Vet Aquí Que... del 3/6/2021

Hola, som al grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensats, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. I soze das raschen im strom, die Gänze gibafus und haben kein Schuh. Der Schuster hat's Leder kein Leisten dazuh. Rum kann er den Gänzlein auch machen kein... Gänze gibafus und haben kein Schuh. Ara hi havia un gat i un lloro. Com que eren coneguts i s'havien convidat a dinar un dia l'un i l'altre dia l'altre, finalment van decidir quin dia ho farien. Hi havia de començar el gat, però era un gat molt avar i només va posar a taula un litre de llet, una sardina i una galeta per tots dos. El lloro era un lloro molt ben educat i no va queixar-se, però no va arrastar gens a disfet. Quan va arribar el dia de convidar el gat, el lloro va preparar un dinar esplèndid, va fer rostir un tros de badella, va acollir una cistella de frita, va omplir un porró de vi i millor encara, va fer cobre un munt de pastes dolces, unes pastes rodonetes dourades i ben cuites. Hi havia cincentes, tot un cobre ple. Va posar-ne 498 davant el gat i per ell només se'n va quedar dues. Molt bé, el gat es va menjar el rostit i es va veure el vi. Va saborir la fruita i va començar la pila de pastes. Se les va menjar totes, totes, 498. Després es tomba cap al lloro i li diu, tinc talent, no queda res més per menjar. Així ja les meves dues pastes va contestar el lloro, que de tant en mirat com va quedar de la festa del gat, ni menys s'havia recordat de menjar-se-les. Si les vols, el gat engrepar les dues pastes i després tot llapant-se els bigotes va dir, sembla que se'n comença a obrir la gana, no queda res més per menjar. Re noi, ja no veig res més, si no és que també vulguis menjar a mi, ni mai que ho hagués dit. Encara no havia acabat de parlar, el lloro al gat es llepa els bigotes, obre la boca i n'hi hem, el lloro desapareix dins de la gola. La vella, que havia servit la taula i que estaves garrifada del que havia vist, va atrevir-se a dir, ai, gat, gatot, com has abusat menjar-te el teu avi que el lloro. Un lloro, bo, que és un lloro per mi, em venen ganes de menjar-vos a vos i tot per tornar. I n'hi hem, n'hi hem, la vella la desapareix dintre de la gola. Després el gat surt al carrer, tot presumint, no sé per què. Troba un humanet que amenava un asa i que mirant al gat li diu, arranvat, mijet, tinc molta pressa i el meu asa podria trepitjar-te. Un asa, bo, que és un asa per mi. M'he menjat 500 pastes, m'he menjat el meu amic, el lloro, m'he menjat una vella, perquè no puc menjar-me un humanet i el seu asa. I n'hi hem, l'humanet i el seu asa desapareixen dins de la gola del gat. Aleshores va continuar el passeig presumint així encara més que abans. Era un gat molt cregut. Una mica més enllà va trobar-se amb el casament del rei. El rei duia el vestit de mudar, amb la núvia al costat, els soldats al darrere, i després tot de la fants enfilera de dos amb dos. El rei estava molt content perquè acaba de casar-se i li va dir al gat, arranvat, mijet, els meus elefants podrien esclafar-te. Esclafar-me? Bo, m'he menjat 500 pastes, m'he menjat el meu amic, el lloro, m'he menjat una vella, m'he menjat un humanet i el seu asa, perquè no puc menjar-me un miserable rei i el seu seguir-s'hi. I n'hiam-n'am, el rei, la reina, el soldat i tots els elefants apareixen dins la gola del gat. Després va continuar el passeig no massa de pressa perquè començava a estar tip. Una mica més enllà va trobar dos crancs caminant de garrell, tant de pressa com podia. Arranvat, mijet, va cridar-li. M'arrambiau! M'he menjat 500 pastes, m'he menjat el meu amic, el lloro, m'he menjat una vella, m'he menjat un humanet i el seu asa, el rei, la reina, els soldats i els elefants. Ara us menjaré a vosaltres. I n'hiam-n'am, els dos crancs desapareixen dins la gola del gat. Quan va arribar baix van mirar pel voltant dins de la panxa del gat. Feia molta fosca. Però al cap de poc van veure el pobre rei assegut per terra en un racó amb la reina als braços que s'havia desmayat pobret. Però d'ell els soldats trepitjant-se els peus, més allà els elefants que no hi cabien i volien posar-se en filera de dos amb dos, com si continuessin el seguitse del rei, però no podien perquè no hi havia prou lloc. El racó de l'altra banda hi havia la vella i el seu costat humanet amb l'asa. En front, un era gran pila de pastes i a dalt de tot, si tenia el lloro amb les plomes ben estarrufades. Germanet, som-hi, es van parlar els crancs. I tal, dit el fet, cric crac, cric crac, cric crac, els crancs amb les pinces, van començar a obrir un foradet a la panxa del gat, cric crac, cric crac, cric crac, fins que el foradet baixa prou gros per poder-hi passar. Aleshores, van sortir. Derrere d'ells va sortir el rei portant la reina, després el soldat, després els elefants en filera de dos amb dos, després l'humanet amb el seu wasa, després la vella i a la fi el lloro amb una pasta de cada pota. Ell s'acontentava amb dues, recordeu? El gat va haver de passar tota la resta del dia, sergin-se a la panxa. Així ha pendrat de no ser tangulafra. I, com t'ha comptat, ja s'ha acabat. I, per la xumaneia, s'ha embaltarrat. Que us ha agradat! Sampere i el dimoni. Heu de saber que una vegada, quan Sampere encara no feia de porter del cel, portant aquella clau tan grossa i aquell llibre on hi apuntava tots els que podien entrar i tots els que se n'havien de quedar fora perquè havien fet moltes mal i fetes. Un dia, el dimoni, que tenia molta mania a Sampere, més aviat tenia moltes ganes de fer-li la murga, va anar-lo a trobar per fer-li una mala passada. Aleshores, Sampere, com que encara no feia de porter del cel, tothom sap que feia de pescador, però com que els temps eren difícils i amb el peix que traia de la xarxa, i hi havia prou per anar passant, tenia més un tros de terra que treballava a hores vagaroses. El dimoni, quan va veure que Sampere no en sabia pas de fer de pagès i ell tampoc, va dir, esperat, esperat, vina, vols fer un pacte amb mi? Vols que tots dos siguem pagèsos i jo t'ajudi? I Sampere va quedar una mica parat, perquè del dimoni no s'enfiava pas gaire, però el dimoni, com que és molt pillo, li va dir, mira, saps què? Em fiaré de la teva astúcia. Si tu saps el que jo vull plantar, entre tots dos ho plantarem. El dimoni li va dir que sí, pensant que poca feina faria ell, perquè no li agradava, que fa la xada no li agradava, ajúpilos en aquest pobre dimoni, no, no. Va dir, me'n diré al bar del poble. El bar del poble era d'una noia, la Maria Teta, li deien, i va anar al bar del poble, un al vespre, tots els pagèsos estaven jugant a cartes, o jugant al dòmino, un estoneta, allò per descansar. I va preguntar què s'hi havia de plantar aquell any. Els pagèsos li van dir que aquell any era molt bo per plantar-hi patates. Ah, d'acord, se me n'anà corrents a veure Sampere. Ei, Pere, diuen que hem de plantar patates aquest any. D'acord, entesos? Doncs vinc a plantar-hi patates. El dimoni, pillo com és, va dir, ei, ei, ei, alerta. Però jo em vull quedar tota la part de dalt de la planta, i tu et quedaràs la part de baix. Sampere, que era de bona fe, era bon jan. Ha dit, d'acord, doncs ja em quedaré la part de baix i tu la part de dalt. Així es va ser. Van començar a néixer unes patatires d'aquelles tan precioses, amb unes flors blanques molt boniques. Sampere, quan va arribar l'hora, es va arrancar, va posar les flors per un costat, el que havia sortit de sota terra, que eren les patates per l'altra, les van carregar el carro del peda, totes les patates, el carro del dimoni, i van posar totes les flors de patatera, i se'n van anar cap a mercat. Quan van arribar a mercat, noies, noies, flors de patatera, deia el dimoni. La gent se'l mirava encara, espastonada. Ai, flors de patatera, mare meva, que és boig aquest, que anem de fet a les flors de patatera. Les noies deien, mira, em frem rams per la taula. Quina gràcia! Tothom se'n van riure del dimoni, perquè venia flors de patatera que no servien pas per res. Per altra banda, sampere, que estava a l'altre costat del mercat, estava venent les patates, a bosses, a cabassos, els hi treien de les mans, els hi pagaven bé, perquè eren precioses, maquíssimes, sense cap, cap, cap, pega, i se'n van anar cap a casa, amb la bossa, plena de diners. Quan es van trobar, ah, el dimoni, quina barra! Mira, tothom s'ha enrigut de mi, perquè no serveixen per res. Oh, noi, li va dir sampere, ho vas triar tu, ja saps que tu i jo no en sabem gaire de fer de pagesos, tu vas triar tu, tu vas voler allò de dalt, i jo em vaig quedar allò de baix, doncs mira, ja he fet força dinarons. Aquest any que ve, no plantarem patates, vaig a veure. L'any següent s'han van anar cap al bar de la Maria Teta. Ei, nois, nois, em voleu dir què hem de plantar aquest any? Sí, sí, sí, aquest any, ui, no es pas bo per patates. Aquest any nosaltres plantarem blat, tu ho fes el que vulguis, però el blat em sembla que anirà molt bé, un any sec, un any de molt sol, i anirà molt bé el blat. D'acord? S'anarà corrents a veure sampere. Ei, pera, pera, vine, vine, aquest any hem de plantar blat. D'acord? Doncs plantem blat. Van plantar blat, i noi, quan va arribar aquest temps del mes de juny, van començar a sortir unes espigues precioses, dourades, maques, com aquelles que més. I sampere, ui, que bé, que bé que ens ha anat, ja veuràs, aquest any anirem bé. Ei, va dir el Dimoni, però aquest any torno a triar jo, o sempre tries tu, li va dir sampere, però com que era bon xan, era de bon fer, va dir d'acord, d'acord, el que tu diguis. I el Dimoni, amb totes les seves ganes de sortir-se amb bé, va dir que ell volia tota la part de baix, tota la part de sota, el que hi havia a sota terra, i tu et quedes la part de dalt, d'acord, va dir sampere, sense saber massa, si estava guanyant o perdent. Bé, va arribar el moment de la collita, totes les espigues van anar al carro del Pere, i totes les arrels de blat van anar al carro del Dimoni. Se'n van anar cap al mercat, van anar al mercat, i quan arriben el Dimoni, noies, noies, veniu, veniu, arrels, arrels de blat, boníssimes, la gent. Ha, ha, és el ximplet que l'any passat venia flors de metatira. Ho, ho, aquest any, ben arrels de blat. Què vols que fem, una infusió pel mal de panxa? Ai, grillat, més que grillat, la gent se'n van riure. El Dimoni li va començar a sortir a foc dels queixals, però se'n van anar perquè no el veiesin. Empera, per la seva banda, va començar a veure entre les espigues, ara noi, els forners per fer farina, per fer pa, la gent que els agradava bullir el blat, tothom ni comprava. Empera va fer més diners que l'any anterior, o que content va tornar cap a casa, per veure com li havia anat al Dimoni, perquè ell tampoc sabia massa que se'n feien de les arrels del blat. Van trobar-se, i el Dimoni... M'has tornat en... No, noi, jo no t'he enredat, ets tu que ho has triat. Tu has triat la part de baix, no? I m'has dit que jo em quedés la de dalt. No, mira, he tingut sort, què vols que t'hi digui? Mira quant diners que he guanyat. El Dimoni no podia més. A dir-ho, tornem a provar-ho, l'any que ve tornarem a fer collita, però no farem ni de blat ni de patates. Vaig a casa la Maria Teta, hi havíem l'any següent, una setmana a casa la Maria Teta, a preguntar als pagesos què havien de plantar aquell any. Els pagesos van dir, mira, aquest any, aquest any blat de moro, blat de moro. Em sembla que anirà bé el blat de moro aquest any. Corrents a mirar el Dimoni i veure Sant Pere. Ei, Pere, Pere, aquest any hem de fer blat de moro. D'acord, d'acord, vinga, doncs va, plantem-lo, van plantar, van sortir unes plantes de blat de moro, amb unes penolles plenes, farcides, estupendes, meravelloses. No sé si sabeu vosaltres, nois i noies, però blat de moro, les penolles surten al mig de la planta, dalt i a la flor, a baix i a la real i al mig i a les penolles. Bé, ara veureu el que va passar. Diu, ei, ei, ei, va dir el Dimoni. Aquesta vegada no em vull quedar fotut, eh? No vull ni la part de dalt ni la part de baix. Jo vull la part de dalt i la part de baix. No em vull quedar fotut, d'acord? Vinga, som-hi. Se'n van a anar, van carregar les flors i les arrels pel Dimoni. Les penolles del mig per en Pere. Se'n van anar amb els seus carros cap al mercat. La gent ja esperava el Dimoni, perquè es deven convençuts que portaria una altra ximpleria d'aquelles que feia ell. Nois, noies, aquest any porto flors de blat de moro i arrels de blat de moro. Aquest any sí que us agradarà, aquest any ja veureu. Ah! Ah! Ah! Quina gràcia! Mireu, mireu, què n'és de boig. Mireu, oi-te, oi-te, té flors de blat de moro i arrels de blat de moro. Què vols que em fem d'això? Que em posem un tros a l'olla. El Dimoni, quan va veure que havia tornat a estar enganyfat, se'n van anar corrents cap a casa. A l'altra canta del mercat hi havia en Pere. Venint les penolles, la canalla per fer-se crispetes, la gent per fer fer ferina de blat de moro, als altres per fer blat de moro a dintre del forn amb sucre i manteiga tothom li comprava tot a les panolles va fer molts dinarons i se'n va anar a casa tot content pensant que havia fet el dimoni ja si havia venut el seu va arribar i va veure el dimoni que li sortia fum per les orelles foc pels caixals i per sota de la cua imagineu-vos i va dir prou s'ha acabat no vull fer més ja no vull fer més de pagès me'n vaig o doncs jo n'he après m'ha dit en Pere podies quedar-te la millor algun dia l'encertes no me'n vaig et volia fer una dolenteria per tu i acabat sent una dolenteria per mi m'he quedat més fumut que abans espera aquí et quedes en el teu tros el dimoni se'n va anar i en Pere diuen que estones feia de pagès estones tornava a fer de pescador perquè el que li agradava tant tant tant i d'entrar amb la seva barca dintre del mar navegar una estona i pescar algun paixet per posar el mercat de les paixeteres ve d'aquí un gat ve d'aquí dos gossos aquests contes ja s'han fet de trasos Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat i val més creure-ho que anar a veure-ho. Pergeixeu-me una treia, un suc de brot. Pergeixeu-me un metge i posa-me a l'aigua. No em fa res i no em fa ràpid. No em fa ràpid, la ràpid. Pergeixeu-me una treia. No em fa ràpid, la ràpid. No em fa ràpid, la ràpid. No em fa ràpid, la ràpid. La plaça Mireia és un programa per parlar de tot amb humor. Cabanero! Una de ràdio! Una de què? Una de ràdio. La veritat és que ja no puc. No m'ho trobava, ja. T'ho comparteixo, això, no? No, no, no, no. Som una bona colla. I tant, Pasegoya. Pasegoya, Pasegoya. Ui, ui, ui. Es posa molt calent tot. De dilluns a divendres, de 5 a 7 de la tarda, a Ràdio d'Esber. Un lloc de tots i per tots. És aquí, va, molt... Que hi encuentres mal o ara, o no? Secorra! Més o menys. Now that you're gone, all that's left, all that's left, all that's left is a band of gold. All that's left of the dreams I hold is a band of gold. And the memories of what love would be if you were still here with me. And the memories of what love would be if you were still here with me. If you were still here with me. You took me, you took me, you took me, you took me. From the shelter of my mother I had never known or loved any of her. We can't have this taken down with that night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon. We say it's a friend's role, but spend the night on our honeymoon.