Vet Aquí Que...
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup MARC (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
Vet Aquí Que... del 9/12/2021
Programa de contes infantils per petits, mitjans i grans, a càrrec del grup Marc (Mestres Àvies, Recuperadores de Contes).
La ràdio de Sant Just 98.1 Deixa bé, junta. Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconnectar. O no, el Club Alternatiu amb Paus Ver. I benes a les 9 tenim tota la música que has de conèixer. Les novetats que no escoltaràs a cap altre lloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre. Redescobrés la música. El Club Alternatiu amb Paus Ver. I benes a les 9 del vespre. Escolta'ns en directe a Ràdio d'Esvern. I sempre que vulguis, a radiodesvern.com. L'ajusta, el magasin matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa't el dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern. Ara escolta'ns Ràdio d'Esvern. Sintonitza'ns Ràdio d'Esvern. Una ràdio de s'enjust. Durant el dictum. Ràdio d'Esvern. Durant el dictum. Ràdio d'Esvern. Durant el dictum. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Espereu-vos. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Trou. Die Gänseige davon haben kein Schum, der Schuster hat's Leder kein leisem dazum. Trórke nen Gän stimulus machen. Ai, em porto. De comptes i de rundalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà en mentida, l'altra meitat veritat. Amics pollets. Betassí, per tots els que m'escolteu, que fa molt i molt de temps, dues dones van posar dues gallines llocs a cubar un ou cada una. El cap del temps només va néixer un pollet, i totes dues, i totes dues deien que era el seu. Es van barallar de valent, crits, esgrapades i fins i tot alguna estirada de cabells, però, esclar, d'aquella manera no podien continuar, i acordaren que anirien a veure el rei perquè dictés sentència. El rei les va escoltar i en gran majestat va dir, toca mig pollet per cada una. El pollet s'ha de partir i es va fer tal com havia dit el rei. Una de les dones, quan va tenir el seu mig pollet, el va roastir i el va menjar. L'altra se'l va endur a casa i li va dir, mira, et diré mig pollet, i si vols menjar, vés a pasturar. Al cap d'uns dies de pasturar, en mig pollet es va trobar una moneda d'or. No se la va menjar, per por que li fes mal de panxa. La va dur a la mestressa i va estar d'allò més contenta. Vés a saber si em podries trobar més. Tu, picotejant, entens prou, però a mi m'aniria molt bé tenir unes quantes monedes d'or, perquè haig de comprar de tot. Com mig pollet va respondre? Si vols monedes, aniré a veure el rei que és qui té més de tot. A que el rei falta gent. I es va posar a caminar. Camina, que caminaràs, camina, que caminaràs cantava. Vaig a que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Sóc a mig pollet content, a que el rei falta gent. I qui en tingui, que en donqui, i qui en donqui, que en tingui. Veus aquí? Que al cap de poca estona de caminar, es va trobar un ramat d'escarvats piloters que li van preguntar. On vas, pollet, tan content? I el mig pollet va contestar. A que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Podem venir amb tu a veure el rei? Sí, va contestar el mig pollet. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Amagueu-vos sota la meva ala. A que el rei falta gent. Ja tenim en mig pollet amb els escarvats sota l'ala caminant cap al Palau del Rei. Caminant, caminant, es van trobar un aixam d'avelles. Les avelles veient el mig pollet tan content li van preguntar. On vas, mig pollet? A que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Podem venir amb tu a veure el rei? Sí, va contestar el mig pollet. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Amagueu-vos sota la meva ala. A que el rei falta gent. I ja tenim en mig pollet amb els escarvats i l'aixam d'avelles sota l'ala caminant cap a Palau del Rei. Quin mig pollet tan aixarit, deien els que passaven pel costat. Quina trassa i quina gràcia. Caminant, caminant, es van trobar una muntanya. I veient el mig pollet tan content li preguntar. On vas, mig pollet? A que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Puc venir amb tu? Sí, va contestar el mig pollet. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Amagat sota la meva ala. I en mig pollet i tota la colla amagat sota l'ala van arribar les portes del Palau del Rei. Els criats de la porta li van barrar el pas. Qui ets tu? Què vens a fer aquí? Sóc en mig pollet content. Vinga que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Qui en tingui, que en doni, qui en doni, que en tingui. Els criats no li van contestar. I d'un cop de peu el van enviar el femer. El mig pollet, abans de morir de poder, va cridar. Escarvats, ajudeu-me! Els escarvats van sortir de sota l'ala i es van posar a fer pilotes sense parar amb tot el que van trobar en aquell femer poder. Els criats van anar al femer pensant que trobarien en mig pollet mort entre els fems. Però van trobar en mig pollet més content que unes castanyoles. I repetia, vaig a que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Els criats van córrer a explicar el rei el que passava. El rei, aerat, van anar, que portessin el mig pollet al mig de la plaça. I després hi va fer anar els soldats. I abans que el capità donés ordre de disparar, el mig pollet va fer sortir la xamp d'avelles que tenia amagada sota l'ala. Les avelles van volar directes als soldats. I van repartir picades i més picades per orelles, nassos, gautes i per tot arreu on hi havia un tros de pell. Aquells soldats, tan valents com eren, van tirar els flujells i calmes ajudeu-me. Les avelles no em van tenir prou amb els soldats. També van atacar els criats que, com podien, corrien cap a casa del rei i allà tancaven portes i finestres. I el rei, quan sent aquell soroll dins a casa seva, va anar a que sortin les tropes i matin en mig pollet del dimoni. Les tropes van sortir el moment i desfilant van anar cap a la plaça a buscar mig pollet. En mig pollet es veu amb gran perill i diu, muntanya surt! La muntanya surt de sota l'ala i plaf! Estira sobre les tropes que volien matar el mig pollet. I també sobre el Palau del Rí, que va quedar del tot destruït. Del Palau del Rí només va quedar sencer un tros, just on hi havia les monedes d'or. En mig pollet va agafar totes les que va voler i em va deixar una pila per tots aquells que no s'ho creguessin i ho volessin anar a veure. I qui en tingui, que en donui, i qui en donui, que en tingui. I, com t'ha comptat, ja s'ha acabat. Ay, apopeia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerfurt brot. Verkauf ich mein Metlein und leg mich aufs Stroh. Stüsch mich keine Feder und beiß mich kein Mit beiß mich der Hungerflor. Per què el que vols crev'l té les cireretes vermelles? La gent de catalana recollida per Joan Amades. Josep i Maria, fugint dels rei arodes que volia matar el nen, passaven per un caminoll quan els soldats els van descobrir. Esfreïts van mirar on amagar-se i no veien, sinó, unes grans mates de grebul que creixien per al camí. Quan els soldats arribaren, els descobriran allí al darrere i els llançaren damunt les mates per agafar-los. Els grebuls es feren molt i molt i molt espècies, tant que no els deixaven passar. I quan els més decidits volien atravesar-los, les punxes de les fulles els esgarraparen la cara, les mans, els braços, les cames, de tal manera que totes les fulletes quedaran tacades de sang, i ells ben esgarranjats. Els soldats recollaren a Doloritz, fins que es decidiran atallar el grebulat. Però, en acabar, ja no veien al lloc ni la penjada més leu dels tres fugitius. D'aquell dia en sap, cada any, per Nadal, el grebul té cireretes vermelles com gotes de sang. ... Ara us explicaré com va ser que un noi pèl roja va capturar el foc, tal com ho comptava una tradició índia. Diu que això va passar fa molt, molt de temps, a les hores que la gent entenia el parlar de les bèsties i que el collot, una mena de gos llop, era el conseller de l'home. En una de les tribus hi havia un noi que tenia el peu molt lleuger i una vista finíssima, sempre corria pels boscos en companyia del collot. Miraven, tefanejaven, tefanejaven com els homes, emblemar, pescaven els peixos en els tolls d'aigua entre les roques i, com les dones, per menjar desenterraven arrels amb una pedra punxeguda. Això li estiu, però quan venia a l'hivern veiem com tots corrien mig d'espullats de munt de neu fins que arribaven a les cavernes i se reunien en un recor, tremolant tots de fred. El noi veia tot això i s'entristia, s'entristia de la misèria del seu pobre poble. Un dia li va dir el collot. El collot li diu, va, no t'amoïnis, fes com jo, li va contestar. El noi li va dir, ho ves, tu tens un bon abric amb la teva pell, en canvi els homes no tenim res, deixa-ho córrer, anem a caçar, va fer el collot. No, no vull caçar, no vull caçar, més fins que no hauria trobat la manera de guardar-l del fred al meu poble. El noi li va dir, noi, dona'm un bon consell, tu que has voltat pel món i em saps molt. Ja el rumiaria, li va dir el collot, ja rumiaria alguna cosa i va arrancar a córrer. Va marxar, però el collot era rumiant, rumiant, rumiant. I el cap de molta estona va tornar i va dir. Només hi ha un remei, però és massa difícil de aconseguir. El noi li diu, mai, mai és massa difícil, sempre hi ha una possibilitat. Aleshores el collot va dir-li, va dir-li que caldria anar fins a la muntanya ardent a portar el foc. El foc, què és el foc? Va preguntar el nostre indi. El foc va respondre el collot i és vermell com una flor vermella, però no és cap flor. Corre entre l'herba i se la menja com un animal, però no és cap animal, és perillós i dolent com una mala cosa. Però es torna un bon servant si el fiques en una gàbia de pedra i li dones llenya per menjar. Aleshores guarda del fred. La niré a cercar, va dir el noi. De primer va demanar a la tribu que li donessin 100 bons corredors. Després, tots junts amb el collot, van marxar cap a la muntanya ardent. El cap d'un dia, van deixar el camí al corredor més feble i li van dir que els esperés. El segon dia, van deixar el més feble dels que quedaven i així ho van anar fent dia tras dia, fins que el que feia sent, van deixar el darrer. El noi i el collot van començar l'última jornada del viatge. Vam passar muntanyes, planes i buscúries i a la fi van arribar el gran riu que corria pel peu de la muntanya ardent. La muntanya era una gran xemeneia coberta d'un fum espès i negre. A la nit, els esperits del foc i dançaven al voltant i l'aigua del riu semblava tota roja. Aleshores, el collot va dir, ature't així, fins que et portaré un tio encès de la muntanya ardent. Estigues preparat perquè, a quan jo arribaré, em faltarà la l'e i els esperits del foc m'empeiteran. El collot es va enmunyir de magatot i es costa mun de la muntanya ardent. I, quan els esperits del foc el van veure tan negre, vinc a fer-ne riota pensant que era un pobre infel·lís. Però, cap al tard, quan van començar les seves dances al voltant de la muntanya, el collot va repisar un tio encès i va arrancar a córrer. Canmes, ajudeu-me! Els esperits ho van veure de seguida i van empaitar-lo. Van empaitar-lo com un enxamp de belles. Però el collot corria tan de pressa que les espornes del tio li rostien al pèl dels costats. El noi va veure de ballar com un llamp, seguint dels esperits dels focs que ho dolaven. I, quan l'animal es va aturar, es va aturar perquè ja havia perdut l'alè. El noi va arrabassar-li el tio i va escapar-se com una flecha. Els esperits del foc prou dolaven, empaitant-lo, però ell corria cada vegada més ravent. Fins que va trobar l'últim home que havia quedat a Santinella i que ja l'esperava a punt de córrer. El noi li va allargar el tio i l'altre es va escapar com el vent. Així el tio encès va anar passant de mà a mà, del Santinella, sempre empaitats per l'esperit del foc, i li anaven rodera. Fins que van arribar a les muntalles navades que els esperits del foc allà ja no podien travessar. El tio, en canvi, va anar seguint de mà a mà dels corredors vermell de nit i blebós de dia. Fins que van arribar a les terres fredes on vivia la tribu, allí li van componre un llit al mig de les pedres. En un racó de la caverna i el modriren amb tions tal com el collot els jo havia aconsellat i el poble es va alegrar del foc. Així el van anomenar portador del foc, i el collot i els seus fills, a les hores en sa, tenen el pèl dels costats d'un color groguen, com si fos sucarrim, per les espornes que li queien quan va repisar el tio encès. I conta, explicat, conta, acabat. Vete aquí una vegada. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat, darrere la porta hi ha confits, perquè us aneu a llapar els dits. Vete aquí una vegada. I que t'acrac, el conte s'ha acabat. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat. I que t'acrac, el conte s'ha acabat, darrere la porta hi ha confits, perquè us aneu a llapar els dits. Si el dia us et vull, que sol faci el dia molt més llarg. I així ruar, tens el temps d'un rellotge aturat, que tinguem sort, que troben tot el que ens va mancar. Ai, i així prens, i així prens, tot el que pugui donar, el camí que poc a poc escrius per la mà. Cada mà, cada mà, m'encara el fruit de calafàs, per això me'l gran la vull aclarar, caminar. Si venç a mi, no amenis un camí plenè, ni estels d'argent, ni estels d'argent, ni estels d'argent, ni estels d'argent, ni estels d'argent, ni un demà pla de plumes de sols, un poc de sort, i que la vida ens doni un camí, d'enviar. I així prens, i així prens, tot el fruit que pugui donar, el camí que poc a poc escrius per la mà. Cada mà, cada mà, m'encara el fruit de calafàs, per això me'l gran la vull aclarar, caminar. I així prens, i així prens, tot el fruit que pugui donar, el camí que poc a poc escrius per la mà. Cada mà, cada mà, m'encara el fruit de calafàs, per això me'l gran la vull aclarar, caminar. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Jerry, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mà que tinc. Ui, ja et diré com ha arribat el carrega aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma, tampoc és tan bona. Ni biologia ni cultura ni prejudici ni broma ni hòsties, prou violències mesclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reir actituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. 25N, dia internacional per l'aliminació de la violència vers les dones. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. Estudi el AFP d'Oxiliar d'Infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una AFP dual. Adiós! I now I wear my sunglasses and I'm sucking, sucking. See the love that's right before my eyes. She's deceiving me, she cuts my security. She cuts control of me, I turn to her and say. Don't switch the plate on the guy in chains or no. Don't mask forever the guy in chains or no. I can't believe it, don't be afraid of the guy in chains or no. You can't scare people because you've got a man with a guy in chains or no. I wear my sunglasses and I'm sucking, sucking. See the love that's right before my eyes. I can't believe it, don't be afraid of the guy in chains or no. She's deceiving me, she cuts my security.