillet des de fora. He trobat un conillet que s'ha perdut i està plorant. Ai, que pot sopar amb nosaltres i quedar-se a dormir fins demà? I tant, li va dir la mama. I la mare conilla li va posar una pastanaga en el plat. El conillet es va mirar en aquella pastanaga. Que no t'agraden les pastanagues, li va dir la mare conilla. És que no n'he menjat mai. No n'has menjat mai. Doncs què voldries menjar ara? Li va preguntar la mare. No ho sé, un retolí... No, perdona, com estic? Tornem a la mama, però un segon, que no recordo. Mira, vols explicar-ne un tu ara? I mentre estic revisant una mica? El Sabis Prudents dels Piteus és una antiga llegent de catalana recollida fa molts anys per un poeta que es deia Mocen Cinto Berdeguer. Una vegada, en un hostal dels que hi havia en el camí que va de Berga Manresa, s'hi van presentar tres homes que venien del poble de Sant Llorenç de Morunci, que en aquell temps se'n deia Sant Llorenç dels Piteus. Van picar la porta i quan es van contestar de seguida van dir que podrien passar benit en aquest hostal, oi tant, es va contestar l'hostaler, però qui sou vosaltres i on teniu? Bé, nosaltres anem a la fila de Manresa i som el Sabis més prudents dels Piteus, va contestar el més vell de tots. Aquest títol de Sabis prudents dels Piteus va fer riure molt a l'hostaler i a la seva dona, que ella ho sentia des de la cuina. I mentre donaven sopar, van anar pensant, molt de bon humor, a veure com els podrien anar provocant una mica per provar si realment eren Sabis o no eren. Quan van haver sopat, es van acompanyar a una habitació que hi havia dalt, molt fosca, i encara era més fosca perquè anava a única finestra que hi havia i van posar un armari al davant. Els tres Sabis se van anar oblid i, com que no sentien judents de soroll, es van adormir molt, molt adormits. Quan eren una mica cansats de dormir, van obrir els ulls, es van llevar i el Massave dels Tres se van anar a obrir la finestra, però al lloc de la finestra el que va obrir va ser la porta de l'armari. I com que va veure que no hi entrava gens d'aclaró, de seguida va dir, en els altres, va dir, mireu, encara és molt fosca, res, res, tornem a dormir, que encara podem dormir una estona més, i se van a entornar tots tres al llit. Van dormir unes quantes hores, i quan ja estaven del tot desvellats, el segon Sabi va anar a obrir la finestra i va tornar a obrir la porta de l'armari, tot això a les fosques. Com que en aquell armari era un lloc on normalment hi guardaven el formatge, de seguida aquest segon Sabi va dir, ui, tot el món fa molt de pudor de formatge, res, res, que encara és fosca, tornem al llit, i tots tres se van a entornar a dormir. Quan ja no podien més es va llevar al tercer Sabi, va obrir la porta de la finestra, i va dir exactament el mateix, va dir, ui, és veritat que el món fa pudor de formatge, però a més a més encara és tot fosca, una goba de llop, tornem al llit, que encara no hi deu haver per una estona, i tots tres se van a entornar a dormir. Cap al final d'ustalè, acompadit d'aquells tres Sabis, va entrar a l'habitació, els va preguntar si havien dormit bé, va apartar l'armari que tapava la finestra, i els tres Sabis van veure estrenyats que ja era de dia. Com que tenien molta gana, van demanar esmorzar, i mentre esmorzaven, un d'ells va dir, ui, ui, haurem de córrer perquè hem d'anar a la Fira, eh, de quina Fira parleu, els va dir a l'ustalè, a la Fira de Manresa, ja us ho vam dir ahir, a la Fira de Manresa, veieu aquella gent que arriba, no ens mireu, són la gent que ja torna de la Fira. Llavors, els tres Sabis se m'han adonat que havien dormit tot un dia sencer. Llavors esclar, lloc d'anar cap a la Fira de Manresa, van decidir en tornar-se cap a Sant Llorenç dels Pideus. Bé, d'això ja fa molt de temps, i la veritat és que Sant Llorenç encara no sabien que era una carbassa. Com que em va veure unes quantes reconades que hi havia a l'entrada de l'hospital, li van preguntant a l'ustalè què era allò, i l'ustalè els va respondre rient que allò era nous deuga. Ostres, nosaltres precisament anàvem a Manresa per comprar un euga. Si ens en volguessin vendre un d'aquests ous, no estaríem molt agraïts. L'ustalè va començar a riure per sota un nas, i els va dir, mireu aquests ous, els volíem tots per nosaltres, però si us voleu i els pagueu bé, us en deixarem portar un. Ells li van donar gairebé tots els diners que havien portat per anar a la Fira, i se'n van emportar la carbassa més grossa que hi havia a l'hospital. I se'n van anar a canviar amb un de tornar de cap a Sant Llorenç. Tot caminant, van començar a parlar amb un amb l'altre, de barrabuda, que els farien tota la gent del poble, el veureus arribar amb una cosa tan estranya i que no havíem vist mai com un ous deuga. Però, de cop i volta, un d'ells, el que portava l'ou, es va entrebancar amb una pedra, va relliscar, i la carbassa li va caure, rodolant, muntanya avall. Ell de seguida va començar a córrer amb pa i tala, però al cap d'una estona, d'anar rodolant, aquella carbassa va ensupagar amb una altra pedra i es va esbarlar. Amb 50 trossets. Un d'aquests trossets, precisament, va anar a parar amb un cau d'una llibre, i la llibre que hi havia dins va sortir a espalitar de corrents. Així que la van veure a córrer, els avis, es van pensar que era l'euga petita que havia sortit de l'ou. I de seguida van dir, ostres, se'ns ha escapat, mala guanya d'ougueta. Haurem de tornar sense la nostra ous a cap al poble, perquè la veritat és que si haguéssim arribat bé en el poble, l'any que ve no hauríem hagut de tornar amb en res a comprar un ous, però ara ho haurem de fer així, i haurem de tornar-hi a peu. I que t'acric, que t'acrac, aquesta història s'ha acabat. Vete aquí una vegada. Ara explicaré una llegenda recullida d'uns avis de la Roca del Vallès. L'hem titulat El Dirac de la Roca. Expliquen els avis més vells del poble que abans, cada any, quan arribava el mes de maig tothom es preparava per uns bons dies de gresca. Per celebrar que havia arribat el bon temps, durant l'hivern fa molt de fred a la Roca, tots els nois sortien de casa quan just començava a aclarejar, i carregats amb unes destrales molt grosses, i cantant a cor que vols totes les cançons que coneixien amb mitja gran rialhades, es dirigien als boscos de vora varunes del castell. El castell dels senyors de la Roca, que un dia havia estat gran i bonic com no n'hi havia d'altre, s'havia convertit per culpa d'una malaïda guerra en una pila de rocks i parets enronades. Encara faltaven molts anys perquè el tornessin a construir. Un cop al bosc, els nois triaven el pi més alt que trobaven, altallaven de soca re a la cosa destral i baixacaven entre tots perquè deien que no podia tocar a terra. Després el portaven a la plaça de l'Església. Allà el tornaven a posar dret i el plantaven amb la soca mig colgada a terra i apuntalat amb taulons i pedres grosses. Durant tot el mes de maig, aquell pi presidia les festes que cada diumenge es feien a sota les seves veu de capçada en aquella plaça. El matí, jocs pels més menuts, l'equit xalla intentava enfilar-se pel tronc de l'abra, fins a les branques on podien bastar les cireres i amb mallons que els organitzadors hi havien penjat a posta. A la tarda, grans ballades per tots els nois i noies grans del poble, més d'un casament n'havia sortit d'aquelles ballades. Els vells s'asseien en cadires de boga al voltant de la plaça, contemplant com s'hi divertien els seus nets. Els dies feiners, el pi es quedava tot sol, contemplant com la gent sortia ben de matí de les cases i per anar als camps a treballar, mirant-se l'abra de raull i esperant enciosos el proper diumenge. Però el que ningú no sabia en aquell poble de la Roca del Vallès és que, d'un temps ençà, potser perquè l'empeitava la justícia, on només pau desitj que ningú no la veiés, isarda com era, una vella bruxota s'havia instal·lat entre bassades enderrocades del castell. Diuen que coneixia tots els secrets de les plantes mansidoses i ramalleres i les entranyes dels animals, i que podia convertir les persones en gripaus o salamandres. I aquí explica que sovint se'l veia volar, vestida en parracs negres, a cavall d'una escombra feta de branques de bruc. Com que tota la nit feinejava amb les seves potingues, durant el dia dormia com un soc. Potser és per això que mai ningú no s'havia donat de la seva existència. Un dia de cada any, just quan començava el mes de maig, unes cançons valadreres i desafinades venien a trencar el son de la vella bruixa. Després, uns cops forts de destral a la soca d'un arbre, reales estridents i encara més cantades. Allò era del tot insuportable, i ella hi havia de posar remei, i tant si se'n vengeria. De terres de serraïns es va fer portar un drac petitó. Se'n creaven força de dracs en aquelles terres llunyanes, i per una bruixa com ella no era difícil fer una encarra que així. Però es veu que n'hi havia molta demanda, i és l'hora d'esperar uns quants mesos abans que no li portessin. Li va arribar un anic fosca de març, dins d'un cistell de bímed, amb una tapa d'aquells que s'utilitzen per treginaves gallines. Menut com era, ja només de veure'l, li vingueren esgarrifances a la bruixa. Amb la pell de llagardaix d'un color verd marronós, a les de rat penat, i 7 caparrons fastigosos que sobresortien de 7 colls prims dillarcs. La bruixa s'havia prou bé com havia d'alimentar-lo, perquè es fes gran en només 7 setmanes. Amagats en una ben, prop d'autora de sèl·legs, la primera setmana li va donar de menjar cocs de terra, escorpins i papasastres. La segona, gripaus, escursons i ratolins. La tercera, fejines i ratbufs. La quarta, guilles, gats masquers i toxons. La cinquena, cèrbuls i porcs anglars. La sisena, llops i un bau amb banyes. I la setena. La setena setmana no li va donar res, perquè va pensar que així tindria més gana. Era la tarda d'un tercer diumenge de maig, quan al poble de Barroca hi havia ballades sota l'abra de la plaça, al compàs d'un flaviol i un tamburí. L'avi de caldisora va ser el primer de veure'l. Era una mena d'un oblot negre que s'acostava rebent, acompanyat d'un soroll de llams i trons que feia faradat. S'acostava una forta tempesta i tothom va corre xoplogar-se a les cases més properes. Tot va succeir molt ràpid. Alguns asseguren que quan van mirar-se aquell núvol que em fosquia ballum del sol, van veure una bèstia enorme, amb set caps, set llengües i set narius, que volava amb unes ales semblants oves d'una ratepinyada, però molt més grosses. A cada cop de cua ens sorrava una taulada o un graner, i amb les set boques es cruçpia xaïs, vedells, cabres, gats, gossos i fins alguna criatura. Aseguda sobre el coll del mig, amb les cames aixarrancades, una bruixota escavallada semblava dirigir aquell monstre en mig de grans rialades. Al cap de pocs minuts tot s'havia acabat. El seu tornarà bastament serè, però ara el poble presentava un estat ruinós, cases ensorrades, noies que ploraven de por, noies que es volien fer el valent però es tramulaven les cames. L'abra de maig era estirat al terra de la plaça, amb les branques cremades. Hem de sortir-me a ta corrents d'aquest monstre, va començar algú, però de quin monstre parles? Si això ha estat una tempesta, oi la tempesta més forta que s'hagi visbèïn aquests barals. Doncs jo també he vist un drac i una bruixa, apa, una altra que veu visions. El que hem de fer és anar de seguida cap al riu a veure si podem recuperar alguna de les coses que se'ns endurà aigua. I mentre gairebé tothom seran al riu, uns quants rockerols i rockeroles, els qui asseguraven a la vista del drac i la bruixa, es van quedar a la plaça, decidits d'enfrontar-se en aquella feraferonja. Escolteu, jo tinc una escopeta per de caçar conills. Oh, jo guardo un tabuc del Temes de la Guerra dels Carlins. Jo tinc un sabre desat a les golfes de casa, potser ens pot servir. Res d'escopetes, ni de tabucs, ni de sabres, que no serveixen pas per això, va dir el Figa, que deien que llegir a llibre et sabés. Sé ben del cert que els dracs i les bruixes se'ls ha de fer fugir amb creus. Amb creus. I doncs ho hem de treure, o les creus. Potser de missa, si ho demanéssim el senyor Rector, el senyor Rector no les tenia pas totes, però si li demanaven una creu no s'hi podia pas negar. A més, es veu que quan estudiava el seminari també havia llegit llibres com el del Figa i va decidir ell mateix acompanyar-los. M'entreure una creu ben grossa de ferro que hi havia a l'Església i en comitiva la van portar fins al davant de la porta de Varunes del Castell o li van dir que no hi havia creus. La veritat és que en aquella gent acostumada a fer aguantabres de manja al mig de la plaça no es devia pas costar gaire que la veu una creu per grossa que fos. De sobte es va sentir un soroll molt estrident que s'anava llunyant. Semlava d'alguna cosa grossa que fugia esperitada, però ningú no va poder veure res. Tancar d'aquell dia el poble de Varunes del Castell no es va veure mai més cap bruixa ni cap drac ni va tornar a caure una tempesta tan forta com la d'aquella tarda de diumenge. I cada any, quan els nois plantaven l'abra de manja al mig de la plaça, els avis explicaven als seus nets la història o la llegenda d'una bruixa i un drac de set caps que va haver-hi el castell de Varunes del Castell. I cada cric que te crac, d'aquest conte s'ha acabat. Vete aquí una vegada. Vete aquí una vegada. I que te cric, que te crac, el conte s'ha acabat. Derrere la porta hi ha confits perquè us aneu allà pels dits. Vete aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, que es veu a l'esquadra. Vete aquí una vegada. Un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes, de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del matí. Us hi esperem a tots.