Vet Aquí Que... del 11/11/2021

... Tien el... Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconectar. O no, el Club Alternatiu amb Pals Ver. I venus a les 9 tenim tota la música que has de conèixer. Les novetats que no escoltaràs a cap altre lloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre. Redescobrés la música. El Club Alternatiu amb Pals Ver. I vendres a les 9 del vespre, escolta'ns en directe, a Radio Desvern. I sempre que vulguis, a Radio Desvern, un cop. Smooth. Yes. De 11 divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, les motges, el funk, els sols, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres i de 4 a 5 de la tarda. Com vols, Maral·la? Smooth. Yes. Club. I esperem. 012, la Generalitat, al teu costat. Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu avest, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda efectivo sexual o assessorar sobre qüestions específics per a dones d'infants. Separacions, règim de visita, expansió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra al llencat puncat, barra, atenció a les dones. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. 012, la Generalitat, al teu costat. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Sozelebe, sozelebe, was raschen im Stroh Die Gänze gibt barfuß und haben kein Schuh Der Schuster hat's Leder kein Leisten dazu Drum kann er den Gänzelein auch machen De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat Faula, el color i la formiga En aquell temps que els ocells tenien dents hi havia un color molt blanc amb unes plomes precioses de color blanc Tot ell es passejava per un riarol Vet aquí que aquell riarol tenia un aigua clara, unes pedres que es veien Era un aigua claríssima El color li va agafar set I es va posar amb una branqueta d'una erbeta I es va posar a veure aigua Ell va sortir, va xacar el cap i es va engollir l'aigua Per a l'altra costat del riarol hi passava una formiga petita petita I va pensar quina aigua més clara, jo també tinc una mica de set I em podria fer, es va apropar amb una erbeta que hi havia allà I se'n va anar a veure aigua Però va tindre la mala sort que va caure dins el riarol El riarol baixava molta força, molta força La pobra formiga amb les seves potes nadava Però el riarol tenia molta més força Amb això el Colom ho va veure I va pensar què puc fer jo per aquesta formiga Sí, agafa una branqueta, li tiro la branca A veure si es pot posar d'amunt la branca i arribi a terra I tal dit, tal fet, així ho va fer La pobra formigueta va passar per la branca I quan va ser a terra es va aixugar les potetes I va dir el Colom, moltes gràcies Colom, gràcies a tu, jo me n'he sortit Vet aquí que llavors es van despedir, el Colom va anar cap al colomar La formiga cap al formigue Però quan eren a mig camí, per allà prop, va passar un caçador Un caçador que anava amb una escopeta La formiga se'l va mirar i el va seguir una estona I va pensar què deu voler fer aquest caçador amb aquesta escopeta I per allà hi havia el Colom I llavors ell va dir, segur que deu voler matar el Colom per agafar-lo Va pensar a la formiga què puc fer jo, què puc fer jo I ell, que sí, que se li va acudir, agafo, li feia una picada El peu, el caçador, li farà mal, mirarà què li ha passat Mentre tant, el Colom podrà marxar I tal dit, tal fet Vet aquí que el moment que la formiga va picar el dic gros del caçador El susto de la picada va deixar caure l'escopeta I va mirar a veure què li havia passat Ell no va veure res, ella, perquè la formiga es va amagar sota terra Entremig de les erbes, i el Colom es va escapar a córrer Vet aquí que gràcies a la formiga que va picar el dic gros del caçador El Colom es va poder salvar i va poder tornar al seu colomà I la formiga va continuar cap al seu formiga I compta comptat, ja s'ha acabat Si és veritat un sac de blat, i si és mentida un sac de farina Vet aquí que aquesta és una història que va passar en un país molt llunyà, a l'Índia És una història que va de xerts i de mangostes No sé si sabeu què és una mangosta Mangosta és un animal no gaire gran, petitó, que té la careta, s'assembla un gant Un repte com una mostella i una cua xerida, xerida i tiesa Aquestes mostelles, aquestes mangostes, normalment els hi haurà de molt, molt menjar serps Vet aquí que en aquest país, en un cau de mangostes, n'hi vivia una Que vivia molt feliç allà, però de rep, va ploure molt Va fer un aigua d'aquells aigüats tan terribles que fan aquests països I es va omplir el seu cau d'aigua, i va ser en tanta l'aigua que va entrar al seu cau Que amb la força de l'aigua se'n van dur totes les gries I la nostra mangosta va anar allà, ella primer va començar a benedar Intentava anar contra corrent, però va arribar un moment que l'aigua de tant de la que hi havia Que, mireu, va quedar com està bornida i es va pensar que fins i tot es moria Però fortosament es va despertar el cap d'un eston en un jardí I en aquell jardí es va trobar i va sentir les veus d'un nen Que criava, mireu, he trobat una mangosta, he trobat una mangosta I ho va ensenyar als seus pares, el pare va estar molt content Va dir-ho, i una mangosta està molt bé, perquè a les mangostes Els hi ha de moltes serps, i aquest país que hi ha tanta serps, tenir una mangosta a la vora És com tenir un bon vigilant La mare va dir, ahim, això no sé si m'agrada tant, però el nen es va quedar amb la mangosta I el nen es deia, Toni, i se l'emportava tot arreu, i sí, sí, la mangosta amb el Toni cap a casa I, clar, la mangosta no havia vist mai cap casa de dones ni de dones Per tant, mireu, entrava i sortia a fer cada malesa, van brutar Les potes va bucar un tinté, i va atacar tot els papers de l'escriptori Amb els bigotes els va posar pàboca a olor amb cendré, i quasi sol sucarrima Em va fer moltes, l'hora de dinar, seia al costat del nen I a l'hora de dormir, volguen anar a dormir amb ell La mare no li agradava, però pare insistia, sí, sí, és important El que no us he dit és que aquesta mangosta, com totes, sabeu què fan Quan estan a punt de caçar, fan un sorollet, un sorollet especial I aquest sorollet és el que dona el nom, aquest copte Quan veuen, es troben davant d'un animal que el volen caçar Fan un xiolet estrany com ara, triqui-tiqui-ta, i de qui ve el nom Bé, doncs, la mangosta va anar a dormir amb el Toni I l'endemà de matí va voler explorar una mica la casa al jardí Va sortir al jardí, va veure que era un jardí molt gran, que havia molts arbres Va dir, ai, que bé, aquí podria jo trobar coses que m'agradin que jo pugui caçar I mentre ho mirava tot i tot ho trobava tan bonic, va sentir uns amics d'un mussol Ai, què passa aquí? Oh, dius que ara m'acaba la serp, que viu aquí en aquest jardí Que es diu, nac, m'acaba de robar un ou del meu niu I no hi ha manera, aquesta serp sempre ens roba les cries Ah, sí, quan ho vas sentir, el d'aquí t'equivitaria i va pensar Ai, si la serp se m'agrada en tant Va pensar, que bé, que hi hagi un serp aquí, me les menjaré I mentre elles parlaven, van anar apareixent els animals d'aquell jardí Va sortir un ratolí, una granota i tots feien el mateix que això És que tenim aquí una parella de serps, el nac i la negaina Que, escolta, se'ns mengen les cries, no hi ha manera que puguem refer I tenir fills, perquè és que abans de que creixin ja se'ns han menjat els ous On se'ns han robat del meu Sí, va dir, sí, diuen el pitjor de tots, el pitjor de tots diuen què és Doncs que aquí, aquestes dues serps han fet un niu I ja estan a punt de sortir I si ara tenim dues serps, d'aquí quatre dies en tindrem 5 o 6 més Perquè cada vegada que creuen, doncs són 6 o 7 més serps Que volen també menjar de les nostres cries Ah, ah, ah, els dic i qui sabe, va dir, ah, això no pot ser Agon té aquest niu, el van acompanyar I sí, sí, a mig del jardí, amb un racó, van veure allà tot d'ols, de recers I el riqui va agafar una pedra i, mireu, va començar a barrer els ous I entre els ratolins, els ocells i les granotes van matar totes aquelles serpetes Que eren petitones, que eren encara no havien nascut Bé, amb això, que el nac, la serp més grossa, va sortir del cauda i això no pot ser I ha passat aquí, i el riqui es va posar tot iesu i tot acharit i van començar a lluitar En aquell moment van desaparèixer tots, les granotes, els ocells, els ratolins Es van avagar corrents, corrents, els seus caos, perquè només de veure aquella serpia atremulaven Però el riqui, el riqui-tiqui-tabi va ser molt valent Va dir, no, per ser això, es va plantar cari, es va fer refor, amb les seves dents, el coll de la serp La serp era molt forta, vinga a patar fort, vinga a patar fort, amb la seva cua terra I però el riqui no deixava el coll, i tanta estona va lluitar, va lluitar? Que de repente, els ratolins, els ocells, les van tornar a sortir del cauda i van anar a veure aquella lluitar I llavors van començar a animar el riqui, va, que tu pots, va, aguanta i el riqui-tiqui-tabi aguantava fort Ha ferat el coll de la serp tan fort, tan fort, que mireu, va matar la serp I tots van estar contents, oi, que bé, que bé, quin bon company que tenim, ja estem salvats I ara queda l'anaraina, quina l'altra, la parella del nap, ahir, què passarà, què passarà? Amb això que es va fer fort, i si veu què va passar, que l'anaraina, quan va saber, que havia matat la seva parella del nap I que havien matat tots els seus ous, va dir, ara sí, jo em faré una, em faré una que se'n recordaran de mi I això va sentir un ratolí, i va dir, oi, oi, ratolí, és anar a pisar el riqui-tiqui-tabi que dorm al dintre del nen Haig d'anar a avisar-lo, com ho faig, però a la porta de la casa hi havia un gat I el ratolí no el puc entrar, perquè tenia molta por d'aquell gat Però el ratolí vinga a pensar, vinga a pensar, sabeu què va fer? Va pujar de la fumera I per la fumera va baixar dins a la casa, i se'n va anar corrents a l'habitació, on dormia el tònim, a Mancosta I va avisar el riqui-tiqui-tabi, corra, corra, que bé, la negaina, que bé, que aquí farà una malaesa tremenda Que, tenint poc, no li passarà el tònim Amb això, el riqui-tiqui-tabi va sortir del llit, es va agarradir en una porta, i es va pirar, esperar que vingués la negaina Així que va entrar la negaina, ja va començar a entortullar-se el peu del nen Però el riqui-tiqui-tabi es va fer refor, va fer un bot, i es va fer refor, el coll de la negaina També va llutar molt, la negaina era molt forta, també li va mossegar La pobra Mancosta estava ferida, plena de sang, però llotava, llotava, llotava, fins va acabar guanyar, i la va matar El demà de matí, sabeu què va passar? Que quan els pares van anar despertar el tònim, sabeu què van trobar? El tònim dormia al llit, tranquil, i els seus peus hi havia una ser morta, i riqui-tiqui-tabi tot ple de sang Però què van fer? Van cuidar, el van curar, i per sempre més el riqui va anar a viure amb aquesta família I aquest és el conte del riqui-tiqui-tabi, i conte contat, conte acabat Bé, tiqui, una vegada Hi havia una vegada un pare que tenia quatre fills, que es deien Pere, Joan, Bernat i Andreu Quan van ser prou grans els va dir, ai fills meus, ja veieu que jo soc vell i no tinc res per donar-vos Us aconsello que us ananeu pel món, treballeu de valent, i sobretot que prengueu un ofici Després torneu a casa L'Àndama mateix els quatre germans van marxar a buscar aventura, i caminant, van arribar a un punt on hi havia quatre camins, i el germà gran va dir Penso que cada un de nosaltres hauria de tirar per un camí diferent Podem quedar d'aigua un any aquí mateix, i així veurem si hem aconseguit trobar fortuna A tots quatre es va semblar molt bé, i cada un va marxar per un camí diferent On Pere, aquí al gran, va trobar un home que li va preguntar on anava, i quan va saber que buscava prendre un ofici li va dir, doncs vine amb mi, i fes-te estrólec No hi ha un ofici millor al món, res no quedarà amagat mai als teus durs On no hi va pensar que sí, que era un ofici prou bonic i va acceptar I al costat d'aquell home va arribar a ser un estrellet tan expert, que el seu mestre, quan va acabar l'aprenentatge, el va obsequir amb una ullera llarga vista i li va dir Amb aquesta ullera podràs veure tot el que passi a tal de la terra, a sota el cel i a sota terra El xicot va fer la prova, va pensar, vaig veure els meus germans que fan, va encarar l'ullera, va estar una llarga estona, i mira cap aquí i cap allà I després va dir tot satisfer, té vist que tots estan bé El segon germà, el Joan, seguint el seu camí, va trobar un home que també es va oferir ensenyar el seu ofici, li va dir que era caçador Diu així, mai no et faltarà res per viure, el noi també li va semblar bé I l'home li va donar una tan bona instrucció de casa, que el joven es va convertir en un caçador expertíssim A l'hora de marxar també li va regalar una escopeta i li va dir, és una escopeta excepcional, mai no et fallaràs, cosa que apuntis, cosa que encertes El noi jo va voler provar, va veure un gos lluny, que arrossegava un gos i va voler fer punteria a l'os Va disparar, i l'os va desaparèixer de la boca del gos, i el gos no se li va penyugar ni una sola vent El tercer noi, seguint el seu camí, va trobar un sastre, que també es va oferir ensenyar-li la feina Ell va dir, no, sastre, no, passar-se del matí al vespre assegut, fent córrer l'agulla i la planxa, que no, que no, que no m'agrada I ara va respondre l'home, en raones perquè sí, no t'ensenyaré només a coger roba, cogeràs moltes coses més i no t'avorriràs gens, ja ho voràs I el Bernat et va deixar convence, i se'n va anar amb ell a prendre l'ofici de sastre a fons I ahir va ser veritat, i a l'hora d'haver conmiat l'home li va donar una agulla tot dient-li, que aquesta agulla podria es cosir tot el que s'ha presentat I tant és que sigui tó com manteca, com dur com la ser, tot quedarà d'una peça I el noi ho va voler aprovar, va agafar les restes d'un mirall trencat, les va coger, i el mirall va quedar tan bé que feia més goig que no passés a estat nou El quart germà, Andreu, va trobar un home que també li va dir vina que t'ensenyaria el meu ofici I quin és el vostre ofici? Va preguntar-hi, sóc lladre Ah, no, això no és un ofici, un ràdio, a més tu us acaben a la presó Eh, no es passa a tenir por, jo t'ensenyaré posant allò que cap al troma no veu i en el lloc on ningú no en trobaria ni rastre Ara tu després utilitzes aquesta veritat com vulguis, però t'asseguro que pots fer molt de bé, fins i tot pots trobar lladres No, no el millor va pensar que tampoc estava tan malament I al costat d'aquell home es va convertir en un lladre tan expert i tan menyós que davant d'ell no hi havia res segur Abans de marxar li va regalar els guants, el noi se'ls va posar, va veure un viatjant pel que mirall li va aprovar els guants i li va prendre les sabates I ho va fer també que l'home va seguir caminant sense donar-se que anava d'escals Tot just passat l'any en el mateix lloc en què hi havia els quatre camins els germans es van trobar Es van abraçar, van anar corrents a veure el pare, que els barrem amb els braços oberts I de seguida els va preguntar quin ofici tenien i que d'on va dir el seu I el pare no va dir res a cap, va estar content I va dir, mira anem a fer una prova, a veure si és veritat que sou tan bons Tu que tens l'ullera, digue'm de què és el niu que hi ha sobre el ciraré i què hi ha dins Ell va agafar l'ullera, va mirar cap a l'abri, va dir, si és un niu de cadarneres hi ha quatre ous i la mare els coba Llavors el pare va dir a l'Andreu, tu que tot ho pots agafar porta els ous cap aquí Però l'ocell no se n'ha de donar I l'Andreu amb els guants posats, se'n va anar a l'abra, va pujar dalt, va treure els ous i la mare va seguir covant Aleshores el pare posa els ous sobre una pedra formant un quadrat I li va dir al Joan, tu has traspassat tots els ous amb un sol tret El Joan va apuntar, va sonar el tret i els quatre ous van quedar oberts pel mig Ara t'ho ha bernat, ho saps quasi tot, cosiràs els ous i els pollets, de manera que no se'ls conegui res I el bennat va agafar l'agulla, va cosir els ous, tal com el pare havia demanat Després l'Andreu va tornar als ous a dalt del niu, i al cap d'un parell de dies els ous allets ja van sortir Ben vius i espavilats, i llavors el vell va dir en els seus fills, us he de felicitar Heu fet bons estudis, jo no ho sabria dir quin dels quatre val més Però estic content perquè veig que tots teniu prou mitjans per guanyar-vos la vida Passat no gaire temps va arribar una gran convoció al país La filla del rei havia estat raptada per un drac, i el rei amb rangúnia no aclocava els ous I va fer saber que aquí li tornés la princesa a la rebria per esposa i seria rei Llavors el pare els va reunir i els va dir que era el moment d'utilitzar les seves arts Que ells quatre podien anar a veure si la salvaven I els germans van pensar que sí, que si veien en cor i es van posar en marxa El Pere va mirar per l'uller i va exclamar Ja sé on és, darrere d'aquestes set muntanyes, i el guarda un drac farotxa gros com una catedral Ens caldrà una barca i treure el mar Va trobar el rei que els va donar la millor barca que tenia Si van invertir-se cap a la muntanya que feia set, i ara parlo d'Andreu s'esquilla pel costat del drac Que dormia amb el cap a la falda de la princesa I va robar-li la princesa sense que el drac ho no té I corrents cames ajudeu-me amb la princesa, els braços, va tornar cap al vaixell Però va ser llavors que quan ja estava en mar enllà el drac es va despertar I veient que se li havia escapat la presonera, es va enforir, va sortir volant, va veure el vaixell I llavors s'hi va dirigir amb tota la furia, amb la clara intenció d'angolir-los I el Joan va ser quan li va engegar un tret, que li va entrar directe al cor Però el drac ja era tan a prop, tenia tanta empenta que va caure de munt del vaixell I va sortir pel mig, i tots van caure a l'aigua I tots d'agafats quan podien a les fustes que flotaven Llavors el Bernat es va treure la seva bulla I amb un tret, i no res, va tenir tots els pedassos cosits i la nau sencera en altra vegada Llavors van tornar cap a casa Quan el rei va veure la seva filla estava boig de content I llavors va quedar els quatre germans i els va dir I vaig prometre la meva filla aquell que la salvés de les urbes del drac I en dos quatre ha de casar-s'hi I l'Andreu, sense deixar de res a ningú, va dir M'hi ha de casar jo, perquè jo l'he presa del drac El Pere, sí, però... I jo vaig baronera, si no no hauríem pogut fer res, m'hi ha de casar jo I el Joan va dir, no, que així ha de casar, sóc jo Perquè darrere no hauria servit robar-la del drac, si jo no hagués mort el drac I el Bernat va fer així, vale, vale, teniu raó, però... A veure, ens haguessin pogut morir tots allà, afegats al fons del mar Els de mi que vaig cosir el vaixell ja van poder tornar M'hi haig de casar jo i ningú més I el rei veient que cap d'ells no li faltava raó Va dir, doncs, mira-ho Jo crec que tots marxeu ser el meu gentre, però com que tots quatre no us hi podeu casar Decidi vosaltres mateixos qui ha de ser el meu oreu Quan us hi hagueu posat d'acord, ja m'ho direu I mentre veniu a viure aquí amb vostra pare I jo, com a prèmius, donaré riqueses perquè pugueu viure feliços tota la vostra vida I diuen que mentre ells seguien discutint quin tenia més mèrit La princesa es va enamorar d'un príncep que sabia ballar molt bé I s'hi va casar I vete aquí un gat, vete aquí un gos, vete aquí un conte que s'ha fos I vete aquí un gos, vete aquí un gat, vete aquí el conte que va I vete aquí una vegada I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat, darrere la porta hi ha confits Perquè us aneu a llapar els dits I vete aquí un gos,Please Ai, apropa. Ei, que és una noia! Who gives me a triangle of a�� oada of bread? I'm buying my match and接下來 elka me a un oposito..." I don't have a feather & don't smoke on my feet, M'agradaria que tinguéssim l'esquadra de l'esquadra de l'esquadra de l'esquadra de l'esquadra de l'esquadra de l'esquadra. The memory live again. Every street lamp seems to beat of fatalistic warning. Someone mutters and the street lamp sputters. And soon it will be more daylight. I must wait for the sunrise. I must think of a new life. And I mustn't give in. When the dawn comes tonight will be a memory too. And the new day will begin. Burned out ends of smoky days. The stale cold smell of morning. A street lamp dies, another night is over. Another day is dawning. Touch me, it's so easy to leave me. All along with the memory of my days in the sun. If you touch me you'll understand what happiness is. And the new day has begun. I'm going to the city. I'm going to the city. I'm going to the city.