Vet Aquí Que... del 29/10/2020

San PAUS La incisウ. Sus lebes ur ما fa shed i strud. De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. El caragol. Vete aquí una vegada, hi havia un caragol que volia anar a veure el forat per on surt el sol. I bé, un dia va decidir i es va posar a caminar. Ai, a caminar no. Que els caragols no caminen, que els caragols s'arrosseguen. I va estar quatre dies i quatre nits arrossegant-se, arrossegant-se, i de tant arrossegar li va agafar molta panxa, que no va poder més i es va haver de parar. Què faré? Va dir tot trist, què faré? Si no puc anar a veure el forat per on surt el sol. I a les hores va pensar, ai, si la meva mare, quan tinc mal de panxa, m'adona una arbeta que es diu poniol. A veure si la trobo pel camí. Va mirar per un costat i res. Va mirar per l'altre, tampoc. Però allà, al fons, va veure l'arbeta. Va anar a agafar allà com va poder i va intentar arrancar-la, però era tan petit el caragol. I l'arbeta era tan gran que no va poder. Tot el que es va quedar allà, el camí, tot trist. I ve aquí, que per allà va aparèixer una granota, soltant, soltant. I li va preguntar, caragol, què fas aquí? I ell li va explicar que volia anar a veure el forat per on surt el sol, però que tenia un mal de panxa de dana arrossegar-se. I volia arrancar aquella arbeta, però tot sol no podia. I la granota li va dir, ai, no pateixis, no pateixis, que jo ja t'ajudaré. I així va ser. La granota va agafar el caragol, el caragol va agafar l'arbeta de puniol i van estirar, estirar, estirar, però uf, no van poder, no van poder com ho farien. Però mira, van estar de sort, perquè per allà al costat va aparèixer un esquirol, que els esquirols que salten i salten, i ells li va preguntar, què feu d'altres aquí? I ells li van contestar. Ajudem el caragol, arrancar l'herba, arrancar l'herba. Ajudem el caragol, arrancar l'herba de puniol, que agafa un mal de panxa d'ana a veure, d'ana a veure, que agafa un mal de panxa d'ana a veure, que ha de estar de sort del sol. I, aleshores, no van poder arrancar l'herba, perquè la granota i el caragol i l'esquirol, tots tres junts, no van poder. Però què va passar? Que també van tornar a estar de sort, perquè per allà hi va venir un gos. Un gos ja té molta força perquè és més gran, i ell aleshores els va preguntar, aquí, i ells li van contestar, ajudem el caragol, arrancar l'herba, arrancar l'herba, ajudem el caragol, arrancar l'herba de punyol, que agafat un mal de panxa, n'ha de veure, n'ha de veure, que agafat un mal de panxa, n'ha de veure, doncs surt el sol, i el gos els va contestar, no patiu, no patiu, que jo ja s'ajudaré, i així va ser, perquè el gos va agafar l'esquirol, l'esquirol, va agafar la granota, la granota, va agafar el caragol, i tots junts van estirar, van fer força, estirar, estirar, estirar, però no van poder arrancar l'herba, què passaria, doncs mira, va passar, que va aparèixer un cavall, un cavall és molt gran, és molt gran i té molta força, i ells li va preguntar, a què feu vosotros aquí, i ells que van contestar, ajudem el caragol, arrancar l'herba, arrancar l'herba, ajudem el caragol, arrancar l'herba de punyol, que ha agafat un mal de panxa, anar a veure, anar a veure, que ha agafat un mal de panxa, anar a veure, surt el sol, i ve't aquí que el cavall va agafar el gos, el gos, va agafar l'esquirol, l'esquirol, va agafar la granota, la granota, va agafar el caragol, i es van posar, estirar, estirar, estirar, estirar, i sí, mira, per fi, per fi, va poder arrancar l'herbet, i sabeu què va passar? Doncs que el caragol se la va menjar, i ja li va passar el mal de panxa, i sabeu què? Que ara està acllida la mitja muntanya, eh, que arrossegança, arrossegança, perquè volen a veure el forat, per on surt el sol, i compta contacte, compta acabat. El gra de mitja. Un cop aneu un home, que se n'anava a missa, i portava un sac damunt les espatlles, i dins del sac hi tenia un gra de mitja. Com que no volia pas entrar a l'església amb el sac al coll, es va aturar davant d'una casa i va dir, bon dia, bon dia, i li va respondre a la mestressa, que ja per servir-vos. Mireu que vaig a missa i no vull entrar amb aquest sac, me'l podríeu guardar, oi tant, i el pots deixar aquí davant de la porta. L'home se'n va anar a missa i la dona va entrar a casa seva. Per allà fora, mentre tant, hi havia una gallina, que es papissaràs, es papissaràs, es papissaràs, anava picant tot el que trobava per terra. Va veure el sac, el va anar remenant, remenant, remenant, fins que va trobar el gra de mitja que li va caure fora, i oi la gallina, se'l va menjar. La gallina va continuar voltant per allà i es va acabar a la missa. L'home va tornar a la casa, m'estressa que em puc comportar el sac, sí, sí, el teniu allà on l'heu deixat. L'home va agafar el sac i va dir, oh, a veure el gra de mitja i no hi era, i se'n va anar a la mestressa. M'estressa que el gra de mitja no hi era. Ah, sol deu haver menjat la gallina. La gallina, ah, doncs si no teniu el gra de mitja, m'heu de donar la gallina. Home, vosaltres vos entendreu que una gallina no és el mateix que un gra de mitja, o la gallina o el gra de mitja, que no pot ser, home, ja ho podeu comprendre, o la gallina o el gra de mitja, o la gallina i el gra de mitja, o la gallina o el gra de mitja, i tan impertinent es va posar que al final la mestressa ja no el volia sentir més i li va dir bé, doncs em porteu-vos la gallina. I l'home va agafar la gallina, se'l va posar el sac i se'n va anar cap a casa seva. Però pel camí va passar per un altre poble que també va sentir que deien missa, i va dir-hi, jo també ho vull anar, hi havia allà una masia, va trucar a la porta, bon dia, bon dia, què us podem ajudar? Mireu que vaig a missa i no entraré pas amb aquest sac, m'ho podeu guardar, oi tant, deixeu-lo aquí davant de la porta, el va deixar a la porta, i va anar a la missa, la mestressa, va entrar a casa seva. Per allà a la vora hi havia un porc que ara va furgar, que furgaràs, furgaràs per tot el que trobava per terra, i que ara va trobar el sac, va olorar, va furgar, a remenar, a remenar el sac fins que va aconseguir obrir-lo, i a dins va trobar la gallina, o el porc es va menjar la gallina, que bona que era i quin profic li va fer. L'home surt de missa i se'n va buscar el sac, l'obra, i no hi havia la gallina, va anar a la casa amb estressa, que no hi ha la gallina dins del sac, ah, no hi ha la gallina, ah, potser el porc que voltava per aquí se l'ha menjat. Home, doncs jo vull la meva gallina, o doncs si se l'ha menjat el porc més que hi podeu fer, o doncs jo vull el porc o la gallina. Va, no em digueu que un porc va allò mateix que una gallina, o el porc o la gallina, o en doneu el porc o la gallina, o en doneu el porc o la gallina, i finalment, tant en Pipa dos va posar, que la dona diu, vinga, em porteu-vos el porc i deixeu-nos en pau. L'home va agafar el porc, se'l va posar dins del sac, i se'n va anar caminant, caminant cap a casa ceda. Ah, però a veure aquí, que va passar per un altre poble, i aquell poble també deien missa, i l'home hi va volguer anar. Hi havia una masia per allà, va entrar, i va dir, bon dia, bon dia, amb què us podem servir? Que em guardaríeu aquest sac perquè haig d'anar missa i no hi aniré pas amb aquest sac, oi tant el podeu deixar aquí davant de la porta, i quan sortiu aquí el trobareu. Molt bé, el va deixant allà, i se'n va anar missa, la dona va continuar la seva feina per casa. Quan va acabar la missa, l'home va sortir, se'n va anar a buscar el porc, però mentre tant sabeu què havia passat, o que en aquella casa tenien un bau, gros, maco, preciós, amb una força que tenia, i el bau va veure que allà, a dins del sac es movia alguna cosa. Van vestir el sac, van vestir el sac, van vestir el sac, fins que se li va obrir. Quan li va sortir el porc tant maco, el bau se'l va menjar, es va acabar la missa, i l'home va tornar cap a buscar el seu sac. Va veure el sac obert, i el porc no hi era. Ah, llavors em va veure la mestressa i li va dir, vinga a buscar el sac, i el no hi ha el porc. Diuo, potser se l'ha menjat el bau, el bau s'ha menjat el porc, o si no hi és, ben segur que se'l deu haver menjat, o doncs jo vull el bau. Com pot ser que diguis que vols el bau per un porc? O el bau o el porc? O el bau o el porc? I tant en pipó dels va posar, tant impertinent, tant pesat, que al final li va dir, doncs em porta't el bau. Es va emportar el bau, el va posar, dins del sac no podia, va lligar el sac a sobre el bau, i se'n va anar cap a casa seva. Quan passava per una altra poble, també tocava la missa una altra vegada, i l'home va dir, ah, doncs jo hi vaig. Va trucar amb una casa de pagès que va trobar pel camí i va demanar si podria deixar el porc. Diu, si deixeu-lo aquí estacat en aquesta abre, quan torneu el trobareu. Però a veure aquí, que va tenir la mala sort, que en aquella casa hi havia una nena molt caprichosa. Que sempre demanava coses estranyes, perquè els seus pares li fessin tot el que ell volgués. I va veure el porc, el bau, i li va agafar ganes de menjar el fetge de bau. I li va dir en el seu pare i la seva mare, jo vull fetge de bau. Home, fetge de bau, fetge de bau, no el tenim, avui no podem anar a comprar, que fora hi ha un bau i jo vull el fetge del bau. Que no, que no és nostre, que no pot ser, que no és nostre, que jo vull el fetge del bau. I va posar crida histèrica i a plorar i a marrenajar i a fer totes les coses que us pugueu imaginar. I al final se li va acudir, si no em doneu el fetge de bau, de bau em moriré. Amb els seus pares, quan van sentir això, es van espantar. I van dir, més va al matar el bau, que no que se'ns mori la filla. Van anar a cercar el bau i el van matar, van fregar el fetge ben fesidet per la seva filla i la nena se'l va menjar. O, doncs, quan l'home va tornar de missa, va dir l'amor de la casa, vinga, cercar el bau. Home, mira, és que saps què passa? Que el bau, el bau, el bau l'hem sacrificat. I per què l'hem sacrificat? És el meu bau. O perquè la nostra filla, que és molt capitjosa, aquesta nena ha demanat fetge de bau i li hem donat el fetge del bau. Ah, doncs ja ho veia el bau o la nena. Home, escuteu, però que és això que dieu, la nena és filla nostra i el bau és mort. El bau o la nena, el bau o la nena, el bau o la nena i així ja fins a cansar tothom. I cada vegada hem més enforismat l'home. I els pares de la nena van dir, ara que hem de fer, tant va cridar que no van tenir altre remei que donar-li la nena. Se la va posar dins del sac i se'n va anar. Quan va ser un tros allà, va sentir tocar una altra missa. Es va aturar davant d'una casa i va dir bon dia, bon dia, ja, i li va respondre la mestressa. Què hi ha per servir-vos? On voleu guardar aquest sac mentre oiré la missa? Si bon home poseu-lo davant de la porta i quan tornareu, aquí el trobareu. L'home se'n va anar a missa, la mestressa se'n va anar a casa seva i van anar fent. Però bé, aquí, que es va encertar que per casualitat la mestressa d'aquella casa era la padrina de la nena. La nena dins del sac li havia conegut la veu i va esperar que marxés l'home i quan va marxar va començar a cridar, padrina, padrineta, trieu-me del sac, que t'acric, que t'acrac. I poseu-hi la gosseta i el gat, que t'acric, que t'acrac. La mestressa va sentir que cridaven i va sortir fora que passava i llavors es va donar que la veu aixia del sac. Ella que va obrir el sac i es va quedar a bo, que va dada quan va veure que dins hi havia la seva fillola. I com veig que ets a dins del sac i la nena li va explicar tot com havia anat. Amagueu-me dins la pastera, padrina, poseu la gosseta i el gat dins del sac i quan aquell home tornarà a creure que jo soc encara dins del sac i se l'emportarà. La padrina ho va fer com la nena li demanava. Quan l'home va tornar de mi s'ha van demanar el sac i la padrina li va dir el teniu de la porta. Allà davant ho l'heu posat abans. I l'home aprena el sac, el suspesa i sí, sí, diu més o menys, diu sí, sí, és la nena. Aquesta vegada no ha passat res. Grans Mercedes, mestressa, i la mestressa, si mai puc fer res per vosaltres i se'n marat tot content pensant que se'n portava la nena. Quan va ser un tros allà se'n va donar que el sac pesava molt i va donar un estrevada al sac ben forta i estava cansat. I diu, Maria Boniqueta, quan serem a la fonteta, en veurem un grup catecric-catecroc. I el cateñau i la gosseta, guau, guau. L'home creia que era la nena que plorava i tornava a cantar. Marieta, boniqueta, quan serem a la fonteta, en veurem un grup catecric-catecroc. I el cateñau, la gosseta, feia guau, guau, guau. I tot això, cantant cadascú a la seva manera, van arribar a la font. L'home estava cansadíssim, va seure el padrís de la font, va abrir el sac, i el gat d'un salt se li va posar davant dels ulls i els hi va arrancar. Amb un salt, la gosseta, se li va saltar damunt del nas, i n'hi hac, li va arrancar el nas. I tots dos corrents, corrents, corrents, cap a casa de la padrina, i van deixar l'home allà, sense ulls i sense nars. L'home, sec i sense nars, se'n va anar pel món, cap tant de porta en porta i dient. Del gra de milla, la gallina, de la gallina al porc, del porc al bau, del bau a la nena, de la nena al gat i al gos. Màs ambiciós heu soc estat, i ara no puc pas portar ulleres i amb cal portar un pagat. I cricrat, el conte s'ha acabat. Mira, mira, que aquí dalt li passa el gat. Bé, té aquí una vegada. Hi havia una vegada un pare que tenia quatre fills, que es deien Pere, Joan, Bernat i Andreu. Quan van ser prou grans, els va dir, ah, fills meus, ja veieu que jo soc vell i no tinc res per donar-vos. Us aconsello que us donen neu pel món, treballeu de valent, i sobretot que prengueu un ofici. Després torneu a casa. L'àndem a mateix els quatre germans van marxar-vos cap aventura, i caminant, caminant, van arribar a un punt on hi havia quatre camins, i el germà gran va dir, penso que cada un de nosaltres hauria de tirar per un camí diferent. Podem quedar d'aigua un any aquí mateix, i així veurem si hem aconseguit trobar fortuna. A tots quatre es va semblar molt bé, i cada un va marxar per un camí diferent. On Pere, aquí al gran, va trobar un home que li va preguntar on anava, i quan va saber que buscava prendre un ofici, li va dir, doncs vine amb mi, i fes-te astròleg. No hi ha un ofici millor al món. Res no quedarà amagat mai als teus ulls. On no hi va pensar que sí, que era un ofici prou bonic i va acceptar. I al costat d'aquell home va arribar a ser un estrellet tan expert, que el seu mestre, quan va acabar l'aprenentatge, el va obsequir amb una ullera de llarga vista, i li va dir, amb aquesta ullera podràs veure tot el que passi a tal de la terra, a sota el cel, i a sota terra. El xicot va fer la prova, va pensar, vaig veure els meus germans que fan, va encarar l'ullera, va estar a una llarga estona, mirant cap aquí i cap allà, i després va dir tot satisfet i visc, que tots estan bé. El segon germà, el Joan, seguint el seu camí, va trobar un home que també es va oferir ensenyar el seu ofici, li va dir que era caçador. Diu així, mai no et faltarà res per viure. El noi també li va semblar bé, i l'home li va donar una tan bona instrucció de casa, que el Joan es va convertir en un caçador expertíssim. A l'hora de marxar també li va regalar una escopeta, i li va dir, és una escopeta excepcional, mai no et fallaràs, cosa que apuntis, cosa que encertes. El noi jo va voler provar. Va veure un gos lluny, que arrossegava un gos, i va voler fer punteria a l'os. Va disparar, i l'os va desaparèixer de la boca del gos, i el gos no se li va bellugar ni una sola dent. El tercer noi, seguint el seu camí, va trobar un sastre, que també es va oferir ensenyar-li la feina. Ell va dir, no, no, sastre, no, passar-se del matí al vespre assegut, fent córrer la agulla i la planxa, que no, que no, que no m'agrada. I ara va respondre l'home, en raones perquè sí. No t'ensenyaré només a coger roba, cogeràs moltes coses més, i no t'avorriràs gens, i ja ho veuràs. I el Bernat es va deixar convèncer, i se'n va anar amb ell a prendre l'ofici de sastre a fons. I ahir va ser veritat, i a l'hora de conviar l'home li va donar una agulla tot dient-li, que aquesta agulla podria escogir tot el que se't presenti, i tenés que sigui tó com manteca, com dur com la ser. Tot quedarà d'una peça. I el noi ho va voler provar, va agafar les restes d'un mirall trencat, les va coger, i el mirall va quedar tan bé que el cotxe que no passi hagués estat nou. El quart germà, Andreu, va trobar un home que també li va dir vina que t'ensenyaria el meu ofici, i quin és el vostre ofici? Va preguntar-hi, sóc lladre. Ah, no! Això no és un ofici un ràdio. A més, us acaben a la presó. No es passa a tenir por. Jo t'ensenyaré posamant allò que cap al troma no veu, i jo, com ningú, no em trobaria ni rastre. Ara tu després utilitzes aquesta veritat com vulguis. Però t'asseguro que pots fer molt de bé, eh? Fins i tot pots robar lladres. No, no el millor va pensar que tampoc estava tan malament. I al costat d'aquell home es va convertir en un lladre tan expert i tan menyós, que davant d'ell no hi havia res segur. Abans de marxar li va regalar els guants. El noi se'ls va posar. Va veure un viatjant pel que mirall li va provar els guants, i li va prendre les sabates. I ho va fer també, que l'home va seguir caminant sense donar-se que anava a tascals. Tot just passat l'any, en el mateix lloc en què hi havia els quatre camins, els germans es van trobar. Es van abraçar, van anar corrents, i va veure el pare que els va rebre amb els braços oberts, i de seguida els va preguntar quin ofici tenien, i cadó, em va dir el seu. I el pare no va dir res a cap, va estar content. I va dir, mira, anem a fer una prova, a veure si és veritat que sou tan bons. Tu que tens l'ullera, digue'm de què és el niu que hi ha sobre el ciraré, i què hi ha dins. Ell va agafar l'ullera, va mirar cap a l'abri, va dir, és un niu de cadarneres, hi ha quatre ous, i la mare els cova. Llavors el pare va dir l'Andreu, tu que tot ho pots agafar, porta els ous cap aquí. Però l'ocell no se n'ha de donar. I l'Andreu amb els guants posats, se'n va anar a l'abra, va pujar dalt, va treure els ous, i la mare va seguir cobant. Aleshores el pare posa els ous sobre una pedra formant un quadrat, i li va dir al Joan, tu has estrespassat tots els ous amb un sol tret. El Joan va apuntar, va sonar el tret, i els quatre ous van quedar oberts pel mig. Ara t'ho ha bernat, posats quasi tot, cosiràs els ous i els pollets, de manera que no se'ls conegui res. I el bennat va agafar l'agulla, va cosar els ous, tal com el pare havia demanat. Després l'Andreu va tornar als ous a dalt del niu, i al cap d'un pare de dies, els ous ocellets ja van sortir, ben vius i espavilats, i llavors el vell va dir en els seus fills, jo he de felicitar, heu fet bons estudis, jo no ho sabria dir quins dos quatre val més, però estic content perquè veig que tots teniu prou mitjans per guanyar-vos la vida. Passat no gaire temps va arribar una gran convoció al país. La filla del rei havia estat raptada per un drac, i el rei amb rangúnia no aclocava els ous, i va fer saber que li tornés la princesa a la rebria per esposa, i seria rei. Llavors el pare els va reunir i els va dir que era el moment d'utilitzar les seves arts, que ells quatre podien anar a veure si la salvaven. I els germans van pensar que sí, que si veien en cor, i es van posar en marxa. El Pere va mirar per l'uller i va exclamar. Ja sé on és, darrere aquesta set muntanyes, i el guard d'un drac farotxa gros com una catedral. I va arrobar-li la princesa sense que el drac ho notés, i corrents que a més ajudeu-me amb la princesa dels braços va tornar cap al vaixell. Però va ser llavors que quan ja estava en mar enllà, el drac es va despertar, i veient que se li havia escapat la presó, i es va posar en marxa, i es va posar en marxa, i es va posar en marxa, i es va posar en marxa, i es va posar en marxa, i es va posar en marxa, i veient que se li havia escapat la presonera, es va enforir, i va sortir volant, va veure el vaixell, i llavors s'hi va dirigir amb tota la furia, amb la clara intenció d'envolir-los. I el Joan va ser quan li va engegar un tret, que li va entrar directe al cor. Però el drac era tan a prop, tenia tanta empenta que va caure damunt del vaixell, i el va partir pel mig, i tots van caure a l'aigua, i tots agafats quan podien a les fustes que flotaven. Llavors el Bernat es va treure la seva gulla, i en Montres i no res, va tenir tots els pedassos cosits, i la nau s'encera una altra vegada. Llavors van tornar cap a casa. Quan el rei va veure la seva filla estava boig, de content, i llavors va quedar els quatre germans, i els va dir, vaig, prometre la meva filla, aquell que la salvés de les urbes del drac, però quin dels quatre ha de casar-s'hi? I l'Andreu, sense deixar de res a ningú, va dir, mira de casa jo, perquè jo l'he pres del drac, el Pere, sí, però jo vaig baronera, si no no hauríem pogut fer res, mira de casa jo. I el Joan va dir, no, que si ha de casar, sóc jo, perquè darrere no hauria servit robar-la del drac, si jo no hagués mort el drac. I el Bernat va fer-hi, vale, vale, teniu raó, però a veure, ens haguéssim pogut morir tots allà, afegats al fons del mar, sort de mi, que vaig cosir el beixell i van poder tornar, mira que és allò i ningú més. I el rei veient que cap d'ells no li faltava raó, va dir, doncs mira, jo crec que tots marxeu-se el meu gentre, però com que tots quatre no us hi podeu casar, decidiu vosaltres mateixos qui ha de ser el meu oreu, quan us hi hagueu posat d'acord, ja m'ho direu, i mentre veniu a viure aquí amb la vostra pare i jo, com a prèmius, donaré riqueses, perquè pugueu viure feliços tota la vostra vida. I diuen que mentre ells seguien discutint, quin tenia més mèrit, la princesa es va enamorar d'un príncep que sabia ballar molt bé i s'hi va casar. I vete aquí un gat, vete aquí un gos, vete aquí un conte que s'ha fos, i vete aquí un gos, vete aquí un gat, vete aquí el conte ha acabat. Vete aquí una vegada. Ara escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, la ràdio de Sant Junts, durant de 8 punts. Ara escoltes ràdio d'esper, sintonitzes ràdio d'esper, la ràdio d'esper.