Vet Aquí Que... del 28/1/2021

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí que, en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... El ratolí, l'ocellet i la salsitxa. Hi havia una vegada un ratolí, un ocellet i la salsitxa, que vivien junts. Havien posat casa, s'havien repartit la feina i cada un feia el que s'havia fet, i vivien en una pau que era una delícia. La feina de l'ocellet era que cada dia havia de volar cap al bosque fer llenya. El ratolí portava aigua, ensenia el foc i parava taula. La salsitxa cuinava. Però un dia l'ocellet va topar pel camí amb un altre ocell i, parlant, parlant, li va explicar les excel·lències del seu viure. Però l'altre ocell li va criticar molt. Li va dir que era un ximple, que ell feia la feinassa grossa mentre que els altres dos es donaven la gran vida. Un cop el ratolí havia encès el foc i, portant l'aigua, els retirava a descansar fins a l'hora de dinar. I la salsitxeta es quedava per el foc, només vigilava que el menjar escogués bé. I quan s'atençava a l'hora de la pata, revolcava 3 o 4 cops dins del brou o per la verdura per donar-li gust. I això era una cosa ben fàcil de fer. Però l'ocellet no. L'ocellet a ell li tocava buscar llenya tot el matí i, quan arribava a casa, descarregava i, sense descansar, s'asseia a taula. Els altres eren una vida de senyors. El ratolí de salsitxa, que descansaven molt. Però per ell, per l'ocellet, que li tocava la feina més dura, la feina més cansada i la feina més llarga, era una injustícia. L'ocellet va estar pensant el que havia dit el seu amic. I el dia següent es va plantar. No va voler anar a fer llenya i va dir que ja havia fet prou temps de criat que ara havien de canviar els papers i provar d'una altra manera. I per molt que el ratolí i la salsitxa li van demanar, l'ocell no va sedir. I aquesta vegada les feines les van rifar. A la salsitxa li va tocar anar a fer llenya. El ratolí, fer de cuiner. I l'ocell havia de portar l'aigua en sent el foc i per a la taula. I... què va passar? L'endemà cada un va començar a fer les noves feines. La salsitxeta va sortir a buscar la llenya al bosc i l'ocellet va començar en sent el foc. El ratolí va posar allà el foc i es va posar a vigilar. Tot estava en marxa. Llavors el ratolí i l'ocellet les van posar a esperar que la salsitxa tornés amb la llenya, la del dia següent. Però vinc a esperar i no tornava. I els altres es van començar a passar hànsia. I l'ocellet finalment va volar a veure si el veia. I sí que va saber què havia passat, tant com va saber. Tenia a prop de casa l'havia trobat un gos i se l'havia menjada. Oh, l'ocellet es va esclamada allò més contra el gos, però el gos es va defensar i va dir que no, com queda terra. I l'ocellet, tot trist, va replagar la llenya per l'endemà, va volar cap a casa i va explicar al ratolí el que havia passat. Ai, quin greu, perquè se l'estimava, anèrrer salsitxa. Que van acordar de seguir junts i de fer el millor que poguessin, fins de sols. El ratolí va continuar fent el menjar. I quan va voler donar gust a la verdura, va fer com feia la salsitxa. És a dir, es va ficar dins l'olla, com que l'aigua volia, es va morir. Quan l'ocellet va arribar a preparar taula, no va veure el ratolí per enlloc. El va cridar, però clar, no apareixia. I l'ocellet va fer la seva nova feina, que era fer gillet i el foc. Fos perquè va daba, fos perquè no en sabia prou. Se li va encendre una plometa. I l'ocellet va córrer que pel pou agafava aigua per apagar-la, però amb la tabalament li va caure la galleta dins del pou, i ell darrere enredat amb la corda, sense poder-se deixar anar. I esclar, quan es va enfonsar la galleta a l'aigua, es va ofegar. I aquí s'acaba la història del ratolí, l'ocellet i la salsitxa, que van voler improvisar. I qui no s'ho vulgui creure, ho vagi a veure. Ai, apropaia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckern vom Brot. Verkauf ich mein Mettlein und lebe ich aufs Stroh. Stüch mich keine Feder und beiß mich der Hungerflor. El rei i el formatge. Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, un rei que vivia en un palau molt i molt gran i molt bonic. Però aquell rei era un mala agradós. Tot li era poc i sempre rondinava. Era un ignorant que no sabia res de res. Aquel rei li agradava tant el formatge, que només es preocupava que els formatgers més importants del seu regne li fabriquessin els formatges millors. Li agradava el formatge sec d'ovella, el semisec de cabra, el mató de vaca, el tendre de bufala. Però també li agradava els pastís de formatge, les croquetes de formatge. Però darrerament hi havia una cosa que el preocupava molt. Resulta que l'olor dels formatges havia atret centenars de ratolins i aquests ratolins es passejaven pel palau com si fóssin a casa seva. I si trobaven tan bé que, per més que els criats els donessin puntades de peu, no volien marxar. I el que era pitjor? Es menjaven els formatges del rei. Finalment un dia que va trobar el rei un ratolí dins el plat de formatge que s'estava menjant, es van pitar, es van pipatant, que va enviar a buscar els seus tres consellers. I els va dir, per demà no han desaparegut tots els ratolins del palau, us destarraré del meu regne per sempre més. Els tres consellers encara eren més ignorants que el rei, i es van quedar molt preocupats perquè no sabien què fer. I després de pensar durant tota la nit, van arribar una solució i l'endemà van ordre els criats. Veieu tots els gats de la ciutat cap a Palau? Quan els ratolins van veure arribar els gats, van fugir corrents i el rei es va quedar més content que unes pasmes. Ah, però la seva alegria no va durar gaire, perquè clar, els gats es trobaven tan bé a Palau que no volien marxar, i corrien amb un llavall per tot arreu dins el sol d'altre, fins a la cuina, i fins i totes que repaven la cara del rei. Tins al Palau només es sentien els marrameus dels gats, i el rei no li agradava gens viure amb els gats. Va enviar a buscar els consellers una altra vegada i els va dir, salveu-me d'aquests gats, els destarraré del meu regne per sempre més. Els consellers es han passat tota la nit desperts buscant una solució, i l'endemà van ordenar els criats. Porteu tots els gossos que pugueu trobar la ciutat. Quan els gats van veure ben els gossos, van fugir corrents i el rei es va quedar més content que un gínjol. Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els gossos es trobaven tan bé al Palau que no volien marxar, i corrien amb un llavall, mossegant a tothom, i el rei, que no podia suportar els gossos, va cridar una altra cop els tres consellers i els va amenar. Feu alguna cosa per treure els gossos al Palau, o us destarraré del meu regne per sempre més. Després de mor pensar, els tres consellers se'ls va acudir una idea, i l'endemà van dir els criats. Aneu a buscar uns quants lleons forts i grans. Quan els lleons van arribar a Palau, tots els gossos es van escapar, i el rei es va quedar més content que unes pàscues. Però la seva alegria no va durar gaire, perquè és clar, els lleons es trobaven tan bé al Palau que no volien marxar, i com que els lleons eren tan grossos i tan farotxes, la gent de Palau tenia molta por. A més a més, amb els seus rugits no deixaven dormir ningú, i de tant en tant desapareixia algun soldat, algun criat. El rei, que també tenia molta por i no sortia de la seva habitació, va cridar una altra vegada els tres consellers i els va tornar a amenar. Feu alguna cosa per fer fora els lleons del Palau abans que es mengin a tothom, i es destarraria el meu regne per sempre més. Els consellers van pensar molt i molt, i ell en demà van ordenar els crits, aneu a buscar un remat d'elefants. Quan els lleons van veure els elefants, van fugir amb l'acu entre les cames, i el rei em veurà que no quedava cap lloc, es va posar molt content. Però la seva alegria no va tornar a durar gaire, perquè els elefants es trobaven tant bé al Palau que no volien marxar, i amb aquelles grans potes ho feien malbé tot, i el pitjor era que aixafaven els formatges del pobre rei. A més a més deixaven tifes d'elefants per tot arreu, i amb algun passadís havien aixafat algú. El rei que estava molt enfadat, i no sabia què fer, cridava continuament els seus consellers, feu alguna cosa amb els elefants, abans que em torni boja us destarraré del meu regne per sempre més. Aquesta vegada els consellers realment no sabien què fer, i demanaven a tothom a veure que podien fer quina cosa feia pels elefants perquè estaven desesperats. I per fi, un noiet, un aprenent, un criat molt jovenet, els va dir que havia llegit en un conte que els elefants tenien por dels ratolins. Els consellers molt contents van endavant el rei i li van dir majestat per fer fora els elefants. Han de tornar els ratolins. El rei es va xacar cridant, de cap de les maneres que aquest se'n mengen els formatges. Però els consellers li van dir que l'única cosa que feia pels elefants eren els ratolins, i finalment el rei va haver d'acceptar. I quan van arribar els ratolins, els elefants van fugir cridant com bojos. I ara els ratolins tornen a córrer per tot el palau i continuen menjant les formatges del rei. Però el rei ja no està enfadat. Pensa que és preferible viure amb els ratolins compartint una part dels formatges que no pas amb els elefants i amb els lleons. I contaptat, conte acabat. Aquest és un conte tradicional de l'Iran. Ve't aquí una vegada. La nena i les formires. Fa molt de temps, quan convelo era rei, un nevídua vivia en un llogaret amb les seves quatre filles. Els anava tot prou bé, però un dia la dona va córrem a l'alta i va estar dies i dies i dies i no es curava. Una dona sàvia va venir a examinar-la i va dir res no et pot curar. Només hi ha una cosa. Un glob d'aigua del poble del mar. I la pobra dona va dir oh, doncs m'hauré de morir, perquè no pot passar anar fins a aquest poble a l'alta com estic. Que no tens quatre filles, va dir la dona sàvia. I va ser així, com la vidua li va suplicar la filla gran que n'és al poble del mar i li portés un got d'aigua d'aquell poble meravellós. I li va dir si ho fas et donaré tot el meu amor i el meu preciós barret. La filla gran va marxar. I després de caminar una bona estona es va ser hora de descansar i des d'on era va veure un grapat de formigues intentant arrossegar una vespa morta fins al seu niu. Se les va mirar amb menys preu. Va dir quin fàstic de bestioles. I les va xacar, les va xafar amb el taló i va continuar caminant. El camí fins a la vara del mar era llarg, però ella va seguir i va aconseguir arribar. Allà hi havia el mar amb les seves grans onades picant i estava llança contra la sorra. I ella estava cansada. Va veure que allà aigua tan difícil de fer un pànic horrorós ficar-s'hi. Ja n'he tingut prou, va dir. Va ficar el got a l'onada més propera que li va arribar i se'n va anar cap a casa amb aquella aigua. Aquest és l'aigua, mare. La dona es va veure aquella aigua, però aquella aigua estava amargant, era salada, els ulls se li van omplir de llàgrimes amb tot aquella furtó, però tot i així li va donar les gràcies a la seva filla i li va regalar el seu barret. I la nena va sortir passejant pel barret i havia de trobar el seu amor. Però la mare no es va curar, el contrari, es va posar més malalta. Llavors ho va demanar a la seva segona filla que li portés aigua del pòu del mar i li va dir que si ho feia, tindria l'amor de la seva mare i el seu pressió es vestit de puntes. I la nena va marxar. Però el camí també es va seure descansar i va veure un home llaurant amb un pòu. Va veure que el jove que portava el pòu estava mal posat i que en el coll del pòu s'estava fent una gran nàfra. Per això en ella no li va importar gens. Va continuar el seu camí i va arribar a la vora del mar. Allà es va trobar amb les onades que picaven, i es va colpejar amb la sorra. Igualment, va dir, ja n'he tingut, prou. Va emprilgot de qualsevol manera i va córrer tornar a casa. Aquí tens l'aigua, mare, ara et dona'm el vestit. Salada, salada i emmergant, estava aquella aigua. Tant que la mare amb prou feines va poder impassar-la. I quan la nena va sortir amb el vestit de puntes, va trobar el seu amor. Però la mare semblava que la mà de la mort estava a punt d'endur-se-la. Tot just va tenir a ler per parlar amb la tercera nena. I li va dir, l'aigua que he begut no pot ser del pòu del mar, perquè és sal, nitra, mergant. Vés-hi tu, sisplau, i et donaré tot el meu amor. I la nena va respondre. El teu amor no m'interessa. Dona'm la casa i hi aniré. I la mare va dir que sí. De manera que la nena va marxar amb la voluntat d'arribar i de dret cap a la costa, caminant sense parar. Quan va arribar les dones a la platja, va veure un alcagris que se li acostava amb una ala trencada. I la nena va dir, vés-te'n d'aquí, vigiu estúpid, i li va donar una puntada de peu. I va seguir fins a la vora del mar. I allà es va trobar amb les grans, una d'estronant, i estava llançant-se contra la sorra. Ja n'he tingut prou. Va emplir el got allà mateix i va tornar a casa. Tant aviat com la mare va portar els llavis aquella marga copa d'aigua salada, la nena li va dir, ara, vés-te'n, mare. No em deixaràs morir en el meu llit, filla. Si és ràpid, sí, va dir la nena, però fa anyet perquè el noi de la casa del costat vol casar-se amb mi per les meves propietats, i les meves germanes i jo volem celebrar un gran casament aquí, a casa meva. La mare, pobreta, moribunda, plorava unes llàgrimes, amargas i salades. La més petita de les filles se li va acostar i li va dir, no ploris, mare, jo et portaré una copa d'aquesta aigua. No serveix de res, filla, el por de mare està massa lluny i tu ets massa jove, i a mi no em queda res per donar-te. He de morir. I la nena va dir, jo no vull res, ho intentaré de totes maneres. I va marxar. Mentre caminava, va veure formigues al costat del camí, intentant retirar amb dificultat els cossos de les seves camarades mortes. Se les va mirar, es va convadir i va dir, deixeu-vos d'ajudir. A mi em resultava més fàcil fer-ho. I les va agafar totes amb la mà, amb molt de compte. Les va portar al seu fórmig i allà les va deixar. Va seguir caminant, i va veure el bau, llaurant amb aquell jou que li fregava el coll fins a fer-lo segnar. I es va costar el pagès i li va dir, deixa'm que li posi del jou que jo ho sé fer. I amb el seu davantal va fer un encoxinat que va col·locar sota el jou, ara ben posat, però perquè no li resqués res en el coll, ja que tenia aquella ferida. I va seguir caminant, i per fi va arribar la costa, i es va treure un oca gris que se li acostava a morar la trencada. Pobre ocell, va dir la nena. I es va treure el cinturó que duia, i el va lligar a l'ala de l'oca perquè pogués curar-se. Llavors es va costar a l'abora del mar. I allà hi havia aquelles grans onades que s'estava llaven, que tronaven. Ai, ella va tastar l'aigua. És clar, estava salada, i amarga. I va començar a mirar el seu voltant a veure què podia veure. Molt lluny se'l sap una illa. Era com una mena de muntanya sobre les aigües brillants. I ella pensava, allà deu estar el Poldòmar. Però com hi arribaré? Mai aconseguiré nedar fins tan lluny. Però de totes maneres es va treure les sabates, i es van dinsar a dins l'aigua. De sobte va sentir un trot. I va veure que en Pala Sorra s'acostava un gran bau blanc amb banyes de plata. I el bau li va dir, vina, puja, jo et portaré. I la nena va pujar el llum del bau, i es va agafar ben fort a les seves banyes. I es van posar l'aigua i el bau va nedar amb força fins que van arribar a l'aigua. Però l'aigua era pura roca. I les roques eren tan escarpades i lliscoses, llises com vidre. I ella va tornar a pensar, i com arribaré el Poldòmar? Mai aconseguiré escalar tan alt. Tot i així va llargar les mans, i va començar a intentar-ho. Més gran que una àliga. Vina li va dir, jo et portaré. I la nena es va enfilar entre les seves ales, i allò que la va portar fins al cim de l'illa, i allà hi havia un pòu, un pòu profund, d'aigua claríssima. I ella va ampliar el got. I allò que Grís la va tornar de portada, de tornada sobrevolant el mar, quan l'oca Grís es va posar a la sorra, es va transformar en un home, un home jove, al búnic. Ai, i el cinturó de la nena li penjava del braç dret. I li va dir al jove, sóc el senyor del mar, i vull casar-me en tu. I la nena li va dir a tu, greixo, i la nena li va posar a la sorra. Així que tots dos, el jove i ella, van muntant el bau blanc, i van calcar de tornar del llogaret on la seva mare geia pràcticament a les portes de la mort. Però quan li va portar l'aigua, només em passava la primera gota, i ja vaig a calcab. La segona gota, i es va seure al llit, la va fer ballar. És l'aigua més doce del món, exclamava, i llavors ella, la seva filla petita, i el senyor del mar, va encapelcar sobre el bau blanc, fins al Palau de Plata del senyor del mar. I aquest, el senyor del mar, aquell jove, i la nena, allà es van casar. I la vida ho va ballar durant tot, tot, tot el casament. Jo es preguntareu, i les formigues? Ah, les formigues. Les formigues que caieu, que van ser desagraïdes, no. Elles també van assistir a les noces, i van ser tan ràpid com van poder, i sabeu què van portar? Un anell d'or, que havien trobat a 100 metres sota terra, en el seu formiguer, el jove i la nena es van casar. Però tot i així, a mi m'han dit, que quan les formigues van arribar al casament, es van menjar tots els pastissos de les germanes grans. Sí, sí, i les formigues van a fer moltes coses, ja sabeu, s'han portat arreu, i tothom va riure. I, com t'ha comptat? Com t'ha comptat? Vete aquí una vegada. Tot això que us he explicat, ha passat o no ha passat. Si no ha passat és mentida, i si ha passat és veritat, i si no ha passat és mentida. Si no ha passat és mentida, i si no ha passat és mentida. I no és uniu. I no és un toe. I no és un fisques. I no és un moment. Estem siorsos pocs dies també. I can't explain it or fight it And boy, cause I like it I can feel you from my head From my head To my head To my head To my head To my head To my head To my head To my head To my head To my head To my head To my head To my feet You're all over me I can feel you When you're not Next to me Taking over me I can feel you When I kiss you Baby touch you Baby love you Baby come Baby kiss you Baby touch you Baby love you Baby oh You're in control I'm a slave To your will Baby Baby you gotta hold on Just your name Is reaching Am I under some magic spell? Did you put a kiss On my body? I'm around Why can't you tell? I can explain it or fight it I like it I can feel you From my head To my feet You're all over me I can feel you When you're not Next to me Taking over me I can feel you When I kiss you Baby touch you Baby love you Baby oh When I kiss you Baby touch you Baby love you Baby oh It feels like you're inside Pushing my butt It's making me do I can feel you