Vet Aquí Que... del 25/3/2021

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí que en un racó de món on tenien els tothom va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig a dir. El paixet d'or. Conte popular rus. Un vell i pobra pescador vivia amb la seva dona en una barraca a la bala del mar. Només tenien quatre rampolines per mòbles, uns quants plats, una olla i una xarxa de si demà pel metajoma. Un matí, com sempre feia, el pescador se'n va anar cap al mar a quedar la xarxa. De cop s'ha donat que pesava moltíssim, molt content la va estirar amb tota la força, pensant que havia fet una bona pesca, però en retirar de l'aigua, quin desengany, només va veure un paixet de no res que coejada. Ja l'ha posat a la cistella, quan el va sorprendre la lluenta metàlica de les seves escates, en agafar-lo es van mirar encara més, de tant com pesava. Uo, però si era un paixet d'or. Aleshores, quan ja el ficava dins de la cistella, el paixet va parlar. Bon pescador, deixa'm anar. No veus que sóc tampoc a cosa, no t'arribaré ni a les dents. En canvi, si em deixes anar, et puc donar tot el que vulguis. No, no cal, va dir l'home. Té, ja et deixo i ets lliure. Moltes gràcies, va dir el paixet. Doncs mira, sempre que vulguis, i ho desitges, pots tornar i demanar-me el que vulguis. Només has de dir, paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de cua mar i de cara a mi. Jo sortiré i em veuràs. El bon home li va dir gràcies i va embaixar cap a casa seva. En arribar, trobar la seva dona amb el macerada. Què has pescat? No res, bé sí, un paixet d'or. Però li he deixat anar perquè era molt petitó i m'ho he demanat. Però mira, saps què? Em deia que em donaria tot el que vulguis. I què li has demanat? No res. Ets un talós, ruc més que ruc, ja pots tornar. No veus que tenim una barra que cau de vella? Demana-li una barra que nova. El pobre me se'n va tornar cap al mar. Quan va arribar, va cridar. Paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de cua mar i de cara. I va sortir el paixet. Què vols, bon pescador? No, jo no volia res, però la meva dona vol una casa nova. Molt bé, ja te'n pots anar, allà la trobaràs. Quan va arribar a casa, tot xatets fet, va veure una casa nova de trinca, polida, molt gran. I la seva dona allà asseguda. Bé, ja deus estar contenta. Contenta, contenta, que vols que et digui. Aquesta casa, sí, està bé, però potser li podíem haver demanat un palau. Mira, saps què? Ja pots tornar-hi i demanar-li un palau. Ostres, va dir l'home, però sense donar-la... Escolta'm, fes el que et dic, si no et trobi un cop de bastó. El pobre me va marxar esproguit. Va arribar a la valla del mar i va tornar a dir. Paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de cua mar i de cara a mi. Va sortir el paixet. Què vols, bon pescador? No, res, la meva dona que vol, vol ara un palau. Vés-te'n cap a casa, que allà ho trobaràs. Va marxar el poble pescador i sí, quan va arribar, va trobar un gran palau, la seva dona asseguda fent de governadora. Primer va estar molt contenta, però el cap de dia se'n va cansar. Va tornar a cridar el seu home. Vés a demanar-li, en el paixet, que ara vull ser emperadeu i tenir molt de poder. El pobre va dir, però què li demanaràs, això? I tant que li demanaràs. Si no, te llisaré ben llisant. Va marxar el pobre pescador. Es va perdut quan va arribar, va tornar a dir. Paixet d'or, bon paixet d'or. Paixet d'or, posa't doco la mar i de cap a mi. Va sortir el paixet. Què vols, pescador? La meva dona que ara vol ser governadora. Vés-te'n cap a casa, que això trobaràs. Quan va tornar, ja va trobar la seva dona asseguda amb un setial, amb una corona al cap. Però quan va dir que estàs contenta d'anar-te bé, es va empipar la dona. Qui és aquest que diu que és el meu marit? Agafeu-lo, soldats. I quan creu-lo l'aparença. I allà va estar, fins que al cap d'un temps la dona també es va cansar de ser governadora. Va fer cridar el seu marit i li va dir. Mira, ja te'n pots tornar cap al mar i dir, en el paixet, que ara vull ser la reina del mar. La deesa de tots els peixos. L'home es va quedar, que no podia ni parlar. Això no li puc demanar. Com que no? Ara mateix hi vas, si no et faré tallar el cap. Home, se'n va anar corrents cap al mar, però quan va arribar no gosava, dir les paraules. Al final, amb un fil de veu, va dir. El paixet d'or va amb paixet d'or, posa't de cuba mar i de cara a mi. Es va xacar una onada gegant, el cel es va anubular i el paixet va sortir i va dir. Què vols ara, pescador? La meva dona, què vols si la deesa del mar torna en cap a casa, que allà trobaràs el que et convé. Quan va arribar a casa seva, no va veure ni palaus, ni cases noves, ni corones, ni paixes ni soldats. Hi havia la vella Barracan i la seva dona, que estava segura, cosint uns calçots vells. I el pescador, per més que va tornar al mar, mai més no va pescar el paixet d'or. I que te cric, que te crac, aquest conte s'ha acabat. El camí de la fortuna. Història recollida per Valeris Serra Boldó, popular catalana. Hi havia un poblet de la muntanya, una família composta per marit, motller i tresquils. Aquesta família era tan pobra que tots us podien menjar. Vam de qui que un dia es presentar el germà més gran davant dels pares i els digués. Mireu pares. Jo estic cansat d'estar d'aquesta manera. Tinc ganes de marxar, fer fortuna i ser rics tots d'una vegada. En sentir això els seus pares es posaren a plorar i li diuen que sobretot no els abandonés. Vés ells sense fer cap cas de plors i supriques, seran al rebost. Va prendre un pa i un formatge i va marxar. Quan ja feia tres o quatre hores que caminava i caminava, va trobar una balleta i li va dir. Escolteu-me una balleta. Sabria un tigre per casualitat on es troba la fortuna? Sí, digue la balleta. Vés aquella muntanya que es veu i quan hi siguis valoràs. Molts arbres puges al més alt i veuràs una cova on hi ha set gegants. Quan els vegi sortir fixa't bé amb el que diguin. I després vindran a l'arbre on seràs tu. El faran moure l'un al costat de l'altre i si caus, se'n menjaran sense acompassió. Sobretot aguanta't fort. Així ho faré, va respondre ell. Escolteu-me ara, bon home. Faríeu el favor de donar-me un trosset de pa perquè ja fa dos dies que no menjo res. A la qual cosa respongueu-me des d'ell. Més m'estimaria donar-lo un gos que no passa a vos. Després de molts dies de caminar, va arribar dalt de la muntanya. Va pujar l'arbre més alt i des d'allí veia la cova dels set gegants que li havia dit la balleta. Al cap de poca estona sentia una veu que deia, obra a mitjoc, i sovri la porta de la cova i veia com en sortien els set gegants. Quan tots en van a ser fora, digueu un d'ells, tanca a mitjoc i la porta de la cova va tancar-se. Aleshores els set gegants es dirigien a l'arbre més alt. El més forçut el va agafar pel tronc i el va moure d'un costat a l'altre i a l'altre per veure si hi havia algú enfilat. I tant el va fer moure que a l'últim caigués el noi de dalt després de molts esforços per aguantar-se. Amb veure els set gegants que aquella un noi l'agafaran al vol i se'l van menjar sense deixar-ne ni tocar a terra. Després de molts dies veient el germà mitjà que el més gran no compareixia decidir d'anar a buscar-lo i el mateix temps va veure si trobava la fortuna. Escolteu pares, els digueu, ja veieu que el nostre germà no compareix. Jo estic decidit anar-lo a buscar i provar fortuna. Que ens vols abandonar, li diuen els pares, què farem sense tu? No veus que el més petit encara no ens pot ajudar. Però ell, sense ni fer-ne cas, s'ha d'anar al rebós, va prendre un pa i un formatge i va marxar. Quan ja feia 3 dies o 4 hores que caminava va trobar la mateixa balleta i li digue. Escolteu bona balleta, sabria o dir-me per casualitat on es troba la fortuna? Sí, respongueu ella i li digue el que va dir el germà més gran. Escolteu, ara bon home, faríeu el favor de donar-me un trosset de pa perquè ja fa dos dies que no en menjo res. Més m'estimaria donar-lo un gos que no passa a vos. I marxa últimament. Quan va arribar dalt de la muntanya va pujar l'abra més al·lí, des d'allà va veure la cova dels 6 gegants. Al cap de ben poc estona, sentir una veu que deia, obra't vint joc, la porta a sobrir i va veure els 100 gegants com sortien. Quan tots van ser fora, digueu un d'ells, tanca vint joc i la porta va tancar-se. Aleshores es dirigien cap a l'abra més alt i el més forçut l'agafava pel tronc i el balancejava d'un costat a l'altre, de l'altre, de l'altre, per veure si que hi ha algú, però en veient que després de molta estona de balancejar-lo, no que hi ha ningú, s'anaran a la seva feina. Quan el germà mitjà va perdre de vista el set gegants, va baixar de l'abra i es dirigia cap a la cova. En arribar davant de la porta, no diu si no, obra't vint joc i la porta a sobrir i en seu dins diu, tanca vint joc i la porta a tancar. Aleshores va obrir una altra porta que hi havia al costat de la de l'entrada i qui no us fa una seva sorpresa com va veure 3 calaixos que deien or, argent i cobre. Va obrir el de l'or, s'han posat les butxarques plenes, però veient que no en tenia prou, es va treure els pantalons. Va lligar una beta a baix i els omplia i es decidia marxar. Quan ja era la porta de sortida, no es recorda del que havia de dir per fer obrir la porta. En aquell moment va sentir la veu dels gegants. Ell s'amagava all d'un feix d'ossos. En entrar el primer gegant després d'en sumar, diria, qui no ho l'ho, de carn humana? Ja en menjarem aquesta setmana. Quan van ser tots a dins, es posaran a buscar i el trobaran davall dels feix d'ossos i se'l van a menjar. Veient el germà més petit que els seus germans no venien, es decidia anar a buscar-los i a provar fortuna. Escolteu, pares, els digueu, ja veieu que els meus germans no tornen i he decidit anar-nos a buscar i a provar fortuna. On vols anar? No. Que no pot ser, no marxis. Veus que no ens faràs cas ningú de tu. No ens deixis sols. Espera't a ser una mica més gran. Mentre ell els va contentar, dient-los que ja tornaria aviat. I va prendre pa i formatge. I va marxar. Quan ja feia 3 o 4 hores que caminava, va trobar la mateixa balleta que havia trobat els seus germans i li digueu, escolteu-me una balleta. Sabria per casualitat on es troba la fortuna. Si respongueu ella i li digueu el que va dir els seus germans, però recomanant-lo que escoltés bé el que deien els gegants en entrar i sortir de la cova. Així ho faré. Que faríeu el favor de donar-me un trosset de pa que fa dos dies que no en menjo. Teniu? Aquí us dono del tot el que porto. I va marxar. Quan va arribar dalt de la muntanya, va posar l'abra més alt i es posa a escoltar. A cap de poc a estona sentia una veu que deia, obra, mitjoc, ell que es treu el llapis i paper i s'apuntar aquestes dues paraules. Surten els gegants i a les hores ell que sent que diuen, tanca, mitjoc. I la porta va tancar-se també. Es va apuntar també les paraules de fer tancar la porta. Després els set gegants es dirigien a l'abra més alt i el més forçut el feia moure d'un costat a l'altre, i veient que no que hi ha ningú, van en marxar. Quan el noi els perdé de vista, va baixar de l'abra i es dirigia a la cova. En arribar-hi es mirava el paper per veure què deia i digués, obra, mitjoc, i la porta a obrir anés a anar dins d'inguer, tanca, mitjoc, i la porta a estancar. Després es va dirigir la cambra del costat i va veure tres calaixos que deien, or, argent i cobra. I començà amb uixacar-se fins que en tingui prou. I després va fer obrir la porta de fora i va marxar cap a casa. En arribar-hi els seus pares ja l'esperaven i l'abraçaren i visqueren per sempre junts i encara són vius si no són morts. I aquest conte s'ha acabat, segur que us ha agradat. ... Vete qui una vegada. ... En filoseta. Vete qui una vegada hi havia un país en què el rei, aquí s'havia massa, li feia llevar la pell. Doncs així anàvem. Quan vete qui que va passar, hi va haver una dona que es va quedar veuda i aquesta dona tenia un fill i aquell fill es deia filoseta. O sigui, era un noi. I resulta que en filoseta anava una mica la seva. Era una mica beneitor. Allò que li diuen les coses i a vegades feia el que li passava pel cap. La mare estava enmoïnada, és clar, perquè ha dit que faré en aquest fill meu, que et faré. Si li dic que això oi, entén allò. Però un dia la mare va haver d'anar al marcat, al poble, i li va dir, mira, filoseta. Vigila bé, el corral, hi ha la gallina que ja saps que està cubant els ous. Però l'has de checkar, li has de donar de veure, però vigila, perquè a veure si els ous se refredaran. No pateixis, mare, no pateixis, que ho entes molt bé tu el que m'has dit. Mira, doncs, apa, adeu, i la mare va marxar. Cap a comprar el marcat, quan la mare va ser fora, el filoseta va dir, oi, ara és la meva. Perquè sabia que la mare tenia guardat allà el rebost, un tall de carn. Diu, ara me'n faré aquest tall de carn a la paella, i serà molt bo. Doncs va anar, va agafar el tall de carn, va posar la paella al foc, i quan tenia la paella al foc, diuen, si la mare m'ha dit que vagi a checkar la gallina, a donar-li de veure, va anar al corral, va agafar la gallina, i no se li va córrer res més que tirar-la al pou, perquè vagés, i li va dir, escolta, gallina, quan ja estiguis allà, quan ja estiguis prou d'aigua, diuen, llavors ens fes co, co, co, co, co, co, i llavors, de vintre, ja et trobaré. Ja podeu pensar que la pavera de gallina, com va caure el pou, va quedar d'aigua fins del de tot. Allà, a veure'ns, el filoseta se'n va anar cap a la cuina, diuen, oi, el meu tall de carn, resulta que el tall de carn, els gats ja se l'havien menjat. Oi, així d'anar, els seus que refreden, i ara, esclar, la gallina no diu res, esperant, esperant que la gallina faci co, co, co, co, co, i no diu res, doncs ara els hauré de covar jo, no se li va córrer res més que seure el damunt dels seus, però covar-lo, ja estava així. Quan va arribar la mare filoseta, on tens? Mare, sóc aquí al corral, que estic covant els seus. La mare, com va anar al corral, i va veure el filoseta. Allí, el damunt dels seus, el vaig aca, i va dir que no veus que has fet tots els seus xafats, tot el cul en pastifat de robells d'o. Ai, Déu meu, què farien, quin fill meu, què farien? Que no ho sé, no ho sé. Mira, la mare, per no veure la llal davant, agafa el setrill de l'oli, ve a sacar l'oliaire, i que tinguin el setrill ple. Molt bé, que te'n recordaràs d'això, que dius, de me, i tant, i tant. El filoseta va agafar el setrill, i quan era el carrer, carai, quin fred que tenia les mans amb el setril, aguantant així. Llavors ens va dir, ai, ja sé quina cosa puc fer per tenir les mans calentes. Se va treure el por dill, que li lligava els pantalons, i el va lligar el setrill. I llavors, com si fos un carro, l'anava arrossegant per ell, amb les mans a la butxaca, perquè si no li queden els pantalons. Patacim, patacim, patacim, patacim, va arribar que l'oliaire. Ei, mira, vull un setrill d'oli, i l'oliaire li va dir, i tu no portes el setrill. El filoseta se va girar, i va veure que del setril no em quedava res. I llavors va tenir una gran idea, el filoseta. Se va treure la barretina, i va dir, mira, posa-me-la aquí l'oli. L'oliaire va dir que el nen no està bé, perquè que li posi l'oli a la barretina, i sí, sí, li va posar l'oli a la barretina, i llavors faltava una mica per la mesura. I aquesta mica que falta per acabar de fer la mesura, oi, no passa res. El filoseta va girar a la barretina, i li va dir, posem-la en aquest altre costat de la barretina. Bueno, el filoseta se'n va anar, que a casa seva és la mare. Què filoseta, ja portes l'oli? Sí, mare, sí. Ai, aquesta mica d'oli, no més portes. A la barretina no pateixis, mare, no pateixis perquè saps on és l'altre oli. Mira, la barretina és l'altre costat total, que la barretina no n'hi havia, ni una gota a terra, hi havia la mica d'oli que havia portat, i la mare, en altra vegada, escarrifada, no sé què em faré, no sé què em faré d'aquest fill meu, oi, i per no veure-la allà al demà, el demà, li va dir, mira, que fa aquest sac, de mirat, i porta la cal Molini. Lo poses al damunt de l'asa, al damunt del roquet, i alligues, no? I ho porta a escapar cap al Molini. Veta aquí, el filoseta, va posar el sac, va agafar el roquet cap al Molini. El Molini li va mordre el sac, i quan ho va tenir el sac amb la farina, el Molini va fer així, amb les mans, i va veure el filoseta, que la farina volava, volava, volava, i va pensar, ui, quina idea que tinc. Mira, si per comptes d'anar carregat el roquet amb el sac, de la farina, el puc treure, va obrir el sac, i com que feia bastant de vent, ho vas pulsar així, tot a la farina, el vent se la van portar, i el filoseta deia, porta-me la casa, la farina, porta-me la casa, i quan va arribar a casa seva, la mare, filoseta, on té la farina? Mare, que no te l'ha portat el vent. Ah, la mare sí que llavors s'estirava els cabells del cap. No sé què em faré, que no sé què em faré, i per treure-se el dol davant li va dir, mira, com que hem de fer matança, vés a buscar el parc, i anir allà a l'assoll. Però vigila, perquè quan portis una cosa al roquet, l'has de lligar ben lligada, perquè si el sac va anar així a l'aire i el va prendre el vent, tu compartis una cosa dalt del roquet, l'has de agafar, i el vas de lligar ben fort, ben fort. No pateixis, mare, que t'he entès perfectament. La filoseta se'n va anar cap a l'assoll, m'ha agafat el porc, no podia, i diu, ara ja sé que m'ha dit la mare, que les coses les he de portar ben lligades al damunt del roquet. I va demanar a en Pages, que no vols ajudar perquè he de posar el porc al damunt, al damunt del roquet, i l'haig de lligar molt ben lligat. El Pages diu que aquest xiquet no està bé, però va ajudar, i la filoseta vinga a lligar el porc, el damunt de l'ass, ben lligat, ben lligat, ben lligat, tot el que quan va arribar a casa, aquell porc s'havia ofegat, de tant que l'havia lligat. L'home, ara, ja no sabia on ficar-se, ja no sabia on ficar-se. Més, més a la veïna, a buscar la caldera per fer les botifarres. Se'n va anar cap a casa de la veïna, però li va dir la mare, visi la filoseta, perquè hi ha coses que no s'han de portar lligades, hi ha coses que s'han de portar lligades amb una corda, però en anant tirant, no damunt, no damunt del roquet, oi, mare, sí que ho entres ben bé ara, entres molt bé, i el filoseta se'n va anar cap a la veïna, que els deixava la caldera per fer les botifarres, la paraula, i llavors diu, ara ja escolto molt bé el que m'ha dit la meva mare. Totes les coses no les haït de portar lligades dalt al roquet, sinó arrossegant-nos. Va agafar la caldera amb una corda, la va lligar a la cua del roquet, i patatom, patatom, patatim, patatom, patatom, fins que va arribar a casa seva, però és clar, la caldera va arribar a tothom, i llagada, no es podien ni aprofitar, però no veus filoseta? Ara haurem de pagar una caldera nova? Ai, Déu meu, Déu meu, total, que al final ja no va poguer més aquella bona dona, i diu bé, aquí només hi ha una solució. M'aniré al Palau per parlar amb el rei, perquè mira, al Palau n'hi deu haver moltes de feines, i veig de no haver alguna feina que li vagi bé el meu fill, perquè el meu fill està una mica així, feta la seva, i llavors em va anar allà i va voler parlar amb el rei. El rei li va dir, oi, a què us passa? I la dona li va dir, és que mireu el meu fill filoseta, és molt bon xiquet, és molt bon xiquet, però les coses no les entenc gaire bé, i sempre fa el que em ve li passa pel cap, sempre fa el revest del que li he dit, oi, molt bona dona, és que veniu amb una bona hora, perquè precisament al Palau necessito una persona de la seva capacitat, perquè m'afassis la feina d'arcalde, d'arcalde major, perquè així el llavor ens emmanarà de la manera que m'inconvert. I sí, sí, el filoseta li va donar el barret i la barra d'arcalde, i mira, de llavor ens ensa, a potser encara mana, i fa les coses tal com em ve li passa pel cap, i així és que aquest conte content ja s'ha acabat. Vete aquí una vegada. El gai va fer quik, quik i quik, i el conte ja està dit. El gai va fer cac, cac, cac i el conte ja està acabat. La ràdio de Sant Just, 98.1. La ràdio de Sant Just, 98.1.