Vet Aquí Que... del 24/10/2019

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. Aquest conte es diu el Grufal. Un bon dia un retolí va sortir passejar pel bosc. Una guineu. Va veure el retolí i li va semblar un bon àpat. On vas, retolí petit i pelut? Et convido. Vine a casa meva i menjarem junts. Ui, moltes gràcies, guineu, però mira, no tinc temps. He quedat amb el Grufal en aquest moment. Un Grufal. Ja em diràs com són aquestes bèsties. Oh, un Grufal és un Grufal. No em diguis que no n'has vist mai cap. Doncs mira, té uns ullals horrorosos. Unes urpes, ui, com puntes de ganivets i unes dents terribles i grogues. I t'has de trobar amb ell. Sí, l'espero en aquesta pedra, ha segut. Ah, i saps què és el que més li agrada el Grufal? Doncs la guineu rostida. La guineu rostida? Me'n vaig abans que vingui. I la guineu va sortir corrent amagar-se a la seva copa. Quina guineu més ximple. S'ho ha cregut. No sap que el Grufal és un invent meu. I el retolí va seguir passejar pel bosc. Un mussol el va veure i li va semblar un bon àpat. On vas, retolí petit i pelut? Jo visc a Quistabra, vine a casa meva i brenarem junts. Camable que ets mussol, però deixeu per un altre dia perquè he quedat amb el Grufal. I si arribo tard se'n federà. Un Grufal? I com és? I quin aspecte té? Oh, un Grufal és una bestiola una mica repellent, eh. Té uns junts als rodons com pilotes, pobret. I els dits dels peus escampats com un arrel. I una barruga barinosa a la punta del nas. I has quedat amb ell? Sí, mira, precisament al costat d'aquest riu. Ah, per cert. El seu menjaf preferit saps quin és? El gelat de mussol. Ai, gelat de mussol. Ui, tinc molta pressa. Me'n vaig, me'n vaig, me'n vaig. Adéu, retolí. Quin mussol més simple, s'ho ha cregut. No sap que el Grufal és un invent meu. I el retolí va continuar passejant pel bosc. Una serba va veure el retolí. I li va semblar un bon àpat. On vas, retolí petit i pelut? He preparat sopar, si et sembla. Superem junts. Molta gràcia, serps. Ets molt bona. Però he quedat amb el Grufal per sopar. El Grufal com és el Grufal que no ho sé jo? Oh, doncs, mira, un Grufal és un Grufal. Tu diré, els seus ulls són grans com tronges. La seva llengua és negra i allargada i té el llum ple d'espines morades. I has quedat amb ell? Sí, precisament aquí, al llac, a l'arriba. Ai, per cert. El seu menjaf preferit és truita de serp. Ah, truita de serp. Ràpid, he de amagar-me. Adéu, retolí, me'l lligro de veure't. Quina serp més simple, s'ho ha cregut. No sé que el Grufal és un invent meu. El retolí va seguir el seu camí. I de sobte? Ai, però què passa? Qui és aquesta bèstia monstruosa amb aquestes urpes? I ullar els horrorosos? I aquestes dents tan horribles i grogues? I, oi, quins ulls més festigosos? Uau, i els dits, les peus escampats, espantosos. I quina verruga el nas més horrorosa? I els seus ulls són més grans que dues tronges i la seva llengua és negra i allargada i té el llum ple d'espines morades. Ah, sucors, és un Grufal. Creu, amb un retolí. Va dir el Grufal. El meu menjar preferit, quina sort. Que bo que estaràs amb una llesca de va cruixent. El teu menjar preferit, no em diguis això. Va dir el retolí, que encara no sortia d'espantat. Però va rumiar una estratègia. Mira, Grufal, el Bosch. Tots em tenen respecte. I jo, damunt d'una llesca de va cruixent, i ara, que t'has cregut, segueix-me i veuràs que no et menteixo. I el Grufal li va contestar, mirar, com vulguis. Va, comença a caminar, però tu vas davant, eh, i jo darrere. I el Grufal seguia el retolí. I van caminar molt, fins que van sortir uns murmuris. Apa, si és la Serp. Eh, Serp, va cridar el retolí. Amb veure el Grufal, que caminava darrere el retolí, la Serp es va espantar. Venia d'anar. Adiós, adiós. I va fugir arrossegant, sent als troms. Has vist, va dir el retolí, com s'ha anat la malvada? Ah, sí, ah, sí, ah, sí, va dir el Grufal. Semblava espantada. I van seguir caminant. Tant d'una, el Grufal va dir, sent-lo, i d'un ocell entre els pins. Ah, és el mussol, va dir el retolí. Ei, mussol, hola, hola, hola. El mussol va donar en cap d'ull el Grufal. Ah, tinc pressa. Adéu, retolí. I se'm van volant corrents, corrents, corrents, fins a dalt de tot el pis. Has vist, va dir el retolí, que havia atamarchat. I faig por. Ui, vist i no vist, va dir el Grufal, que ho diria. Se'n ha anat volant, i van seguir caminant. I tot d'una, el Grufal va dir, ui, sent-ho passos, que se costa per aquest camí. Ah, és la Guineo, va dir el retolí. Ah, hola, Guineo. La Guineo, quan va veure aquella Grufal que seguia el retolí, va sentir una pospantosa. Me'n vaig, me'n vaig, que una visita m'espera i se'n va anar a amagar el seu cau corrents. Has vist, Grufal? Va dir el retolí. Com tots em tenen por i em tenen respecte? Doncs saps què, Grufal? Jo tinc una fam de mil dimonis, i noto que l'estómac comença a rugir. Jo el pastís de Grufal. M'agrada molt a mi. I el pastís de Grufal, va esclamar aquell bitxo, i va marxar corrents, corrents espou dits. I llavors el bosc es va quedar realment tranquil. Una nou, va esclamar el retolí, i es va seure, i quin banquet que es va donar el retolí amb aquella nou. I compta puntat, compta acabat. El Grufal és un conte tradicional anglès. ¡Sneyer von Feier! ¡Tas es una nota! Wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker von Brot. Verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh. Steh ich mich keine Feder und beiß mich der Hungerflor. Les figues. Betekik una vegada, un rei tornava un dia de recórrer les seves terres a cavall, quan va veure al marge del camí un avi, un home molt vellet, que estava plantant un abre. El rei es va estrenyar, va baixar del cavall i li va preguntar. ¡Avi, per què et molestes a plantar un abre, amb l'edat que tens, que no veus que quan comença a donar fruits el més probable és que estiguis mort! Deixa la feina de plantar arbres als teus fills, als teus nets. Majestat, va respondre l'ància. Quan jo vaig néixer, ja hi havia molts arbres en aquest món perquè els havien plantat els nostres abans passats. És veritat, jo tinc molts anys, però mentre estigui viu, plantaré arbres perquè els meus fills i els meus nets engaudeixin. Segur que aquest abre que veieu aquí, de branques, tan moes i escarrancides, serà un dia una bona figuera. Mira, Adel rei, ets un filòsof. I reia, la farem una cosa. Si encara ets viu quan la teva figuera comença a fer figues, porta-me'n unes quantes a palau, m'agradarà moltes tardes. Quan va acabar de dir això, el re va tornar a pujar a cavall i se'n va anar. Poc temps després, la figuera va començar a tenir fulles i el cap de 3 anys va donar les 3 primeres figues. Va esperar que estiguessin al punt, amb molta paciència, mirant-se les cada dia, i quan van estar en el millor moment, l'avi va agafar un cistell, el van atejar molt bé, a dintre hi va posar les 3 figues i va demanar al seu veí un drap molt maco per tapar-les, i amb el cistell penjat del braç va sortir de casa per anar a palau i oferir-les al rei tal com havien quedat. Però pel que mires va entrar a bancar i va caure, i ell prou que aguantava el cistell a l'aire, perquè no els hi passés res a les figues, però quan va mirar dins va veure que una figa s'havia mig partit. La va agafar pel passonet amb molta pena i se la va menjar. No li portaria al rei una figa amb mal estat. Quan va arribar a la ciutat passant per un carrer rostret, un cavall, quasi la xafa contra la paret, el cistell va tornar a patir un sotrac, i una altra figa va quedar arrebentada. Ai, quin greu li sabia. Però també se la va menjar. I quan va arribar a palau els guàrdies del rei li barraven el pas. Van prendre el pobre home per un captaire o fer-hi tot per un boig, perquè aquí se li podia acudir portar un cistell amb una figa a un rei que tenia de tot. Però l'avi protestava. Va ser el rei qui m'ho va demanar. M'espera! Els guàrdies no s'ho creien, però amb tot ho van anar a consultar el rei, i se n'havia oblidat trob. Alguna cosa li va venir a la memòria i sí, i va dir, ah, em sembla recordar que fa tres o quatre anys vaig veure un ancià al camp plantant una figuera, que em vaig aturar per l'envell. Ja me'n recordo, ja. Deixeu-lo entrar. I quan l'ancià va ser davant de l'emperador li va lliure el cistell amb una única figa. Què se li ofereix? La figa li va preguntar amb, senyor rei, tal com vam quedar, us venia a oferir les meves primeres figues, de l'abra aquell que va veure que plantava. Jo hi tinc la sort de ser viu. Quan ha donat les primeres figues, n'ha donades tres. I jo les portava totes tres. Però no, i m'han passat diversos accidents i dues, se m'han esclafat, i no he tingut més remei que menjar-me-les. I aquí us porto la darrera. És la més dolça. El rei va agafar la figa, la va olorar, i va quedar gratament sorprès, perquè feia molt bona olor, i llavors li va dir, a veure, avi, ensenya'm com te la menges la figa. L'avi es va quedar una mica parat, però ell va obeir, va agafar la figa pel pressioner i se la va menjar. I jo el rei, divertit i agraït per la senzillesa del vell, va menjar que li omplissin el cistell de monedes d'or, i l'ho denèsim bons vestits per ell i per la seva dona. I li va dir, vas fent molt ben fet de plantar la figuera, tu tenies raó i no pas jo. Tant de bo deu et donar molts anys de vida, perquè puguis continuar plantant arbres i menjant-nos fruits. I això el rei li va dir ben sincerament. I l'anciava tornar a quedar seva, amb un somriure als llavis, i semblant-li que somiava. I ja era punt d'entrar a casa, quan es va creuar amb el seu veí, el que li havia deixat el drap per tapar les figues. I el veí es va estanyar de veure'l també en vestit. Corai, d'on véns amb aquestes robes? Véns segur que has anat a visitar una persona important? Vine a casa prendre el té i ens ho expliques tot. I l'avi va acceptar la invitació i va entrar a casa del seu veí. Va deixar el cistell damunt la taula, va treure el drap, el va tornar al veí. Moltes gràcies per haver-me deixat el drap, aquí el teniu, però ni el veí ni la seva esposa paraven atenció al drap. Estaven en vedalits mirant les monedes d'or que hi havia dins del cistell. I l'ancià llavors les va explicar que el rei les havia donat per a creir-li les figues que el rei havia portat a dins del cistell. I quan el veí, la seva dona, a banca de sòls, esclar, les van posar a parlar, mira que són babaus, tants anys pensant en la manera de fer-nos rics i no se'ns havia acudit mai la més senzilla? Sí, sí, sí, sí, sí, sí. Ara mateix un friar és un cistell, li va dir la dona, i les duràs el rei i et buscaré el drap més bonic que tingui. I li dius que se les mengi i que tombi el cistell de monedes d'or. I la me deia, sí, sí, i tant que sí, i tant que sí. Va, va, tu vés a buscar les figues que jo vaig preparar en el cistell. De tots els cistells que tenien a casa, la dona va triar el més gros, i el marit el va omplir de figues fins tal de tot, fent muntanyeta. I no es podeu imaginar com va córrer aquell home que m'he de palau, pressa tenia. Va demanar als guàrdies que el deixessin entrar, però ells s'hi van negar. I per què no em deixeu passar? Preguntava l'home i va començar a enfadar-se, i va començar a cridar, el meu veí li heu deixat passar, el meu veí li heu deixat passar, i a mi per què no em deixeu passar? I just en aquell moment el rei va sortir el pati, va sentir la discusió, i va escoltar això d'aquell rei. I per què em volies veure? A mi us he portat tres figues, i li heu pagat una bona quantitat de monedes d'or. Jo també us duc unes figues excel·lents, oi que em mereixo una recompensa! Ah, ve deia el rei, quan el teu veí m'ha donat les figues, me les ha regalades d'acord, i sense esperar res a canvi. Però no t'hi amuinis, tu tampoc. I ja donaré el que et mereixes, ja! I que a les hores el rei va ordenar els guàrdies que lliguessin aquell home a la porta de palau, que deixessin el sistema de figues a terra, i va fegin veu ben alta. Jordé no calia baixeu els pantalons, perquè li quedi ben a l'aire la cara del darrere, i feu punteria, i li esclafeu totes les figues que ha portat el cul. I així es va fer. I us asseguro que no en van fallar ni una. I quan es van acabar les figues el rei el va deixar marxant. I la seva dona ja l'esperava a la porta, impacient, per veure les monedes d'or. I quan va veure el cistill buit, va dir molt de següent però què ha passat? On són les monedes d'or? Ai, estima d'esposa! Va respondre el marit. No saps qui és? No saps quines idees més estúpides sense acudeixen? Com vols que m'havien de donar or a canvi d'unes quantes figues? Doncs me les han tirades totes el cul! I encara heig de donar les gràcies. Les gràcies? Per què? Perquè el nostre veí va tenir la bona idea de plantar una figuera. Figure't! Figure't si se li hagués acudit de plantar un llimoní! O una figuera de moro! I van entre dintre i es van consular. I compta contat, compta acabat. Aquest conte és valenciar. Bé, aquí una vegada. Sembla el Mercat de Calaf. Aquesta història està recollida per Joan Amades que li ha explicat alguna dona d'un poblet d'aquests que han parlat sempre tota la vida i s'han explicat d'avis a fills i de fills a fills i ens ha arribat a nosaltres. Quan en un indret hi ha molt desordre, molt xivarri, molta desorganització, molt desacord, s'assol dir el Mercat de Calaf. Us explicaré d'on ve? La vila de Calaf està situada en un planell molt fred entre la noia i la sergarra. La contrada n'és tan de freda que un dia que se celebrava un dels seus importants mercats es van arribar a gelar totes les paraules que es deien. Tothom ens raonava però no hi havia ningú que sentís un sol mot. Les paraules sortien de la boca gelades del tot com un glob de neu. Però ja ben entrat el matí la boira es va tirar una mica i va aparèixer una ullada de sol que va degelar les paraules. A les hores de cop i volta es van sentir totes les que s'havien pronunciat durant les 5 hores anteriors. Com que se n'havien dit una furrimor, el brujit i el grigall que van armar va ser una cosa grossa. Ningú no entenia res de res i tothom va fugir assordat abandonant mercat i mercadatges. Veta aquí una vegada. Veta aquí un gat. Veta aquí un gos. Veta aquí un gos. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat. Veta aquí un gat.