Vet Aquí Que... del 7/10/2021

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sençat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí que, en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Els bons amics, aquesta nit ha nevat tota la nit i fa un fred. Un fred està tot glaçat per fora. El conillet que està dins de casa seva, el conillet té molta gana, però no pot sortir perquè està tot endavant. Obre la porta i fa un fred que fa que faré, no sap què fer. Però, mira, com té tanta gana, surt a buscar menjar. Surt, per sobre de la neu, va remenant per allà a veure què troba per menjar. Finalment troba dues pastanagues grosses, precioses. Oh, que bé, ja tinc menjar. Agafa una pastanaga i, rac, rac, rac, rac, rac, es menja la pastanaga, aquesta pastanada tan grossa, quan acaba de menjar la pastanaga, dius, tinc la panxa plena, ja estic tip. Doncs mira, què farem amb aquesta pastanaga? Mira, saps què? Penso que el meu veí, el meu amic, el caballet, el caballet deu estar també dins de casa, mort de fred i mort de gana. Aniré a portar-li aquesta pastanaga. I el conillet, caminant, caminant, caminant, de pressa, de pressa, arriba a casa del caballet. I el caballet truca la porta, pom, pom, pom, pom. Però no hi ha ningú, el caballet no hi és. Doncs mira, saps què? Li deixaré aquesta pastanaga aquí a la porta, i quan arribi la veurà i podrà menjar. Doncs sí, així ens ho va fer. I el conillet se'n va anar de pressa, de pressa, de pressa, cap a casa seva. El caballet, el caballet brú. El caballet brú també havia sortit, perquè tenia gana, però estava tan fred, perquè hi estava tot tan gelat, tan gelat, que no trobava res. Vinc a remenar per la neu, per sota la neu, i, finalment, sabeu què va trobar? Va trobar un nap murat, gros, preciós. Oh, que contents que va estar! Oh, que bé! Aquest nap és el que més li agradava. Va agafar el nap, i el caballet brú, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam. Va, i esmenja aquest nap tan gros. Oh, que bé! Tinc la panxa plena, i estic tip. I toc, toc, toc, toc, toc, toc, toc. Se'n torna cap a casa seva. Quan arriba a casa seva, allà a la porta, veu una pastanaga. Veu la pastanaga. Diu, oh, una pastanaga! Qui m'haurà deixat aquesta pastanaga? Ai, pensant, pensant. Ah, ja m'ho penso. Segur, segur, que m'ha la deixada el meu amic, el conillet gris. Ai, que gentil, aquest conillet, que bo! Va agafar el doro jo per pensar. Però jo tinc la panxa plena, i ja m'he menjat el nap. Doncs saps què faré? Pensant, pensant, dius, mira, el meu amic, el bé, el bé grassonet, i amb la llana rissadeta, aquest deu estar a casa seva també. I deu tenir molta gana. Amb aquest fred, no deu usar a sortir. Doncs mira, saps què? Li portaré aquesta pastanaga. I toc, toc, toc, toc, toc, toc. Se'n va cap a la casa del bé, del bé grassonet, amb la llaneta rissadeta. I tu que la porta, pom, pom, pom, pom, pom, pom. I res, no contestes ningú. Ai, el meu amic haurà sortit també a buscar menjar. Però mira, com jo ja n'estic tip, li deixaré aquí a la porta aquesta pastanaga tan preciosa, tan grossa. Ja veuràs que content es posarà quan arribi i la vegi. I si, si, el caballet se'n torna cap a casa seva, toc, toc, toc, toc, toc. Si sí, el bé grassonet de la llaneta rissadeta ha anat a sortir de casa seva també a buscar menjar. I remenant, remenant per la neu, enterrada sota la neu, va trobar una coll, verda, grossa. Ai, que content es va posar a veure aquesta coll. Va agafar la coll i folleta, folleta, es va menjar tota la coll. El bé grassonet amb la llaneta rissadeta, ja tenia, ja estava tip, tenia la panxa plena i content. I tic, tic, tic, tic, tic, se'n va anar cap a casa seva ja tipet. Llavors, quan arriba, què va veure a la porta d'aquesta seva? Va veure aquella pastanaga tan grossa. I va dir, oi, una pastanaga. Però jo ja no tinc gana, perquè tinc la panxa plena. Qui me l'haurà deixat aquesta pastanaga? Pensant, pensant. Va dir, ah, he vist les pitjades del meu amic, el caballet, el caballet brú, segur que m'ha deixat de ell. Ai, que gentil, aquest caballet. Llavors va dir, però jo ja no tinc gana, saps què? L'hi portaré amb el meu amic, amb el meu amic, el cabirol. El cabirol, segur que deu estar amb agadetes de casa, amb mord de fred i mord de gana. I així, així, tico, tico, tico, el bé, graçonet, amb la llaneta, riscadeta, se'n va cap a la casa del cabirol. El cabirol va arribar allà, el cabirol no hi era, també va trucar a la porta, a la porta de la caseta, no va contestar ningú. I va pensar, doncs mira, quan arribi, trobarà aquesta pastaraga a la porta de casa seva. I va deixar, i tico, tico, tico, se'n va tornar cap a casa seva, el bé, graçonet, de la gana, riscadeta. I sí, sí, el caballol havia sortit, havia sortit, saltant per aquell bosc, i, mireu, també tenia gana, i va trobar, finalment, unes herbetes, totes, gebradetes, i uns brotets, de pie. I va menjar, i amb la panxa planeta, se'n va anar cap a casa seva. Quan va arribar a casa seva, a la porta de casa, va trobar aquella pastaraga tan preciosa, i va dir, potser jo ja no tinc gana, tinc la panxa plena. Ai, qui me l'haurà deixat aquesta pastaraga? Pensant, pensant, ah, mira, he vist un floquet, un floquet de llana per aquí, segur que el meu amic, el meu amic, el bé, graçonet, de la llaneta, riscadeta, m'ha deixat aquesta pastaraga, oi, que gentil, aquest bé, més molt amic meu, que gentil. Però jo ja no tinc gana, què faré, què faré? Doncs mira, saps què? Aquesta pastaraga, sí, li portaré, mira, el meu amic, el conillet gris, i sí, sí, saltant per allà, va arribar a casa del conillet gris, va obrir la porta, va trobar el conillet gris, el seu llitet, que estava al llitet dormint, li va deixar la pastaraga allà bordo del llit, i li va, i va, i li diu, mira, com jo no tenia gana, té portat aquesta pastaraga. Oi, el conillet, oi, que gentil, però jo ja estic tip, que jo ja he menjat una pastaraga, i veig aquí, que aquella pastaraga va passar del conillet, la badú, amb el caballet, el caballet va passar al bé, el bé el caviral, i va tornar un altre cop el conillet. Bet aquí, els bons amics, ai, els bons amics, els bons amics. Ai, apropaia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine Dreier zu Zuckern vom Brot, verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh, stisch mich keine Feder und beiß mich kein, we beiß mich der Hungerflor. Els tres desitjos. Doncs Bet aquí, quan a vegada, això va passar fa bastant de temps, hi havia un llenya taira, que era molt pobra, molt pobra, perquè mira, només guanyava els diners que li donaven de tallar la llenya, i vivia el bosc amb una cabana, la fusta i palla, amb la seva dona. Era molt pobres, molt pobres. I aquella llenya taira, sempre es queixava, no es queixava, clamava el cel i deia, que jo sóc tan pobra, com és que no m'ajuda el cel, a guanyar-me una mica més la vida, sempre s'estava clamant el cel, aixecant els rulls, i demanant, i demanant, que li donessin una miqueta més de feina, una miqueta més de diners, i bé, així anaven anant passant el temps. Fins que un dia que es va seure per a jugar-se una mica la sua ensec, va aparèixer un núvol gran i gris, i es va plantar davant seu. La llenya taira estava escarrifat, i d'aquell núvol es va obrir i va aparèixer Sant Pere, que té les claus del cel. I el llenya taira i va dir-ho, no, no, no, no, no, no, perdoneu, perdoneu, i el llenya té un llenya més. No queixarem més, és que m'ho he queixat molt, no va dissenperar, no pateixis, perquè des del cel t'hem sentit moltes vegades, i hem vist que sí que tens raó de queixar-te, perquè ets molt pobre, i per això he baixat jo per donar-te, per adonar-te tres desitjos volen anar-los, s'ha de pensar bé, no demanis una rocada ni qualsevol cosa. I a les hores Sant Pere va tornar a tancar el núvol, Sant Pere va desaparèixer i el núvol va marxar. El llenya d'aire, que content, va posar a ballar, va posar a ballar, i amb dues o tres gambades ja va ser cap a la cabana, i li va dir la seva dona, escolta, dona, creusat, què m'ha passat? I li va explicar a Fil, parlant de tot el que li havia passat amb Sant Pere. La dona contentíssima, que demanarem, que demanarem. I com que estaven tan nerviosos, van decidir que demà el matí pensarien els desitjos. I que ara diu, mira, el va dir el seu home, on sent el foc a terra, que farem una escudella, perquè esclar, ja dius que no en feien perquè eren molt pobres. I bueno, va fer un foc, va posar l'olla, va fer l'escudella, i llavors, en llenya d'aire, se va seure al costat del foc, i anirien les braços. I va dir, oi, com desitgeria menjar-me una botifarra amb aquestes braços que hi ha al foc? I t'ho ha dit? T'ho ha fet? De les braços va sortir una botifarra que va caure a terra de tres pams. Va dir la seva dona, però mira que ets tonto, que no veus que has demanat ja un desitge. Això serà molt roquet, però t'has gastat un desitge per una botifarra, tonto, més que tonto. Però on s'havies pensat? I l'home es va començar a posar nerviós, és com va començar a posar nerviós. No me diguis més, no me diguis més, ja sé que l'he fumat, ja sé que l'he fet malament, perquè he demanat un desitge que és un arrucat, mira, que fan anar posant nerviós, perquè la dona li anava anant a tabalant, anant a tabalant, i al final un home tan nerviós va dir, mira, saps què? Ojalà aquesta botifarra se t'enganxi a la punta del nas. I t'ho ha dit? T'ho ha fet? La botifarra de terra se li va penjar a la punta del nas. Quan va veure la seva dona amb la botifarra de tres pams que li penjava, què has fet? Què hem fet? Ja hem gastat dos desitjos, dos desitjos amb unes rucades. Ai, ara ja no podrem demanar ni diners ni un palau, perquè on anirem amb la meva dona, sempre en aquella botifarra penjant del nas? No podrem sortir de casa? I què va anar bé de fer? Doncs que estar-se l'últim desitj. I l'últim desitj van demanar que la botifarra sortís del nas de la dona. I t'ho ha dit? T'ho ha fet? La botifarra va tornar a caure a terra. Però què va passar? Doncs que es va ser tan tan pobres com eren abans. I per què? Perquè no van pensar. No van pensar abans de demanar el desitj per això, sempre que demanem una cosa, que desitgem una cosa abans hem de pensar si aquella cosa és convenient o no. I vete aquí, vete aquí en gos, i el que conté és a fos. I vete aquí una vegada. L'avi que anava a escola. Vete aquí que hi havia una vegada un matrimoni que quan va ser vell es va trobar molt, molt, molt pobra. Mireu si eren pobres aquells avis pobres que passaven gana i fred. Fins i tot van pensar que podien anar demanar caritat, però els va fer tanta vergonya que no es van veure que passos. Un dia el marit, que es deia Pepet, li va dir la seva dona. Mira, Pepeta, en tota la meva vida, cada vegada que he seguit un dels consells que m'havia donat el meu pare, sempre hem anat bé. I ara m'he posat a fer memòria de totes les coses que deia, a veure si entre totes les que recordo, em trobo alguna que ens tregui d'aquest mal pas. I saps què? Que he recordat que sempre li havia sentit dir al pare que el millor que es pot fer és estudiar. Per tant, he decidit anar a l'escola. I ara, Pepet, que t'has begut l'enteniment tu, com creus que podem sortir de la misèria anant tu a l'escola? Mai no s'ha vist ningú a l'escola als 80 anys. O doncs el meu pare ho deia així i ho repetia moltes vegades, per alguna raó, devia dir. I, a més a més, com que alguna cosa em t'heu provat de fer, jo aprovaré d'anar a l'escola. Potser serà veritat que trobaré una solució. I el Pepet va agafar el seu vestó i, el primer dia d'escola, trinco, trinco, cap allà que se'n va anar. A mig camí va veure una cosa a terra. Es va jupir a acollir-la. Va notar que era una bossa força pesada. La va obrir i va veure que era tota plena de monedes d'or. Va pensar que algú se li havia caigut i va començar a preguntar a la gent què havia per allà si havien perdut res. Però tothom li va dir que no, que no havien perdut res. El Pepet, de debò, era un home honrat i adoptava del que havia de fer. Però esclar, ell anava a escola i no podia pas fer tard. I com que el consell del seu pare era la primera cosa que s'havia de fer, va continuar el seu camí per no perdre cap classe i va guardar la bossa a la cartera de l'esquena. Quan va sortir de l'escola aquell dia va veure uns senyores d'un cavall esplèndid que li brillava el pèl ben vestit i aquell senyor es mirava per tot arreu, sobretot a terra. O en Pepet va i li pregunta, escolti, senyor, que busca res. Sí, va fer l'home, me l'ha amorat. Busco una bossa de diners que he perdut. No l'heu pas vista. Oi, tant que sí, n'he trobada una aquí mateix quan anava a escola aquest matí. Aquell home, des de del cavall, se'l va mirar de de la baix i va pensar que li estava aprenent el pèl perquè va pensar, aquest avi a l'escola ha estat tocat del bolet. I, pensant-se que es burlava, li va xivar de mala manera. Ah, poca solta, aneu a burlar-vos d'un altre que ja no teniu edat, home. I molt enfadat va furiósament el seu cavall i va marxar el galop, cateclop, cateclop, cateclop, cateclop, cateclop, sense escoltar les explicacions del Pepet, que pobri s'ho arrenquejant i aixecant el vestó, el cridava i intentava seguir-lo. Senyor, que senyor, que l'he trobat, que l'he trobat. Quan el senyor Ases va haver perdut de vista, el Pepet es va aturar esbufagant, el cor li anava sent per hora. Ai, i després de recuperar l'alè, se'n va anar cap a casa seva amb la bossa de diners ben guardada a la cartera. Arriba a casa, entra el menjador, amb un sonriure d'orella-orella, la treu, fa pataplaf d'amunt la taula davant dels ulls de la Pepeta, que no entenia res, però que veient la cara del Pepet ja pensava que podia ser una cosa bona, i quan va veure el que hi havia dintre d'aquella bossa, va fer un crid, i es va sentir tan feliç que mai a la vida no havia fet solucionant un problema com aquell. O veus, Pepeta, deia el Pepet, o veus com ja tu deia jo que el meu pare tenia raó, quan aconsellava que el millor que es podia fer era anar a l'escola. Gràcies a què he fet cas, el meu pare em sortit de la misèria, i sempre més el Pepet i la Pepeta van viure en Santa Pau i tranquil·litat. I això és tan cert com que tot el que es m'adó no és verd. I compta comptat, compta acabat. Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat, si no ha passat és mentida, i si ha passat és veritat, i val més creure-ho que anar a veure-ho. I tot això que us he explicat ha passat o no ha passat és mentida, i si ha passat és veritat. I tot això que us he explicat ha passat o no ha passat és mentida, i si ha passat és veritat. Ràdio T'esper. Durante 8.1. Ràdio T'esper. Durante 8.1. I tot això que us he explicat ha passat o no ha passat és mentida. Ràdio T'esper. Durante 8.1. Ràdio T'esper. Durante 8.0. Ràdio T'esper. Durante 8.0. Ràdio T'esper. Durante 8.0. Ràdio T'esper. ним tu acaben versió. I still have a new gas. But if there's one thing you gotta conceal. You got the no cruiser driving your car. You get to six gear, put your foot on the floor. It's too strong and your cruise too far. I still have a new gas. But if there's one thing you gotta conceal. You got the no cruiser driving your car. You got the no cruiser driving your car. You got the no cruiser driving your car. Expanding my eye. But if you're no love like the jokers before. Then you're likely to be home on a range. No more the cowboy. You got the floor on his waist. He's been raising on a different place. He's been raising on a different place. No more the cowboy. You got the floor on his waist. You got the floor on his waist. No more the cowboy. You got the floor on his waist. No more the cowboy. No more the cowboy. No more the cowboy. No more the cowboy. No more the cowboy. I've got the lady from now on my mind I've got the lady from now on my mind I've got the lady from now on my mind L'heret és un regal molt... Radio T'esper, durant ta 8.1 per mes, Radio T'esper, durant ta 8.1. Grau, bàsicament, perquè és el pas que faltava. És a dir, un dels motius pels quals comen a continuar la banqueta del Barça amb els jocs publicly per al Barça.