Vet Aquí Que... del 8/4/2021

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. De contes i de rondalles ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. Els tres porquets, una versió popular anglèsa. Una vegada hi havia tres porquets que van sortir a veure el món, cercant fortuna. El primer porquet va trobar un home que portava un feix de palla. I li va dir, bon home, si em donés la palla, jo em faria una casa. I el bon home li va donar la palla. I ell amb la palla es va fer una casa. I al cap d'un moment no va trigar l'aire a representar el llop. Va trucar a la porta i va dir, porquet, porquet, deixa'm entrar. I ell, porquet, no, no, i no, perquè ho dic jo. I el llop es va enfadar i va dir, jo, bufaré, us dolaré i la casa tensorraré. Ja pots fer i jo no t'obro. I si, si, llop, va bufar, va us dolar, i la casa es va ensorrar. I llop es va menjar el primer porquet. El segon porquet, caminant, caminant, cercant fortuna, es troba amb un home que portava una garbe d'arsos. I li va dir, bon home, si em donéssiu aquests d'arsos, jo em faria una casa. I el voló em va dir, sí, sí, li va donar, i ella amb els arços es va fer una casa. No va trigar l'aire a tornar a passar el llop, i va trucar a la porta. I li va dir, obrem, porquet, vull passar. No, no, i no, no entraràs perquè ho dic jo. I llop es va enfadar i va dir, jo, i tant, què faré? Vufaré, ho dolaré, i la casa ensorraré, i això va fer. Va bufar tant com va poder, va, ho dolar, i sí, la casa es va ensorrar. I el va menjar el segon porquet. Bé, el tercer porquet anava i tot tranquil, pel món, buscant fortuna, i troba un home carregat d'hi màons. I li va dir, bon home, si em donéssiu els màons, jo em faria una casa. I el bon home li va donar els màons. I el porquet es va fer una casa molt forta, molt maca. Cap d'una estoneta va passar el llop i va trucar. I va dir, obrem, porquet, et vull visitar. I el porquet va dir, no, no, i no. Perquè jo t'ho dic, jo no t'ho reia. Es va enfadar, es va enfadar. I va ho dolar, i va bufala, i va tornar a bufala, i va tornar a ho dolar. I la casa no es va ensorrar. I va passar una estona i va dir, tinc que pensar, tinc que pensar com el puc menjar, com el puc enganyar. I va dir, mira, saps què? Perquè allà hi ha un camp de naps més bons. Podries que anéssim acollint, on és aquest camp? El camp és allà, al farrer, i són boníssims, i podríem anar-hi. Què et sembla si et vingués a buscar les 6 del matí? I podríem anar. I el porquet va dir, sí, sí, molt bé. I al matí, en ves de ser les 6, es va xicar les 5. Se'n va anar el camp de naps, va acollir-los tots. I quan va venir de allò, va buscar-lo allà dins de casa. Truca la porta, què baixes? I diu, no, ja els tinc en els naps, ja els estan acollint, ja t'estan acollint. I li va passar l'envatge, va dir, a veure, deixa'm pensar. Què puc fer? I llavors, escolta'm, perquè mira, hi ha una pomera, allà baix, a l'ordre del senyor Rector, que està madura i bonica. Què voldries venir a posar-hi? Mira, demà t'ha vingut a buscar les 5 del matí. I al matí es va xicar el porquet, i se'n va anar a l'esquadra del matí. I va pujar i va acollir les pomes. I vinc a posar les pomes a la cistella. Però es va entretenir massa, i allò ja s'ho havia pensat i es va presentar. Ah, estàs aquí? I diu, sí, sí, mira-ho, són boníssimes, mira-t'hasta-la. I li va tirar la poma, la va tirar molt lluny, molt lluny. I allò va anar a buscar-li, mentre estan a aprofitar el porquet per baixar corrents, corrents. I se'n va anar cap a casa, i va tancar la porta. I allò no va poder, però està ben fadat, tan enfadat, que ja no podia més. I va dir, ja sé què faré, pujaré la teva olada i entraré a la seva casa per la feina, per la ximeneia. I ho va fer. Però el porquet va posar el foc, corrents, un oi, va venir gran, va venir gran, a avolir, i quan va baixar l'ollop, ell l'està pel oi, que va dins de l'olla, i es cou, quan va tindre ben coig, el va menjar per sopar. I aquest conte ja s'ha acabat, ja està explica't. Ai, apopai, això és una noia. Qui em posa una triga per la ximena i la bruta? Percofé el meu metl, i em posa en el lloc. Estigui, no em posa en el lloc. Una vegada hi havia un avi i un àvia que vivia en una armazia. Tenien una neta, la Marietta, que sempre cantava i mai s'enfadava. L'avi, que era molt treballador, havia semblat molts pèsols a l'or. Molt content, se'ls mirava, i va dir, tindran pèsols tot l'hivern, saltant i ballant. Amb això, una colla de perdals, que eren alli prop, comencen de picar aquest pèsol, clic, clic, i l'altre també. Colta, va cridar l'avi, Marietta, curra! Vés a l'or i espanta els ocells, que s'estan menjant tots els pèsols. La nena, amb una branca a la mà, es fica a l'or i vinc de córrer a cridar. Perdalets, perdalets! No es mengeu els pèsolets! Perdalets, perdalets! No es mengeu els pèsolets! Jo crec que es va fer fugir, però, d'en darrere d'una muntanya molt alta que hi havia al fons, va sortir el gegant barriua, que tenia al nas una barrua, un saloll al mig del front, una cama cap aquí, una altra cama cap allà, i una barra allarga, allarga, com un dia sense pa. Els gancs, així, fa una passa, agafa la Marietta, obre la bocaça i llam, llam, se l'empassa d'allà. L'avi, veient que la nena no tornava, ja ja diu, què passa? Vés a veure què fa la Marietta que no torna. La Valleta se'n va cap a l'or. I veu el gegant allà lluny. No veu la Marietta i endavina el que ha passat. Tornes la nostra neta, plora la Valleta, tornes la nostra neta! El gegant, fent burle-li, contesta, no te la tornaré, i gràcies pots donar, que de tant vella, a tu no et vulgui menjar. La pobreiaia se'n va corrents cap a l'enesia. Avi, avi, avi, el gegant per l'Iva que se'n va menjar la Marietta. El David, en el que ha passat, agafa una destral del darrere de la porta, i surta a buscar el gegant. Ja veuràs, aquest, com me l'espagarà. Caminant, caminant, passa per a d'una base, on hi havia una a Canadà. Monti, avi, digue-lo, si busques el gegant per l'Iva, deixen venir, que et puc servir. I l' Avi diu, doncs d'acord, posa-te'l darrere, i ja tenim l' Avi al davant, amb la destal, i al darrere, l'Oca, que llogar l'equeta. Camina, que caminaràs, troben una corda en mig del camí. Monti, avi, la companyia, si busques el gegant per l'Iva, deixen venir, que et puc servir. Una corda, diu l' Avi, doncs mira, potser sí que anirà bé. Posa-te'l darrere, i ja tenim l' Avi al davant, amb la destal. Al darrere, l'Oca, que llogar l'equeta. I al darrere, l'acorda, cargolant, descargolant, cargolant, descargolant. Tot fent camí, se sent uns grans cops. Era una massa que picava a terra. Monti, avi, la companyia, si aneu buscant el gegant per l'Iva, deixen venir, que et puc servir. I l' Avi diu, una massa, potser sí, posa-te'l darrere, i ja tenim el davant, l' Avi, amb la destal. Al darrere, l'Oca, que llogar l'equeta. Al darrere, l'acorda, cargolant, descargolant. I al darrere, la massa, que el cop que donava, pam, pera que xafava. Cop que donava, pam, pera que xafava. Caminant, caminant, van trobar una gla, petit o petit o. Monti, avi, la companyia, si aneu buscant el gegant per l'Iva, deixen venir, que et puc servir. Tampoc, petit o, no tindràs por, que jo no en tinc mai de por. Avi, deixen venir, que et puc servir. Avi, deixen venir, que et puc servir. La Iva diu, mira, que la vingui, no sé per què servirà. I ja tenim l' Avi, el davant, amb la destal. Al darrere, l'Oca, que llogar l'equeta. Al darrere, l'acorda, cargolant, descargolant. Cargolant, descargolant. I al darrere, la massa, que cop que donava, pam, pera que xafava. I al darrere, la gla, sol tiraran. Pin, pin, pin, pin, pin, pin. Amb això, que ja veuen allà al fons, la cova del gegant. Miren per aquí, miren per allà, escolten bé, noies, quina sort. Veig aquí, que se'n van cap a l'entrada, i allà al fons, veuen. Un foc, i un oi de farinetes, que volia. La gla, d'un bot, es fica dintre de l'olla. L'acorda s'estira davant de la porta. La massa s'enfila al damunt de la porta. Amb una banda de la porta s'anaga l'Oca, i a l'altra banda, l'avi. Amb això, que se sentia un gran terrabastall, la terra tremola, és el gegant barriu que arriba. I quan el sent, la gla, de dintre de l'olla, es posa a cantar. Algú vol metal, gegant barriu, aquest del nas, una barruga, un sol ull, al mig del front, una cama cap aquí, l'altra cama cap allà, i una barba llarga, llarga, com un dia, sense pan. Mala idea! Gossa, són riure't de mi, com tan aquesta cançó. Ara veuràs qui sóc jo. El gegant enrabiat, fa una passa. La corda l'hi saliem tu, tu lliga. La gla salta de l'olla, se li clava l'únic ull i el deixa sec. La corda se li encarregolada, la massa salta i li pica el cap, el que comença a passegar-li les cames, surt l'avi, i amb la destalza li talla el cap. La nena, que estava a mig morta, però que no l'havia m'estajada, amb tants cops i sotrecs, s'espavila i surt de la panxa del gegant. Quina alegria, tots l'avassaran. L'avi ballava, el que cantava, la corda voltava, la massa picava i la gla votava. I així tots plegats van desfer el camí. I si encara l'han arribat, aviat seran aquí. I darrere de la porta hi ha un sac de confits que a tots els dents de minis hi fiquen els dits. Veig aquí una vegada. El mita del Minotaure i els Reimides. És un mita tret de la mitologia grega i que ha arribat els nostres dies a través de primer de la oralitat i després de la llengua escrita. Això va passar segons els grecs fa molts, molts, molts anys. Amb una illa la decreta hi havia un rei, el Reimides. Un poderós, molt poderós. Havia fet la guerra per totes aquelles illes i també per continent, per Grècia, per Atenes, per totes les ciutats de la costa grega. I tant, tant farotxa era que tots aquests regnes havien de donar-li cada any un tribut, si volien viure en pau, els tornava a fer la guerra. Així era que aquest rei, el Reimides, cada any cobraven recompenses de tot arreu. Però veig aquí que aquest es va fer construir un palau preciós per un gran arquitecte. Aquest palau va fer tant, tant preciós, el seu soterrani va fer construir com una mena de presó, per un ésser, per un monstre, que era mig toro i mig home. Era el Minotaure, i el tenia tancat allà dins, amb una mena de presó, però era una presó especial. Era un labyrin, era un labyrin fosc enterrat sota terra. Aquest labyrin podien entrar, però no podien sortir mai més d'allà. Ell, al mig d'aquest labyrin, estava tancat el Minotaure. El Minotaure només s'alimentava de carn humana. Així era que el Reimides sempre demanava carn humana. I amb el rei de Tennis, el rei Eheu, li va demanar que cada any havia de donar-li set noies i set noies i per alimentar el seu Minotaure. I així era que cada any era un desesper pel rei Eheu que havia de triar set noies i set noies i enviar-li capa creta per alimentar aquell Minotaure. Ja tocava, i era la data d'enviar-li aquests set noies i set noies. Llavors, el seu fill, que seu, va dir-li, pare, és una barbaritat, això és una crueltat tan espantosa que no ho podem consentir. Saps, pare? Aniré jo, entraré i venceré en aquest... en aquest món, en aquest Minotaure, i s'acabarà tot. El rei Eheu li va dir fill meu, no, que et mataran i que no pot ser que hi vagis, no vull que hi vagis, tant va insistir Eheu, tant va insistir que, finalment, el seu pare li va dir, doncs, a veure, doncs, vés-hi. Perquè Eheu era un jove, fort, guapo, formit, i s'atrevia amb tot això. Finalment, ja li he refilit i li va donar permís perquè es més. Però li va advertir, fill meu, fill meu, tu te'n vas amb un vaixell. Aquest vaixell porta una vela negra, i va cap a creta. Però quan torni aquest vaixell, i si tu estàs viu, canvia la vela negra per una vela blanca, i així en sabré, sabré que tornes viu. Jo estaré guaitant, des de dalt d'una muntanya de l'acròpolis, estaré mirant-hi guaitant cada dia, a veure si torna aquest vaixell amb vela blanca o amb vela negra. I així va ser. Es va despedir del seu pare i va marxar amb els joves. Quan van arribar a la illa de creta i van arribar al port, van dirigir-se ràpidament cap a la presència dels rei Midas. Els rei Midas els va rebre. De seu vols i va dir, vull ser el primer d'entrar al laberint per pensar en aquest minotaure. Quan el rei Midas va posar a riure, va dir, això és impossible, però si així els desitges, així serà. Però quan estaven parlant amb el rei Midas, la seva filla, Arianna, el mirava, el contemplava. Se n'havia enamorat d'aquell jove tan ben plantat. I quan van baixar a baix al laberint, ell seguia, el seguia, i quan van estar a la porta, ell li va dir, de seu, no ho aconseguiràs sortir d'aquí. Encara que vencis al minotaure, estaràs rodant per aquest laberint i no aconseguiràs trobar a la porta. Però mira, hi ha una estratègia, fixa't bé. Jo et dono aquest cap d'ell de fil, enganxa'l per una part aquí a la porta, ben ferm, i tu ho ves descap d'allà en el fil mentre entres a aquest laberint. I així podràs tornar a sortir, si és que t'has viu. I així va ser. De seu, m'ha agafat aquell cap d'ell de fil i va entrar al laberint. A mica en mica va deixar anar al fil, va deixar anar al fil, fins que va trobar allà, un més ser com un pelut i fort. El va agafar el minotaure i el va llançar cap a una banda. El de seu es va aixecar, va deixar anar al fil, però va aconseguir agafar el minotaure per les banyes, el va agafar i el va llançar cap a una banda i una altra banda i una altra banda, fins que el va deixar mort a terra. Estava tot fos, negre, negre. Finalment, buscant per terra, va aconseguir trobar aquell filet. I sí, sí, va agafar el fill, el va anar cap d'allà i va anar seguint per allà on havia passat. I va anar seguint, seguint, seguint, fins que va arribar la porta. Ariadna l'esperava fora. Quan el veur el va posar contenta i plena de goig mediant de marxar de pressa, tots plegats cap al port amb el vaixell, perquè el rei Midas, quan s'entedi, ens perseguirà i ens matarà. I així va ser que ràpidament se'n van anar cap al vaixell, van agafar amb el vaixell tots els nois i noies i l'Ariadna tenia. I van anar mare en dins, mare en dins, però quan ja feia uns dies que anàvegaven, l'Ariadna es va trobar malament. T'asseu, la va deixar amb una il·lia i va dir, tornaré a buscar-te. Ara aniré a buscar més provisions. I va anar amb una altra il·lia i una altra il·lia a buscar provisions. Va tornar a recollir l'Ariadna. Però l'Ariadna ja era morta. Així va ser que tot trist se'n va anar una altra cop al vaixell, però es va oblidar de canviar la vela. Portaven encara aquella vela negra. Tots, tots els nois i noies i el de seu, ja es dirigien cap a tenes. Mentre estan, el seu pare, el rei Aheu, desesperat sempre mirant des de dalt de la muntanya, mirant el mar, a veure si veia venir aquell vaixell amb el seu fill. A veure si era la vela negra o la vela blanca. T'asseu, però es va oblidar de canviar la vela. Encara portava aquella vela negra. Però ja, al cap de uns dies de contemplar, va veure allà al fons, el rei Aheu, va veure al fons, el vaixell, amb la vela negra. Desesperat perquè va pensar que el seu fill havia mort, es va llançar del precipici cap al mar. I així va ser, com aquell mar, que es va engolir el rei Aheu, es diu ara el mar Aheu. T'asseu, va arribar, i es va enterar de la mort del pare i desesperat. També ple de dolor, però va ser un rei, el rei de tenes, que va inaugurar la democràcia, aquesta democràcia, que encara avui tenim. I mireu, mi t'ha explicat, mi t'ha acabat. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat, darrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. Estigueu-m'hi, quina feina, i veus-m'hi, quina veus-m'hi, l'estirueu-m'hi. I mireu, mi t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat, darrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat, darrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. Estigueu-m'hi, quina feina, i veus-m'hi, quina feina, i veus-m'hi, quina feina, i veus-m'hi, quina feina, i veus-m'hi, quina feina, i veus un post germà i una una gaire. One thing that's good is life. I'll spend the rest of my days just loving you. The love of my life, the heart and soul of my life. Once I was lost and alone with you at last I am home. You'll give me so much of you and leave me room to be free. No one's ever touched me quite the way you touched me. People such a lifetime to find what we have. You are the love of my life, one thing that's good in this life. And in a world full of change, one thing I'm sure of. You are the love of my life, one thing that makes sense in this life. I'll spend the rest of my days just loving you. You are the love of my life and I thank God I'm alive. To spend my lifetime with you, you are the love of my life. Ara escoltes ràdio d'espern, Sintonitzes ràdio d'espern, la ràdio de Sant Junts, Sintonitzes ràdio d'espern.