Vet Aquí Que... del 21/10/2021

La ràdio de Sant Just 98.1 Tocar... Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconnectar. O no, el Club Alternatiu amb Paus Vert. I benes de les 9 tenim tota la música que has de conèixer. Les novetats que no escoltaràs a cap altre lloc, sense oblidar-nos dels èxits de sempre. Redescobràs la música. El Club Alternatiu amb Paus Vert. I benes de les 9 del vespre, escolta'ns en directe al ràdio des Vert. I sempre que vulguis, al ràdiodesvern.com. De dilluns i divendres de 4-5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, la Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns i divendres i de 4-5 de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. El cigronet. Conta popular català. Una vegada era un home i una dona que no tenien cap fill. Estaven molt tristos i sempre deien, si poguéssim tenir un fillet, encara que fos petit com un cigronet, un dia la dona havia posat un olla de cigrons al foc. Quan tot d'un plegat va sentir tot de crits. Ui, ui, ui, ui, ui, ui. Espantada va córrer, va destapar l'olla. Cada siro s'havia tornat un nen, o una nena. La dona va voletareure l'olla del foc. Com cremava tant, a l'agafarra les nances, li va caure terra a l'olla. Tots els cigrons es van aixafar. I la dona vinga a plorar, pobre de mi. Quina desgràcia. Que he fet, mare meva, quina horror plora que ploraràs. Amb això, que es va sentir una beueta. Mare, mare, mare, no ploris. Mare, mare, mare, no ploris. La mare, desespantada, m'ha mirat per tot arreu, d'on sortien aquells crits. No veia res, però fixant-se-hi bé, a sota de la cadira, va veure un dels més petits cigronets, que no sabia fer res, que contenta que va estar. La mare el va agafar i va dir, Ai, quin nen tan aixerit, ja sé com et diré, cigronet. Sí, mare, sí, m'agrada molt aquest nom. Mare, mare, vull no treballar. Què dius, va dir, la dona, treballar. Sí, mare, sí, vull treballar. No, no, no, tu el que pots fer és jugar. Ara et donaré una piloteta i te'n vas al pati jugar. Mare, no, vull treballar. Mare, vull treballar. Mare, vull treballar. Ai, mare, meu, aquest xiquet. Doncs mira, potser sí, encara em vindràs bé per guardar el cireré, perquè sota la finestra es veia un meravellós cireré, carregat de cireres ben vermelletes i madures allà a l'or. Té aquesta llesca de pa i a te pots enfilar. Mentre el cigronet era dalt del cireré, la terra va començar a tremolar. Era el pare de Tantarantana, un gegant més alt que una muntanya. Em veurà tantes cireres, va dir. Ronoi, quines cireres més reboniques, moltes menjaré totes. Hipep, va cridar tu si em toca escarp. Va cridar el cigronet. El pare de Tantarantana vinc a mirar. Com que no veia ningú, va tornar-hi. I quines cireres tan reboniques, moltes menjaré totes. Hipep, pa, bra, tu, si em toca escarp. El pare de Tantarantana mirant i remirant, a la fi va veure una llesca de pa que es va llogar. Coram, dançada, quines llesques de pa parlen. Tromfixant, si bé, va veure el cigronet a sota. Jo et tinc, va dir. Va agafar el llesca de pa i el cigronet, els va ficant un sac que dovia el coll i cap a casa falta gent. A l'arribar a casa seva, va deixar el sac a terra. Però el cigronet, com que era tan remenut, amb un foradet que havia el sac, es va escapar. I ràpid, ràpid, s'enfilarà a la taulada de la casa del gegant. El pare de Tantarantana, alficar la mà dintre del sac per buscar la llesca i el cigronet, va veure que n'hi havia res. Ràpid, què ha passat aquí? Que se m'ha escapat. Va alçar el cap i va sentir una vegada que deia Epip, mira el sac. Ai, el cigronet va dir el gegant quan el va veure. Que t'agafaré i t'aixafaré com un volet. Ja pots pujar. Allà em s'hi detregueixes, va dir el cigronet. Plena ràbia li va dir. Ara mateix pujaré. Però vull saber com tu has fet per pujar aquí de l'et. Molt fàcil. Va dir el cigronet. He fet una muntanya d'olles ben empilada fins que he arribat a la taulada. Doncs jo també ho faré. I el pare de Tantarantana se'n van a comprar. Totes les olles que va trobar. Em va fer una bona pila i s'hi van filar. A mig pujar, les olles van començar a tremular i el gegant va caure pota-pim, pota-pam i es va xafar al nas. Es va xacar en ràbia. Cigronet, bon cigronet. No me'n reis com tu has fet per pujar aquí de l'et. Mira, va dir el cigronet. He fet una muntanya de pots ben empilada, ben empilada fins que he arribat a la taulada. I el pare de Tantarantana se'n van a comprar tots els pots que va trobar. Va fer una bona pila i s'hi va començar a enfilar. Quan jo era gairebé dalt de tot, els pots se li van ballugar, van caure a terra i el pota-pam es va trencar a les. Una altra vegada ben enrraviat vaig reir. No me'n reis, cigronet, com tu has fet per pujar aquí de l'et. He fet una muntanya de cassoles ben empilada fins que he arribat a la taulada. El pare de Tantarantana va comprar totes les cassoles que va trobar. Em va fer una bona pila i s'hi va enfilar. Va començar a pujar amunt, amunt, amunt. Ja arribava, ja agafava el paüet del cigronet. Quan les cassoles se li van tombar i pota-pim, pa'ra-pam, plaf! Va caure a terra i allà es va quedar, com una coca, aixafat. I el cigronet, tot contenia serit, va baixar de la taulada, molt content i satisfet, corrents, corrents, va tornar amb la seva mare. I que t'acric, que t'acac, aquest conte s'ha acabat. Si no és mentida, serà veritat. Ay, apopeia, das ist eine Not. Wer schenkt mir eine Dreia zum Zuckerfurt rot. Verkauf ich mein Bettlein und leeg mich aufs Stroh. Sticht mich keine Feder und beiß mich ein, den beiß mich der Hoereflor. El pobre pop. Vetti aquí, una vegada, al fons del mar, i m'anava i era el rei de tot, al fons del mar, un drac. Un drac preciós. I tant, amb la princesa de Dragolina, i era molt feliços, molt feliços. La princesa de Dragolina era un drac, molt maca, molt aixarida, tenia unes galtetes rosades i vivia molt feliços. Però, mira, no va saber com ni per què, però de l'espenya un dia va començar a no tenir gana. No va esmorzar, l'endemà no va dinar, l'altre no va sopar, i així que, com que no menjava, es va començar a trobar malament. El marit estava molt preocupat, va cridar els metges de l'acord, la van visitar i un li va receptar unes vitamines, l'altre un reconstituint, i no sonava prenent tot, però la gana no tornava. Els cuiners de la cuina de Palau ja miraven de fer requisits, el menjar escali, però no menjava, i ell em va anar perdint els seus colors, aquells colors tan bonics que tenia l'esgalt, i va arribar a quedar tan dèbil que, mireu, es va quedar allà. El rei era molt preocupat, va veure que els seus metges no havien arreglat res, va dir, doncs buscarien metges de mare enllà, de terres llunyanes, això no pot ser, va cridar metges de molt lluny, van arribar, la van visitar, van fer les seves receptes, el seu diant nòstic, ell es prenia tot el que li deien, però no millorava. No millorava, no hi havia manera, no menjava res, es va anar a fablir, anar a fablir un dia a dia, i va empunt, que arribava a tema, però la seva va dir, va dir, això no pot ser, havíem, si la reina es mullirà, estava tan desesperat. Havia aprovat tots els metges, tots els medicaments, els consells que li havien dit, que ja no sabia què fer, la van haver-lo a la seva livitació, ja va dir, escolta, ja no sabem què fer, però tu no millores, tu no menja res. Escolta'm, sisplau, només et demano una cosa, fes-me per mi, fes-ho per mi, però menja alguna cosa, et demanen el que vulguis, el que et vingui de gust, els cuiners ho prepararan de seguida, però fes-ho per mi, menja, una miqueta, però menja alguna cosa. Va, digues, què vindria de gust? La reina s'ho va pensar, pensa que pensaràs, i sabeu què se li va acudir? Se li va acudir, que en aquell moment li vindria de gust, doncs, feixa de mico, feixa de mico, va dir el rei del mar. Bé, bé, sí, sí, sí, bé, bé, no, no? Si tu dius que sí, no et preocupis, jo sóc el rei del fons del mar, tinc un exercit ja, ja em preocuparé, miraré que tu tinguis feixa de mico, el rei de seguida va cridar, el mirall del seu exercit, li va dir, mira, és una situació, li havia d'humor, la reina està tan dèbil, ara li ve de gust menjar això i, evidentment, ho hem de buscar bé, li va dir, el mirall del seu exercit, que per ser-hi era un poc, no et preocupis, ara mateix crido tota la meva tropa i anirem a arrenllar fins que trobem a terra ferma, o mico, i et portarem al seu exercit, va, doncs, d'acord. I si sí, el mirall va cridar tots els seus soldats, escuteu, els que marran cerdines, lluços, tots ben posats, feien un exercit preciós, allò que feia una certa fredó i tot, eh? Bé, va agafar i va dir, tenim una mitjana especial, de buscar el veig de mico, tots van-ho veient i, si sí, el pop a davant van començar a nedar primer pels fons del mar, per anar nedant, nedant, nedant, fins que van el virar lluny, lluny, lluny, una illa, allà hi ha terra, anem a mirar, i mireu que és home, sí, sí, en aquella illa, i vam veure dues palmeres, el pop va guaitar, ah, i a veure que justament amb una d'aquelles palmeres hi viu un mico. Vosaltres ja sabeu que els micos són molt chafarders per veure'l, així és que el pop es va tensar a la platja i el mico, que estava davant la seva palmera, quan va veure que la seva platja que mai hi anava massa ningú, va fer un mot i va baixar baix, i el pop li va dir, bon dia, mico, bon dia, va dir el pop. Escolta, tu vius en Castilla, dius, sí, i aquí en escuti és a casa meva, aquí visc al, tota la vida has estat en aquella illa, dius, sí, ja et dius que és a casa meva, que aquí en escuti, aquí, ah, va dir el pop, i mai t'has mogut, d'aquí dius, no, ja t'ho dic, és aquí a casa meva, ah, doncs mira, d'allà on jo vinc, vinc d'un país al fons del mar, que tu segurament no has vist mai, és un país meravellós, hi ha estrelles de mar, hi ha nècores, no t'ho pots imaginar, hi ha curals, és una meravella, ah, sí, va dir el mico, llavors el pop li va dir, escolta'm pop, ai, mico, no voldries pas venir, et convido si vols a veure aquest món meravellós que jo visc, ah, va dir el mico, doncs sí, i com m'ho he de fer, dius mira, només cal que facis un vot, i saltis a la meva esquena, i jo et portaré, et convido venir, al meu món tan meravellós, ah, sí, sí, va dir el mico, va fer un vot, va saltar a l'esquena del pop, i el pop amb les seves potes va començar a entrar en l'aigua, i mira, n'he de caneda cap al seu real, però encara no feien una mica que n'ha d'haver, i el mico va dir, escolta'm, va començar a arromiar, dius escolta pop, tu dius si no ens coneixem o que no diu no, dius i com et ve ara tu, convidar-me a mi a casa teva, si mai de la vida ens havien vist, perquè m'has vingut a buscar, dius ai, és que tinc una menció molt especial, dius així, quina missió tens, la meva missió és buscar, per la nostra reina s'està morint, i només vol una cosa, i he de buscar fetge de mico, i com que tu ets un mico, ah, va dir el mico, i tant que sóc un mico, home, dius però això m'ho havies d'haver dit abans, dius així, per què, dius que tu no ho deu saber, però els micos mai viatgem amb el nostre fetge, i el fetge, quan marxo de casa sempre el deixo penjat a la palmera, el pop a dir ara com m'ho puc fer, dius home, tenim fàcil solució, mira, ara gira a cua, em tornes a casa, et quedes a la platja, i jo pujaré a la meva palmera, i et va xerrar el fetge, no et preocupis, ah, va dir el pop, ah, d'acord, va en gira a cua, el pop i tot l'exerci, ja va, nadant, nadant, va tornar a la illa, però sí que el mono, el mico, va fer un vot, de l'esquena del pop cap a terra, que us sembla que va fer, que va anar a buscar la palmera, sí que va anar a dar la palmera, però no va baixar pas, i el pop a baix i tot l'exerci a baix a la platja, esperi a guarda, esperi a guarda, i el mico que no baixava, i el pop al cap d'una estona ho va entendre ben clar, que el mico no baixaria mai per dudar el seu fetge, eh, que no, sabeu què va passar, llavors, que el pop i tot l'exerci van a veure girar a cua i tornar cap al seu reialme, quan van arribar al fons del mar, del rau, del rei, del mar, del drac, ja l'esperava al rei fora, i estava la guai, quan els va veure arribar, va sortir corrents, va, pop, corre, corre, que els cuiners ja tenen el foc a punt, que tot està a punt per fer aquest fetge, perquè la reina menjarà, llaviam si, si, salva, que no... i el pop diu, oi, majestat, sí que teníem, que no heu trobat un micocin majestat, oi, doncs entés, oi, i llavors li va explicar la història, oi, el rei, quan va veure, que el cap del seu exèrcit, l'Ònmir All, havia sigut tan ruc que es havia deixat en tabanar per un micocin, és que va pensar que no això no podia ser, per una banda la seva dona continuava parillant, però, més a més, com podia tenir una persona tan curta de gambals al cap del seu exèrcit? Va menjar, va cridar la seva guardia real, i van dir que el vestunegessin tant com poguéssim, i d'aquella feta, és que els tops són tos, eh, que ara són tos, eh, que no tenen cap espina, doncs ve d'aquella feta, de tant com el van arribar a vestunegar. I ara em preguntareu, i la pobra reina, què va passar, doncs, si no va menjar el fetge de micocin, que es va morir, oi, no, perquè se veu que li va passar la reina, quan va veure que els medicaments no li veien efecte, quan va veure que no hi havia manera que els seus caprissis poguéssim ser, eh, doncs, resolts, va decidir una cosa que a vegades hem de fer tots, va decidir que es posaria bona illa sola, va tornar a menjar poquet a poquet primer, i uns quants dies, mireu, els colors li van tornar a la cara, i va ser aquella d'adragonina tan màquina, tan preciosa, que el seu marit s'estimava tant, i van viure feliços, i com tots, van menjar niços, i com tot, compta acabat. Bé, aquí una vegada. Bé, aquí una vegada hi havia un pagès que tenia un camp de blot. Aquest pagès era molt repa. A bar no deixaven anar mai ni cinc cèntims, ni per ell ni pels altres. S'havia fet gran, i cada any havia de llogar algú perquè li seguís al cap. I qui no creu, haver de pagar per poder tenir el seu propi plat. Pagar el cagador, perdó, pagar el cagador, era com si li arranquessin un caixal. No fa gaire. Va arribar el poble amb xicot força, li va implantat. Li deien en qui margo. Es va oferir el pagès per cagar-li el blat i el molt garrepa de pagès. Després de mirar-se el bé, li va oferir, que us diré jo, li va oferir 4 quartos mal contats per tot un dia de jornal. Era un escany a pobres. En qui marro? Es va venir el preu sense regatejar ni sumicar. Abans de donar el tracte per fet, el pagès li va repetir tot el que havia de fer. Mira, cagau. El camp ha de quedar cagat en un jornal. Tot. Recorda-ho bé. De dalt a baix, d'un costat a l'altre. Recons i tot. Pensa que jo a la teva edat no hauria fet dos de camps amb el mateix temps. Ah, faci sol, plogui on em peguen. No em vinguis amb excuses. Aquell dia, vina a trenc d'alba a buscar la dalla. I així es veuré si vas ben despert. I en qui marro? Mirava, escoltava i no deia res. El dia estimulat, el dia estimulat, en qui marro és presentar la feina. El pagès li va entregar la dalla i un topi de sopes de pa per passar tot el dia. Podeu comptar que les sopes d'haurien ser poc volides, espeses, i fins i tot poder inedar algun grumoll. El cagador amb el topi i la dalla a l'espatlla, xino, xano, se'n va anar cap a la feina. Quan va arribar el lloc, en qui marro, va mirar el camp que s'havia de cagar. A prop hi havia una abra esplèndid. Si acostar amb el peu, vas campar un parell de pedres cantallugues, i se'n seguia còmodament. Reculsant l'esquena al tronc, va deixar el topi una mica enllà, a mi de debòs. El sol es començava a veure entre els cims de l'horitzó. Hora de esmorzar. I ell que llarga el braç, mentre diu, sopes de pàper endavant la resta no ve d'un pam. I va fer uns quants xarups de sopes, i torna a geure. I va d'allà, i mentre li acabava de venir la son, va i diu entre dents, qui menja sopes se les pensa totes. Sota l'ombra feia de molt bona està, i es va dormir. I el sol es va anar enfilant, enfilant, i quan va arribar el cap de munt del cel, va ser hora de dinar. I ell que llarga el braç, mentre diu sopes de pàper endavant, la resta no ve d'un pam. Uns quants xarups de sopa, i potser algun grumoll. I després va dir, qui menja sopes se les pensa totes. I esclar, amb aquella panxa tan plena de sopes, i aquella hora del dia, tu acaba migdiada. I vinga a descansar, i vinga a descansar, i va arribar l'hora de berenar, i sopes de pàper endavant, i la resta no ve d'un pam, i qui menja sopes se les pensa totes. I una estona més de repòs. I entre vacaina i vacaina, globs de sopes i xarups, va anar passant el dia. Jo cap sense cagar. Abans de l'aposta del sol, en Quimarro s'aixeca, s'estira, i com aquell qui no fa res, busca per aquí, busca per allà, fins que troba un enmunyor, descarbats pilotaires, els agafa, i amb pilotes i tot, els posa dins el sopí, assegura l'etapa, li ganti el mocador, com si fes un farcel, i xeno, xano, cap a casa del pagès, que l'esperava a la porta. Com ha anat la cagada? I el blat? El blat va dir en Quimarro, no pot estar millor del que està. Avui ha sigut un molt bon dia. Per cert, va a afegir, amb el vostre permís, el topi us el tornaré demà, perquè és que he trobat quatre velles, les faré entre l'arna, i si tot va bé, l'any vinent, tindré mel. Segador, segador, vas arrat, aquestes velles són meves. Va dir Algarrepa, ben meves! Les has trobat en un camp que és meu, i mentre treballaves per mi, les velles em pertanyen, i en Quimarro, que li diu que no, que ell les ha trobat, i el pagès, que diu que sí, i que sí i que no, i que si són meves i que no són teves, i que si són teves i que no són meves. I mireu, com més cridaven, més se'l tenien, i la gent que el sentia, sortien al carrer, per no perdre's l'espectacle. Doncs anem al jutjat, va dir en Quimarro, em veus segura, anem i va dir el pagès, i cap al jutjat falta gent, amb tota la correua de gent del poble al darrere, se'n van anar cap al jutjat. I a la sala, silenci absolut, que surt el jutge. I agopar-lo i no m'hi negue, va dir el jutge. Segador, si estrovant les velles en terra d'aquest home, i mentre treballaves pel seu compte, encara que siguis tu qui les has trobat, les velles són d'ell. I tu, pagès, a més del jornal, també li has de pagar la feina de caçar les velles. I va afegir a cadascú el que és seu. I ara, cap a casa falta gent. No us deia en Quimarro, sóc jo qui les has trobat i que ha tingut la feina de posar-les dins el topi. Si no fos per mi, les velles encara estarien al camp. Això és de mala justícia i no és de bona llei, no és just. I encara d'enfadat, al llarg del topi el pagès que l'agafàvem un somriure d'orella-orella. En Quimarro, continuava rondinant i entra dins, assenyalant el pagès que ja marxava a afegir. Tant de bo les avelles es converteixin en escarbats piroters. I el blat es torni com era, sense ni un verí de sagat. Acabat el discurs, el vell pagès se'n va anar per un cantó amb el topi, ben agafat. Arribat a casa, aquell garré pescanya pobres, amb actitud de guanyador, s'hagués fet de com li anaven de bé les coses, va fer perquè sortissin les avelles. Va destapar el topi i... les avelles no sortien. I no sortien. I no sortien. I va mirar. I va tornar a mirar. I... no podia creure el que veien amb els seus ulls. Quina espant! Aquella escara batada. I quina pudor! Les galtes s'hi van posar vermelles i després blaves. Els ulls oberts, sense saber ben bé el que veien. La maledicció del sagadors s'havia complert. Escarbats piroters. Estava a punt del cobriment. Se sentia el cor a les orelles. Es va seure. De mica en mica semblava que recuperava la respiració. Però cap d'una estona va notar un rau rau, un rum rum, un nos escanyat al peidor, un pes al ventre. Les orelles li cremaven. La boca se li va tornar a secar. Ni tan sols gusava pensar el que ja tenia al cap. El blat! I ja havia pagat la feina. Era fosc. Va sortir corrents, amb pentes i rodolons. Va córrecar pel camp. I en arribava a trobar el seu camp amb un blat ros, torrat, dret, com si cap fulla de fals l'agostava. I en Quimarro ja feia estona que anava de tornada. I, compta comptat, ja s'ha acabat. Que tot això no és mentida, és ben veritat. Vete aquí una vegada. Vete aquí un gat. Vete aquí un gos. Vete aquí un comptafors. Vete aquí un gos. Vete aquí un gat. Vete aquí un gat. eh? Agafem on vol laation. Agafem on et Two is. Agafem on et! Regragit. Seguim. Estem dissesat. Durant la buit por un, en va de mal, ràdio trasfer. Durant la buit por un.