Vet Aquí Que... del 5/11/2020

Arriba. Un segur punt per a la nom de la viennent i de la Wiim banks. Amb com Shang Liu. Visc i Barton Venindex. Visc i Barton Venindex. Visc i Barton Venindex, Nooot! Wer schenkt wie eine Dreie zu Zuckerfunk rot! Verkauf ich mein Bettlein und leg mich als Struch. Sticht mich keine Feder und beißt mich kein... I el més trist de rongar flors. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. Rondalla El tabelet. Una vegada hi havia un conillet. Petit, petitet. Tot cobert de pell de color gris. M'hi havia un niuet calentó, calentó sota de terra, al fons d'una llodriguera amb la seva marona. Es deia tabelet. I la seva mare es deia Marieta Cuacorta. Cada matí, quan la Marieta Cuacorta sortia a buscar-les a morzar, deien al seu fill, ara tabelet, acotxat, ben acotxadet, i no et moguis del niu. Veigis el que veigis i sentis el que sentis. No et moguis pas. Mira que ets un conillet molt xicarró, un conillet gairebé de bolquers. El tabelet contestava, si mare, si mare. Quan la seva mare ja era fora, ells estava molt quieto, amb el morret enfonsat a dins de l'herba verda. Tombant al cap, una mica cap aquí, una mica cap allà. A vegades podia veure alguna cosa del que passava pel món. Una vegada, un gatx molt gros, que havia aturat d'una branca cridant, lladre, lladre, però el conillet no es va ballugant ni un peu ni una cama. Va romandre ben quieto, ben quieto. Una altra vegada, una Marieta de set taques, va fer una passejada fins a la punta d'un briderba, però pesava tant que quan va arribar el cap de mun, va caure de tomballons d'alta baix. I el gatx es moria de ganes de riure, però no es va ballugant ni en peu ni en cama. Va romandre ben quieto, ben quieto, ben quieto. Un dia, el sol, que es calfava molt moltíssim, i tot semblava dormit. Tot d'una, en tabelet, va sentir un soroll lluny, lluny, com si algú fes... shh, shh, shh, shh. Molt quietament. Va escoltar. Era un sorollllet molt estrany. SHH, SHH, SHH, SHH. De vegades semblava lluny, però d'altres vegades semblavaben olabora. Quina mena de soroll. Deia en tabelet, que deu ser. Sembla com si algú s'acostés, Algo se costa, se senten, pases, i ara no se senten només. Xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx... Què pot ser? El soroll se'n va fent més fort cada vegada. Llavors el tabelet va oblidar-se dels avisos de la seva mare. Vaixar a caure-se tot dret d'amor les potes del darrere. El soroll va parar. Va, va dir el tabelet. Ja no sóc cap criatura. Ja tinc tres setmanes i vull saber què és això. Va treure el cap fora del cau i va mirar de dret els ulls d'una serpes grifosa. Mare, mare! Va cridar el tabelet. Ai, ai, pare! I no va poder acabar perquè la serpota l'havia agafat per una orella i ja se li cargulava per voltant del cos. Pobre tabelet! Però la seva mare l'havia sentit. Va saltar damunt de les argelagues, va rodolar per les pedres, va travessar les herbes i mates corrents sempre com el vent. No era gens prou que la Marietta cua curta. Era una mare que corria a salvar el seu fill. Quan va veure que la serp se'n portava el tabelet, va prendre amb brenzida i... Salta! A l'esquena d'aquella serp esgarrifosa, l'esgarrapa amb les ungles. La serp va xular rabiosa, però no la va mullar pas el tabelet. Hop, hop, hop, hop! Cuacurta salta de nou i aquesta vegada li fa unes esgarrinxades que la serp es va recargular, però no va deixant el tabelet. Aleshores la Marietta cuacurta salta per tercera vegada i li arrenca un tros de pell amb les urpes. Tant va mossegar i esgarrar que la serp, per defensar-se, no va tenir altra remei que mullar el tabelet. El conillet va rodular com una pilota, va arrencar, curre, cames, ajudeu-me, curre, curre, li cridava la seva mare i ja us podeu pensar si corria. Un moment després, la Marietta cuacurta ja l'havia encolçat i li ensenyava el camí. Ara ja no calia que el cerqués a ell no havia de fer més que seguir la taqueta blanca que la seva mare tenia a la punta de la cua. El va dur molt lluny, però que molt lluny! On la serp no pogués trobar-los mai més. Allí, la Marietta cuacurta es va fer un altre cau per ella i pel tabelet. I ja us podeu pensar que de llavors ens ha... Quan el tabelet sent que la mare li diu que s'estigui ben amagat, no li queden gens, gens de ganes de desobeir-la, ni gens, ni mica. I ve de qui un gat, ve de qui un gos, el conte del tabelet ja s'ha fos. Ai, apropaia, que és una noooot! Vèixer en mi una dreia de suc, suc, suc, suc, suc, suc! Verkaufig mein Bettlein und leg mich aufs Stroh! Stich mich keine Feder und beiß mich kein... Ein mit beiß mich der Hohlerflor! Els musics de Bremen. Conta dels germans Grimm. Un pagès tenia un ruck molt feiner. Anys i anys havia dut, sense queixes, un tip de sac de farina al molí. Però venia el dia que les potes ja no el duien, i l'esquena li va dir prou. Llavors l'amo va pensar matar-lo. El ruck se'n va donar i va fugir cap al ciutat de Bremen, pensant trobar-hi feina de música. Pel camí va trobar un gos de casa, ajaçat a terra, pentejava com si hagués corregut molt. Sembles molt cansat, amic, va dir el ruck. Com que sóc vell i no serveixo per caçar. El meu amo em vol matar. Sort que he pogut escapar-me. Però com en guanyaré la vida ara? Saps què? Li va dir el ruck. Vine amb mi a Bremen. Vejam si trobem feina de músics. Jo tocaré la guitarra i tu pots tocar les timbales. El gos hi va venir bé. I van seguir plegats al camí. No havien avançat gaire quan trobaran un pobre gat amb cara de passar gana. Meu, meu! I doncs què et passa, bigotis? Pregunta el ruck. Si ves, perquè em faig vent. Se m'esmorcen les dents. I m'agrada més estar-me a la vora del foc, que no pasen poetarrates i ratolins. La mestreça em volia ofegar. He pogut escapar-me, però no n'hi iré ara. Vine amb nosaltres. Ets un músic nocturn fantàstic i de segur que et voldran a la banda de Bremen. El gat li va agradar la idea i es va juntar amb els altres dos. Un xim més tard, els tres fugitius van arribar a una masia. Enfidad d'amunt del portal, un gall s'escriva a sava. Aquest escrit semblava al servei, va dir el ruck. Què et passa, gall? Demà es diu menja. La mestreça té convidats i li ha dit a la cuinera que em tiri l'olla i ves, em volen tallar el coll. Vols venir amb nosaltres? En sembla molt bé, va dir el gall. Mira, anem a tocar amb una banda de Bremen. I apa, tots quatre cap allà. Però aquell dia no vam poder arribar-hi. Se'ls va fer fosc i decidirem passar a la nit al bosc. El ruck i el gos s'ajassaran sota d'un arbre molt alt. El gall va pujar a un casamun i el gall s'hi van filar el cap d'amunt de tot. Abans de dormir-se, van mirar per d'atarreu i el gall va veure allà lluny, una llumeta. Tot seguit va dir als companys, Ei, no gall alluny d'aquí i deu haver una casa. He vist un lluny de llumeta. El millor que podem fer va dir el ruck, és anar a veure. El gos va pensar que si trobava uns quants ossos i una miqueta de càrrec ho aniríem d'allò més bé. I així, tots tres van fer cap a la llumeta. Quan hi van arribar, van veure que era un cau de lladres molt ben il·luminat. El ruck, que era el més alt, s'acostava a la finestra per donar-hi un cop d'ull. Què veus, va preguntar el gall? Què veig? Una taula molt de menjar. I tot de lladres que s'estan afartant. Aquest és el que ens convindria, va dir el gall. I tant, va dir el ruck. I els quatre animals van rumiar la millor manera de treure profit de la situació. Amb això, que el ruck va posar les pates al davant, a damunt de la finestra. A damunt de l'esquena del ruck s'hi van filar el gos. A damunt de l'esquena del gos s'hi van filar el gall. I al cap damunt de tot el gall. I de cop, a l'una, van començar a cridar. El ruck bramava. El gos bordava. El gall s'escriusava. I es van llançar contra la finestra fent una gran trencadissa. Els lladres, els barats, van veure allò, van fugir corrents. Aleshores, els animals es van quedar molt contents a acabar-se totes les sobres que havien deixat els lladres. Mentrestant, els lladres havien fugit. I, com que ja era de nit, els animals van pensar anar-se'n a dormir. El ruck es va posar al damunt dels fems. El gos es va posar al costat de la porta. El gat a la vora del foc. I el gall a dalt d'una viga. Van adormir-se ben tranquils. Però, mentrestant, els lladres, van veure que tot era fosc i no se sentia res. El capità va dir, renoi, hem sigut una mica rucs, ens hem espantat de seguida, i ara no es veu res, i se sent res. Guaita tu! Va enviar a un dels homenassos. Ves a veure què passa a la casa. L'home se n'hi va anar. Han arribat, va obrir la porta. Realment no se sentia res. I, com que estava tot fosc, va pensar anar a encendre el foc. Va agafar un llumí, i va anar cap a on ell creia que hi havia les brases, que eren els ulls del gat, que estaven ben oberts i brillaven. En posar el llumí, els ulls del gat, el gat, va fer un bot, i li es garrapa la cara. Espantat l'home va recolar, llavors el ruc li va engegar un seguit de guitzes. Va caure enrere, el gos va sortir, i li va clavar les dents a la cama. I el gail va començar a cridar de dalt de la veia. L'home es barat, va marxar, i es va perdut, i va arribar allà on t'hi havia tota la colla. Cap allà, a cap allà, marxem, marxem, allà dintre hi ha una bruixa, que m'has garrapat la cara. Un home m'ha calvat un ganivet a la cama. Aleshores, un altre, m'ha adonat un tos de cap al gat, i al final el senyor Junge ha començat a cridar de dalt de la veia. I portàvem-me-la aquí, portàvem-la aquí, portàvem-la aquí. Els barats, els lladres, van marxar corrents, i no van tornar mai més. I els quatre animals, si van trobar tan bé, que ja mai no van anar a Bremen. I qui no ho vulgui creure, que ho vagi a veure. I qui no ho vulgui creure, que ho vagi a veure. Mireu, hi havia un poble, que els eren els grecs, i aquests s'enduien la palma, en inventar històries, eren, bueno, amb una imaginació que cap més poble l'ha tingut. Mireu, la gent, quan veien una cosa que els criava, la tensió pensava, oi, això, o com ho hauran fet els deus. I, a partir d'aquí, es inventaven la història. Històries meravelloses. Doncs, mireu, avui explicarem la història de Filemón i Bautis. Mireu, hi havia una contrada que es deia Frigia, i allí hi havia un llac d'unes aigües claríssimes, netes, i, a prop d'aquest llac, molt a prop, hi havia dos arbres, un tel i un roure, que estaven juntets, un amb l'altre. Les seves branques anaven, unes anaven amb les altres, semblaven que s'abracessin. Doncs, mireu, els grecs van pensar, a partir d'aquí es van inventar la història de Filemón i Bautis, i avui us ho explicaré. Mireu, resulta que en aquesta hi havia tapar aquí, hi havia una ciutat, una ciutat de cases de marbre. La gent vivia molt bé i molt comodament en aquella època, i llavors hi havia un deu, el deu més important, Zeus, que va pensar, que avui va aprovar aquesta gent a veure si és bona gent, i sap, es compadeix dels vianants que passen per aquí. Vull anar a veure-ho. I llavors va dir el seu fill Hermes, li va dir, mira, anirem a aquesta ciutat a aprovar el cor d'aquesta gent, i veurem si és bona gent o no. Ens vestirem com qualsevol habitant d'allà, i es van vestir també de viatgers, amb robes pobretes, i van baixar d'allà on estaven, de l'olim, o la muntanya on vivien tots els deus, i van baixar i van aparèixer la ciutat dels dos, amb un aspecte cansat, i anaven porta per porta, casa per casa, demanant-nos pedatge, i van molt cansats a veure si es podien donar els pedatges per aquella nit. No, no va haver ningú, ningú. Cada casa se'ls té de sobre, uns amb bones paraules, els altres amb el gènit, i cridant, fora d'aquí, fora d'aquí, no els volem. I així va ser que ja han sortit de la ciutat, i quan ja sortien de la ciutat, van trobar que allà, a prop del camí, una cabaneta, una cabaneta molt pobra, feta de fang, de trons i de branques, i es hagut cellar a la porta d'aquesta cabaneta dos ballets, dos ballets, i mira, els deus va pensar, els demanarem uns pedatges amb aquests de parella, de ballets, i els hi van dir, mireu, podeu donar-nos els pedatges, que som uns viatgers caminants, perquè ets camins molt cansats, molt cansats, filimón, que es deia ell, diu, es va xacar, i dius, i tant, que sí, mireu, nosaltres som molt pobres, molt pobres, però el que tenim és com si fos vostra. I veig, bàufis, la seva mulher, també els hi va dir, sí, sí, passeu, passeu. Bàufis, ràpidament, se me n'anava el foc, batia el foc, i va posar una ulleta, una ulleta amb les llagums que veien, collit de l'hortet, i en aquesta d'allà, per fer-li un bon sopar. Filimón va tallar un tros de cançalada que penjava del sostre, i el també la va afegir amb aquella ulleta. Mentre tant, bàufis, bàufis va preure una tauleta, una tauleta, amb unes tovalles, balletes, peronetes i polides. Va posar-la sobre la taula uns platets, amb menous, amb balletes, amb formatge que tenien, i també amb una miqueta de mel, un platet amb mel, amb una mel rosa, d'un rus de velles que tenien per allà, a la soca d'una abra. Tot la tauleta estava preparada d'aquesta manera, mentre l'ulleta anava fent les llagums. Però els van sentar a la taula, van menjar, i encara hi havia una nana que voltava per allà, i filèmon li va dir, aquest àgnar també el podem rostir per aquests foresters que han vingut tan cansats. Sí, sí, no, i els seus, i llavors ja va donar compte com era aquella gent, i els va dir, no, ja entenim prou, ens heu donat menjar tot el que tenia, us heu quedat sense, inclús, filèmon, que descansessin de tot aquest viatge tan llarg que deien que havien fet, i així ens va ser, que es van aixecar a la taula, el seu es va dir, mireu, mireu, hem passat per la ciutat, i aquesta ciutat no ens ha donat nous pedatges, i mireu, el van sortir fora a la porta, i diu, el seu es va dir, mireu, mireu, i sabeu, la ciutat havia desaparegut, ja no quedava res de la ciutat, i en comptes de la ciutat hi havia un llac, un llac, aquell llac d'aigües claríssimes, i ens heu agraït per tot aquest acolliment, els va dir, mireu, aquesta casa es convertirà en un temple, un temple que, i vosaltres, sereu els guardians d'aquest temple, i tot això, aquella casa, es van a convertir en un palau, un palau de marbra, i amb unes columnes que rolejaven tot aquest palau, i vosaltres, li va dir a Zeus, vosaltres sereu els guardians per sempre més, i així va ser. Per abans de marxar, em seu, els va dir, però ara, vosaltres, m'heu de dir què és el que voleu, per vosaltres, una gràcia per vosaltres dos. El filimón va dir, ah, jo només desitxaria que morís quan es morís la meva esposa, Bautis, i tu, Bautis, què vols? Oh, Zeus, jo també voldria morir el mateix temps que el meu marit, el meu espós, en filimón, i així va ser, que vam viure encara molts temps en Bautis i filimón, molt temps, allà, molt feliços, com a guardians d'aquest temple. Van marxar, els seus i l'Ermes, ells estaven així, feliços, i bé, però, mireu, un dia, que es van llevar, vam veure com una boira espesa, una estranya, i, oi, el filimón li va dir, oi, Bautis, que sembles, que sembles un tel, i en Bautis li va dir al filimón, oi, si sembles un roure, van arcejar els braços cap amunt, i, mireu, es van estavantant juntets, que es van transformar aquells braços en branques d'un roure i d'un tel, i estavantant juntets, que les branques semblaven que s'abracessin unes amb les altres, i així va ser com en filimón i Bautis van acabar els seus dies, i aquesta història, aquests grecs, l'explicaven sempre als pares, als fills, i els fills, els fills, els fills, i així va ser com han quedat aquesta història fins a nosaltres. Història explicada, història contada, i ja s'ha acabat. Beteky una vegada Beteky un gat, Beteky un gos, Beteky un contafors. Beteky un gos, Beteky un gat, Beteky el cont ha acabat. Ah, ja, Popeia, das ist eine Not. Wir schenken eine Dreie zu Zucker vor Ruh. Verkauf ich mein Bettlein und lebe ich aufs Stroh. Sticht mich keine Feder und beißt mich keinen, beißt mich der Ruh. Wir schenken eine Dreie zu Zucker vor Ruh. Beteky un gos, Beteky el cont ha acabat. Beteky un gos, Beteky el cont ha acabat. Ah, ja, Popeia, das ist eine Not. Wir schenken eine Dreie zu Zucker vor Ruh. Verkauf ich meine Feder und beißt mich keinen, beißt mich der Ruh. Verkauf ich meine Feder und beißt mich den Ruh. Verkauf ich meine Feder und beißt mich den Ruh. Verkauf ich meine Feder und beißt mich den Ruh. De laоду Cano, Diel, Armine, M abuse成 wherever it was, I'm a fan. So I say thank you for the music, the songs I'm singing. And thanks for all the joy they're bringing. Who can live without it? I asked in all honesty, what would like me? Bit of a song or a dance, what a feat. So I say thank you for the music, for giving it to me. I've been so lucky, I'm the girl with golden hair. I wanna sing it out to everybody. But enjoy what lies, what a chance. Thank you for the music, the songs I'm singing. And thanks for all the joy they're bringing. Who can live without it? I asked in all honesty, what would like me? Bit of a song or a dance, what a feat. So I say thank you for the music, for giving it to me. So I say thank you for the music, for giving it to me. Ràdio d'Espern Ara escoltes ràdio d'Espern Centonitzes ràdio d'Espern La ràdio de...