Vet Aquí Que... del 22/4/2021

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. El gall, el xai, el porquet i el drac renyac. Una vegada hi havia un gall molt exerit que vivia al mar retort. I va dir que un matí m'envai a Montserrat a donar un vol. I va començar a caminar, i li va caure una fulla de parre al cim de la cresta. I es va assustar, va desmayar-se. No sabia el que li passava. Ha assustat perquè m'ha caigut el cel al cim de la cresta. I li va dir que et passa. I li va dir que m'ha caigut el cel al cim de la cresta. A Montserrat no hi vagis i saps què? Anem a donar un vol, tranquil·litzis i anem al vol pel món. Sí, caminant, caminant, van trobar una porqueta més bonica, més exerida. de casa plenxat, de un mas que es diu plenxat, a una neu, a una neu. Mira, aquest anàvem on serrat, i li va caure el cel al cim de la Cariasta. I, assustat, molt assustat, oi, no hi ha neu, no hi ha neu. Vinga, saps què podríem fer? Anem a donar un vol pel món, que així ens tranquil·litzaré i ens agradarà molt. I van anar caminant, caminant. I amb tot això es va fer de nit, sovint passant molt bé tots tres, donant bols pel món. I van dir, ara potser que mos fessin una casa, jo no vull tornar a Can Retor, jo no vull tornar a Can Grenyes, jo no vull tornar a Can Plenxat. Saps què podem fer? Fem-nos una casa. I el gall va dir, jo em plomaré, i de les plomes m'hi faré una casa. I així ho va fer. I se'm va anar a dormir. El xai va dir, jo em tondré, i de les llanes em faré una casa. I així ho va fer, i se'm va posar a dormir a casa. Però la porqueta va dir, jo veus què m'ho puc fer? Va començar amb el morro a forrar la terra, i va trobar a fer unes ferradures. Es va agafar, es va portar a calferrer, i el ferrer li fes una casa. I va fer una casa molt forta, amb les ferradures de ferro, i se'm va posar a dormir. Allí vivia a prop del bruc, vivia el gran Grenyac, que tenia una gana, s'ho menjava tot. Sobretot ni males que no fossin, ni massa petits, ni massa grans. Va sentir l'oloreta, i va dir, oh, ja vull, i va a la casa del gall, truca la porta. Qui ha això que el drac Grenyac em deixés entrar? No, que menjaries? Doncs si no m'ho obres, bufaré, xuclaré, i la casa te tiraré. Així ho va bé. Va començar a bufar, a odolar, a xuclar, i al final a casa totes les plomes van volar. Llavors el drac va xuclar, i es va xuclar viu al gall. Després va dir, ho tinc més gran, i s'entena l'oloreta del xai, i se'm va a casa del xai. Pompom, qui ha això que el drac Grenyac, que em voldries obrir? No, no pas, perquè si t'obro se'n menjaràs. Doncs jo bufaré, odolaré, xuclaré, xuclaré, i la casa t'esfondraré. No, no, ja pots fer el que vulguis, però sí, sí. El drac va bufar, va xuclar, i tot allà va volar, va volar, i al final va xuclar tant, tant, tant, que es va xuclar el xai. Sencer. Bueno, clar que d'haver satisfet, però d'on jo, jo encara me'n vaig a buscar la porqueta. Perquè jo estic rodoneta, tan roseta, i se'm va cap allà, truca la porta. Pompom, qui ha? Sóc el drac Grenyac, que em deixes entrar. No, que et menjaries, no? Doncs jo bufaré, xuclaré, i la casa esfondraré. Ja pots bufar, ja pots xuclar, i jo no t'obro. I el drac va bufar, va xuclar, però no va poder. Es va enreviar, la casa era molt forta, no la va poder esfondrar. I es va enfadar molt, molt, molt. I es va donar taums, i taums, i taums, i taums... I va pensar, bé, en tinc una de pensada. Torne a trucar. Pompom, qui ha? Sóc el drac Grenyac, i m'hauries de fer un favor molt gros, molt gros. Estic ple de pollos i em piquen, que és un desastre. No puc aguantar, no puc aguantar. Bé, bé, m'ho voldries treure, m'ho voldries obrir, m'ho podries treure. Sí, sí, mira, passa el cap a la gata on era, i te'ls trauré. Ell va passar el cap, i va posar el cap al forat, que l'esporta ja dels gats. Va entrar el cap, quan va tenir el cap a dins, va dir la porqueta, ara vaig a buscar el pinte, i te'ls passo, i t'he tractat els pollos. I el que va fer, va agafar el netestral, i va fer allà el cap al rodó. Després, va agafar un ganivet gros de la cuina, i li va obrir la panxa. Que, que, que, va sortir el gall més content. El cap de la mica, bé, bé, va sortir el luchai, i al final, ell més contenta. I va dir, ja volem tornar-me'n cap a casa, aquí, i les aventures no ens convenien. I van tornar, xinoxano, xinoxano, se'n van anar, cap a casa al retor, cap a casa al gereny, al xai, i cap al planxat, la porqueta. I pel camí, a tothom que hi trobàvem, li deien, mira, mira, anàvem on s'ha arrat el gall, i li va caure el cel, el cim, de la carista. I em trobà el grac renyat, i la matària és ben mort, o cal que tingueu por, que ja és ben mort. I jo anàvem vells i m'ho anàvem explicant, però també els he deixat per vindre aquí de l'explicació. I ja està explicat i s'ha acabat. Ai, apropaia, que és una not, qui em posa una dreia amb un suc de brot. Percau-me'n el metl, i em poso a l'estronc. No em poso a l'estronc, i no em poso a l'estronc. No em poso a l'estronc. No em poso a l'estronc. No em poso a l'estronc. No em poso a l'estronc. No em poso a l'estronc. No em poso a l'estronc. El drac de Sant Llorenç del món. En el temps de la invasió de la Moraina, dels Serraïns, els catalans d'aquestes terres no podien consentir de cap manera que tan a prop de la capital hi hagués un nombre tan gran de catalans tot fent-la viu-viu. D'altra banda, pensaven que això podia ser fins i tot per ells. Per exemple, la gent del pla s'havien salvat dels cims de les muntanyes de Sant Llorenç del món, això podia ser fins i tot perillós per la seva seguretat. Van decidir un pla estratègic molt enginyós. Van fer venir de l'Àfrica un cadell de drac, encara força petit. I una nit fosca fosca, ben demagat, el van pujar a la muntanya per torrents i xerragalls. I el van deixar en una cova, que avui coneixem amb el nom de la cova del drac. També algun xais, perquè la bèstia es pogués alimentar i fer-se ben grossa i ben poderosa. Al cap d'un temps, en efecte, la bestiota s'havia fet grossa i terrible, i s'havia menjat tots els xais que l'havien deixat. I un bon dia, esclar, la gana la va empenyar a sortir de la cova per cercar una miqueta més de ministre. Va aparèixer a la llum el drac monstruós. Tenia tot el cos cobert d'escates, al cap, com de cocodril, una cua llarga, llarga, com una serp, l'esquena arissada de crestes, dues potes amb més descendits, i dues ales enormes, com de ratapinyada. Era una bestiassa, que feia tremolar a la terra i al cel. I aquest drac, afamat, va començar a fer allò que volien els serraïns, menjar-se la gent que trobaven per aquelles singleres. Els estrells que va fer entre els catalans de la comarca van ser tan regrossos que aviat la notícia havia corregut com la púlvura per tot Catalunya. Prou es va intentar de lluitari, però les fleixes rebotien contra la seva curiosa d'escates com si fossin palletes de blat. I acostar-se per lluitari de prop era suïcida, perquè l'animalàs engrapava els homes, els feia xicina, amb menys temps del que cal per explicar-ho. Tot i això, una colla de cabellers ben armats i guarnits, van intentar d'acabar amb la fera. Però desagrad de la destresa guerrera dels cabellers va ser la bíbria qui va acabar amb ells. La fama del drac de Sant Llorenç del Muni de les Seves Malvestats va arribar també a orelles del conte de Quifri, que, aleshores, ja havia conquistat Barcelona. I, com a bon caballer que era, es va disposar a plantar cara a la bestiota. Es va fer ben guarnir i armar amb l'ucoriasse el braç i la llança al puny. I se'n va anar cap a la muntanya, cabalcant, cabalcant, cabalcant, un magnífic caball, acompanyat dels seus millors homes. En arribar als espedats de la Mola, van haver de deixar els caballs i continuar a peu, perquè el camí era molt ròstia, estret. Quan el drac els va veure que pujaven, tot es va enfollonir i va començar a fer grans esbremecs i a treure foc pels ullals i pels caixals i a fer trontollar les pedres de les muntanyes. Davant d'aquell inesperat terrabastall, els caballs, que s'havien quedat en un replà més baix, es van esbaratant i sense nord, ni seny, van acabar estinvança, espedats avall. De les hores ençà, aquell indret és conegut com el cingle dels caballs. Tant bon punt es van trobar el com de la bíbria, va començar la baralla, guifré, va agafar un pudor estronc d'Alzina i el brandava com si hagués estat una canyeta. Un moment que la bèsties va costar més, el conte va descarregar una falconada amb aquell tronc, talment un fabulós cop de mall. Però allò no va fer més que acabà d'enforir el monstre, que li va engrepar el tronc i el va partir pel mig. Just en aquell instant el conte guifré va aprofitar per ficar-se entre les potes i clavar-li la llança entre mig de dues escates. Llavors el drac, el malferit, va trocejar la llança, que duia clavada i es va obre unar encara més amb el conte. Com ja només tenia l'espasa... Quina, quina por! Però si la fira era salvatge i horrible, el conte era fort i corajós com cap d'altra. I la baralla es va abrivar encara més. L'animalàs traient foc pels ullals i sang per la ferida i el conte vigilan estutament, que no deixar-se tocar i de tornar-se a deixar ferir, fins que rodolan tots dos en mig de tornar a tocar el cos de la bestiesa amb una bona punxada de l'espasa. Aleshores la bíbria, veient-se perduda, va fer el pensament d'escapar-se i va arrancar el vol. Però el conte guifré no estava per deixar-se perdre una presa que ja tenia mig seva i va agafar les potes del drac amb tota la seva força. D'aquesta manera el conte va volar amb el monstre i com que estava sota del seu ventre, l'animal volant no es podia defensar. Grifré va anar clavant en fur i un cop i un altre i un altre l'espasa al ventre de la fera. Així el vol del drac no va poder durar gaire i tots dos van anar a parar pel defalliment de la fera al cim del puig de la creu, després d'haver travessat per damunt de la vall del riu Ripoll en un vol impressionant i terrible. El lloc on va morir el drac, el cim del puig de la creu, s'hi va alça una església romànica. En recorda aquella feta memorable que va acabar amb el terror de la comarca. Els ossos del monstre es van repartir per tota la muntanya. Això és una llegenda catalana que ens l'ha explicada en Miquel Desclot i aquí ja s'ha acabat. Bé, aquí una vegada. Bé, aquí un gat. Bé, aquí un gos. Bé, aquí un conte fos. Bé, aquí un gos. Bé, aquí un gat. Bé, aquí el conte acabat. Bé, aquí un gos. Bé, aquí un gos. Bé, aquí un gos. Bé, aquí el conte acabat. 98.FMA. 98.FMA. 98.FMA. 98.FMA. 98.FMA. 98.FMA. 98.FMA. 98.FMA. commandments. 98.FMA. 98.ufm Mentre és en una filada de vent I penca massa i ella creu que ho comprens Reyes amagas i ella arriba fecuda l'aigua de Ubre un rumen, un cop caïn Mentre és en una filada de vent I he vingut i l'endemà i el torno serà normal Que t'ofregassem la debilitat i l'està sentint quan vol I ella estigui estima i ella està guapo i tan fort que espanta I ella tranquil quan ella tanca el portal I una maleta i la mala adreça d'hospital Quan puja el tren de sobre sent Vintre el seu vent treu una filada de vent Xerr vaccin anècdote Ràdio d'Esvern 98.1 FM i a internet www.radiodesvern.com Ràdio d'Esvern 98.1 FM i a internet www.radiodesvern.com Ràdio d'Esvern 98.1 FM i a internet www.radiodesvern.com Ràdio d'Esvern 98.1 FM i a internet www.radiodesvern.com Ràdio d'Esvern 98.1 FM i a internet www.radiodesvern.com Ràdio d'Esvern 98.1 FM i a internet www.radiodesvern.com Ràdio d'Esvern 98.1 FM i a internet www.radiodesvern.com Ràdio d'Esvern 98.1 FM i a internet www.radiodesvern.com Ràdio d'Esvern 98.1 FM i a internet www.radiodesvern.com