Vet Aquí Que... del 2/1/2020

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. Veig aquí que una vegada hi havia un petit avet. Aquest avet vivia en un bosc preciós. Ple d'abres, uns arbres grans, plens de fulles verdes. L'avet petit se'ls mirava i deia, oi aquests arbres tan grans amb aquestes fulles verdes i tan grosses, i jo, que tinc aquestes fulletes punxegudes, semblen agulletes, semblen agulletes, oi, quina pena. A mi m'agradaria tenir unes fulles d'or i així donaria enveja a tots aquests arbres que em miren i diuen que té les fulles de punxegudes. I així, amb les fulles d'or, seria l'enveja de tot el bosc. I si sí, se'n va a dormir i l'endemà el dematí, quan es leva es veu totes les fulletes seves eren d'or. Ai, i ara, tot es d'or. Els altres arbres deien, mireu l'avet petitó, mireu l'avet petitó, té les fulles d'or, té les fulles d'or. Oh, oh, l'avet petitó estava content, perquè els altres arbres tenien enveja. Però, sabeu, hi havia un lladragot per allà al bosc que va sentir això que l'avet tenia les fulles d'or. I l'avet aquell va dir, aquesta és la meva, aquesta nit aniré, aniré i els robaré. I si sí, aquella nit, mentre l'avet dormia, va anar aquell lladragot i va amb un sac gran i va pujar tot a les fulles d'or dins del sac i se'n va anar. L'endemà el dematí, l'avet el despertar, sabeu, veure que no tenia fulletes d'or, no tenia fulletes. Ai, les fulletes d'or, ai, les fulletes d'or. Els altres arbres deien, mireu, mireu l'avet petit, mireu l'avet petit, no té fulles, ens robat les fulletes d'or. Ai, l'avet. Ai, si almenys pogués tenir unes fulletes de vidre, serien brillants i ningú me la robaria, i serien lluentes i brillarien. Ai, que bé, i se'n va a dormir. I l'endemà el dematí, va despertar i tot el seu arbre estava plens de fulletes de vidre. Ai, que bé, aquestes fulletes no me les robaran ningú i brillen i brillen. Els altres arbres deien, mireu l'avet petit, mireu l'avet petit, que té les fulles, les fulletes de vidre. Ai, que bé, i que contents que estava. Però no sabeu, doncs mira, va haver una tempesta i va bufar un vent fort, fort, fort, un vent que bufava. I tot, a les fulletes de vidre, es van trencar totes, totes. L'avet petitó va dir, ai, senyor, ai, no tinc fulletes. I ara jo pensava que em quedaria sempre amb aquestes fulletes, però, bé, aquest vent, se me les trencades totes. Ai, si almenys pogués tenir aquelles fulles verdes, com tenen els altres arbres, aquelles fulles verdes i fresques. Mira, ja estaria content. Si se'n va anar a dormir, se'n va anar a dormir. I l'endemà al dematí, quan es va despertar, tot l'avet tenia les fulles verdes com els altres arbres. Els altres arbres deien, mireu, mireu l'avet petitó, mireu l'avet petitó, té les fulles verdes com vosaltres. Ai, que content, que estava ja l'avet petitó. Sí, sí, però, mireu, va passar per allà una cabreta, una cabra, la mare cabra, amb tot els seus cabridets. La mare cabra, el veure aquell avet petit, ple de fulles verdes, va dir als seus fillets cabridets, i va dir, ai, fillets, mireu, mireu, aquest avet petitó, que té aquestes fulles verdes i fresques, oi, i tanca, i riveu tots, mitgeu-les, mitgeu-veu, neu, neu, vaja, i té peus a d'aquelles fulles verdes. I ja va ser així, aquell avet, amb aquelles fulles verdes i fresquetes, va ser menjat per tots els cabridets, i la, el pobre, el pobre avet petitó, plorava, plorava, ai, senyor, jo ja no tinc ni fulles d'or, ni fulles de vidre, i jo que volia aquelles fulles verdes, tampoc, s'han menjat, se m'han menjat tot, les fulletes verdes, oi, senyor, i vinga plorar. Els altres arbres deien, mireu, mireu, l'avet petitó està plorant, l'avet petitó deia, ai, mireu, si almenys pogués tenir les meves fulles, de sempre aquelles fulles punxugudes, com unes agulletes, no se les menjaria ningú, ni es trencarien, ni me la robarien, ai, senyor, doncs sabeu què? Va anar a dormir, i l'endemà el dematí, el despertar-se, ja tenia les seves fulles de sempre, i n'estava de content i de content, perquè ja es seria així per sempre més, i bé, d'aquí, que compta comptat, eh, explica't i compta comptat, i mireu, si és veritat un sac de blat, i si és mentida un sac de farina. Ai, apropaia, això és una noia. Si em posés una treia al sucre de brot, em vendré el meu metl, i em posaré a l'estruc. Si em posés una treia al sucre de brot, em vendré el meu metl, i em posaré a l'estruc. La Rosa de Nadal, legenda alemanya. Tota la naturalesa esperava el naixement del nen. Fins i tot les erbes i flors més menudes. No sabien quan vindria. Tot l'estiu van estar creixent i florint mentre pensaven. Volem ser aquí per saludar-lo quan arribi. Va passar la tardor, i arribar al cor de l'hivern. Cap d'elles no es va quedar, sinó una planta petitona, que va continuar brotant, tot i que el fred ara era ben viu. No tenia por del torp ni de la gebrada, i empania les tiges i folletes verdes amb un furadant la neu. I aleshores, un xic abans que n'esqués l'infant, la seva punxella es sobri vedant els petals suals. Va florir a l'entrada de l'estable davant la porta oberta. Aquí, brillant, amb la llum que ve dels estels, em quedaré. I ja tot estarà a punt per l'arribada del nen. Al punt de la mitjanit, quan l'infant naixia, la rosa de Nadal, tota resplendia. Ve't aquí una vegada. Els 12 grans de Magrana. Tens era temps. La terra era sempre càlida i assolallada. Les flors florien tot l'any i els conreus resplendien. Resplendien a punt de la collita. La deesa de Metter tenia cura dels camps, com si fossin un jardí i plantaves llavors regava l'herba i animava els arbres perquè fessin primer flors, després fulles i més tard fruit. Mentre de Metter treballava la seva filla per ser foners, jugava pels boscos, aquells boscos verds de Sicília, i recollia violetes fins que en tenia la falda ben plena. Quan en caure el camp vespre d'un dia, la mare i la filla tornaven cap a casa, totes contentes, cantant, rient, i les flors del camí s'obrien només per veure-les passar. Però Addes no tenia la mateixa sort. Encara que era un Déu, no m'hi havia dalt de tot de l'olim, al voltant dels núvols i de la claror de la terra, entre els arbres i els camps. Addes manava en el regne dels morts i vivia sota terra, en la foscor i el fred més conyens, en cavernes i tunes, prens de ressons solitaris, on cap ratx de sol no hi havia aconseguit penetrar-hi mai. Tant mateix, més que el fred i la foscor, l'intrestia la soledat. Addes volia trobar una muller, però no hi havia cap dona que volgués deixar el sol, ni les flors, ni el mar, i anar a viure allà, allà baix, amb el tètric, regne, subterrani. A vegades, Addes pujava fins a la superfície i guaitava les noies que jugaven al sol. La llum, brillant, li feia mal als ulls, però encara li feia més mal veure totes aquelles noies tan boniques. Un dia, va veure per s'efoner, que collia violetes pels boscos de Sicília. L'he trobada, va exclamar, i que n'és de bonica, és la noia que vull. Però Addes no va demanar a demèter la mà de la seva filla, perquè sabia que li diria que no. Va, no s'ho va pensar gaire, va guarnir el seu carro negre i es va llançar bravan per les terres de la llum. Guatejava els caballs que corrien com un llam, tot a Sicília tremolava, i quan atravesava els boscos feia caure i tot els sabres. Quan finalment va trobar per s'efoner, Addes va agafar les brides amb les dents, i amb les mans va estirar aquella noia tan bonica, la va estirar pels cabells. Totes les violetes que havia agafat li van caure i van quedar escampades per terra. Qui ets, què vols? Oh, deixa'm, deixa'm anar. Que algú m'ajudi, mare, mare, ajuda'm, cridava la noia. Els arbres també se n'adonaven i es crides saben. Addes, torna, deixa-la, deixa-la anar, deixa-la anar. Addes. També les fulles verdes se tornaven vermelles del nadir, a veure, a veure, per s'efoner d'aquella manera, però Addes no els hi feia cas, i s'apreçava cap al seu món subterrani. Amb un cop de fuet va fer que a la terra es partís i que un congost sense fi s'obris davant seu. El carro es va precipitar avall, cap a la foscor i al fred, amb els dos Addes i per s'efoner, i plorant i plorant per s'efoner. No ploris, no ploris, li deia Addes, i la noia, no, jo no vull anar amb la meva mare, plorant i plorant. Addes, li deia, mira, hauries d'estar contenta, et faré reina, et donaré tota la riquesa de la terra, el llor, la plata, la padreria, i tens l'amor d'un rei que més vols. Vull tornar a casa, li deia, ella vull la meva mare, em va dir per s'efoner tota, plorant. Quan va arribar el riu estigia, que sapara la terra del regne de la mort, la noia va cridar. Ajuda'm riu, sóc per s'efoner, salve'm, salve'm, tu prego, sisplau, salve'm. El riu, que va sentir la pobra noia, es va tortoligar les cames del Déu i gairebé el va fer caure, però Addes se'n va desfer, se'n va desfer tot de cop, i com un brau se'n va anar més enllà. Desesperada, per s'efoner, es va treure el cintura de flors que duia i el va llançar les aigües arremolinades del riu. I va dir, porta-la la meva mare i explica-li el que m'ha passat. Ai, riu, sisplau, fes-ho. El riu m'ha agafat el cinturó i se'l van portar ràpidament. Les tenebres ho envoltaven tot. Addes ja era casa seva i portava a una presonera. Mentre estan a la terra en caure la tarda, de Métter va anar a buscar la seva filla, cridant, per s'efoner bonica, és hora de tornar a casa, per s'efoner, per s'efoner, cridant per aquí i per allà. Però no hi va haver resposta. De Métter va continuar cridant i va preguntar a tothom si havia vist la seva filla per s'efoner. Ningú ho va respondre. Va envoltar per tot arreu, va portar per tota la terra. Com que la única cosa que li importava era trobar per s'efoner, de Métter, desesperada, es va oblidar de totes les seves oblidacions. Les flors es van marxar i els camps van deixar de donar fruit i les fulles dels arbres que l'acompanyaven en el seu plor van caure a terra convertides en llàgrimes. Hi ha de color marronet i gruguet. Després de recórrer tot el món, de Métter va tornar a Sicília. Desesperada es va seure a la vora d'un riu i en mira l'aigua. Oh, i va veure disavoltar una garlanda de flors. Per s'efoner és el món soterrani, deia les aigües del riu. I anaven siu-siuajant l'aigua, l'envista, l'envista. Envista per s'efoner. El Déu ha d'és la raptada perquè sigui la seva reina. Llavors de Métter va recórrer cap a l'olim per picar les portes del cel. I va veure Zeus, el gran senyor, Zeus. I li va dir, ajudem. Ah, desarreptat la meva filla, sisplau, fes que me la torni. Zeus va escoltar la pobra de Métter. Dius que s'ha endut la teva filla i per la força. Ah, des no ho hauria d'haver fet, això. Però, però, però, Zeus el va interrompre la mare, tot aplorant si em torna la meva filla, com podrien galanar la terra de flors i fruits? Jo feia tot això perquè era feliç, però ara, sense per s'efoner, per a mi ja no hi ha cap alegria possible, tant més que la terra s'assequi i que es mori. Ah, han sentit això, Zeus. Zeus es va estremir. Si els camps no donaven collites i els arbres s'assecaven, els humanets que habitaven la terra havien deixat de pagar tributges als deus. No depèn de mi, va dir, tot malumorat en Zeus. Hi ha unes normes aquí. Si per s'efoner menja alguna cosa per petita que sigui, allà dins el món subterrani, ja no podrà tornar mai més. I aquesta és la llengua. Doncs, què esperes, què esperes, Zeus? Va contestar Demeter, envia el teu missatger a seguida, a buscar la meva filla per s'efoner. Zeus va enviar Hermes, el més ràpid de tots els deus. Però a Demeter res no li semblava prou i encara corria més que ell. I les tirava, i les tirava perquè n'és més depressa. Mentre estan allà sota terra, ahades oferia per s'efoner les menjes més delicioses. El deus sabia que si la noia menjava només un mosset, s'hauria de quedar sempre per sempre més amb ell. Ell, en canvi, això no ho sabia. No tenia gana, no tenia gana. Estava molt entristida. I deia, només abans de menjar em penso morir. I no menjava, no volia res, només feia que plorava, perquè volia marxar, volia anar a veure la seva mare, volia anar a la terra. Ahades, el seu regne, ja no li semblava ni fos ni llòbrec. Ara tenia per s'efoner allà assegut al seu costat, en un tro. I trobava que tot era més alegre, més luminós. Cada dia, dels altres, els fantasmes de dins d'aquesta terra, d'aquest regne, dels fantasmes, era el regne dels morts. Cada dia passaven per allà davant, a veure la noia. I l'ades estava content, però la noia estava esgarrifada, esgarrifada de por i plorant i plorant. Ell li deia que el que mengi és estimada, només una miqueta de res. I perquè mengis,ades li donava tots els dolços i la minura dies, tots els pastissos, tot el millor que tenia. I ella li deia, a mi m'estimo morir, que t'està el teu menjar. Tot i que tenia molta, molta gana. Només una mossegadeta, deia l'ades. I en Llegórens li va costar una magrana partida pel mig, vermella, sucosa, plena de llavors delicioses. Li va obrir la mà i, per la força, li va posar a la mà 12 llavors. Per s'efoner tenia gana, tenia gana. I feia dies cans, dies que no menjava, que només esperava que la seva mà era la que venia a buscar, però la mare no arribava. I finalment, per s'efoner, m'agafava 6 grans d'aquestes llavors i se les va pujar als llargues. Quan això passava, arribar ràpidament, hermes. I diuen, atura, atura. Hermes, el missatger dels dieus, havia arribat volant amb aquelles sandàlies alades, que van de pressa, de pressa. Llavors li diu, a l'Hermes li diu a l'ades, no plades, dieus, tot poderós, et mana que deixis marxar per s'efoner. Però em sembla que he arribat tard. Mira, he vist que té a la boca 6 granets de magrana. I tant que has arribat tard va exclamar a l'ades. Tot, tot content. Oh, no, no, què voleu dir? Va cridar per s'efoner. I li van caure de la mà les 6 papetes de llavors dels 12 que tenia. Quan has menjat li va preguntar a Hermes. Diu, i es va posar porurà per s'efoner. Esclar que l'Hermes li va dir. Ah, des triomfant, ara és meva per sempre. Només una miqueta va dir ella. Només una miqueta li va menjar. Ah, a l'Hermes li va dir a Mades. Ets un barrut. Li has hagut d'explicar la veritat primer abans de donar-li menjar. En sap un greu per s'efoner, però hi ha una llei, saps? Has acceptat l'hospitalitat d'ades i el seu menjar. Ara t'hauràs de quedar aquí, en el s'efoner. Tot en melenjosa va dir. Doncs tu diari per sempre més, a l'ades. Perquè m'has enganyat, a sobre de raptar-me m'has enganyat. Va dir per sempre. En sentir aquelles paraules, fins i tot a l'ades, va empaladir, estimava per s'efoner i volia que la noia també l'estimés. Et vaig anar a buscar perquè estava molt sol. Va dir però acotant el cap. Ah, Hermes, li feia pena amb tots dos. Mira, va decidir. Deixem que seus decideixi. I llavors se'n va anar a veure Zeus. Zeus va saber el que havia passat. Va rumiar, i rumiar, i rumiar. Abans de prendre una decisió. Finalment va dir. Com que de les 12 llavors de la grana, per s'efonen, ha menjat 6, doncs mira, que visqui durant 6 mesos cada any el regne de la mort. I que visqui els altres 6 mesos amb la seva mare. Amb la seva mare a la terra. I que ningú no ho discuteixi, perquè és la decisió d'en Zeus. Per això, ara, a la primavera i l'estiu, les flors sobren, l'herba verda creix, i els arbres floreixen, fan fulles i donen fruits. I és que de mèter, corre feliç d'una banda a l'altra i té cura de la terra com si fos un jardí. Quan mare i filla caminen donant-se la mà, parlant, cantant i rient, les flors del camí sobren. Només per veure-les passar. Però a la tardor, per s'efonen, torna el món soterrani, per complir l'ordre de Zeus. El començament ha des, li feia llàstima, però després se'l van a començar a estimar. I així va ser com va néixer les estacions de l'any, i el mita, explicat, el mita acabat. Bet aquí una vegada. Bet aquí un gat. Bet aquí un gos. Bet aquí un conte fos. Bet aquí un gos. Bet aquí un gat. Bet aquí un conte acabat. Bet aquí un gos. Bet aquí un conte. Bet aquí un gos. Bet aquí un conte fos. Bet aquí un gos. Bet aquí un conte fos. Bet aquí un conte fos. I'll get enough terms to catch the moment After we do, she'll never phone ya I'll never fall in love again I'll never fall in love again Don't tell me what it's all about Cos I've been there and glad in my heart Out of the chains, the chains that bind you And that's why I'm here to remind you I'll never fall in love What do you get when you fall in love? Nothing but pain, lies and sorrow So for at least until tomorrow I'll never fall in love again I'll never fall in love again What do you get when you fall in love? I'll never fall in love again I'll never fall in love again I'll never fall in love again I'll never fall in love again