Vet Aquí Que... del 11/2/2021

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. El ratolí, l'ocellet i la salsitxa. Hi havia una vegada un ratolí, un cellet i una salsitxa, que vivien junts. Havien posat casa, s'havien repartit la feina, i cada un feia el que s'havia fet, i vivien en una pau que era una delícia. La feina de l'ocellet era que cada dia havia de volar cap al bosc a fer llenya. El ratolí portava aigua, ensenia el foc i parava taula. La salsitxa cuinava. Però un dia l'ocellet va topar pel camí amb un altre ocell, i parlant, parlant, li va explicar les excel·lències del seu viure. Però l'altre ocell va criticar molt, li va dir un ximple, que ell feia la feinassa grossa mentre que els altres dos les donaven la gran vida, perquè veure un cop el ratolí havia encès el foc i portant l'aigua els retirava a descansar fins a l'hora de dinar. I la salsitxeta es quedava per el foc, només vigilava que el menjar escogués bé, i quan s'atençava a l'hora de l'àpita es revolcava tres o quatre cops dins el prou o per la verdura per donar-li gust. I això era una cosa ben fàcil de fer. Però l'ocellet no, l'ocellet a ell li tocava buscar llenya tot el matí, i quan arribava a casa descarregava, i sense descansar s'asseia taula. Els altres eren una vida de senyors, el ratolí i la salsitxa, que descansaven molt. Però per ell, per l'ocellet, que li tocava la feina més dura, la feina més cansada i la feina més llarga, era una injustícia. L'ocellet va estar pensant el que havia dit el seu amic, i el dia següent les va plantar. No va voler anar a fer llenya, i va dir que ja havia fet prou temps de criat, que ara havien de canviar els papers i provar d'una altra manera. I per molt que el ratolí i la salsitxa li van demanar, l'ocell no va sedir. I aquesta vegada les feines les van rifar. A la salsitxa li va tocar anar a fer llenya, el ratolí, fer de cuiner, i l'ocell havia de portar l'aigua, en sent el foc, i per a la taula. I... què va passar? L'endemà cada un va començar a fer les noves feines. La salsitxeta va sortir a buscar la llenya al bosc, l'ocellet va començar en sent el foc, el ratolí va posar allà el foc, i es va posar a vigilar. Tot estava en marxa. Llavors, el ratolí i l'ocellet les van posar a esperar que la salsitxa tornés amb la llenya, la del dia següent. Però vinc a esperar, i no tornava. I els altres les van començar a passar ància, i l'ocellet finalment va volar a veure si el veia. I sí que va saber què havia passat, sí, tant com va saber. Tenia a prop de casa, l'havia trobat un gos i... sóla havia menjada. Oh, l'ocellet es va esclamada allò més contra el gos, però el gos es va defensar, va dir que no, i que com queda terra. I l'ocellet, tot trist, va replacar la llenya per l'endemà, va volar cap a casa, i va explicar al ratolí el que havia passat. Ai, quin greu, perquè se l'estimava, ara salsitxa. Que van acordar de seguir junts, i de fer el millor que poguessin, fins de sols. El ratolí va continuar fent el menjar, i quan va voler donar gust a la verdura, va fer com feia la salsitxa. És a dir, es va ficar dins l'olla, com que l'aigua volia, se'ls va morir. Quan l'ocellet va arribar a preparar taula, no va veure el ratolí per enlloc. El va cridar, però clar, no apareixia. I l'ocellet va fer la seva nova feina, que era fer jillet i el foc. Fos perquè va daba, fos perquè no en sabia prou. Se li va encendre una plometa, i l'ocellet va córrer que pel pogo agafa aigua per apagar-la, però amb la tabalament li va caure la galleda dins del pou, i ell darrere enredat amb la corda, sense poder-se deixar anar. I esclar, quan es va enfonsar la galleda a l'aigua, es va ofegar. I aquí s'acaba la història del ratolí, l'ocellet i la salsitxa, que van voler improvisar. I qui no s'ho vulgui creure? Ho veig, ja veurà. Per què el romaní té les flors blades? L'agenda catalana recullida per Joan Amades. Josep Maria i el nen, fugint, fugint del rei Arodes, van passar a la vora d'una alzina i d'un pollà. Veient que venien els soldats, Maria va demanar auxili a l'alzina i al pollà. Aquests li van negar, dient que eren massals per doblegar-se i tapar-los. I per això aquests dos arbres, quan ve l'hivern, queden sense fulles. El romaní, que ho va sentir, va cridar a Maria, veniu, veniu, jo us amagaré, i es van amagar al darrere. Per això el romaní té les flors blades, com el vestit de Maria. Sant Josep, amb la seva borreta, es va posar al davant. Amb això arribaran els soldats. I van en dir, escolteu, en home, heu vist passar per aquí, un home, una dona, en monollet als braços? Ai, fa mal temps per pasturar el vestiar. No trobo gens d'arbeta per la meva borreta. No és això el que els preguntem. Sabeu si ha passat per aquí? Un home amb una dona i un nen a coll? Tant matí fa un fred que perla? Ostres, mireu com tinc els dits. Que no us he dit pas que ho dieu res de això. Volem saber si heu vist passar un home, una dona amb un nen a coll. Ui, ui, ui, ui, mireu quina tramuntenada que ve. Gelarà, gelarà. Els soldats demanen respostes tan desbaratades i poquesoltes, el van prendre per boig, el van deixar estar i van seguir el seu camí. Bé, que hi ha una vegada. Els Quatre Brahmans. En un poble de la Índia hi havia quatre brahmans que descontents el tracte que revien del poble van decidir anar corremont. Tres d'ells eren homes de molta ciència que havien acumulat en l'estudi dels textes dels Upanissat, que són els llibres antics de la religió bramànica. El quart en canvi no posseien i de bon tros els coneixements dels teus tres companys, però això sí, era un home de sentit comú. Per aquesta raó el més sàvi dels quatre brahmans no volia acceptar la seva companyia. I deia, amb la sabiesa de nosaltres tres, podem aspirar una bona posició, però aquest sempre ens farà quedar malament. Però els altres dos van defensar el seu company. No seria just, són companys que fa molt de temps que vinguin i que participin de l'estressor, i van empendre el camí. El cap de pocs dies van trobar els ossos d'un lleó. És l'hora de provar la nostra ciència, va dir un d'ells, a veure si som capaços de tornar a la vida de la despulla d'aquest animal. Jo s'hi ordenava i ajuntava els ossos, va dir el primer. I jo s'hi posaria la can, la sang i la pell, va dir el segon. I jo, si la manera d'infondre-li vida, va dir un tercer. I te'l ha dit el fet, el primer va ajuntar els ossos ordenadament, el segon li va restituir la can, la sang i la pell, i quan el tercer estava a punt d'infondre-li la vida, aquell braman, que no sabia tant com els altres, però que tenia sentit com va dir, desgraciats, que voleu fer, és un lleó que ens pot matar tots, els altres bramans es van indignar, calla, ignorant, no permetrem que posis obstacles a l'aptitud de la ciència. Un moment, un moment, va dir el braman sense estudis, que va anar a filombonar, i això va fer, i el braman més sàvi de tots va infondre la vida al lleó. I l'animal tot seguit, que amb la vida havia recuperat la gana i la ferocitat, orpa de l'un i mossegada l'altre, va matar els tres bramans, els sabis, i el va depurar. El seu company, el que no sabia res, no va baixar de l'abra fins que el lleó no va ser ben lluny, i de tornar de cap a casa, va exclamar, el sentit com oi la prudència, valen més que la ciència, i va fer el camí molt content. Vete aquí una vegada. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat, darrere la porta hi ha confits, perquè us aneu a llapar els dits. Ay, apopeia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Verkaufe ich mein Metlein und lebe ich aus Stroh. Steh ich mich keine Feder und weiß mich kein, mit beißt mich der Heuerflor. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerpum Brut. Fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors. 100 milions i mig de fotors.