Vet Aquí Que... del 10/12/2020

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig dir. Vosaltres sabeu per què hi ha arbres que no perden les fulles a l'hivern? Doncs una vegada, això fa molt de temps, s'acostava l'hivern i tots els ocells que l'hivern se'n van a l'Àfrica ja havien marxat i no havien de tornar fins a la primavera. Tots menjo un ocellet que no podia volar perquè s'havia trencat una leta i no sabia com fer-s'ho i busca que buscaràs un indret calentó per arrecerar-s'hi, va veure els magnífics arbres del gran bosc. Potser aquests arbres m'abrigaran durant l'hivern, va pensar. Ell que s'acosta a l'hora del bosc, mig se'l tiraran, mig eletejant, amb penes i treball. I el primer era que troba era un platen, amb unes fulles grosses, boniques. Platen, van platen, va dir el pobrissó, que em deixaries viure abrigat a les teves branques fins que arribarà el bon temps. No em fa sorriure, jo tinc prou feina vigilar les meves branques jo. Opa, ja te'n pots anar. I l'ocellet, amb l'ala trencada, mig se'l tiraran, mig eletejant, amb penes i treball, va arribar un altre arbre. Aquesta vegada era una morera, molt ofenosa, ella. Morera, bona morera, deia el pobrissó, que em deixaries viure abrigat a les teves branques fins que arribarà el bon temps. I ara, va fer la morera. Si et deixava viure a les meves branques fora es capaç de picotejar-me les fulles, i després les cucs de seda no me les voldran. Allà, allà, ja te'n pots anar. I l'ocellet, amb l'ala trencada, mig se'l tiraran, mig eletejant, amb penes i treball, arriba fins un gran salsa que creixia a la part del torrent, amb les branques cliquen fins a terra, com fent una capa. Salsa, bon salsa, va dir el pobrissó, que em deixaries viure abrigat a les teves branques fins que arribarà el bon temps. Oh, això sí que no, va contestar el salsa, no em vifatjo amb desconeguts. Bé, estona, bé, estona. El pobr ocellet, ara sí que ja no sabia qui adreçar-se, però tot i així anava amb l'ala trencada, va continuar mig se'l tiraran, mig eletejant, amb penes i treball, mirant cap aquí i mirant cap allà. Aleshores, el va veure la Bet, i la Bet li va preguntar, on vas, ocellet? No ho sé, pas, va contestar el pobrissó, els arbres no em volen abrigar, i jo no puc volar amb aquesta l'ala trencada. Doncs vina aquí amb mi, va dir la Bet, tria la branca que m'està agradi per viure. Mira, cap aquesta banda em sembla que és on li fa més escalfor. Oh, moltes gràcies, va fer l'ocellet, i mi podria estar tot l'hivern. Ja ho crec, va contestar la Bet, encara em faràs companyia. El Pi, que és cosigermada a la Bet i vivia allà al costat, quan va veure l'ocellet que si el tirunava i eletejava per les branques, el seu parent li va dir, oh, mira, les meves branques no són tan atapaïdes com les de la Bet per abrigar-te, però jo soc molt fort, i us guardaria tots dos al ben gelat. I és així com l'ocellet es va arranjar un reconecment calentó a les branques de la Bet, i el Pi li feia paret contra el vent. Quan el ginebre va veure aquestes coses, va dir que ell alimentaria tot l'hivern, l'ocellet, amb els ginebrons que li cobrien les branques, perquè els ginebrons donen molt d'aliment als ocellets, ho sabeu, oi? I el nostre ocellet estava molt content en el seu recorbrigat de la Bet, el Pi, el resguardable del vent, i cada dia anava menjar ginebrons a les branques del ginebre. Els altres arbres que veien tot això en parlaven entre ells i malament. Jo no deixaria pas viure la meva branca, és un que no sé qui és, deia el Platen. A mi em faria por que no em pitucaries les fulles, deia la Moreira. Doncs jo no m'hi faig amb desconeguts, ho feia el Salsa, i tots tres et xacaven el cap en burgull. Però una nit, el vent del nord va passar pel bosc. Va bufar les branques amb el seu alegre assat, i fulla que tocava, fulla que queia. Ei, el vent del nord t'hauria volgut arrepassar totes les fulles perquè li agradava molt de veure els arbres despullats. Puc tocar tots els arbres? Va preguntar al seu pare que era el rei del cel. No, va dir el rei del cel. Els arbres que han estat bons amb l'ocellet poden conservar les fulles. I així va ser que el vent del nord va deixar que l'abet, el pi i el ginebre conservessin tranquil·lament les fulles tot l'hivern fins a la nova brutada. I de les hores en sa ha passat sempre el mateix. I, compta comptat, compta acabat. Per què el que us greu vol té les cireretes vermelles, la gent de catalana recollida per Joan Amades. Josep i Maria, fugint del rei erodes que volia matar el nen, passaven per un camí noi quan els soldats els van descobrir. Els freits van mirar on amagar-se i no veien, sinó, unes grans mates de grebul que creixien per al camí. Quan els soldats arribaren, els descobriran allí al darrere, i els llançaren damunt les mates per agafar-los. Els grebuls es feren molt i molt i molt espessos, tant que no els deixaven passar. I quan els més decidits volgueren atravesar-los, les punxes de les fulles els esgarraparen la cara a les mans, els braços, les cames, a tal manera que totes les fulletes quedaran tacades de sang i ells ben esgarrinchats. Els soldats recollaren a Doloritz fins que es decidiran a tallar el grebulà. Però, en acabar, ja no veien el lloc ni la penjada més lleu dels tres fugitives. D'aquell guionçà, cada any per Nadal, el grebul té cireretes vermelles com gotes de sang. I el lloc de la penjada, el lloc de la penjada, el lloc de la penjada. I el lloc de la penjada, el lloc de la penjada. La nena i les formires. Fa molt de temps, quan convelo era rei, un naví d'oavipia en un llogaret amb les seves quatre filles. Els anava tot prou bé, però un dia la dona va cora malalta i va estar dies i dies i dies i no es curava. Una dona sàvia va venir a exeminar-la i va dir, res no et pot curar. Només hi ha una cosa, un glob d'aigua del poble del mar. I la pobra dona va dir, oh, doncs m'hauré de morir perquè no pot passar anar fins a aquest poble malalta com estic. Que no tens quatre filles, va dir la dona sàvia. I va ser així, com la Vídua li va suplicar a la filla gran, que n'és el poble del mar, i li portés un got d'aigua d'aquell poble meravellós. I li va dir, si ho fas et donaré tot el meu amor i el meu pressió es va ret. La filla gran va marxar. I després de caminar una bona estona es va s'haurà de descansar. I des d'on era, va veure un crepat de formigues intentant arrossegar una vespa morta fins al seu niu. Se les va mirar amb menys preu, va dir, pff, quin fàstic de bestioles. I les va xacar, les va xafar amb el taló i va continuar caminant. El camí fins a la part del mar era llarg, però ella va seguir i va aconseguir arribar. Allà hi havia el mar amb les seves grans onades picant i estava llança contra la sorra. I ella estava cansada, va veure aquella aigua tan difícil, li va fer un pànic horrorós ficar-s'hi. I ja no he tingut prou, va dir. Va ficar el got a l'onada més propera que li va arribar i se'n va anar cap a casa amb aquella aigua. Aquest és l'aigua, mare. La dona es va veure aquella aigua, però aquella aigua estava amargant, irsalada, els ulls se li van ompir de llàgrimes amb tot aquella furtó, però tot i així li va donar les gràcies a la seva filla i li va regalar el seu barret. I la nena va sortir passejant pel barret i havia trobat el seu amor, però la mare no es va curar, al contrari, es va posar més malalta. Llavors ho va demanar a la seva segona filla que li portés aigua del pou del mar i li va dir que si ho feia tindria l'amor de la seva mare i el seu pressió es vestit de puntes. La nena va marxar, però el camí també es va seure a descansar i va veure un home llaurant amb un bau. Va veure que el jou que portava el bau estava mal posat i que en el coll del bau s'estava fent una gran nàfra. Però això amb ella no li va importar gens. Va continuar el seu camí i va arribar a la vora del mar. Allà es va trobar amb les onades que picaven, que rugien, que colpejaven la sorra. Igualment, va dir, ja n'he tingut prou. Va emprir el got de colça, va almenera i va córrer tornar a casa. Aquí tens l'aigua mare, ara et dona molt vestit. Salada. Salada i emergant. Estava aquella aigua. Tant que la mare amb prou feines va poder impassar-la. I quan la nena va sortir amb el vestit de puntes, va trobar el seu amor. Però la mare semblava que la mà de la mort estava a punt d'endur-se-la. Tot just va tenir a ler per parlar amb la tercera nena. I li va dir, l'aigua que he begut no pot ser del por del mar, perquè és el nit ramargant. Vés-hi tu, sisplau, i et donaré tot el meu amor. I la nena va respondre. El teu amor no m'interessa. Dona'm la casa i hi aniré. I la mare va dir que sí. De manera que la nena va marxar amb la voluntat d'arribar i de dret cap a la costa, caminant sense parar. Quan va arribar a les dones a la platja, va veure un oca gris que se li acostava a embonar la trencada. I la nena va dir, vés-te'n d'aquí, vigiu estúpid, i li va donar una puntada de peu. I va seguir fins a la vora del mar. I allà es va trobar amb les grans onades tronant i treballant-se contra la sorra. Ja n'he tingut prou. Va emplir el got allà mateix i va tornar a casa. Tant aviat com la mare a portar els llavis aquella marga copa d'aigua salada, la nena li va dir, ara, vés-te'n, mare. No em deixaràs morir en el meu llit, filla. Si és ràpid, sí, va tenir la nena. Però fa anyet perquè el noi de la casa del costat em posa en mi per les meves propietats. I les meves germanes jo volem celebrar un gran casament aquí, a casa meva. La mare, pobreta, moribunda, plorava unes llàgrimes, amargues i salades. La més petita de les filles se li va acostar i li va dir, no ploris, mare, jo et portaré una copa d'aquesta aigua. No serveix de res, filla, el por de mare està massa lluny i tu ets massa jove i a mi ja no em queda res per donar-te. He de morir. I la nena va dir, jo no vull res, ho intentaré de totes maneres. I va marxar. Mentre caminava, va veure formigues al costat del camí intentant retirar amb dificultat els cossos de les seves camarades mortes. La nena va mirar-les, es va acompadir i va dir, deixeu-vos d'ajudir. A mi em resultava més fàcil fer-ho. I les va agafar totes amb la mà, amb molt de compte. Les va portar al sofurt mig, i allà les va deixar. Va seguir caminant. I va veure el bau, llaurant en aquell joc que li fregava el coll fins a fer-lo segnar. I es va costar el pagès i li va dir, deixa'm que li posi bé el joc que jo ho sé fer. I li va posar el lloc que va col·locar sota el joc, ara ben posat, però perquè no li resqués res en el coll, ja que tenia aquella ferida. I va seguir caminant, i per fi va arribar a la costa. I allà les dones de sorra va veure un oca gris que se li acostava a morar la trencada. Pobre ocell, va dir la nena. I es va treure el cinturó que dulla, perquè pogués curar-se. I llavors es va costar a la vora del mar. I allà hi havia aquelles grans onades que s'estaballaven, que tronaven. Ai, ella va tastar l'aigua. És clar, estava salada i amarga. I va començar a mirar el seu voltant a veure què podia veure. Molt lluny se'l sap una illa. Era com una mena de muntanya sobre les aigües brillants. I ella pensava, allà deu estar el podó mar. Però com ja arribaré? Mai aconseguiré nadar fins tan lluny. Però de totes maneres es va treure les sabates i es va endinsar dins l'aigua. De sobte va sentir un trot. I va veure com la sorra s'acostava i el veu blanc amb banyes de plata. I el veu li va dir, vina, puja, jo et portaré. I la nena va pujar el llum del veu i es va agafar ben fort a les seves banyes. I es van posar l'aigua i el veu va nadar amb força fins que van arribar a la illa. Però la illa era pura roca i les roques eren tan escarpades i eriliscoses, llistes com vidre. I la nena va pensar, i com arribaré el por del mar? Mai no aconseguiré escalar tan alt. Tot i així va llargar les mans i va començar a intentar-ho. En aquest moment va arribar un oca gris, més gran que un àliga. Vina li va dir, jo et portaré. I la nena es va enfilar entre les seves ales i el que va portar fins al cim de l'illa. I allà hi havia un pou, un pou profund, d'aigua claríssima. I ella va ampliar el got. I l'oca gris la va tornar de portada, de tornada sobrevolant el mar, mentre el veu blanc el seguia nadant. Quan l'oca gris es va posar a la sorra, es va transformar en un home, un home jove, al búnic. Ai, i el cinturó de la nena li penjava del braç dret. I li va dir al jove, sóc el senyor del mar. I vull casar-me amb tu. I la nena li va dir, tu agraeixo, però primer de portar l'aigua a la mare. Així que tots dos, el jove i ella, van muntant el bau blanc i van caure al cadar tornar del llogaret on la seva mare geia pràcticament a les portes de l'amor. Però quan li va portar l'aigua, només em passava la primera gota i ja vaig a cal cap. La segona gota i es va seure al llit. La tercera és a posar dret a ell, l'altra i l'altra la va fer ballar. És l'aigua més doce del món, exclamava. I llavors ella, la seva filla petita i el senyor del mar, van cabelcar sobre el bau blanc fins al Palau de Plata del senyor del mar. I aquest, el senyor del mar, aquell jove, i la nena, elles van casar. I la vida ho va ballar durant tot, tot, tot el casament. Jo es preguntareu, i les formigues? Ah, les formigues. Les formigues que caieu, que van ser desagraïdes, no? Elles també van assistir a les noces. I van ser tan ràpid com van poder i sabeu qui van portar? Un anell d'or, que s'ha trobat a 100 metres sota terra, en el seu formiguer. I amb aquell anell, el jove i la nena es van casar. Però tot i així, a mi m'han dit, que quan les formigues van arribar al casament, es van menjar tots els pastissos de les germanes grans. Sí, sí. I les formigues van a fer moltes coses, ja sabeu, són per tot arreu. I tothom va a riure. I compta comptat, compta, compta, compta, compta, compta. I el gal va fer kick-kick-kick, i el compta ja està dit. El gal va fer cac-cac-cac i el compta ja està acabat. Afloaaaaaaaaaa Hééééééééééé... La ràdio de l'estèc I'll be a hero, I'm holding out for a hero till the end of the night. He's gotta be strong and he's gotta be fast and he's gotta be fast from the fight. I'll be a hero, I'm holding out for a hero till the morning light. He's gotta be sure and he's gotta be soon and he's gotta be larger than light. He's gotta be sure and he's gotta be soon. He's gotta be sure and he's gotta be soon. He's gotta be sure and he's gotta be soon. Some way afternoon I did my wild fantasy. Ressing on the thunder and rising with the heat. It's gonna take a superman to sweep me off my feet. I'm a hero. I'm holding on for a hero till the end of the night. He's gotta be strong and he's gotta be fast and he's gotta be fresh from the fight. I'm a hero. I'm holding on for a hero till the morning of light. He's gotta be strong and he's gotta be cool and he's gotta be light from the fight. I'm a hero. I'm holding on for a hero till the end of the night. I'd wear the mountains, meet the heavens above. I'd wear the lightning, splint the sea. I could swear there is someone somewhere watching me. Through the wind and the chill and the rain. And the storm and the flood. I can feel his approach like a fire in the blood. And the fire in the blood. I'm a hero. I'm holding on for a hero till the end of the night. He's gotta be strong and he's gotta be fast and he's gotta be fresh from the fight. I'm a hero. I'm holding on for a hero till the morning of light. He's gotta be strong and he's gotta be cool and he's gotta be wise and light. I need a hero. I'm holding on for a hero till the end of the night. He's gotta be strong and he's gotta be fast and he's gotta be fresh from the fight. I need a hero. I'm holding on for a hero till the morning of light. He's gotta be sure, and he's gotta be soon, and he's gotta be loud till the night. I need a hero. I'm only a good hero till the end of the night. I'm only a good hero till the end of the night. I'm only a good hero till the end of the night. I need a hero till the end of the night.