Vet Aquí Que... del 4/2/2021

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Suze, liebe Suze, was raschen im Stroh. Die Gänze gibt barfos und haben kein Schuh. Der Schuster hat's Leder, keine Leisten dazu. Drunken er den Gänselein auch machen kein... Schuster hat's Barfos und Schuh. Vet aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Els sabis prudents dels Piteus és una antiga llegent de catalana recolida fa molts anys... per un poeta que es deia Mohsen Sintu Berdeguer. Una vegada, en un hostal que hi havia en el camí que va d'averga Manresa, s'hi van presentar tres homes que venien del poble de Sant Llorenç de Morons, i en aquell temps se'n deia Sant Llorenç dels Piteus. Van picar la porta i quan es van contestar de seguida van dir que podrien passar la nit en aquest hostal, oi tant, es va contestar l'hostaler, però qui sou vosaltres i on teniu? Bé, nosaltres anem a la fila de Manresa i som els sabis més prudents dels Piteus, va contestar el més vell de tots. Aquest títol de sabis prudents dels Piteus va fer riure molt a l'hostaler i a la seva dona, que ell ja ho sentia des de la cuina. I mentre donaven sopar, van anar pensant molt de bon humor a veure com els podrien anar provocant una mica per provar si realment eren sabis o no eren. Quan van haver sopat, els van acompanyar a una habitació que hi havia dalt, molt fosca, i encara era més fosca perquè en la única finestra que hi havia hi van posar un armari al davant. Els tres sabis semenen al llit i com que no sentien gens de soroll, es van adormir molt, molt adormits. Quan ja estaven una mica cansats de dormir, van obrir els ulls, es van llevar, i el maçave dels tres semenà obri la finestra, però al lloc de la finestra el que va obrir va ser la porta de l'armari. I com que va veure que no hi entrava gens de claró, de seguida va dir, en els altres, va dir, mireu, encara és molt fosca, res, res, tornem a dormir, que encara podem dormir una estona més, i semenen tornar tots tres al llit. Van dormir unes quantes hores, i quan ja estaven del tot desvellats, el segon sabi van anar a obrir la finestra, i va tornar a obrir la porta de l'armari, tot això a les fosques. Com que en aquell armari era un lloc on normalment hi guardava el formatge, de seguida aquest segon sabi va dir, ui, tot el món fa molt de poder de formatge, res, res, que encara és fosca, tornem al llit, i tots tres semenen tornar a dormir. Quan ja no podien més es va llevar al tercer sabi, va obrir la porta de la finestra, i va dir exactament el mateix, va dir, ui, és veritat que el món fa poder de formatge, però, a més a més, encara és tot fosca amb una goba de llop. Tornem al llit, que encara n'hi deu haver per una estona, i tots tres semenen tornar a dormir. Cap al final d'Ustaler, acompadit d'aquests tres sabis, a l'habitació, els va preguntar si havien dormit bé, va apartar l'armari que tapava la finestra, i els tres sabis van veure estrenyats que era de dia. Com que tenien molta gana, van demanar esmorzar, i mentre esmorzaven, un d'ells va dir, ui, ui, haurem de córrer, per què hem d'anar a la Fira? De quina Fira parleu, els va dir Ustaler? A la Fira de Manresa, ja us ho vam dir ahir, la Fira de Manresa, veieu aquella gent que arriba? Doncs, mireu, són la gent que ja torna de la Fira. Llavors, els tres sabis semena donar que havien dormit tot un dia sencer. Llavors, esclar, en lloc d'anar cap a la Fira de Manresa, van decidir en tornar-se cap a Sant Llorenç dels Pideus. Bé, d'això ja fa molt de temps, i la veritat és que Sant Llorenç encara no sabien que era una carbassa. Com que em va veure unes quantes arreconades que hi havia a l'entrada de l'hospital, li van preguntant a l'Ustaler què era allò. I l'Ustaler els va respondre rient que allò era nous d'euga. Ostres, nosaltres precisament anàvem a Manresa per comprar un euga. Si ens en volguessin vendre un d'aquests ous, no estaríem molt agraïts. L'Ustaler va començar a riure per sota un nas, i els va dir, mireu, aquests ous els volíem tots per nosaltres, però si us voleu i els pagueu bé, us en deixarem portar un. Ells li van donar gairebé tots els diners que havien portat per anar a la Fira. I se'n van emportar la carbassa més grossa que hi havia a l'hospital. I se'n van anar a canviar amb un de tornada que ha passat llorens. Tot caminant, van començar a parlar una amb l'altra, de barrabuda que els farien tota la gent del poble, al veure-nos arribar a una cosa tan estranya i que no havíem vist mai com una ou d'euga. Però, de cop i volta, un d'ells, el que portava l'ou, es va entrebancar amb una pedra, va relliscar, i la carbassa li va caure rodolant muntanya avall. Ell de seguida va començar a córrer amb pa i tala, però al cap d'una estona, d'anar rodolant, aquella carbassa va ensupagar amb una altra pedra i es va esbarlar amb 50 trossets. Un d'aquests trossets, precisament, va anar a parar amb un cau d'una llibre, i la llibre que hi havia dins va sortir espel·litat de corrents. Així que la van veure a córrer, el sabis, es van pensar que era l'euga petita que havia sortit de l'ou. I de seguida van dir, ostres, se'ns ha escapat, mala guanyada ugueta. Haurem de tornar sense la nostra euga cap al poble, perquè la veritat és que si haguéssim arribat ben al poble, l'any que ve no hauríem hagut de tornar amb en res a comprar un euga, però ara ho haurem de fer així, i haurem de tornar-hi a peu. I que t'acric, que t'acrac, aquesta història s'ha acabat. Bé, aquí una vegada. La filla del carboner. Bé, aquí una vegada hi havia un rei. Un rei que com no tenia cap guerra, i s'avorria molt, i no li agradava ni llegir, ni re de llibres, llavors s'avorria, i la seva distracció era anar a caçar. I anava a caçar cada dia. I bé, aquí, que un dia, que s'han de perseguir una feira salvatxina, se'n van dintrar a un mosc, de tal manera que allà es va quedar sol. Va perdre tot el seu acompanyament, i deia, ara estic sol, a veure què faré, tenia gana, volia descansar, i allà va veure una llumeta molt lluny, i se va tancar. Llavors era una cabana de carboner, va picar la porta, i va entrar. Era una cabana petita, va entrar, era fosc, que dins tota fosca, però va veure allà, allà al fons, un foc, i una noia que anava cuinant, i estava allí, tenia un oi al foc, i anava tirant el foc. Això li va dir bon dia, i la noia li va dir bon dia, senyor, i diu, oi, què fas, miri, estic cuinant aquí, i què tens aquí, en aquesta olla? Doncs miri allí, aquí hi ha el que està baix després de l'estradal, i el que puja després baixa. Ah, el rei, com no era massa llarg d'enteniment, no volia demanar explicacions, perquè pensaria, diu aquesta noia, es pensarà que jo no entenc el seu llenguatge. Llavors va dir, mira, escolta'm, i aquell xac que s'està movent per allà, què qui és? La noia li diu, xerrim baix, oi, el rei, que pensava que li prenia el pèl, però que no volia demanar més explicacions, perquè llavors pensaria que no entenia aquest llenguatge. Llavors va dir, diu escolta'm, i tu què fas aquí? Oi, jo estic esperant el meu pare, i el teu pare, que és el teu pare, diu, oi, és carbonès, tallar, vigilar una sitge de carbó, diu, ah, i què fa el teu pare? Sí, diu miri, també casa, també casa. Diu, miri, el que casa ho deixa, i el que no casa, s'ho endurà. Ah, això va ser ja la gota que ja m'omplia tot el got. I va dir, aquesta noia va pensar, aquesta noia m'està prenent el pèl, va, i se'n va, se'n va, va a fer el cavall, i taca, taca, cap al bosque dins. Llavors el cap d'una estoneta, sí, sí, troba un home que estava allà vigilant la sitge de carbó. I va dir, bon dia, el senyor li diu, bon dia, el senyor, i què fas aquí? Ah, miri, estic vigilant aquesta sitge de carbó, diu, home, diu, i amb això et pots guanyar la vida? Diu, ui, tant, senyor, miri, amb el que guanyo, pago deutes, amb el que guanyo, doncs em poso un guany, i també enllenso, enllenso per la filestra. Ai, senyor, això m'ho ha d'explicar, perquè això no acabo d'entendre com és, com això es guanya, i pot fer tot això. Diu, molt senzill, senyor rei, miri, miri, pago deutes, perquè abans els meus pares m'han criat, m'han alimentat, i jo ara els tinc a casa, també els mantinc, pago deutes aquest. De ves, poso diners en guany, perquè tinc un fill, tinc un fill que el també l'alimento, i el mantinc, i després aquest fill, més tard, m'entendran a mi i em cuidarà. Doncs poso diners en guany, però com és que encara enllensa? O, senyor, per senyor rei, tinc dues filles, aquestes dues filles, el dia que es casi, marxaran. Doncs tot el que jo els he gastat amb cuidar-les, amb alimentar-les, després és com si hagués llançat aquests diners. Ah, bé, d'aquí, escolta'm, i no tenia gaire més aquest llenguatge, sobretot anar pensant, dius, escolta, escolta'm, no pas vostè té una filla aquí que viu amb una cabaneta petita, fosca, dius, oh, dius, dius, i tant, dius que... Sí, perquè em diu, com és que ho sap, dius que he passat per allà, però és que aquesta noia té un llenguatge molt estrany, molt estrany. Mira, escolta'm, m'ha dit que el seu pare també casa, i el que casa s'ho deixa, i el que no casa s'ho emporta. Ai, ai, ai, això com s'explica aquesta manera de llenguatge, escolta'm, dius, sí o no, sí, escolta'm, és que jo, quan estic aquí sentat vigilant la sitja de carbó, miri els polls que porto sobre, miri els que puc, els mato, els mato, i els deixo, però els que no m'ho m'ho m'ha t'ha, doncs es queden una altra cop al cap, doncs, els que no mato me'ls enduc. El reia tenia la mosca darrere de la orella, i dius, escolta'm, i també, saps què m'ha dit, que allà que tenia un oi al foc, i va dir, que tenia lli era el que baixava, pujava, i el que pujava baixava. Ai, senyor, i tant que sí, dius, miri, són els cigrons que, quan bullen, pujan, i després baixen. Ah, vè't aquí, vè't aquí, vè't aquí, molt bé. Doncs, escolta'm, ja molt empipat el rei li diu, li diu a la seva filla, que és tan espavilada i tan llesta, que em vull casar amb ella, però vull que vingui al Palau, ni vestida, ni despullada, ni pel camí, ni per fora del camí, que si no ve així la farem matar. Ai, senyor, el seu pare quan va sentir això, va dir, ai senyor, què farem? El rei només va ser dir això, se'n va anar. El pare, el carboní, va anar cap a casa i li diu a la noia, és a la noia, bé, què, has tingut visita? Sí, però el pare feia una cara molt llarga, que sempre estava molt content, i la noia sempre estava molt contenta, però va notar que el seu pare, aquella cara, no era la de sempre, li va dir, què et passa, pare? Re, re, re, re, què et passa, pare, explígueu, i al finalment el pare li diu tot això que li va dir el rei, i estava gairebé plorant, perquè diu, no ens en sortirem d'aquesta. La noia diu, pare, no t'amoïnis, perquè ja ho pensarem, ja veuràs com en sortirem. I sí, sí, la noia, saps què va fer? Va dir, mira, pare, ja ho farem. I el dilluns, ja pots anar a dir-li al rei, que el dilluns al matí em presentaré el plau i que estigui allà esperant. I sí, sí, al aquell dilluns al matí, saps què va fer? La noia va agafar una xarxa de pescador, se la va embolicar pel cos. No anava ni vestida ni despullada. Va agafar una cabra i va muntar sobre la cabra, i aquella cabra saltant per la dreta, per l'esquerra, pel marge, per fora, ara aquella, ara... Va arribar aixins al Palau, al rei la va veure i va quedar tot parat. La noia demaneu com anava, tota plena de cops, tota bruta, però el rei va dir, els seus criats li va dir, arregleu aquesta noia perquè... i poseu-li uns vestits i pentineu-la. Bé, sí, sí, la van vestir, la van arreglar, la van pentinar. Oia aquella noia, ida bonica, bonica, i quan la va veure el rei, oia, es va quedar, es va quedar enamorat. I la noia, perquè aquell rei, ben plantat sí que ho era. No era gaire espavilat, però molt bona planta tenia. De manera que aquella noia també es va quedar molt enamorada d'aquell rei. I com ell va dir que es casaria, i així, sí, es van casar. Es van casar, però el rei, el rei, es va casar amb una condició, i va dir, mireu, mireu. Ens casarem i estem molt enamorats, però, però, amb una condició, que mai, mai, mai, però mai has de donar cap consell, perquè jo vull ser camana aquí del Palau, perquè soc el rei, i tu, si dones algun consell, aviatament hauràs de marxar del Palau, i tornaràs a la cabana del teu pare. I la noia, com n'estava tan enamorada. Ai, senyor, sí, sí, sí, va dir que sí, que sí. Ens van casar, van viure, van viure feliços. El rei no anava tan a casar, estàvem més al Palau, i va passar un any i dos anys, i estaven molt enamorats. Vet aquí que un dia el rei, que sempre donava audiència per arreglar tots els problemes que hi havia al seu regne, un dia es va presentar en el seu Palau, en l'audiència es va presentar un hostaler, un hostaler del poble, i un marxant, perquè hi havia un problema. Resulta que aquest marxant queda una mica trapella, eh, tenia un cavall, i unes mercaderies que anava venent per aquells poblets, i tenia un cavall maculloent, preciós. Va arribar l'hostal, el va lligar al cavall, allà al costat de l'euga de l'hostaler, aquella euga estava a punt de tenir un pollí. I, sí, sí, aquella nit, la euga va tenir un pollí. Però l'endemà el matí, el marxant, quan va sortir i va veure un pollí al costat de l'euga, va dir, aquesta és la meva, va agafar el pollí, el va posar sota la panxa del cavall, i li va dir l'hostaler, aquest pollí és meu perquè estàs sota la panxa del cavall, l'hostaler que no, que no pot ser perquè l'euga, perquè l'altre no, que és el cavall, tot el que van anar a demanar justícia al rei. I estaven allà amb l'audiència que hi havia una cua larga. Finalment, els va tocar amb ells el torn per explicar-s'hi, el rei, per explicar-li el rei, a veure, que decidís si fes justícia. Li van explicar, el rei, com ja estava cansat, i era última hora, li va dir on estava el pollí. El pollí estava sota la panxa del, el marxant li diu, el pollí estava sota la panxa del cavall, doncs hi estava sota la panxa del cavall i és del cavall. I, oh, podeu marxar. Ai, senyor, la reina que estava escoltant aquesta injustícia va pensar, ah, aquest pobre hostalí es quedarà sense el pollí. Ai, mare meva, doncs com ho faré quan se n'anava, eh, demagat, va cridar amb l'hostalí. Va dir, vine, vine, escolta'm, mira, em sap molt de greu, perquè clar, el cavall no pot tenir pollins, és la eu que és la mare del pollí. Diu, mira, saps què podem fer? Mira, el diumenge, quan anem a missa, passarem pels safrets del poble. Tu et poses allà, al safret, sentat, amb una canya de pescar. Amb aquesta canya de pescar, passarà el rei per allà i dirà una cosa estranya, un home allà amb la canya de pescar. I preguntarà, què fas aquí amb aquesta canya de pescar? Oh, diu, jo pesco sardines, com un cavall pot tenir pollins. Diu, ja ho veuràs, a veure si cau amb l'error que ha fet. Doncs bé, així sí, van fer-hi d'aquesta manera el diumenge, passaven per allà el rei, la reina cap a missa, per davant dels safrets, i vam veure l'hostaler, sentat als safrets, amb una canya de pescar. I va dir, que feu aquí, que feu aquí. Diu, oh, estic pescant, diu que pesca, estic pescant sardines, com un cavall pot tenir pollins. A veure, el rei va caure amb l'error que havia comès. I va dir, doncs, veneu al Palau, que reclarem això. I sí, sí, va anar al Palau, el rei li va dir amb el marxant, escolti'm, has de tornar al pollí, al senyor hostaler, perquè és de l'euga. I ja està, i va quedar d'aquesta manera. Però quan se n'anava, l'hostaler, el rei el va cridar, diu, vine, vine. Diu, i qui té donat aquesta idea? A veure, i l'hostaler, pensant que feia una gracieta, va dir, ai, senyor rei, va ser la reina que em va donar aquesta idea de que fes aquesta historieta del safretge amb la canya de pescar perquè vostè se n'adonés. Diu, ah, sí, molt bé, molt bé. S'embarà, l'hostaler. Però es va dirigir a la reina, a tot enfadat i empipat. Has trencat la promesa que havies fet el casarta. Has donat consells. Ja saps què et toca, eh? Ai, senyor, ai, però aquell pobre home no és... No, re, has trencat la promesa i aquí el Quimana sóc jo. Ja saps el que et toca. Ja te'n pots anar cap a la cabana del teu pare, allà al bosc, i per sempre més, jo no et vull aquí. Ai, senyor, la reina, vinga, plorà, vinga, plorà, vinga, plorà. Ai, però, ai, que freix, jo us estimo, si estic tan enamorada del rei. Va, molt empipat, però finalment m'ha dit. Diu, mira, et concedeixo una cosa. Mira, saps què pots fer? Agafa la cosa que més t'agradi del Palau, la que més t'agradi de la Pajandú. I s'embarà. Ah, la reina era molt llesta, molt llesta, vam de pensar i pensar, a veure què em puc endur. Ah, però sabeu que és el que més li agradava, tot el que més li agradava era el rei. I va, i saps què va fer? Va preparar, va buscar unes herbetes que feien dormir, les va posar al sopar del rei. El rei, després de sopar, es va quedar a dormir, dormir, dormir, com una soca. Va agafar el rei, tot vestit de rei, el va posar sobre un carro, un carruatge. I se'n van anar cap a la cabana, perquè és el que havien quedat. Elles havien dut el que més li agradava, i cap a la cabana del seu pare. I van arribar allà, el rei dormit, dormit, el va deixar sobre els aquells sacs de carbó que tenien per allà a la cabana, i va, no els hi ha anat, dormirem. Però el matí, el rei, obre els ulls, i on sóc, on sóc? Va, era una cabana petita, es va posar dret, i el cab li tocava al sostre. Bé, tot amb pipat, els tararanyes, per allà, tot brut, tot enmascarat. I ell estava a veure el foc, no deia res. Ah, i ell, uns crits per aquí, crits per allà, i li diu, i la reina, li diu, ah, senyor, mireu, és que vos m'heu dit, que em podien dur, el que més m'agradava de tot el palau, i el que més m'agrada de tot el palau, sou vos, oi, que ara estic molt enamorada. Ai, el rei, donant-li voltes a tot això, va pensar, no en sortiré. Mira, si he de passar-me tota la vida aquí, perquè li he donat la paraula, que s'endugués el que més li agradava, m'hauré de quedar tota la vida aquí, i això no pot ser, no ho aguantaré, doncs, escolta'm, mira, li va dir després de rumiar-ho. És que mira, ja que hem de viure junts, i aquí, val més que ens marxem cap al palau, i visquem tots dos junts al palau, al palau, i tu, sisplau, fes el favor de no posar-te massa en les meves coses, i així va ser que van tornar al palau. I van ser tan feliços, i van menjar també molts anissos, i van viure molts anys, molts anys, i mireu, el conte ja s'ha dit, i, conte acabat, conte explicat. I ja està. Vete aquí una vegada. I cataclic, catacrac, el conte s'ha acabat, darrere la porta hi ha confits, perquè us aleu allà pels dits. Ai, apopeia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker vom Brut. Verkauf ich mein Bettlein und lege mich aufs Stroh. Steh ich mich keine Feder und beißt mich kein Lieb, beißt mich der Hungerfloor. Musik Club Selecció