Vet Aquí Que... del 18/3/2021

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradi. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. Verk, kau, fich, mein Bettlein und leb ich aufs Stroh, stich mich keine Feder und beiß mich keinen, beiß mich der Hohlerflor. El califa Sigonya, conte popular àrab. Una vegada a la ciutat de Bagdà hi havia un califa que es deia Kassid, i que tenia un gran visir que es deia Mansur, en el qual tenia una gran confiança. Com que Kassid era molta fenè, sovint sortia passejar disfressat pels barris de la seva bella ciutat de Bagdà i escoltava el que deia la gent. Així va saber que l'encantador Coroglu es volia destronar i posar el tren al seu fill, i Kassid va pensar que feia messies desfeis de Coroglu, però mai no l'havia vist ni sabia on trobar-lo. Un matí, mentre hi pensava, va veure entrar al seu visita o preocupat. Fa escara de moninat li va dir el califa, què passa? No res d'important va dir Mansur, hi ha el pati un marxant estranger que porta belles mercaderies, però no tinc gaires diners. Només és això, el problema són els diners, fes-lo pujar. Quan el califa i el seu visit van haver examinat les mercaderies i comprovat diverses coses, el marxant obria un calatge en el qual hi havia una capseta amb un paper, que és això, pregunta el califa. No sé per respondre el marxant, l'he trobat pel carrer, si voleu us la dono. El califa agafa la capseta i l'obri. Era plena d'un pulsim negre i en el paper hi havia escrit uns signes desconeguts que el califa no havia vist mai i no sabia interpretar. Aneu a cercar el vell salim, va dir Mansur, sap totes les llengües. Van enviar a cercar salim i aquest declarar que allà era breu i que volia dir, qui prengui d'aquesta pols i agiri cap a Orient, dient 3 vegades, m'ho tabur, m'ho tabur, m'ho tabur, prendrà la forma de l'animal que voldrà i entendrà el seu llenguatge. Però que es guardi de riure durant la metamorfosi, perquè oblidaria el mot màgic que ha de tornar-lo a la forma primitiva si el pronuncia, girant-se cap a Ponent. El califa va anar a salim, que oblidés immediatament el que acabava de llegir i sortir amb el seu gran visí per meditar sobre aquell estrany descobriment, quan arribàvem a la carretera principal, vam veure passar una cigonya. I si ens tornàvem cigonyes, proposar el califa, sempre hi tinc ganes de saber què s'expliquen les cigonyes, parlen molt, parlen molt, parlen molt, però no entenem res. Es van empassar una mica de pols negre a cadascun i es van girar cap a Orient, tot dient, m'ho tabur, m'ho tabur, m'ho tabur, m'ho tabur. I ja us sé que se'ls allarga el coll, se l'enflanqueixen les canves i els braços, els tornen a les, el califa i el seu visí havien convertit en dues cigonyes. Quina cara més divertida que fa es va dir el califa? El visí pensava el mateix, però no ho sé dir, tant mateix digue que així, no s'hi va la riure, oblidaríem el famós m'ho tabur, van més que anem a veure què fan aquelles cigonyes allà baix. S'hi atençaren i van veure que una cigonya jove, que es movia amb molta gràcia, i li va dir, d'on veniu senyor Avellarc, li cridar a una altra. No sabeu a què l'estrany hi ha moltes granotes molt bones? O no tinc pas temps d'anar-hi a l'estany, va respondre la primera, ahir la nit amb un gran ball a casa de la meva àvia, i vaig anar i estic assajant una nova dansa. I es posàveu en xarxa d'una manera que el califa i el seu visí van esclatar a riure. Quan se'ls va acabar, les ganes de riure el califa va dir, a paràveu, ja deu empatir per nosaltres, a veure, hem de girar-nos de cara, ponent i dir, i dir, Ai, no te'n recordes tu? Què hem de dir? Mençor, què hem de dir? Ai, califa, no me'l recordo. Però què ha passat? Ai, hem rigut, i no podia em riure. Ens sembla que hem de dir, mo, mo, me, però no podia acabar. El califa estava ben preocupat, però ho estancaven al cap. I ja van dir, mo, mo, me, mo, de totes les debades no hi havia manera de trobar la paraula màgica. Desesperats, se'n dinsaren pel bosc que van arribar a famats a un vell castell. I senten una veu que els diu, qui hi ha? Era un òlibre que voletejava de si d'allà, el vigili intenta explicar-li la situació amb què es trobaven. O va dir l'Òlibre, el cas és que ara sou cigonyes. Resteu així que les cigonyes porten sort. Jo tampoc no vaig néixer a òlibre, era la princesa Lusa. El malvat encantador Coruguli em va convertir en òlibre, perquè no vaig voler casar-me amb el seu fill. I em va dir que seguiria així, i em va dir que fes que algú volgués casar-se amb mi a desgrat d'aquesta talllleixa com sóc. Però em penso que no trigarà a venir per a si a parlar amb els seus amics. I si podiu escoltar-los potser retrobaria la paraula màgica? Potser sí, va dir el Califa. Digueu-nos què cal fer. Va dir l'Òlibre, de bon cor ho diria, però jo no ho sé. Però ho diria segurament abans a vosaltres, cal que un de vosaltres dos em prometi que es casarà amb mi perquè jo ja estic cansada de ser aquest ocell de nit. Van surt, li va dir el Califa, ja t'hi podries casar a tu. O va dir el Vizil, jo sóc vell. Vos sí que us hauríeu de casar, senyor, vos sóc jove. Però si és lletxa, bueno l'hauria fet. Encara van discutir una bona estona més, però el Califa tenia tanta por de quedar-se convertit en cigonya per tota la vida que es decidia fer la promesa. L'Òlibre es mostrarà encisada i afegir. Heu vingut al punt. Precisament a nit hi haurà el banquet. Amagueu-vos darrere aquesta finestra i sentireu tot el que diran. Del dit i del fet, van arribar uns quants homes i es van asseure la taula del banquet en una gran sala, que així, i m'en surt, van reconèixer de seguida en marxant que els havia venut la pols negra, que no era l'altra que l'encantador Corugló. Quan el supa s'acabava, alguns invitats van demanar al fals marxant que els expliqués alguna cosa, i tots van riure com a folls mentre l'encantador els explicava com havia convertit el Califa i el seu visí en cigonyes. I quina paraula màgic els vas donar a preguntar a un dels comensats? Oh, una paraula, una paraula que no sé si la puc dir. Va, no diguis que entre nosaltres no ens la pot dir. Mireu, un secret, eh? Un secret. És una paraula llatina, no gens difícil de recordar. Motabúr. Motabúr, motabúr, motabúr, van cridar les dues cigonyes al sana al volt. I el Califa i el visí es van trobar altra vegada davant la porta de l'Àliva, i em van veure sortir una noia molt bonica, preciosa, alta, que corria cap a ells. Que és bonica? No es pogués estar de dir el queixit. Certament senyora òliva, sereu una sultana encisadora. El Califa torna ràpidament al Palau acompanyat de Mansur i de Lusa, l'antiga òliva. Va fer empresonar l'encantador i exiliar el seu fill. Després es va casar amb Lusa i van viure molt feliços. De tant en tant, el Califa es divertia imitar el Mansur quan era cigonya, que feia excretir la rialla, la sultana i els seus fills. Però quan el visí trobava que la broma ja durava massa i es cansava, començava a explicar a la sultana la discussió que dos havien tingut davant la porta de l'Àliva. I a la vora esqueixit, callava de seguida, i la sultana i el sultà s'estimaven i van ser molt feliços tota la vida. I aquest conte s'ha acabat. Us ha agradat? Ve't aquí una vegada. El camí de la Fortuna. Història recollida per Valèria i Serra Voldú, popular catalana. Hi havia un poblet de la muntanya, una família composta per marit, mulher i tres fills. Aquesta família era tan pobra que tots just podien menjar. Ve't aquí que un dia es presenta el germà més gran davant dels pares i els digue. Mireu pares. Jo estic cansat d'estar d'aquesta manera. Tinc ganes de marxar a fer Fortuna i ser rics tots d'una vegada. En sentir-hi això els seus pares es posaran a plorar i li diuen que sobretot no els abandonés. Més ells sense fer cap cas de plors i supliques seran al rebost. Va prendre un pa i un formatge i va marxar. Quan ja feia tres o quatre hores que caminava i caminava, va trobar una balleta i li va dir. Escolteu, bona balleta, sabria un tigre per casualitat on es troba la Fortuna? Sí, digue la balleta, ve és aquella muntanya que es veu i quan hi siguis, veuràs. Molts arbres puges al més alt i veuràs una cobra on hi ha set gegants. Quan els vegi sortir, fixa't bé amb el que diguin i després vindran al arbre on seràs tu. El faran moure l'un al costat de l'altre i si caus, se'n menjaran sense acompassió, sobretot aguanta't fort. Així ho faré, va respondre ell. Escolteu ara, bon home, faríeu el favor de donar-me un trosset de pa perquè ja fa dos dies que no menjo res. A la qual cosa respondríem des d'ell. Més m'estimaria donar-lo a un gos que no passa a vos. Després de molts dies de caminar, va arribar dalt de la muntanya. Va pujar l'abra més alt i des d'allí veia la cobra dels set gegants que li havia dit la balleta. Al cap de poca estona sentia una veu que deia, «Obra, mitjoc!» I sovria la porta de la cobra i veia com en sortien els set gegants. Quan tots em van a ser fora, digueu-m'ho d'ells, tant que mitjoc! I la porta de la cobra va tancar-se. Aleshores els set gegants es dirigien a l'abra més alt. El més forçut el va agafar pel tronc i el va moure d'un costat a l'altre i a l'altre per veure si hi havia algú enfilat. I tant el va fer moure que a l'últim caigués el noi de dalt després de molts esforços per aguantar-se. Amb veure els set gegants que aquella un noi l'agafaran al vol i se'l van menjar sense deixar-ne ni tocar a terra. Després de molts dies veient el germà mitjà que el més gran no compareixia decidir d'anar a buscar-lo i el mateix temps va veure si trobava la fortuna. «Escolteu pares, els digueu, ja veieu que el nostre germà no compareix. Jo estic decidit anar-lo a buscar i provar fortuna. Que ens vols abandonar, li diuen els pares, què farem sense tu? No veus que el més petit encara no ens pot ajudar. Però ell, sense ni fer-ne cas, s'ha d'anar al rebós, va prendre un pa i un formatge i va marxar. Quan ja feia tres dies o quatre hores que caminava va trobar la mateixa balleta i li digueu. «Escolteu bona balleta, sabriau dir-me per casualitat on es troba la fortuna? Sí, respongueu ella i li digueu el que va dir el germà més gran. «Escolteu, ara bon home, faríeu el favor de donar-me un trosset de pa perquè ja fa dos dies que no menjo res. Més m'estimaria donar-lo a un gos que no passa a vos. I marxa últimament. Quan va arribar dalt de la muntanya va pujar l'abra més al·li, des d'allà va veure la cova dels set gegants. Al cap de ben poca estona sentir una veu que deia «obra amb mi joc» la porta a sobrir i va veure els set gegants com sortien. Quan tots van ser fora digueu d'ells «tanca dit joc» i la porta va tancar-se. Aleshores es dirigien cap a l'abra més alt i el més forçut l'agafava pel tronc i el balancejava de l'un costat a l'altre, de l'altre, de l'altre, per veure si que hi ha algú. Però veient que després de molta història de balancejar-lo, no que hi ha ningú, seran ara en la seva feina. Quan el germà mitjà va perdre de vista el set gegants va baixar de l'abra i es dirigia cap a la cova. En arribar davant de la porta no diu si no «obra amb mi joc» i la porta a sobrir i en seu dins diu «tanca amb mi joc» i la porta estancada. Aleshores va obrir una altra porta que hi havia al costat de la valentrada i qui no es fau la seva sorpresa com va veure tres calaixos que deien «or, argent i cobra». Va obrir el de l'or, s'han posat les butxarques plenes, però veient que no en tenia prou es va treure els pantalons. Va lligar una beta baix i els omplia i es decidia a marxar. Quan ja era la porta de sortida no es recordava el que havia de dir per fer obrir la porta. En aquell moment va sentir la veu dels gegants, ell s'amagava all d'un feix d'ossos. Quan van entrar el primer gegant, després d'enxumar, digue «qui no l'ho ha de carn humana, ja en menjarem aquesta setmana». Anaran entrant els altres i diuen el mateix «qui no l'ho ha de carn humana, ja en menjarem aquesta setmana». Quan van ser tots a dins es posaran a buscar i el trobaran davant dels feix d'ossos i se'l van a menjar. Veient el germà més petit que els seus germans no venien, es decidia anar a buscar-los i a provar fortuna. «Escolteu pares, els digue, ja veieu que els meus germans no tornen i he decidit anar-nos a buscar i a provar fortuna». «On vols anar tan petit, que no pot ser, no marxis, no veus que no ens faràs cas ningú de tu, no ens deixis sols, espera-te ser una mica més gran». Mentre ell els va contentar dient-los que ja tornaria aviat i va prendre pa i formatge i va marxar. Quan ja feia 3 o 4 hores que caminava va trobar la mateixa balleta que havia trobat els seus germans i li digue «Escolteu bona balleta, sabria per casualitat on es troba la fortuna». Si respongueu ella i li digue el que va dir els seus germans, però recomanant-lo que escoltés bé el que deien els gegants en entrar i sortir de la cova, així ho faré. «Que faríeu el favor de donar-me un trosset de pa que fa dos dies que no en menjo? Teniu, aquí us dono del tot el que porto i va marxar». Quan va arribar dalt de la muntanya va pujar l'abra més alt i es posa a escoltar. Cap de poc a estona es sentia una veu que deia «Obra, mitjoc!», ell que es treu el llapis i paper i s'apuntar aquestes dues paraules. Surten els gegants i a les hores ell que sent que diuen «Tanca, mitjoc!» i la porta va tancar-se també. Es va apuntar també les paraules de fer tancar la porta. Després els set gegants es dirigien a l'abra més alt i el més forçut el feia moure d'un costat a l'altre, d'un a l'altre i veient que no que hi ha ningú, van en marxar. Quan el noi els perdé de vista, va baixar de l'abra i es dirigia a la cova. En arribar-hi es mirava el paper per veure què deia i digués «Obra, mitjoc!» i la porta a obrir anés a anar dins d'inguer. «Tanca, mitjoc!» i la porta a estancar. Després es va dirigir la cambra del costat i va veure tres calaixos que deien «or, argent i cobra». I començà amb un xacar-se fins que en tingui prou. I després va fer obrir la porta de fora i va marxar cap a casa. En arribar-hi els seus pares ja l'esperaven i l'abraçaren i visqueren per sempre junts. I encara són vius si no són morts. I aquest conte s'ha acabat. Segur que us ha agradat. Veta aquí una vegada. Veta aquí un gat. Veta aquí un gos. Veta aquí un conte fos. Veta aquí un gat. Veta aquí un gos. Veta aquí un conte fos. Veta aquí un gos. Veta aquí un gos. Veta aquí un gos. Veta aquí un gos. Veta aquí una vegada. Veta aquí un gos. Veta aquí una vegada. Veta aquí una vegada. Si et fa sentir, digue i ho entenc. T'has vingut a fer la mà. T'ho aprofito. Si et fa sentir mal, veig que és tan tens. Prou confidbalanced. Però veig que et Without Win and Take It on. No so confident. Però veig que et With Take It On. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Música sense tiquetes ni dades de caducitat. Generalitat de Catalunya. 7 milions i mig de futuros. Que no t'enganyi, no ho tens tot a dos clics ni a cinc quilòmetres. Ho tens a quatre passes, sense anar més lluny. Un dimarts, un dimecres, un dijous, surt, busca, trilla, regala, sorprèn, tasta, olora, en prova, conversa. Descobreis un nou racó i quan ho hagis fet... ...descobreis-ne un de nou. El del teu cabell, el de la cantonada, on t'assessoren del que et queda millor, on t'ensenyen idiomes. Sempre en les millors mans. Sense subscripcions per un tracte ple, sense algoritmes per saber el que t'agrada. Sense agafar el cotxe, encantats de conèixer i de tornar-te a veure. Tot el que necessites, quan ho necessites, i al costat de casa. Sense anar més lluny, comers i serveis de Sant Just.