Vet Aquí Que... del 14/11/2019

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. De contes i de rondalles ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. Fau-la el color i la formiga. En aquell temps que els ocells tenien dents hi havia un color molt blanc, amb unes plomes precioses de color blanc. Tot ell es passejava per un riarol. Aquell riarol tenia un aigua clara, unes pedres que es veien. Era un aigua claríssima. El color li va agafar set i va dir que podria veure d'aquesta aigua i es va posar amb una branqueta d'una erbeta i es va posar a veure aigua. I va pensar quina aigua més clara. Jo també tinc una mica de set. Com ho podria fer? Es va apropar amb una erbeta que hi havia allà i se'n va anar a veure aigua. Però va tindre la mala sort que va caure dins el riarol. El riarol baixava molta força, molta força. La pobra formiga amb les seves potes nadava, però el riarol tenia molta més força. I va pensar què puc fer jo per aquesta formiga. I va dir si agafa una branqueta, li tiro la branca, a veure si es pot posar d'amunt la branca i arribi a terra. I tal dit, tal fet. Així ho va fer. La pobra formiga va passar per la branca i quan va ser a terra es va aixugar les potetes. I va dir el Colom, moltes gràcies, Colom, gràcies a tu jo me n'he sortit. Veig aquí que llavors es van despedir, el Colom va anar cap al Colomà i la formiga cap al Formigue. Però quan eren a mig camí, per allà a prop, va passar un caçador. Un caçador que anava amb una escopeta. La formiga se'l va mirar. I el va seguir una estona. I va pensar què deu voler fer aquest caçador amb aquesta escopeta. I per allà hi havia el Colom. I llavors ell va dir segur que deu voler matar el Colom per agafar-lo. I va pensar a la formiga què puc fer jo, què puc fer jo. I ella que sí, que se li va acudir. Agafo, li fallo una picada al peu, el caçador li farà mal, mirarà què li ha passat, mentre tant el Colom podrà marxar. I tal dit, tal fet. Veig aquí que el moment que la formiga va picar el dic gros del caçador, el susto de la picada, va deixar caure l'escopeta. I va mirar a veure què li havia passat. Clar, ell no va veure res, ella, perquè la formiga es va amagar sota terra, entre mig de les erbes. I el Colom es va escapar a córrer. Veig aquí que gràcies a la formiga, que va picar el dic gros del caçador, el Colom es va poder salvar i va poder tornar al seu colomar. I la formiga va continuar cap al seu formiga. I compta comptat, ja s'ha acabat. Si és veritat un sac de blat, i si és mentida un sac de farina. No em fa por per mi, per ell em fa per mi..., per ell em fa por a la barra, per ell em fa por a la barra. Recitiqui tabi. Veig aquí que aquesta és una història que va passar pel país molt llunyà, a l'Àndia. És una història que va de xeris i de mangostes. No sé si sabeu què és una mangosta. Mangosta és un animal no gaire gran, petit. que té la careta, s'assembla un gant, però un morret com una mostella i una cua xerida, xerida i tiesa. Aquestes mostelles, ah, aquestes mangostes, normalment els hi ha de molt, molt menjar serps. Bé, doncs ve't aquí, que en aquest país, en un cau de mangostes, ni vivia una que vivia molt feliç allà, però de rep, va ploure molt, va fer un aigua, d'aquells aigüats tan terribles que fan aquests països i es va omplir el seu cau d'aigua, i va ser en tanta l'aigua que va entre el seu cau, que amb la força de l'aigua se'n van dur totes les cries, i la nostra mangosta va anar amb allà. Ella primer va començar a venidar, intentava venidar contra corrent, però va arribar un moment que l'aigua de tant de la que hi havia, que, mireu, va quedar com està bornida, i es va pensar que fins i tot es moria, però fortosament es va despertar el cap d'una estona en un jardí, i en aquell jardí es va trobar i va sentir les veus d'un nen, que creava, mireu, he trobat una mangosta, he trobat una mangosta, i ho va ensenyar als seus pares, el pare va estar molt content, va dir-ho, i una mangosta està molt bé, perquè a les mangostes, els hi ha de molt de serps, i aquest país que hi ha tanta serps, tenir una mangosta a la vora, és com tenir un bon vigilant. La mare va dir, ahim, això no sé si m'agrada tant, però el nen es va quedar amb la mangosta, i el nen es deia, Toni, i l'emportava tot arreu, i sí, sí, la mangosta amb el Toni cap a casa, i, clar, la mangosta no havia vist mai cap a casa de dones ni de dones, per tant, mireu, entrava i sortia a fer cada melesa, van brutar, les potes va bucar un tinte, i va atacar tots els papers de l'escriptori, amb els bigotes els va posar pàboca a olor amb cendré, i quasi el sucarrima, em va fer moltes, a l'hora de dinar, seia al costat del nen, i a l'hora de dormir, volguen anar a dormir amb ell. La mare no li agradava, però el pare insistia, sí, sí, és important. El que no us he dit és que aquesta mangosta, com totes, sabeu què fan, quan estan a punt de caçar, fan un sorollet, un sorollet especial, i aquest sorollet és el que dona el nom a aquest copte. Quan veuen, es troben davant d'un animal que el volen caçar, fan un xiolet estrany com ara, cliquitiquita, i d'aquí ve el nom. Bé, doncs, la mangosta va anar a dormir amb el Toni, i l'endemà de matí va voler explorar una mica la casa, el jardí, va sortir el jardí. Va veure que era un jardí molt gran, que hi havia molts arbres, va dir, ai, que bé, aquí podria trobar coses que m'agradin que jo pugui caçar. I mentre ho mirava tot i tot ho trobava tan bonic, va sentir uns amics d'un ocell. Ai, què passa aquí? Oh, dius que ara m'acaba la serp, que viu aquí, en aquest jardí, que es diu Nac, m'acaba de robar un home del meu niu, i no hi ha manera, aquesta serp sempre ens roba les cries. Ah, sí, quan ho va sentir, el d'aquí t'equivitava i va pensar, oh, si la serp a mi m'agraden tant. Va pensar que bé, que hi hagi un serp aquí i me les menjaré. I mentre ells parlaven, van anar apareixent els animals d'aquell jardí, va sortir un ratolí, una granota, i tots feien el mateix que això. És que tenim aquí una parella de serps, el Mac i la Nagaina, que escolta, s'enmenjen les cries, no hi ha manera que puguem refer, i tenir fills perquè és que abans que creixin ja se'ns han menjat els ous, els han robat del meu. Ah, sí, va dir sí, diuen el pitjor de tots, veu qui és? El pitjor de tots diu què és? Doncs que aquí, aquestes dues serps han fet un meu, i ja estan a punt de sortir, i si ara tenim dues serps d'aquí quatre dies en tindrem 5 o 6 més, perquè cada vegada que crien, doncs són 6 o 7 més serps que vulguen també menjar de les nostres cries. Ah, ah, ah, els dic i aquí, a mi va dir, ah, això no pot ser. A un test, aquest meu, el van acompanyar. I sí, sí, a mig del jardí, amb un racó, vam veure allà tot d'ous, de recerts, i el Riqui va agafar una pedra, i mireu, va començar a parlar dels ous, i entre els ratolins, els ocells i les granotes van matar totes aquelles serpetes, que eren petitones, que eren encara no havien nascut. Bé, amb això, que la Nag, la serp més grossa, va sortir del caudadí, això no pot ser. I ha passat aquí. I el Riqui es va posar tot i eso, i tot ha charit, i van començar a lluitar. En aquell moment van desaparèixer tots, les granotes, els ocells, els ratolins, es van avagar corrents, corrents els seus caos, perquè només de veure aquella servia tremolaven. Però el Riqui, el Riquitiquitavi, va ser molt valent. Va dir, no pot ser això. Va plantar caris, va fer rap fort amb les seves dents al coll de la serp. La serp era molt forta. Vinga a patar fort, vinga a patar fort, amb la seva cua terra. Però el Riqui no deixava el coll. I tanta estona va lluitar. Va lluitar que, de repet, els ratolins, els ocells, les van tornar a sortir del caudadí, i van anar a veure aquella lluitar. I llavors van començar a animar el Riqui. Va, que tu pots, va, aguanta! Riquitiquitavi, aguantava fort, ha ferat el coll de la serp tan fort, tan fort, que, mireu, va matar la serp. I tots van estar contents. Ai, que bé, que bé! Quin bon company que tenim, ja ens hem salvat, diu, però ara queda la nagaina, queda l'altra, la parella del nap. Ai, què passarà, què passarà? Amb això, què es va fer fort? I sabeu què va passar? Que la nagaina, quan va saber, que havien matat la seva parella del nap, i que havien matat tots els seus ous. I ara, si jo em faré una, em faré una que se'n recordaran de mi. I això va sentir un ratolí, i va dir a ells, anava a avisar el ratolí, és anar a pisar el Riquitiquitavi, que dorm al dintre del nen, haig d'anar a avisar-lo, com ho faig, però a la porta de la casa hi havia un gat, i el ratolí no puc entrar, perquè tenia molta por d'aquell gat. Però el ratolí vinga a pensar, vinga a pensar, sabeu què va fer? Va pujar de la fumera, i per la fumera va baixar a la casa, i se'n va anar corrents a l'habitació, on dormia el tònim amb angosta. I va avisar el Riquitiquitavi. Corre, corre, que bé, la negaina, que bé que aquí farà una malaesa tremendo, que tenim por que no li passi darrere el tònim. Amb això, el Riquitiquitavi va sortir del llit, es va agarradir-lo a una porta, i es va pirar, esperar que vingués la negaina. Així que va entrar la negaina, ja va començar a tortullar-se el peu del nen, però el Riquitiquitavi es va fer refor, va fer un bot, i es va fer refor, el coll, de la negaina. També va llutar molt, la negaina era molt forta, també li va mossegar. La pobre mengosta estava ferida plena de sang, però llotava, llotava, llotava, fins que acabava guanyant, i la va matar. Van demà de matí, sabeu què va passar? Que quan els pares van anar despertar el tònim, sabeu què van trobar? El tònim dormia allà tranquil, i els seus peus hi havia una ser morta, i Riquitiquitavi tot ple de sang. Però què van fer? Van cuidar, el van curar, i per sempre més, el Riqui va anar a viure amb aquesta família. I aquest és el conte del Riquitiquitavi. I conte contat, conte acabat. I el Riquitiquitavi tot ple de sang. I havia una vegada un pare que tenia quatre fills, que es deien Pere, Joan, Bernat i Andreu. Quan van ser prou grans els va dir, ai fills meus, ja veieu que jo soc vell i no tinc res per donar-vos. Us aconsello que us en aneu pel món, treballeu de valent i sobretot que prengueu un ofici, després torneu a casa. L'endemà mateix els quatre germans van marxar a buscar aventura i caminant, caminant van arribar a un punt on hi havia quatre camins, i el germà gran va dir, penso que cada un de nosaltres hauria de tirar per un camí diferent. Podem quedar d'aquest un any aquí mateix i així veurem si hem aconseguit trobar fortuna. A tots quatre es va semblar molt bé i cada un va marxar per un camí diferent. On Pere, aquí al gran, va trobar un home que li va preguntar on anava i quan va saber que buscava prendre un ofici li va dir, doncs vine amb mi i fes-te estrólec, no hi ha un ofici millor al món, res no quedarà amagat mai als teus d'ulls. El noi va pensar que sí que era un ofici prou bonic i va acceptar. I al costat d'aquell home va arribar a ser un estrellet tan expert que el seu mestre, quan va acabar l'aprenentatge, el va obsequir amb una ullera de llarga vista i li va dir, amb aquesta ullera podràs veure tot el que passi a tal de la terra, a sota el cel i a sota terra. El xicot va fer la prova, va pensar, vaig veure els meus germans que fan, va encarar l'ullera, va estar una llarga estona, mirant cap aquí i cap allà, i després va dir tot satisfer, t'he vist que tots estan bé. El segon germà, el Joan, seguint el seu camí, va trobar un home que també es va oferir ensenyar el seu ofici, li va dir que era caçador. Diu així, mai no et faltarà res per viure. El noi també li va semblar bé i l'home li va donar una tan bona instrucció de casa que el Joan es va convertir en un caçador expertíssim. A l'hora de marxar també li va regalar una escopeta i li va dir, és una escopeta excepcional, mai no et fallaràs, cosa que apuntis, cosa que encertes. El noi ja va voler provar. Va veure un gos lluny, que arrossegava un gos i va voler fer punteria a l'os. Va disparar i l'os va desaparèixer de la boca del gos i el gos no se li va bellugar ni una sola dent. El tercer noi, seguint el seu camí, va trobar un sastre que també es va oferir ensenyar-li la feina. Ell va dir, no, sastre, no, passar-se del matí al vespre assegut fent córrer l'agulla i la planxa, que no, que no, que no m'agrada. I ara va respondre l'home, en raones perquè sí, no t'ensenyaré només a coger roba, cogeràs moltes coses més i no t'avorrirà gens, ja ho veuràs. I el Bernat et va deixar convence i se'n va anar amb ell a prendre l'ofici de sastre a fons. I ahir va ser veritat, i a l'hora de conviar l'home li va donar una agulla a tot dient-li que aquesta agulla pugui es cosir tot el que s'ha presentat, i tenés que sigui tu com manteca, com dur com la ser, tot quedarà d'una peça. I el noi ho va voler provar, va agafar les restes d'un mirall trencat, les va coger, i el mirall va quedar tan bé que feia més goig que no passi que hagués estat nou. El quart germà, Andreu, va trobar un home que també li va dir vina que t'ensenyaria el meu ofici, i quin és el vostre ofici? Va preguntar a ell, sóc lladre. Ah, no, això no és un ofici un ràtium, és que us acaben a la presó. Eh, no es passa a tenir por, jo t'ensenyaré posamant allò que cap altre home no veu, i en el lloc on ningú no en trobaria ni rastre. Ara tu després utilitzes aquesta veritat com vulguis, però t'asseguro que pots fer molt de bé, fins i tot pots robar lladres. Ah, no el millor va pensar que tampoc estava tan malament, i al costat d'aquell home es va convertir en un lladre tan expert i tan menyós, que davant d'ell no hi havia res segur. Abans de marxar li va regalar els guants. El noi se'ls va posar, va veure un viatjant pel que mirall li va provar els guants, i li va prendre les sabates, i ho va fer també que l'home va seguir caminant sense donar-se que anava d'escals. Tot just passat l'any, en el mateix lloc en què hi havia els quatre camins, els germans es van trobar, es van abraçar, van anar corrents a veure el pare, que els barrem amb els braços oberts, i de seguida els va preguntar quin ofici tenien i que d'on va dir el seu. I el pare no va dir res a cap, va estar content, i va dir, mira, anem a fer una prova, a veure si és veritat que sou tan bons. Tu que tens l'ullera, digue'm de què és el niu que hi ha sobre el ciraré, i què hi ha dins. Ell va agafar l'ullera, va mirar cap a l'abri, va dir, és un niu de cadarneres, hi ha quatre ous, i la mare els cova. Llavors el pare va dir a l'Andreu, tu que tot ho pots agafar, porta els ous cap aquí, però l'ocell no se n'ha de donar. I l'Andreu amb els guants posats, se'n va anar a l'abra, va pujar dalt, va treure els ous, i la mare va seguir covant. Aleshores el pare posa els ous sobre una pedra formant un quadrat, i li va dir al Joan, tu has traspassat tots els ous amb un sol tret. El Joan va apuntar, va sonar el tret, i els quatre ous van quedar oberts pel mig. Ara t'ho ha bernat, ho saps quasi tot, cosiràs els ous i els pollets, de manera que no se'ls conegui res. I el van anar a agafar l'agulla, va acusar els ous, tal com el pare havia demanat. Després l'Andreu va tornar el ous a dalt del niu, i al cap d'un parell de dies els ous ocellets ja van sortir ben vius i espavilats, i llavors el vell va dir en els seus fills, els ja he de felicitar. Heu fet bons estudis, jo no ho sabria dir quin dels quatre val més, però estic content perquè veig que tots teniu prou mitjans per guanyar-vos la vida. Passat no gaire temps va arribar una gran convoció al país. La filla del rei havia estat raptada per un drac, i el rei amb rangúnia no aclocava els ous, i va fer saber que aquí li tornés la princesa a la rebria per esposa i seria rei. Llavors el pare els va reunir i els va dir que era el moment d'utilitzar les seves arts, que ells quatre podien anar a veure si la salvaven. I els germans van pensar que sí, que si veien en cor, i es van posar en marxa. El Pere va mirar per l'uller i va exclamar. Ja sé on és, darrere d'aquestes set muntanyes, i el guarda un drac farotxa gros com una catedral. Ens caldrà una barca i treu-hi el mar. Va trobar el rei que els va donar la millor barca que tenia. Van dirir-se cap a la muntanya que feia set, i llavors l'Andreu s'esquilla pel costat del drac que dormia amb el cap a la falda de la princesa. I va robar-li la princesa sense que el drac ho notés, i corrents que a més ajudeu-me amb la princesa els braços va tornar cap al vaixell. Però va ser llavors que quan ja estava en mar enllà el drac es va despertar, i veient que se li havia escapat la presonera, es va enforir, va sortir volant, va veure el vaixell, i llavors s'hi va dirigir amb tota la furia, amb la clara intenció d'angolir-los. I el Joan va ser quan li va engegar un tret que li va entrar directe al cor. Però el drac era tan a prop, tenia tanta empenta que va caure de munt del vaixell, i el va partir pel mig, i tots van caure a l'aigua, i tots agafats quan podien a les fustes que flotaven. Llavors el Bernat es va treure la seva agulla, i amb un tres i no res va tenir tots els pedassos cosits, i l'Andreu s'encera una altra vegada. Llavors van tornar cap a casa. Quan el rei va veure la seva filla estava boig de content, llavors va quedar els quatre germans i els va dir, vaig, prometre la meva filla, aquell que la salvés de les urbes del drac, però quin dels quatre ha de casar-s'hi? I l'Andreu, sense deixar de res ningú, va dir, mira de casa jo, perquè jo l'he presa del drac. El Pere, sí, però, i jo vaig baronera, si no no hauríem pogut fer res, mira de casa jo. I el Joan va dir, no, que així ha de casar, sóc jo, perquè darrere no hauria servit robar-la del drac si jo no hagués mort el drac. I el Bernat va fer dir, vale, vale, teniu raó, però, a veure, ens haguessin pogut morir tots allà ofegats al fons del mar, sort de mi, que vaig cosir el vaixell, allà van poder tornar, miatja a casa jo i ningú més. I el rei veient que cap d'ells no li faltava raó, va dir, doncs, mira-ho. Jo crec que tots marxeu-se el meu gentre, però com que tots quatre no us hi podeu casar, decidiu vosaltres mateixos qui ha de ser el meu oreu, quan us hagueu posat d'acord ja m'ho direu, i mentre veniu a viure aquí amb vostra pare i jo, com a prèmius, donaré riqueses, perquè pugueu viure feliços tota la vostra vida. I diuen que mentre ells seguien discutint quin tenia més mèrit, la princesa es va enamorar d'un píncep que sabia ballar molt bé, i s'hi va casar. I vete aquí un gat, vete aquí un gos, vete aquí un conte que s'ha fos, vete aquí un gos, vete aquí un gat, vete aquí el conte que s'ha acabat. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat, darrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. Stis'n'hi'n cap fèda, I veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra! I veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra! I veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra! I veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra! I veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra! The officer who stuffed me said that he didn't wind up dead and he guessed that I was over in the bar. I hoped he'd only caution me, I made a plea for clemency on the grounds that I was only very drunk on love. Your times and times there's quite a show when the gods of love, when the gods above decide to law. You're in a state of disarray, just when you least expect it, you live an opportunity. I veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra! I veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra! Your times and times there's quite a show when the gods of love decide to law. You're in a state of disarray, just when you least expect it, you live an opportunity. You'll never know, you'll never know, you'll never know what better day is. I veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra! I veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra! I veig que em veig a l'esquadra i veig que em veig a l'esquadra! A l'esquadra es temprim d'espera, tutorial sintonitza, cap di確, daves refegint de la santalla. Benvinguts a Babylonia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural.