Vet Aquí Que... del 17/6/2021

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. La fàbia febeta és de Federic Mistral. Una vegada hi havia un cavallet que es va casar i va tenir 7 besonades. El pobra ve per poder-les mantindre, va tindre de nars venent totes les propietats, una darrere l'altra. I va quedar res. No és cert. Va quedar una fàbeta que era preciosa i quan tenia tanta prosperitat d'una muntanya de la collita de faves, no va agafar una. Quan se va veure tan apurat, va agafar una cistelleta i va posar terra, la posa fem, i va colgar la fàbeta. I els 3 dies la fàbeta va sortir. I la fàbeta ell li va decantar. Fa bé, fàbeta, estira't. Estira't fàbeta. De branqueta en branqueta. Estira't fàbeta. I sí, sí, va sortir en grills, van sortir brots, van sortir fulles, branquetes i branques i branques, i fulles i branques. I el cavallet anava cantant de branqueta en branqueta, estira't fàbeta. Va arribar a fin de dalt del cel, va arribar a la banda del paradís i va trucar a la porta i va sortir Sant Pere. Què vols? Caritat per la mort de Déu. Caritat per la mort de Déu. La meva dona i els meus fillets se moren de gana. I Sant Pere diu a Sant Joan, mira, aquí no tenim un que està mort de gana, però que aquí dalt no tenim ni menjar ni diners. Què podríem fer? I Sant Joan li diu, mira, mos queden les estovalles de la última cena. I el Sant Pere li diu a Sant Joan que no hi podríem donar, va, que tampoc em fem res, i li van donar les estovalles. I li van dir, mira, aquí tens aquestes estovalles i li has de dir, desplegue't les estovalles i es desplegaran i sortirà molt aviat. I quan hagués acabat i t'hagués alimentat, dius, estovalles, plegueu-vos. Moltes gràcies. Ell agafa els estovalles, se l'esposi i li diu, de branqueta en branqueta, en retire't febeta. I si sí, la febeta anar-hi baixant, baixant, baixant, ell està bé damunt de la branqueta, baixant, baixant, i bom, va caure'm un prat. I ell, com que es tenia tanta gana, ho vaig aprovar. Posa'ls estovalles del món del prat i li diu, estovalles, es plegueu-vos. I sobre, va sortir una sompe, un bullit, un rostit, perdius, conill, tota classe de viandes, tota classe de postres, tota classe de pastissos i de vins de totes marques. Va treure el ventre de perill, es va alimentar, molt contenida, ara sí que ja tenim solució, ja no patiran gana els meus fillets i la meva esposa. I li diu, plegueu-vos estovalles, em plega de seguida, i llavors ell se'n va cap a casa, però al moment se'n toca campanyes, i era un poble, tocaven a missa, avui, tinguem a missa, però donen gràcies, i se'n va, pam, pam, pam, pam. Però quan arribava i li diu, bon dia, a missa amb les estovalles, quina, què farem les estovalles? No està bé, passen un hostal, entre tu, bona tarda, què en guardaríeu les estovalles? I les agafaré perquè vaig a missa. Quan surti, els agafaré, i dius, sí, deixeu, deixeu, però no els hi digueu, desplegueu-vos les estovalles, i van marxar. I l'hostalera diu, què diu aquest home, quina cosa més rara, era problema, i diuen, les estovalles desplegueu-vos, van desplegar, va sortir un perfum de frigola, i de timor, i unes viandes, i van dir, oi, ja tenim la nostra fortuna feta. Quan tornarà a la missa, li donarem unes altres, i així va ser, el bon home, bon cavaller, surt, els hi demane, els hi donen, i ell marxa cap a casa més content, i quan ja arriba a veure casa, esposa, nens, veniu, veniu, casa sí que menjareu, posa els estovalles al món de la taula, i dius, estovalles, desplegueu-vos, sí, nada, tornar bé, desplegueu-vos, res. I el cap d'una estona, l'esposa, l'esposa plora i enfadada, què mos prens el pèl, què mos enganyes, tenen burles després de la gana, què passem, ets un mal home, ets un mal home, i no entenia res. Llavors, on que encara tenia el costat, la si estalleta, amb la febeta, li torna a dir, de branqueta amb branqueta, estira't febeta, de branqueta amb branqueta, estira't febeta, i si va posar per damunt de les cases, damunt dels núvols, va anar pujant, pujant, de branqueta amb branqueta, i el cavaller, si va enfilar, i de branqueta amb branqueta, puja, puja, puja, puja, va tornar al paradís, i toca la porta, s'emperi obre. Què fas aquí? Què vols, ara? Mira, doncs, que m'han pres els estovalles, i tinc molta gana, caritat, caritat, estem puradíssims. Sant Joan, mira què passa amb aquest senyor. Diu que li podríem donar. Doncs mira, li podríem donar a l'Aze, qui va portar Sant Josep i la mare de Déu Egipte, l'Aze seu. Ja ho saps. Mira, aquí tens l'Aze, i tu li et xequis la cua, i li dius, caga monedes, i te sortirà les monedes que necessites. I quan li baixis la cua. Moltes gràcies, moltes gràcies. Va agafar l'Aze, se'l va carregar el coll, i baixant-li a la febeta que ell estava, i de branqueta amb branqueta, vés-te'n retirant febeta. De branqueta amb branqueta, vés-te'n retirant febeta. I així va ser. Que em va arribar baix, va trobar el ruc, i li va deixar-m'ho provar, i xequi la cua, i dius, caga monedes. I fa sortir unes monedes d'oli de plata, que brillaven amb el sol, uns gringlings preciosos, una alegria. Pam, pare, i dius, me'n vaig correns cap a casa, i puja damunt de l'Aze, que me'n vaig cap a casa. Però, anant cap a casa, toca la missa. I ell diu, no tinc a donar gràcies, me'n vaig cap a missa. I li deixaria l'hostal. I ell li dius, que em agradaria, l'Aze, mentre vaig a missa. Sí, sí, tranquil, el portarem al corral, i donarem ERV. No li digueu caga monedes, no li xequi la cua. I marxi, marxi, tranquil, tranquil. Quan és fora, aquest és l'home dels estovalles. Allò era màgic. Aquest ruc també deu ser màgic. Però ve-me'n, agafem el port en el corral, obrem la cua i diuen, caga monedes, i comincen a sortir, però allà l'estable brillaven de or i de plata. I un goig, un goig. Bé, unes abraçades, l'hostalera i l'hostalera, van dir, ara sí que em tornen fortuna. Li donarem un altre ruc. I llavors, que me l'enganyarem, així va ser, torni de la missa, que em donaria l'Aze, aquí el tens, aquí el tens. I ell em donava un bon serpat de mi ERV. Tranquil, i se'n va cap a casa. I arribava, veniu fillets, veniu esposa, ara sí, et sé que la cua hi diu, caga monedes, i el que va fer va fer una altra cosa. Va fer el ruc, i el senyor Carre es posa encara més enfadada, i és la burla més grossa que ens podies fer, marxa d'aquí amb l'home, marxa d'aquí amb l'home. I ell t'entava, tenia la febeta, llimla de la cistelleta, i li diu, febeta, de branqueta amb branqueta, estirat febeta, de branqueta amb branqueta, i puja dalt, i puja, puja, puja fins i més dalt. I el pare diu, torna-te a la porta, surt-se amb pere, i diu, ara què et passa? I ell diu, que mira, què me l'empres? Joan, què podien fer amb aquest home, amb aquest home tan benet? I ell diu, mira, aquí la mare de Sant Josep, que li aniria bé. Mira, et dius, mare, vereta, fes la teva feineta, i quan vulguis que pari, dius, mare, vereta, deixa de fer la teva feineta, i així ho va fer. Va, torna-te a baixar, de branqueta amb branqueta, enretira't febeta, de branqueta amb branqueta, enretira't febeta, i així va arribar a terra, arribar a terra, i quan va caminant, tocaven a vespre's. I va dir, no, no, me'n vaig. I també els entre les tales, dius, guardeu-me la mare, i no digueu, vereta, fes la teva feineta, i se'n va anar. I llavors l'Hostel i l'Hostel deia, dius, bueno, vereta, també deus ser màgica a aquesta mare, vereta, i va dir, mare, vereta, fes la teva feineta, i va començar la mare a donar els icòpics al cul, al cap, a les cames, a les cuixes, sense parar, i com va, com va, patacloc, patacloc, patacloc, patacloc, patacloc, patacloc. Fins que els va deixar ple de morats, però com que les vespre eren curtes, va tornar amb l'horaviat, el caballer, i els va dir, ara ho avallaré, l'avallaré, que està bé, adeu, així vosaltres, realment, m'heu fet molt mal. I van dir, no, no, pare, pare, pare, ja t'ho tornem, és veritat, no t'ho havíem robat, i li van tornar, ell va dir, vereta, vereta, deixa de fer la teva feineta, la mare va acabar, ells la va guarrar, van anar cap a casa, a més, els tovalles, i el ruc a gamonides. I van tindre molt menjar, van menjar el que van voler, van tindre, van els diners, va tornar a recuperar totes les terres, totes les propietats, aquell caballer, i finalment, van dir això inclús, van convidar molta gent, podia convidar de sobres, a mi també em van convidar, però he tingut de vindre aquí per explicar, ja està explicat, ja està acabat. Ay, apopeia, das ist eine Not, wer schenkt mir eine Dreier zum Zucker vom Brot, verkauf ich mein Metlein und leg mich aufs Stroh, stich mich keine Feder und beiß mich kein... Mein Metlein und beiß mich der Hohler, Flor... El pobre pop, ve aquí que una vegada, al fons del mar, i m'anava i era el rei de tot, al fons del mar, un drac, un drac preciós, i estava casant amb la princesa de Dragolina, i era molt feliços, molt feliços, la princesa de Dragolina era un drac, molt maca, molt aixarida, tenia unes galtetes rosades, i vivia molt feliços, però, mira, no va saber com ni per què, però de l'espenya un dia va començar a no tenir gana, no va esmorzar, l'endemà no va dinar, l'altre no va sopar, i així que, com que no menjava, es va començar a trobar malament, el samarit estava molt preocupat, va cridar els mitges de l'acord, la van visitar, i un li va receptar unes vitamines, l'altre un reconstituint, i no sonava prendent tot, però la gana no tornava, els cunyers de la cuina de palau ja miraven de fer requisits, el menjar es calia, però no, no menjava, i ell em va anar perdint els seus colors, aquells colors tan bonics que tenia l'esgalt, i va arribar a quedar tan dèbil que, mireu, es va quedar allà, el rei va molt preocupat, va veure que els seus metges no havien arreglat res, va dir, doncs busquerem metges de mare allà, d'on terres llunyanes, això no pot ser, va cridar metges de molt lluny, van arribar, la van visitar, van fer les seves receptes, el seu diagnòstic, ell es prendia tot el que li deien, però no milloraven, no milloraven, ell no menjava res, ell es anava fablin, a fablin dia a dia, va arribar a un pul que arriba a tema, però la seva va dir, va dir, això no pot ser, aviam si la reina es molirà, estava tan desesperat, havia provat tots els metges, tots els medicaments, els aconsells que li havien dit, que ja no sabia què fer, la van veure, la seva livitació, ja va dir, escolta, ja no sabem què fer, però tu no millores, tu no menja res, escolta'm, sisplau, només et demano una cosa, fes-me per mi, fes-ho per mi, però menja res, alguna cosa, demana'm el que vulguis, el que et vingui de gust, els conyners ho prepararan de seguida, però fes-ho per mi, menja, una miqueta, però menja alguna cosa, va, digues, què vindria de gustar, la reina s'ho va pensar, pensa que pensaràs, i sabeu què se li va codir, s'ho va codir, que en aquell moment li vindria de gust, doncs, feixa de mico, feixa de mico, va dir el rei del mar, bé bé, sí, sí, sí, bé bé, no no, si tu dius que sí, no et preocupis, jo sóc el rei del fons del mar, tinc un exercit ja, ja em preocuparé, miraré que tu tinguis feixa de mico, el rei de seguida va cridar, el mirall del seu exercit, li va dir, mira, és una situació, li havia d'humor, la reina està tan dèbil, ara li ve de gust menjar això, i evidentment ho hem de buscar bé, li va dir, a la mirall del seu exercit, que per ser-hi un poc, no et preocupis, ara mateix crido tota la meva tropa, i anirem a arrenllar, fins que trobem a terra ferma, o mico, i et portarem al seu cotxe, va, doncs, d'acord, i sí, sí, a la mirall va cridar tots els seus solgats, escuteu, és que marran cerdines, lluços, tots ben posats, feien un exercit, preciós, allò que feia una certa fredó i tot, eh, bé, va, que faig, va, diem, tenim una mitjana, tenim una mitjana especial, hem de buscar feig de mico, tots van oveir, i sí, sí, el pop a davant, van començar a nedar, primer pel fons del mar, per anar a nedar, a nedar, a nedar, fins que van el virar lluny, lluny, lluny, una illa, ah, allà hi ha terra, anem a mirar, i mireu que és home, sí, sí, en aquella illa, i vam veure dues palmeres, el pop va guaitar, ah, i a veure que justament, amb una d'aquelles palmeres, hi viu un mico, vosaltres ja sabeu que els micos són molt chafretes, i tot ho va demanar, així és que el pop es va tancar a la platja, i el mico, que estava davant la seva palmera, quan va veure que la seva platja hi camai, i ja va massa ningú, va, va fer un mot, i va baixar baix, i el pop li va dir bon dia, mico, bon dia, va dir, po, escolta, tu vius en castilla, dius, sí, i aquí en escolti és a casa meva, aquí visc, ah, tota la vida has estat en aquella illa, dius, sí, i et dius que és a casa meva, que aquí en escolti, aquí, ah, va dir el pop, i mai t'has mogut, de qui dius, no, ja t'ho dius, que és aquí a casa meva, ah, doncs mira, d'allà on jo vinc, vinc d'un país, a fons del mar, que tu segurament no has vist mai, és un país meravellós, hi ha estrelles de mar, hi ha nècores, no t'ho pots imaginar, hi ha curals, és una meravella, ah, sí, va dir el mico, llavors el pop li va dir, escolta, no, ai mico, no podries pas venir, et convido, si vols, a veure aquest món meravellós que jo visc, ah, va dir el mico, doncs sí, i com m'ho he de fer, dius mira, només cal que facis un bot, i saltis a la meva esquena, i jo et portaré, et convido venir, al meu món, tan meravellós, ah, sí, sí, va dir el mico, va fer un bot, va saltar a l'esquena del pop, i el pop, amb les seves potes, va començar a entrar en l'aigua, i mira, n'ha anat, n'he de caneda cap al seu real, però encara no feien una mica que n'ha d'haver, com el mico va dir, escolta, em va començar a arromiar, dius escolta pop, tu dius si no ens coneixem o que no dius no, dius i com et ve ara tu, convidar-me a mi a casa teva si mai de la vida ens havien vist, perquè m'has vingut a buscar, dius ai, és que tinc una missió molt especial, dius així, quina missió tens, la meva missió és buscar, per la nostra reina s'està morint, i només vol una cosa, m'ha armenjat, i he de buscar, fet ser de mico, i com que tu ets un mico, ah, va dir el mico, i tant que sóc un mico, home, dius però això m'ho havies d'haver dit abans, dius així, per què, dius que tu no ho deus saber, però els micos mai viatgem amb el nostre fetge, i el fetge quan marxo de casa sempre el deixo penjat a la palmera, ah, el pop va dir ara que el m'ho puc fer, dius home, tenim fàcil solució, mira ara Girocua, em tornes a casa, et quedes a la platja i jo pujaré a la meva palmera, i et va xerrar el fetge, no et preocupis, ah, va dir el pop, ah, doncs d'acord, va en Girocua, el pop i tot l'exercici ja va, nadant, nadant, va tornar a la illa, però així que el mono va fer, el mico va fer un vot, de l'esquena del pop cap a terra, que us sembla que va fer, que va anar a buscar la palmera, sí que va anar a dar la palmera, però no va baixar pas, i el pop a baix, i tot l'exercici, a baix a la platja, espera i a guarda, espera i a guarda, i el mico que no baixava, i el pop, al cap d'un estono, va entendre ben clar que el mico no baixaria mai per dudar el seu fetge, eh, que no, sabeu què va passar, llavors, que el pop i tot l'exercici van a veure Girocua, i tornar cap al seu rei Alma, quan van arribar al fons del mar, al Palau del rei del mar, del drac, ja l'esperava al rei fora, i estava la guai, quan els va veure arribar, va sortir corrents, va, pop, corre, corre, que els cuiners ja tenen el foc a punt, que tot està a punt per fer aquest fetge, perquè la reina menjarà, i aviam si si salva, que no, i el pop diu, oi, majesta, sí que teníem, que no ho ha trobat un mico si majestat, oi, doncs entés, oi, i llavors li va explicar la història, oi, el rei, quan va veure que el cap del seu exerci, l'Almirall, havia sigut tan ruc que es havia deixat entavenar per un mico, és que va pensar que no això no podia ser, per una banda la seva dona continuava parillant, però més a més, com podia tenir una persona tan curta de gambals, el cap del seu exerci, va menjar, va cridar la seva guardia real, i van dir que el bastonejessin, tant com pogessin, i d'aquella feta, és que els tocs són tos, eh, que ara són tos, eh, que no tenen cap espina, doncs ve d'aquella feta, de tant com el van arribar a bastonejar, i ara em preguntareu, i la pobra reina, què va passar, doncs si no va menjar el fetge de mico, que es va morir, oi, no, perquè se veu que li va passar la reina, quan va veure que els medicaments no li veien feta, quan va veure que no hi havia manera que, els seus caprissis poguessin ser, doncs, resolts, va decidir una cosa que a vegades hem de fer tots, va decidir que es posaria bona i jo sola, va tornar a menjar, poquet a poquet primer, i uns quants dies, mireu, els colors li van tornar a la cara, i va ser aquella de la donina, tan mac i tan preciosa, que el seu marit s'estima bé, i van viure feliços, i com tots van menjar niços, i compta comptat, compta acabat. Pressupost Betekin, una vegada. Rikitiki Tavi. Betekin, que aquesta és una història que va passar en un país molt llunyà, a la Índia. És una història que va de serps i de mangostes. No sé si sabeu què és una mangosta. Mangostes és un animal no gaire gran, petitó, que té la careta, s'assembla un gant. Però un morret com una mostella, i una cua xerida, xerida i tiesa. Aquestes mostelles, ah, aquestes mangostes, normalment els hi haurà de molt, molt menjar serps. Bé, dels Betekin, en aquest país, en un cau de mangostes, ni vivia una, que vivia molt feliç allà. Però, de rep, va ploure molt, va fer un aigua, d'aquells aigüats tan terribles que fan aquests països, i es va omplir el seu cau d'aigua. I va ser en tanta l'aigua que va entrar al seu cau, que amb la força de l'aigua se'n van dur totes les cries. I la nostra mangosta va anar amb allà. Ell primer va començar a venidar, intentava venidar contra corrent, però va arribar un moment que l'aigua de tant de la que hi havia, que, Mireu, va quedar com està bornida, i es va pensar que fins i tot es moria. Però, fortosament, es va despertar el cap d'una estona en un jardí. I en aquell jardí es va trobar i va sentir les veus d'un nen, que creava, Mireu, he trobat una mangosta, he trobat una mangosta. I va ensenyar els seus pares. El pare va estar molt content. Va dir a ell, una mangosta està molt bé, perquè les mangostes els irà de molt a serps, i aquest país que hi ha tanta serps, tenir una mangosta a la vora és com tenir un bon vigilant. La mare va dir, ahim, això no sé si m'agrada tant. Però el nen es va quedar amb la mangosta. I el nen es deia, Toni, i l'emportava tot arreu. I sí, sí, la mangosta amb el Toni cap a casa. I, clar, la mangosta no havia vist mai cap a casa de dones ni de dones. Per tant, Mireu, entrava i sortia a fer cada melesa. Va embrotar, amb les potes va bucar un tinte, i va atacar tot els papers de l'escriptori. Amb els bigotes els va posar pàboca a olorar amb cendré, i quasi sol sucarrima. Em va fer moltes. A l'hora de dinar, seia al costat del nen, i a l'hora de dormir, volguen anar a dormir amb ell. La mare no li agradava, però pari, insistia, sí, sí, és important. El que no us he dit és que aquesta mangosta, com totes, sabeu què fan quan estan a punt de caçar, fan un sorollet, un sorollet especial. I aquest sorollet és el que dona el nom a aquest copte. Quan veuen, es troben davant d'un animal que el volen caçar, fan un xiolet estrany com ara, triqui-tiqui-tar, i de qui ve el nom. Bé, doncs, la mangosta va anar a dormir amb el Toni, i l'endemà de matí va voler explorar una mica la casa, el jardí. Va sortir el jardí. Va veure que era un jardí molt gran, que havia molts arbres, va dir, ai, que bé, aquí podria jo trobar coses que m'agradin, que jo pugui caçar. I mentre ho mirava tot i tot ho trobava tan bonic, va sentir uns amics d'un ocell. Ai, què passa aquí? Oh, diu escar, m'acaba la serp, que diu aquí, en aquell jardí, que es diu un acte, m'acaba de robar un home, del meu niu, i no hi ha manera que aquesta serp sempre ens roba les cries. Ah, sí, quan ho vas sentir. El diguití equivitavi va pensar, oi, si les serps a mi m'agraden tant, va pensar que bé que hi hagi un serp d'aquí, me les menjaré. I mentre elles parlaven, van anar apareixent els animals d'aquell jardí, va sortir un ratolí, una granota, i tots feien el mateix que això. És que tenim aquí una parella de serps, el Mac i la Nagaina, que escolta, se'ns mengen les cries, no hi ha manera que puguem refer, i tenir fills perquè és que abans de que creixin ja se'ns han menjat els ous, on se'ls han robat del meu. Ah, sí, va dir sí. Diu-hi el pitjor de tots, o què és? El pitjor de tots diu què és. Doncs que aquí, aquestes dues serps han fet un meu, i ja estan a punt de sortir. I si ara tenim dues serps, d'aquí quatre dies en tindrem, cinc o sis més, perquè cada vegada que crien, doncs són sis o set més serps que voldran també menjar de les nostres cries. Ah, ah, el Riqui Riqui va dir, això no pot ser, on té aquest néu, i el van acompanyar. I sí, sí, a missa al jardí, amb un racó, van veure allà tot d'ols, de recers, i el Riqui va agafar una pedra, i mireu, va començar a separar els ous, i entre els ratolins, els ocells i les granotes van matar, totes aquelles serpetes, que eren petitones, que encara no havien nascut. Bé, amb això, que l'enac, la serp més grossa, va sortir del cauda i dir, això no pot ser, què ha passat aquí? I el Riqui es va posar tot i eso, i tot ha xerit, i van començar a lluitar. En aquell moment van desaparèixer tots, les granotes, els ocells, els ratolins, es van avagar corrents, corrents, els seus caos, perquè només de veure aquella serpia tremolaven. Però el Riqui, el Riquitiquitavi, va ser molt valent, va dir, no, per ser això, es va plantegar i es va fer refor, amb les seves dents, el coll de la serp, la serp era molt forra, vinga, petafor, vinga, petafor, amb la seva cua terra, però el Riqui no deixava el coll, i tanta estona va lluitar, va lluitar, que de repet, els ratolins, els ocells, van tornar a sortir del cau i van anar a veure aquella lluita, i llavors van començar a animar el Riqui, va, que tu pots, va, aguanta, i el Riquitiquitavi aguantava fort, ha ferat el coll de la serp tan fort, tan fort, que mireu, va matar la serp, i tots van estar contents, que bé, que bé, quin bon company que tenim, ja estem salvats, però ara queda l'enagaina, la parella del nap, ahir, què passarà, què passarà? Amb això, què es va fer fort? I sabeu què va passar? Que l'enagaina, quan va saber, va matar la seva parella al nap, i que havien matat tots els seus ous, va dir ara si jo em faré una, em faré una, que se'n recordaran de mi, i això va sentir un ratolí, i va dir a ells, anar a avisar el ratolí, és anar a avisar el Riquitiquitavi, que dorm al dintre del nen, haig d'anar a avisar-lo, com ho faig, però a la porta de la casa hi havia un gat, i el ratolí no el puc entrar, perquè tenia molta por d'aquell dalt, però el ratolí, vinga a pensar, vinga a pensar, sabeu què va fer? Va deixar dalt a la fumera, i per la fumera va baixar a la casa, i se'n va anar corrents a l'habitació, on dormia el tònim amb angosta, i va avisar el Riquitiquitavi, corra, corra, que bé, l'enagaina, que bé, que aquí farà una malesa tremendo, que tenim por que no li passi dalt, amb això, que el Riquitiquitavi va sortir del llit, es va agarradir en una porta, i es va pirar, esperar que vingués a l'enagalla, així que va entrar a l'enagalla, i va pensar en tortullar-se el peu del nen, però el Riquitiquitavi es va fer refor, va fer un bot, i es va fer refor el coll, de l'enagaina, també va lluitar molt, l'enagaina era molt forta, també li va mossegar, la pobre mangosta estava ferida, plena de sang, però lluitava, lluitava, lluitava, fins que va guanyar, i la va matar. El demà de matí, sabeu què va passar? I dormia al llit tranquil, i als seus peus hi havia una ser morta, i Riquitiquitavi tot plena de sang, però què van fer? Van cuidar, el van curar, i per sempre més el Riqui va anar a viure, amb aquesta família, i aquest és el conte del Riquitiquitavi, i conte contat, conte acabat. Veta aquí un gos, veta aquí un gat, un conte acabat. Veta aquí un gos, Gràcies a tots.