Vet Aquí Que... del 1/4/2021

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Els tres porquets, una versió popular anglèsa. Una vegada hi havia tres porquets que van sortir a veure-hi molt cercant fortuna. El primer porquet va trobar un home que portava un feix de palla. I li va dir, bon home, si em donessis la palla, jo no em faria una casa. I el bon home li va donar la palla. I ella amb la palla es va fer una casa. I al cap d'un moment no va trigar gaire a representar llop. Va trucar a la porta i va dir, porquet, porquet, deixa'm entrar. I el porquet, no, no, i no, perquè ho dic jo. I el llop es va enfadar. I va dir, jo, bufaré, ho dolaré i la casa tensorraré. Ja pots fer i jo no t'obro. I sí, sí, llop, va bufar, va ho dolar, i la casa es va ensorrar. I llop es va menjar el primer porquet. El segon porquet, caminant, caminant, cercant fortuna, es troba amb un home que portava una garba d'arsos. I li va dir, bon home, si em donessis aquests artsos, jo me'n faria una casa. I el volom li va dir, sí, sí, li va donar. I ella amb els artsos es va fer una casa. No va trigar gaire, torna a passar el llop. I li va trucar a la porta. I li va dir, obrem, porquet, vull passar, no, no, i no, no entraràs perquè ho dic jo. I li va passar a enfadar. I li va dir, si ho dic tant, què faré? Bufaré, ho dolaré i la casa tensorraré. I així ho va fer. Va bufar tant com va poder, va ho dolar i sí, sí, la casa es va ensorrar. I li va menjar el segon porquet. Bé, el tercer porquet, anar bé, tot tranquil, pel món, cercant fortuna, i troba un home carregat d'hi mouns. I li va dir, bon home, si em donessis els mouns, jo me'n faria una casa. I el bon home li va donar els mouns. I el porquet es va fer una casa molt forta, molt maca. Cap d'una estoneta va passar el llop i li va trucar. I li va dir, obrem porquet, et vull visitar. I li va dir, et vull visitar. I el porquet va dir, no, no, i no, perquè jo t'ho dic, jo t'ho dic jo, no t'obreria. I li va enfadar, li va ho dolar, i li va bufar, i li va tornar a bufar, i li va tornar a ho dolar. I la casa no es va ensorrar. I li va fer molt enfadat, molt enfadat. Va passar una estona i li va dir, tinc que pensar, tinc que pensar com el puc menjar, com el puc enganyar. I li va dir, mira, saps què? Perquè allà baix hi ha un camp de naps més bons. Podries que anéssim acollint, on és aquest camp? El camp és allà, al fora, i és al ferrer, i són boníssims i podríem anar-hi. Què et sembla si et vingués a buscar a les 6 del matí? I podríem anar. I el porquet va dir, sí, sí, molt bé. I al matí, en més de ser a les 6, es va xecar a les 5, se'n va al camp de naps, va acollir-los tots, i quan va venir el llop va buscar-lo allà dins de càrrega. Truca a la porta, què vagis? I li diu, no, i els tínos naps ja els estan coient, li ha d'estar en cotxe. I li va passar l'enfà, li va dir, a veure, deixa'm pensar, que puc, filla, doncs escolta'm, perquè mira, hi ha una pomera allà baix, a l'ordre el senyor Rector, que està madura i bonica. Què volies venir a posar? Mira, demà t'he vingut a buscar a les 5 del matí. Va, i al matí es va xecar el porquet, i se'n va anar a l'esquadra del matí, ja puja, i va acollir els pomers, i vinc a posar els pomers a la cistella, però es va entretenir massa, i llop ja s'ho havia pensat i es va presentar. Ah, ara estàs aquí, i dius, sí, sí, mira-ho, són boníssimes, mira-t'hasta-la. Li va tirar la pomera, va tirar molt lluny, molt lluny, i llop va anar a buscar-li, mentre estan a aprofitar el porquet per baixar corrents, corrents, i se'n va anar cap a casa, i va tancar la porta, i llop no va por, però està ben enfadat, tan enfadat, que ja no podia més. I va dir, ja ho sé, que faré, pujaré la teva olada, i entraré a la seva casa per la feina, per la ximineia, i ho va fer. Però el porquet va posar el foc, corrents, un all ben gran, ben gran, a voler, i quan va baixar, llop, ell ja està per l'olla, acaba dins de l'olla, i es cau. I quan va tindre ben curt se'l va menjar per sopar, i aquest conte ja s'ha acabat, ja està explicat. Ay, apopeia, das ist eine Not, wer schenkt mir eine Dreier zu Zuckerfuch ruht. Verkauf ich mein Bettlein und leh mich als Stroh. Sticht mich keine Feder und beiß mich der Hungerflor. Una vegada hi havia un avi i un àvia, que vivien a una Hermesia, tenien una neta, la Marietta, que sempre cantava, i mai s'enfadava. L'avi, que era molt treballador, havia semblat molts pèsols a l'or. Molt content se'ls mirava, i va dir, tindran pèsols tot l'hivern, saltant i ballant. Amb això, una colla de perdals, que eren alli prop, comencen de picar aquest pèsol, tric-clic, i l'altra també. Culta, va cridar l'avi, Marietta corre, ves a l'or i espanta els ocells, que s'estan menjant tots els pèsols. La nena, amb una branca a la mà, es fica a l'or i vint a córrer a cridar. Per d'ales, per d'ales, no es mengeu els pèsols, i jo crec que els va fer fugir, però, darrere d'una muntanya molt alta que hi havia al fons, va sortir el gegant barriua. Que tenia, al nas, una barrua, un saloll al mig del front, una cama cap aquí, una altra cama cap allà, i una barra allarga, allarga, com un dia, sense pa. El gegant, que sí, fa una passa, agafa la Marietta, obre la bocaça, i nyam, nyam, se l'empassa d'allà. L'avi, veient que la nena no tornava, ja ja diu, què passa? Vés a veure què fa la Marietta que no torna. La Valleta se'n va cap a l'or. I veu el gegant allalluny, no veu la Marietta i endavant el que ha passat. Tornem la nostra neta, plora la Valleta, tornem la nostra neta. El gegant, fent burle li contesta, no te la tornaré, i gràcies pots donar, que de tant vella, a tu no et vulgui menjar. La pobreiaia se'n va corrents cap a la masia, avi, avi, avi, avi, el gegant barriua que se'n va menjar la Marietta. El avi se'n el que ha passat, agafa una destral del darrere de la porta i surta a buscar el gegant. Ja veuràs, aquest com me l'espagarà. Caminant, caminant, passa per a d'una base on hi havia una al Canadà. Si busques el gegant barriua, deixen venir, que et puc servir. I l'avi diu, doncs d'acord, posa-te'l darrere i ja tenim l'àvil davant amb la destal i al darrere l'oca per llogar l'equeta. Camina, que caminaràs, troben una corda en mig del camí. M'han dit, avi, la companyia, si busques el gegant barriua, deixen venir, que et puc servir. Una corda, diu l'avi, doncs mira, potser sí que anirà bé. Posa-te'l darrere i ja tenim l'àvil davant amb la destral. Al darrere l'oca per llogar l'equeta i al darrere l'acorda, cargolant, descargolant, cargolant, descargolant. Tot fent camí se sent uns grans cops. Era una massa que picava a terra. Bon dia, avi, la companyia. Si aneu buscant el gegant barriua, deixen venir, que et puc servir. I l'avi diu, una massa, potser sí, posa-te'l darrere i ja tenim el davant l'avi amb la destal i l'acord. Al darrere l'oca per llogar l'equeta, cargolant, descargolant. I al darrere la massa, que el cop que donava, pam, per el que xafava. Caminant, caminant, van trobar una gla, petitó, petitó. Bon dia, avi, de l'oca, si aneu buscant el gegant barriua, deixen venir, que et puc servir. Tant petitó, no tindràs por, que jo no en tinc mai de por. Avi, deixen venir, que et puc servir. Avi, deixen venir, que et puc servir. I ja tenim l'avi al davant amb la destal. Al darrere l'oca per llogar l'equeta, quip, quip, quip. Al darrere l'acord, cargolant, descargolant, cargolant, descargolant. I al darrere la massa, que el cop que donava, pam, per el que xafava. I al darrere la gla sol tiraran, pim, pim, pim, pim, pim, pim. Amb això ja veuen allà al fons la cova del gegant. Miren per aquí, miren per allà, escolten bé, no hi és. Quina sort. Ve't aquí, que se'n van cap a l'entrada, i allà al fons veuen. Un foc i un oli de farinetes, que volia. La gla d'un bot es fica dintre de l'olla. La corda s'estira davant de la porta. La massa s'enfila al damunt de la porta. Amb una banda de la porta s'anaga loca, i a l'altra banda l'avi. Amb això que se sent hi ha un gran terrabastall, la terra tremola és el gegant barriu que arriba. I quan el sent la gla dintre de l'olla es posa a cantar. Algú vol matar el gegant barriu, aquest del nas, una barruga, un sol úl al mig del front, una cama cap aquí, l'altra cama cap allà, i una barba llarga, llarga, com un dia sense pan. Mala i d'olla! Gosa són riure't de mi, com tan a castran sol, ara veuràs qui sóc jo. El gegant enrabiat fa una passa. La corda li salient tot tu lliga. La gla salta de l'olla, se li clava el únic cull i el deixa sec. La corda se li encarregolada, la mà se salta i li pica el cap. Lo que comença a passegar-li les cames, surt l'avi i amb la destalza't, li talla el cap. La nena, que estava a mig morta, però que no l'havia m'estajada amb tants cabris o trecs, s'espavila i surt de la panxa del gegant. Quina alegria, tots l'abraçaren, l'avi ballava, lo que cantava, l'acorda votava, la mà se picava i la gla votava. I així tots plegats van desfer el camí. I si encara l'han arribat, l'aviat seran aquí. I allà era la porta i hi ha un sac de conflits que a tots els nens llaminers hi fiquen els dits. Ve't aquí una vegada. El mita del Minotaure i el rei Midas. És un mita tret de la mitologia grega i que ha arribat els nostres dies a través de primer de la oralitat i després de la llengua escrita. Això va passar segons els grecs fa molts, molts, molts anys. Amb una illa, la Decreta, hi havia un rei, el rei Midas. Era molt poderós, molt poderós. Havia fet la guerra per totes aquelles illes i per continent, per Grecia, per Atenes, per totes les ciutats de la costa grega. I tant, tant farotxa era que tots aquests regnes havien de donar-li cada any un tribut si volien viure en pau, si no els donava a fer la guerra. Així era que aquest rei, el rei Midas, cada any cobraven recompenses de tot arreu. Però ve't aquí que aquest es va fer construir un palau preciós per un gran arquitecte. Aquest palau va fer tant, tant preciós. El seu soterrani va fer construir com una mena de presó per un ésser, per un monstre, que era mig toro i mig home. Era el Minotaure i el tenia tancat allà dins una mena de presó, però era una presó especial. Era un labyrin, era un labyrin fosc enterrat sota terra. Aquests labyrin podien entrar, però no podien sortir mai més d'allà. I allà, al mig d'aquests labyrin, estava tancat el Minotaure. El Minotaure només s'alimentava de carn humana. Així era que el rei Midas sempre demanava carn humana. I amb el rei de Tennis, el rei Egeo, li va demanar que cada any havia de donar-li set nois i set noies i per alimentar el seu Minotaure. I així era que cada any era un desespert pel rei Egeo que havia de triar set nois i set noies i enviar-li capa creta per alimentar aquell Minotaure. I ja tocava i era la data d'enviar-li aquests set nois i set noies. Llavors el seu fill, que seu, va dir-li pare. És una barbaritat, això és una crueltat tan espantosa que no ho podem consentir. Saps, pare? Aniré jo, entraré i venceré en aquest món, en aquest Minotaure, i s'acabarà tot. El rei Egeo li va dir fill meu, no, perquè et mataran i no pot ser que hi vagis, no vull que hi vagis. Tant va insistir te seu, tant va insistir que finalment el seu pare li va dir, doncs a veure, doncs vés-hi. Perquè té seu, era un jove fort, guapo, formit, i s'atrevia amb tot això. Finalment ja li l'he refegit i li va donar permís perquè es més. Li va advertir, fill meu, tu te'n vas amb un vaixell. Aquest vaixell porta una vela negra i va cap a creta. Però quan torni aquest vaixell i si tu estàs viu, canvia la vela negra per una vela blanca. I així sabré que tornes viu. Jo estaré guaitant, des de dalt d'una muntanya de l'acròpolis, estaré mirant-hi guaitant cada dia a veure si torna aquest vaixell amb vela blanca o amb vela negra. I així va ser, es va desperdir del seu pare i va marxar amb els joves. Quan van arribar a la illa de creta i van arribar al port, van dirigir-se ràpidament cap a la presència dels Reimides. Els Reimides els va rebre. De seu, els va dir, vull ser el primer d'entrar al laberint per vencer en aquest minotaure. El Reimides va es posar a riure, va dir, això és impossible, però si així us desitges, així serà. Però quan estaven parlant amb el Reimides, la seva filla, Arianna, el mirava, el contemplava. Se n'havia enamorat d'aquell jove tan ben plantat. I quan van baixar a baix al laberint, ella seguia, el seguia. I quan van estar a la porta, ella li va dir, te seu, no ho aconseguiràs sortir d'aquí. I aquí, encara que vencis al minotaure, estaràs rodant per aquest laberint i no aconseguiràs trobar a la porta. Però mira, hi ha una estratègia, fixa't bé, jo et dono aquest cap d'ell de fil, enganxa'l per una part aquí a la porta, ben ferm, i tu ho ves descapdellant el fil mentre entres a aquest laberint. I així podràs tornar a sortir si es veu. I així va ser. De seu, va agafar aquell cap d'ell de fil i va entrar al laberint. A mi que en mica va deixar anar al fil, va deixar anar al fil fins que va trobar allà un nècer com un pelut i fort. El va agafar al minotaure i el va llançar cap a una banda. El te seu es va aixecar, va deixar anar al fil però va aconseguir agafar al minotaure per les banyes, el va agafar i el va llançar cap a una banda i una altra banda i una altra banda, fins que el va deixar mort a terra. Estava tot fos negre, negre. Finalment, buscant per terra, va aconseguir trobar aquell filet. I sí, sí, va agafar el fil, el va anar cap d'allà i va anar seguint per allà on havia passat i va anar seguint, seguint, seguint fins que va arribar la porta. Ariadna l'esperava fora. Qual veure'l va es va posar contenta i plena de goig mediant, de marxar de pressa, tots plegats, cap al porta, amb el vaixell, perquè el rei Midas, quan s'entedi, ens perseguirà i ens matarà. I així va ser que ràpidament se'n van anar cap al vaixell, van agafar al vaixell tots els nois i noies i l'Ariadna en ells i van anar mare endins, mare endins. Però quan ja feia uns dies que anàvegaven l'Ariadna es va trobar malament. T'asseu, la va deixar amb una illa i va dir, tornaré a buscar-te, ara n'hi deia buscar més provisions i va anar amb una altra illa i a una altra illa buscar amb provisions. Va tornar a recollir l'Ariadna, però l'Ariadna ja era morta. Així va ser que tot trist se'n va anar una altra cop al vaixell, però es va oblidar de canviar la vela, portaven encara aquella vela negra. Tots, tots els nois i noies i el de seu ja es dirigien capa tenes, mentre tant el seu pare, el rei Ageo, desesperat sempre mirant des de dalt de la muntanya, mirant al mar, a veure si veia venir aquell vaixell amb el seu fill, a veure si era la vela negra o la vela blanca. T'asseu, però es va oblidar de canviar la vela, encara portava aquella vela negra. Però ja al cap de uns dies de contemplar, a veure allà al fons, el rei Ageo, a veure al fons, el vaixell amb la vela negra, desesperat perquè va pensar que el seu fill havia mort, es va llançar del precipici cap al mar. I així va ser, com aquell mar que es va engolir, el rei Ageo es diu ara al mar Ageo. Ageo, desseu, va arribar i es ventarà de la mort del pare i desesperat, també ple de dolor, però va ser un rei, el rei de tenes, que va inaugurar la democràcia, aquesta democràcia, que encara avui tenim. I mireu, mi t'ha explicat, mi t'ha acabat. Ve-te aquí una vegada. Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat, si no ha passat és mentida, i si ha passat és veritat, i val més creure-ho que anar a veure-ho. Aia, papa, això és una noia. Aia, papa, això és una noia. Aia, papa, això és una noia. Aia, papa, això és una noia. Aia, papa, això és una noia. Aia, papa, això és una noia. Aia, papa. Aia, papa. Aia, papa. Aia, papa. Aia, papa.