Vet Aquí Que... del 26/11/2020

I... Esturant-te... ...un punt. Well, I tried to make it someday, but I got so dem deep grace, that I set my sights on Monday, and I got myself undressed. I am ready for the halter, but I do agree those times, when I hold my shirt and be a friend of mine. Well, I keep on thinking about you, sister, golden, her surprise, and I just can't live without you, and you see it in my eyes. I've been one more correspondent, I've been too, too hard to find, but it doesn't mean you ain't been on my mind. Will you meet me in the middle? Will you meet me in the end? Will you love me just a little, just enough to show you can? Well, I tried to fake it, I don't mind saying, I just can't make it. Well, I tried to fake it, I don't mind saying, I just can't make it. Well, I tried to make it someday, but I got so damn different, that I set my sights on Monday, and I got myself undressed. Are you ready for the halter, but I do agree those times, when I hold my shirt and be a friend of mine. I hold my shirt and be a friend of mine. Well, I keep on thinking about you, the cold and her surprise, and I just can't live without you, and you see it in my eyes. I've been one more correspondent, I've been too, too hard to find, but it doesn't mean, it ain't in my mind. Will you meet me in the middle? Will you meet me in the air? Will you love me just a little, just enough to show you can? Well, I tried to fake it, I don't mind saying, I just can't make it. Well, I tried to fake it, I don't mind saying, I just can't make it. Will you meet me in the middle? Will you meet me in the air? Will you love me just a little, just enough to show you can? Well, I tried to fake it, I don't mind saying, I just can't make it. Well, I tried to fake it, I don't mind saying, I just can't make it. Well, I tried to fake it, I just can't make it. Will you meet me in the middle? Will you meet me in the air? Will you love me just a little, just enough to show you can? Well, I tried to fake it, I don't mind saying, I just can't make it. Well, I tried to fake it, I don't mind saying, I just can't make it. Ara escoltes ràdio d'Esvern, Centonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Lluís, durant de 8 punts. El just de la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Lluís. És una part molt dura, la puja de l'Iva. Està menjant per pujar de feina, que són gent més o més propera. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva, com el que va passar a Islàndia. Cap un optimisme on n'hi ha. El jutge no estava al costat d'ells perquè he de trobar una solució. Sí, sí, que estigui davant. L'últim, si pels són els interessos de Sant Lluís. Sempre ha estat a costa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè n'hi ha d'esperança, no? Si es va bé. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Cabanero! Què? Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio... De veritat, de veritat, que jo no puc. Així jo no puc de ballar. Algú pari que és de ballar. No, no, no, no, no. Som una bona colla. I tant, passigolla. Passigolla, passigolla. Ui, ui, ui. Posa molt calent tot. De dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esber. Un lloc de tots i per tots. Efectivament. T'he encuentrat mal, o ara, no? S'acorro! 012, la Generalitat, al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajut, efectiu sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra al llencat puncat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. Dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz, cool. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz, cool. T'hi esperem. Que no t'enganyi, no ho tens tot a dos clics, ni a cinc quilòmetres. Ho tens a quatre passes, sense anar més lluny. Un dimarts, un dimecres, un dijous, surt, busca, trilla, regala, sorprèn, tasta, olora, enproga, conversa. Descobreis un nou racó i, quan ho hagis fet, descobreis-me un denom, el del teu cader, el de la cantonada, on t'assessoren del que et queda millor, on t'ensenyen idiomes, sempre en les millors mans. Sense subscripcions per un tracte prai, sense algoritmes per saber el que t'agrada, sense agafar el cotxe, en cantats de coneixe't i de tornar-te a veure. Tot el que necessites, quan ho necessites, i al costat de casa, sense anar més lluny, comers i serveis de Sant Just. Per marxar de vacances tranquils aquest estiu, la policia local de Sant Just recomana seguir una sèrie de consells per tenir els lladres ben allunyats de casa nostra. No deixar correspondència a la bústia, instal·lar un rellotge programmable de serveis o sensors de llum, comprovar el bon funcionament de l'alarma de casa, assegurar que portes i finestres reuneixen les mínimes condicions de seguretat, no guardar cap joc de claus a la part exterior de casa, i deixar un telèfon de contacte a alguna persona de confiança perquè pugui revisar l'habitatge o retirar la correspondència. Davant de qualsevol moviment sospitós, comuniqueu a la policia local el telèfon 93-473-1092 o ve a urgències del 061 o als Mossos d'Esquadra, al 088. No en toquis els ous. No en toquis el calamar. No en toquis el nad. Perquè toques molt més del que et penses. Toques l'esforç de molts veïns. Perquè tinguis productes de qualitat a taula. Toques el que menja la meva família. Toques el que més m'agrada. Ara el que toca productes catalans. La Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futuros. La Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya. Hola, som el grup marx. Mestres aENTE les recuperadores de contes. Formen part de l'associació a l'associació de Mestre Rosa Sensat. I avui hem vingut a explicar-vos comptes. Esperem que us agradi. Sousa, libe-sousa, vas raschant i estroïn. Die Gälze, geh barfos und haben kein Schuh. Der Schuster hat's Lieder, kein Leisten dazu. Drum kann ihr den Gänselein aufmachen. De comptes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. El noi que volia ser lleó, àliga, gos i formiga. Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven. Hi havia un noi que es deia Blay. Un dia va haver de fer un viatge travessant el bosc i se li va fer de nit. Sempre sembla que el bosc ompli de monstres, de feires. I ell, per fer-se passar la por, cantava. I així cantant, cantant, anava fent camí. I de sobte va sentir una beueta molt lleugira que semblava que venia de terra. Eh! Li va fer por. Va cantar més fort, però va sentir una altra. Eh! Més fort, i una miqueta, més amunt. I una altra. Eh! Més fort i encara més amunt. I, finalment, una altra. Eh! Que semblava que venia del cel. Ara ell, més que caminar, corria i més que cantar, cridava. Però de sobte, davant seu, va aparèixer un lleó. Un lleó enorme, amb una melena tremenda, i unes dents que se li deien entre mig de la boca. Ah! Que no en sents. Derrere del lleó hi havia un gos negre, gros, també, ui, amb cara de valent. Una líga i una formiga. Ah! Ah! Va dir el Blay. Era vosaltres, i què voleu? Va dir, més mort que viu, perquè és clar, per dintre tenia una pospantosa. Ara aquests se'n mengen. Però aquells quatre animals se li van acostar tranquil·lament i li van dir. Company, hem caçat un sanglà entre tots quatre, i no sabem com repartir-lo de manera que sigui just. No volem rellar-nos entre nosaltres, i et volem demanar al favor que siguis tu, que ets un home, que facis les parts en justícia, com a bons germans. El Blay va dir, o no, se passi, en sabré, i si no quedeu contents, què em faré? Sí, que hi estarem d'acord. Feixo com tu pensis, i segur que estarà bé. I el Blay se va pensar, una bona estona, no fos cas que posés la pota. I llavors va dir, formiga, el cap t'ho dono a tu, et servirà de cau, i a dins tindràs menjar fins a tipar-te durant molts dies. Les potes les va donar al gos, així tindràs prou carn i molt d'os per rosagar. El fetge el va donar a l'àliga. Aquí tens el menjar que t'agrada més a tu, i fins i tot pots emportar-te la copa dels arbres o damunt la roca més alta, on tu vulguis. I llavors va dir allò, per tu et correspon tota la resta, que és la part més grossa, perquè tu ets la imat més grossa, i per ser qui ets. I dit això, el Blay, poquet a poquet, va girar a cua i va començar a marxar. Content, perquè de moment no li estava passant res, però de sobte va sentir que el cridaven una altra vegada. Eh, eh, eh, eh! Amb diferents veus i alçades. I es vagirà i de mi va pensar no s'han quedat contents, ara sí que se'n mengen. Què voleu ara? Que no us agrada com ho he repartit. Però allò ho va dir, sí, tant. Estem molt contents, has estat un bon jutge. Tots quatre volem agrair-te aquesta feina amb un do. I el Lloó va continuar parlant. Té, aquesta ungla meva. Quan la toquis i diguis, fes-me Lloó, et convertiràs en el Lloó més farotxa de la Terra. I l'Àliga li va dir, té aquesta ploma meva, quan la toquis i diguis, fes-me Àliga, et convertiràs en un Àliga gran i ràpida. I el gos, tu té aquest meu pèl del bigoti. I quan el toquis i diguis, fes-me Gós, et convertiràs en el gos més vellós. I la formiga li va dir, i té aquesta poteta meva, i quan la toquis i diguis, fes-me Formiga, et convertiràs en una Formiga forta i valenta, i tan petita que no et veurà ningú. I el Lloó llavors va afegir, i quan diguis, vull si home, tornaràs a ser tu mateix. I llavors van ser els quatre animals que van girar a cua, i van marxar cada un pel seu camí amb el seu tros de botí. El Blay va agafar l'ungle, el pèl, la poteta i la ploma, i se'ls va fer cala a la butxaca. I mentre es marxaven, els va dir, gràcies! Però Blay encara no sabia si creu-se o no creu-se, perquè a veure podien haver-hi fet una ploma, o podien o funcionar, encara que ells volguessin. I es va durar a fer la prova. Primer va dir, fes-me Lloó, i automàticament es va convertir en un Lloó, igual que aquell que acabava de tenir el davant. Enorma, preciós, amb una malena, fes-me gos. I va ser un gos faraotxa d'aquests que deu menjar de trobar-te el enfadat. Fes-me Formiga, i es va desaparèixer, es va trobar amb un bon minuscul, el que no sabia pas, com entomar-lo. I després va passar a ser àliga. I llavors va tornar a fer tot al revés, i d'àliga va passar a Formiga, i d'o Formiga gos, i després al Lloó, i després en àliga, va estar jugant. Va estar jugant tot això. Ho faríeu vosaltres, d'això, de jugar a convertir-vos d'aquesta manera. I després va quedar en forma d'àliga. I va quedar en forma d'àliga perquè li havia agradat molt veure el món des del cel. I a més anava molt de pressa d'un costat a l'altre, i ell, el que volia, era descobrir món. I va marxar volant. I vola que voleràs, va arribar el mar. I es va ficar, mare en dins, i quan ja no es veia terra, va veure una illa. A l'aïlla hi havia una muntanya, i a la muntanya hi havia un castell, i en el castell hi havia una torre, i a la torre una finestra, i a la finestra una noia que mirava el cel amb els ulls molt tristos. Ell s'hi va costar, i es va aturar l'empit de la finestra. Ell, a ràpidament, va llargar la mà i la va acariciar sense por. I li va començar a parlar. En aquell precis moment va entrar per reporta un xagant terrible que va dir en veu de trò, amb qui parles, no a la noia. A la noia es va espantar, no en ningú, per aquest ocell que ha vingut per l'aïlla. El faré fora, no, sisplau, deixa'm el tenir, em farà acompanyar. El blai va pensar que no podia res quedar-se, perquè sempre podia convertir-se en el que vulgués, i és que passa de la manera que vulgués. I es va deixar agafar per aquell xagant tan terrible, tan gros, tan reviut, que la va tancar amb una gàbia, i es va endur la clau, i va marxar. Quan el xagant va ser fora, ell va dir, fes-me formiga, i es va convertir en formiga, així va poder sortir de la gàbia, i fora va dir, vull si home, i es va fer home, però esclar, la noia no ho sabia, tot això, o sigui que en el moment en què la noia va veure allà, un home que no coneixia, va fer un crid, i es va tornar a sentir les passes del xagant que tornava a pujar per les escales de pressa, corrents, fes-me formiga, i vanta la gàbia, i fes-me àliga, i just a temps entrava en aquell moment per la porta al xagant, i ara què passa? No res, va dir la pobra noia, és que un hombre m'ha espantat un hombre, no passarà més. Pobre de tu, que em facis tornar a pujar. Quan el xagant va ser fora, tornem-hi, formiga, i home. És clar, ella ara ja començava a entendre on sortia aquell home, i ja no va cridar, qui ets? Jo el va dir ràpidament, i tu qui ets, perquè filla d'aquest, segur que no ets, eh? I ella li va explicar que era una princesa, i el xagant l'havia segrestada, feia ja una mica de temps, i llavors ell li va dir que no passava res, i que se'n podien anar quan vulguessin, que se'n filés damunt d'ell, i marxarien volant. Ah, però no, tan fàcil no era. Ella llavors va dir que estava presonera, sí, del castell, però també d'un encantament. Aquest encantament feia que, si s'allunyava del castell, se n'és fent petita, petita, com si es fungués, fins a desaparèixer. Gram, el rock es va quedar amb el sorprès de tanta dolenteria. I aquest encantament, com es pot desfer? El blaia. Ho faré sigui el que sigui. I ella va dir, és molt difícil cal trencar-li al front un nou de rock. Un nou de rock. La noa li va explicar, llavors, que els rocks són ous gegants, tan grosses que poden a cafè i transportar un elefant d'un costat a l'altre. I que hi havia un niú a les muntanyes al canigó. Ah, va dir el blai, doncs, me n'hi vaig, i ràpidament pluma i fes màliga, i es va llançar el buit, corrents, i va volar, i volar, i volar, fins a arribar al canigó. I allà, a la muntanya més alta, hi va veure el niú. No s'hi va costar pas, feia una por. Hi havia un rock, cova nous, però... Qui era el valent que n'hi prendria un? Ja el blai va estar donant voltes pel cel, i pensant, i pensant, i pensant a veure com puc treure el rock del niú, i que deixi el niú desprotegit, i que jo pugui costar-m'hi, i que m'hagui de portar l'ou. I anar donant voltes, se li va acudir, perquè allà sota hi havia un estany, un estany amb unes aigües placides, planes, una cosa transparent, i en aquest estany hi havia dones d'aigua. Les dones aigües són encantades, que viuen l'estany i llacs, però perfectament plans, perquè l'onada més petita les espanta. I el blai va agafar una pedra enorme, i demanant disculpes en veu, baixa, la va llançar des de molt amunt, que va caure al mig de l'estany, amb un petatxop tremendo, i els d'esquichos van arribar fins als núvols, i les onades van arrossegar les dones d'aigua fins molt lluny, i ells cridaven tan fort que van despertar el drac que vivia al fons, i amb moviments que feien tremolar la terra, el drac va córrer treure el cap i mirar què passava, i per si un cas va sortir treient foc, en tant de terrabastall, el rock també va deixar el niu, i va baixar volant a veure què passava. Ah, això és el que el blai havia buscat. Va aprofitar corrents al moment, li va roba l'ou, i va fugir volant, i sí, va agafar força avantatge. Però l'ou de seguida se'n va donar, i va començar per seguir-lo, i en el cel, la mida de les ales no es podien comparar, la de l'àliga i la del rock, l'hagués atrevat de seguida, però llavors el blai va dir, fes-me gos, i ràpidament es va convertir en el gos més ràpid del món, i és clar, ara anava sota els arbres, i les ales del rock no podien fer res amb els arbres del mig, i el gos va guanyar en molt terreny, però finalment va arribar a un terreny pla i desèrtic, i el blai va haver de convertir-se en endevineu, fes-me llou, i era un llou enorme, farotxa amb unes dents i unes urbes que feien poi fins i tot aquell ocell gegant, i van lluitar, però, finalment, l'ocellàs, es va donar per bençot i va fugir cap al seu niu. I llavors, buf, el blai, fes-me àliga, i va tornar a agafar l'ou, i va tornar a cap al castell. Va entrar a l'habitació de la Noa, va anamagar l'ou, va tornar a ficar-se a la gàbia, fes-me formiga, fes-me àliga. Aquell gegant, cada nit, tenia l'habitació de la Noa, no sabeu mai per què, perquè li tragués els polls del cap. I aquella nit, quan va anar-hi, el gegant li va posar el cap a la falda, quan feia sempre. I ja li va anar traient els polls, quan feia sempre, però a la que el va tenir mig adormit, va agafar l'ou, i pot a punt, pel cap, amb tota la força de la que va ser capaç. I en aquell precis moment, el gegant, monstruós, va convertir-se en un nan, un nan que va fugir escala, sabatges prúguit. El castell va començar a tremolar i va treure. Tot l'encantari s'havia trencat, i ells dos es van quedar lliures, al mig de l'illa, sols. Llavors sí, ella va enfilar-se damunt d'ell, com àliga, i va travessar el mar. I a terra no tenien cap pressa a tornar. Van seguir caminant cap a casa d'ella, ara com a noi i noa, ara com a noa i gos, ara com a noi formigueta, ara com a noa damunt d'un llou, i ara, com a noa i blai, agafats a la mà, i mirant-se els ulls. Els pares, quan la vam veure arribar, estaven tan contents que ploraven, l'havien buscada per tot arreu. I el blai i la noa van ser amics per sempre. I darrere de la porta hi ha un gat, i aquest conte s'ha acabat. Aquest conte jo també l'he trobat en el llibre de Valérie Cerre y Voldú, que es diu El pescador de Barcelona i altres contes. També l'he trobat en un lloc molt estrany, una mena de bulletida als jocs florals de Barcelona de 1864, que al nombro 17 hi havia la història aquesta de l'Àliga, l'Òs i la formiga en català, prefèbria. Després també l'he trobat al recull de contes populars i tal o calvi, no?, el volum o no?, volum U, en el títol de Corpo Sinalme. I bé, jo també he posat els meus granets de sorra particulars. Aia, Popeia, das ist eine Not, wer schenkt mir eine Dreier zum Zuckerfurt ruht, verkauf ich mein Bettlein und leg mich als Stroh, sticht mich keine Feder und beist mich ein mit beist mich der Hohlerflor. Els Quatre Bremants En un poble de la Índia hi havia quatre Bremants que descontensen el tracte que revien del poble.