Vet Aquí Que... del 24/12/2020

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Suze, liebe Suze, was raschen im Stroh. Die Gänze gibt barfus und haben kein Schuh. Der Schuster hat's Leder kein Leisten dazu. De contes i de rondalles ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. L'aranya, una vegada, era una aranya arrelida de fred, molt fred, perquè era hivern i feia molt de fred. Estava amb un estable, abandonat, ple de taranyines i aquesta pobra aranya, com altres bestioles, quan ve a l'hivern, com les mosques, els mosquits, desapareixen, les sargentanes, molts d'aquests desapareixen tot l'hivern. Busquen un foradet, busquen un lloc i queden tot l'hivern dormides. Aquesta aranya va ensopagar amb aquest estable, abandonat, ple de taranyines, burut. Però ja feia fred i aquesta va buscar un reconec per poder dormir tot l'hivern. Aquesta aranya estava molt tranquil·leta, per un dia que plovia, va ploure, feia molt fred, va cloure per una esquerda d'aquest estable i va quedar enganxada amb aquesta paret, embolicada amb tots els filets que havia filat. Estava gairebé dormida, molt dormida, quan de cop i volta va sentir un plor, uns plors d'un infant, d'un infant acabat de néixer. Aquests plors la va despertar. No sabia si feia molt temps que dormia o no, però es va despertar, perquè aquell plor d'aquell infant, d'aquell pobrissó que estava plorant, la va despertar i es va morir molt. No podia suportar els plors dels infants, llavors es va obrir un ullet i va veure a baix, a l'estable, un nen, un petit nadó, un petit nadó, però al voltant d'aquest nadó, un allum, una ureola com de foc, com d'aurada i de més veia, l'infant i la cleroa aquesta que il·luminava tot l'estable. Poder, poder, hi havia més gent, però de més veia, de més veia l'infant. Llavors, l'aranya, cabila, que cabilaràs, pensant, pensant, perquè les aranyes cabilen molt, pensava, pensava que serà això, però aquests plors, un nen, un nadó, un nadó plorant, amb aquesta llum, no ho entenia. Llavors l'aranya, l'aranya que va tenir un fillet i se li va morir de molt petit, quan ja començava a filar, va pensar, no puc suportar els plors dels infants, va baixar amb el seu filet, va baixar fins a la palla, va baixar fins a la palla i llavors d'allà, va la palla, va arribar el nen pels paüets, pels paüets, va pujar, va pujar, va pujar, fins a la barbeta i li va fer passigolletes. L'infant, amb aquelles passigolletes, se'l va mirar, se'l va mirar. I va somriure, va fer un somriure, un somriure silenciós, un somriure de debò, com són de debò els somriures, sense fer sorolls. L'infant va parar de plorar, va mirar l'aranya, li va agafar amb les seves manetes, li va pujar, una espurna declaró el cap d'aquesta aranya i amb les manetes la va llançar cap a un. I una força, una força que no sabia si era l'aranya, va quedar totes, totes barada, no sabia si era de alegria, de goig, va començar a pujar, a pujar per sobre de l'estable, per sobre de les taulades, els edificis més grans de tota aquella ciutat, va pujar cap a un, cap a un, cap a un, amb aquelles pornetes, declaró el cap, tot va pujar a un, però també es va començar a dirigir-se endavant, endavant. Va passar per països, per països on la gent parlava d'una altra manera, on la gent es vestia d'una altra manera. La lluna, quan la veia passar, deia, oi, i somria, deia quina cosa més bonica. L'aire, que té unes espurnetes, també estava ballant de content, quan la veia passar, i ella endavant, endavant, endavant. I hi havia, i hi havia els ocellets també, que al veure-la, doncs, ah, estaven, no sabia què passava, que era allò tan preciós. I anaven de branqueta, en branqueta, aquells arbres despulladeix pel fred, i els arbres veien observadors de tot allò. Oh, van, i ell, i l'aranya, endavant, endavant, endavant. Hi havia, amb un poble, un seg, que li va caure el platet que captava, i llavors va dir, oh, he vist, he vist, he vist la llum. Oh, i després, més endavant, va veure un senyora que hi havia, que portava la seva filleta, que encara no parlava, i va dir, i va sentir que deia, oh, que bonic, que bonic, i ella, l'aranya, amb aquella llumeta, aquelles pornetes que declaró, anaven endavant, endavant. Des que va trobar, sabeu, va trobar un ballet, un ballet de barba blanca, d'una barba blanca, que li arribava fins a la cintura, i anava amb una bestiota, amb un animalot gran, gran, gran de color ros. Només va ser trobar aquest ballet, va canviar la direcció, i anava de tornada, i ja tenim l'aranya, el ballet, muntat amb aquest, amb aquest animalot tan gran, tan gran de color ros, i endavant. I van tornar a un altre cop, endavant, anaven endavant, endavant, fins que van trobar un altre ballet, un altre ballet, també amb una barba blanca, que li arribava fins als genolls, i aquest ballet, anava també muntat amb un animalot gran, gran, gran de color negre. Oh, ja tenim l'aranya, el primer ballet, muntat amb aquell animalot ros, seguit de l'altre ballet, muntat amb un animalot gran, gran, gran de color negre, i així van caminar, van anar endavant, endavant, endavant, fins que van trobar un altre ballet, més ballet, més ballet, més ballet. Una barba blanca, que li arribava fins als peus, i aquest ballet, també anava muntat amb un animalot molt gran, molt gran de color blanc, i així tenim l'aranya i els tres ballets, endavant, endavant, endavant, fins que van arribar, fins que van arribar a l'estable, el portal de l'estable, on molt a vora d'allí hi havia quatre pastors. Quatre pastors que van dir, guaiteu, guaiteu, guaiteu, una estrella, llegenda contada, llegenda estimada. Aia, popeia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine Dreie zum Zucker vom Brot, verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh, steh ich mich keine Feder und feiß mich kein... ...wer schenkt wie eine Dreie zum Zucker vom Brot, verkauf ich mein Bettlein und leg mich keine Feder und feiß mich kein... ...Sangota i llop de Nadal. Aquest conte és d'en senyor Ramon Fuster, que va néixer ara fa cent anys, el 1916, i és el fundador del cavallfort. Una vegada hi havia un llop a les muntanyes, tant dolent que tots els pastors indiens sangoten. I ara d'avui, amb unes dents rososes que mossegaven, carren de tots els corres que trobaven, i portaven sang per tot arreu, la seva pell estava tota seca, enganxada de sang. Terrible, era terrible, els pastors estaven assustadíssims, i li endèien el nom Sangota. I una nit de desembre, hi havia uns pastors vigilant els seus remats, i els pastors es van adormir, i ell s'hi va tancar, aquest llop sangota, es va tancar poc a poc, poc a poc a la pleta, i passava una cosa molt rara. Hi havia un ventigol, que també li portava la olor de llana de les ovelles, però ell li va passar una cosa, no tenia massa galla, no tenia, com si hagués perdut la fa. I aquí, que quan anàvem a matar un cabridet, es va fer una llum blanca, i unes veus dolces cantaven, que infoneien pau i tendresa, amb aquella nit de desembre. Ell, aquest sangota, no va entendre, no va conèixer, que era Cans d'Àngels. I aquelles veus anotaven, entenien, que s'ostraven mensoi, s'hi tornaven mensoi. I amb gran sorpresa va veure que tots els pastors abandonaven el remat, i li deixaven tot el remat per ell. No entenia, però ell li va vindre aquells aquells instins de mossegar, i de menjar que els tenia totes per ell. No. Va vindre-li una gran curiositat, i van anar seguint una mica lluny, lluny, perquè no el descobrisen, ui, si ho veien. Elles anaven seguint, seguint els pastors, i anaven de pressa als pastors. Què fan? Veuen velem, però no entrenen velem, se desvíen cap a la dreta, amb un camí d'una masia mig enronada, i els pastors entren a dins, a dins de l'estable. Ell llop, sangota, va donar la volta per darrere de l'estable, i amb un esquerc de teva mira. I què va veure? Va donar una cosa rara, hi havia un bau, una mula, que s'està dins de l'estable, molt tranquil·les. Però sí, sempre, quan senten l'olor de llop, els bous, les mules, piquen i s'assusten i estan inquietes. Que estrany, que estrany. Va mirar, va mirar, i veu que els pastors s'aginollaven davant d'una menjadora, i anaven deixant a terra els seus presents, i parlaven amb un home i una dona. I els bous i la mula estaven cofos, i tenien uns brillants. I jo, des de la sangota, des de l'esquerda que mirava, va veure amb les seues enormes popiles del bau i de la mula, que com un mirall reflexien un nadó. Els pastors marxaven, i jo no sé què va passar, doncs que la sangota va entrar, va entrar dins de l'estable. I el bon fuster, la sangota li va fer unes festes, li va passar per l'esquena, i no entenia, la sangota no entenia, perquè passar la mà per l'esquena, abans era dur, sé que és de sang, i sembla bé que s'havia tornat tot, tot bé, tot bé, com una llana. La verge Maria el mirava atendrement, i a l'última hora, sangota, posa les potes a la menjadora, i va veure l'infant. I aquest instint que tenia li va canviar totalment, i li va brollar dins les entrenes, amor i fidelitat. Va experimentar algo que no entenia, va voler fer un mudó a la lluna, i li va sortir un bordà dolçíssim, i és que sangota ja no era un gos. Va sortir que era un gos llop, i es va dedicar sempre vigilaré al nen que ningú li faci mal. I era, des de llavorins, la bella, raci, valenta i decidida del gos llop, que va néixer la nit de Nadal. Molt bé. La bella que no volia morir mai, conte popular. Va t'equic una vegada i viu una bella que era molt rica, molt rica, molt rica. Però li diuen que era tan ravella, que tenia, no solsament, fills i nets, i no tenia besnets, i besnets, i renets. I, com que era tan bella, i era tan rica, doncs esperaven que es morís un dia o altre. Però uns d'aquests nets esperaven, quan es mori l'àvia, doncs ella em faré una casa als quatre vens. L'altra deia, mira, jo em faré un vestit de campanetes, l'altra deia, jo em faré un palau. I la bella estava empipada, perquè ella veia que cada dia veia coses noves, ella no es volia morir, i estava cansada de que tots només esperessin la seva mort pels seus dires. I veig que un dia va agafar tres nets, els que ella trobava que eren els més xerits, i ells hi va fer una proposta, anar a corremont. I van dir que sí, i així va ser. Van començar el viatge, i encara no feia gaire que havien començat. Que escolteu, van veure de repent, allà al camí, un home que corria, que corria, però en un moment corria, corria molt. I què fas, tu li van dir, quan es va apropar amb ells, què fas? Diu jo, sóc en Corrín Correina. I aquest de dir que, oh mira, saps què passa? Que aquí el poble que ara veureu que està allà, es redera aquell turó, hi ha un nostal, i resulta que quan tenen gent que els ve de repent i els vei molt de clientel, i ells no tenen res, jo, com que corren tant, en un moment vaig al vols, i em caso un conill, i els porto, i tenen el conill fresc del dia. Sí, va dir la vella, això no ho sabia jo. I quan guanyes per fer aquesta feina? I ell va dir, un escondiari. Ah, doncs mira, va dir la vella. Sí, véns amb nosaltres, te'n donarem dos. Oi, va dir que allò em va d'acord. Va, doncs som-hi, van guanyir, té molt camí. A mitja tarda es van trobar, amb un, que sabeu què feia, un home que tenia, l'orella, enganxadeta a terra, ha jugat a terra escoltant. Ai, es van atençar a ell, va dir, bon home, què feu aquí? O diu, escolta, ah, sí, sí, jo sóc l'escoltim escoltant. Ah, sí, què feu? Mira, jo treballo per la policia, i ara jo em poso l'orella aquí, i tinc una orella tan fina, tan fina, que resulta que, si el poble de més avall d'arredera, aquella muntanya, l'altra muntanya, i algú lladre, jo ho sé, vaig a la policia i els aviso, i llavors la policia va allà, i l'agafen de manera que aquell no pot robar. Ai, que bé, va dir, ho trobem molt bé. Va, va, escolta'm, doncs, quan guanyes tu per fer aquesta feina? Mira, jo guanyo un escondiari, un escondiari. Mira, què voldries venir amb nosaltres? Li va dir la vella. Ah, quan m'adonaria, te'n donaríem dos. Ai, però, doncs sí. Va venir i va anar amb ells. Ja teniu la vella, els tres nens, en corrent corranya i l'escoltim escoltant, fent camí. Amb això, que l'endemà de matí, que van fer nit amb un poble, de rep, anaven a passar un riu, i veiem un home que, mira, ho sabeu què feia. Agafava les muntanyes i les canviava d'ell. Bona home, què feu? Qui sou vos? Diu, jo sóc, em forcim forçaina. I què feu aquí? Ah, dius-m'ho. Resulta que veus aquells pagesos allà? Jo agafo la muntanya, que té el costat del seu ar, i la canvio d'allò, i llavors l'aigua, que passava per darrere, de lli ell no podia, doncs li arriba l'irregular. I l'endemà torno a canviar la muntanya, i ja té l'orregat, i la meva feina és això. Va dir la vella si jo això no ho havia vist per mai. Ah, no, i com us dieu? Jo sóc, em forcim forçaina, i quan cobreu, jo cobro un escolt cada dia per fer això. Un escolt, i va dir la vella, si véns a nosaltres, te'n donarem dos. Ah, però ho va dir, em forcim forçaina. I així va ser, com una altra es va posar a la seva colla. Apa, doncs camina, que caminaràs, res, no havien caminat gaire, van trespassar, van trobar un altre riu, i vam veure un altre, que mira, es posava a jugar-te allà tocat al riu, i amb no res es va viure tot el riu. Ai, i què feu aquí? Mira, saps què passa, que ara acaba de navar, ha plogut molt, i ara aquesta aigua és perillosa, perquè podien ondar tots aquests camps abans de tot. Per tant, la meva feina és veure tota l'aigua. Ah, sí, i això és la vostra feina, sí. I què guanyeu cada dia? Diu-li, guanyeu un escondiari. Home, va dir la vella, que no voldria un pas venir amb nosaltres. Diu, sí, però, doncs va, vine amb nosaltres i te'n donarem dos. Així que ja en tenien un altre. I amb això, el cap d'una mica, van arribar a prop d'un poble, que en mig no era un poble, sinó una ciutat de granquera. I, a dalt de tot, amb un turós veiu un gran palau. I van, molta gent vol que re que passa, aquí que passa. Mira, és que el riu, ha dit que casarà la seva filla amb aquell que corri més, i ara faran una cursa. Ah, sí, faran una cursa, sí, sí, sí. I qui, ahir, van veure allà tot de princes, elegants, tot de gent important preparant-se per la cursa. I doncs ens hem de puntar, va dir la vella, la veu d'anar allà, i ah, llavors hi podíem apuntar. I sí, sí, en corring correïna s'hi va apuntar. Quan va ser l'hora de la cursa, i ja us ho podeu pensar, en corring correïna la va guanyar. Llavors el rei havia de complir la seva paraula, però en corring correïna això no ho han dit. Era un home bé, anava espatllifat, era prim, sec, desnarrit, no era un home, per casar-se amb una princesa de va de bo, ximaca i al dany. I el rei quan va veure aquell home, tan sec, tan prim, tan brut, va dir ara la meva filla, aquesta princesa que era com una flor, casar-se amb aquest pretendent. Ai, ai, ai, com em puc fer, com em puc sortir. I el savis de la cor li van dir xarrai, com que és un pobre home, faràs-li diners, tu li faràs diners, i ja està. Ah, potser sí. La veritat és que aquell home tampoc s'hi volia casar, la corring correïna amb la princesa, tant, mi filla. I es va venir a que el rei li donés tantes monedes, com un company seu, puc és aixecar. I el rei va dir xarrai, si són tot una colla de... quan va veure tots els amics del corring correïna, va pensar que eren una colla de pobres desgraciats, el rei va començar a omplir una bossa amb monedes. I qui la va aixecar, aquella boca, si ja us ho podeu pensar, en forçint forçant, per més que posessin monedes que en forçin forçant, aixecava la bossa com si fos de paper. Ah, el rei diu ara que et marruïnarà, què farem? Però esclar, hi donar la paraula. Diu bé demanir-hi buscar més diners, però ara esclar, tenint en compte que el que ha guanyat el premi de Corri és el pretendent, us hauré de convidar a casa meva, i jo justament tinc el paraul pre, sort que tinc un lloc que està avui. I sabeu quin lloc ens va posar? En un lloc que hi havia abans, els palaus i els castells més antics, que es deia l'Olla, que era un lloc que posaven els preseners més terribles, era un pòfondo sec, però que a mitjaner l'omplien d'aigua, i allà s'oforaven tots, i ells tots van anar per allà a la veia, els seus nens, en corring corraïna, en forçint forçaina, tots van anar a l'escoltem escoïtanya, i el que va dir a l'aigua tots van anar per allà, però l'escoltem escoïtanya, com que ho sentia tot, quan era en l'Olla, va sentir com el rei lleia. Hi havia l'aigua, ja podeu posar l'aigua aquí, i llavors resulta que el que tenia tant de set, el que va dir a l'aigua, perquè feia moltes hores que no havia vagut res, que l'aigua que arribava a l'Olla, l'aigua que començava a veure, a veure, a veure, de manera que en un moment va estar a la sec. Llavors el que tenia tant del forçint forçaina, va agafar les parets, i en un moment les van esfinir. Quan el rei va veure que tota aquella gent sortia de l'Olla, es va esbaratant, que mireu, que amb esajudeu-me, ja va cridar els guerrers, però el forçint forçaina, el corring corraïna, el bufem tots aquells, van fer tanta força, que mireu, encara corren ara. Què va fer la vella? La vella va dir que realment allò no havia vist mai, que volia la pena viure, i veure coses noves cada dia. Com que era molt rica, va deixar aquell pau, i tots els seus vents, en aquells tres companys de viatge. I allà amb els seus nens, se'n va a tu, a una casa, que jo no ho sé, però em sembla que encaries, i que això vulgui creure, si no ja us ho veu, la podeu anar a veure, i que t'ha crid, que t'ha crac, el conte s'ha acabat. I darrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. I am not my head, I am not this skin, I am not your expectations, no, no, I am not my head, I am not this skin, I am the soul that lives with this. I am not my head, I am not this skin, I am not your expectations, no, no, I am not my head, I am not the skin, I am the soul that lives with it. There's a way I wear my hair makes me a better person. There's a way I wear my hair makes me a better friend. There's a way I wear my head determines my integrity. I am not used to pressing my pregnant with deep breast cancer and chemotherapy. I took away her crown and glory. I promised that if she was to survive, she would enjoy every day of her life. On national television, her diamond eyes are sparkling. Brought headed like a full moon shining, singing out to the whole white world. I am not my head, I am not my head, I am not the skin. I am not your expectations, no. I am not my head, I am not the skin, I am the soul that lives with it. I am not my head, I am not the skin. I am not your expectations, no. I am not my head, I am the soul that lives with it. If I want to shave it close to my one and box blocks, then I'll take a bit away from the soul that I got. If I want to wear it braided all down my back, I don't see nothing wrong with that. drop.