Vet Aquí Que... del 16/12/2021

Són el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Són el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Són el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Vet aquí que una vegada hi havia un petit avet. Aquest avet vivia en un bosc preciós, plers arbres, uns arbres grans, plens de fulles verdes. L'avet petit se'ls mirava, se'ls mirava, i deia, oi aquests arbres, aquests arbres tan grans, amb aquestes fulles tan verdes i tan grosses. I jo, que tinc aquestes fulletes punxigudes, semblen agulletes, semblen agulletes, oi, quina pena. A mi m'agradaria, m'agradaria, m'agradaria, m'agradaria tenir unes fulles d'or. I així donaria enveja a tots aquests arbres, que em miren, em miren, em miren, i diuen aquest té les fulles de punxa. I així amb les fulles d'or seria l'enveja de tot el bosc. I així sí, se'n va a dormir, i l'endemà el dematí, quan es lleve, es veu, totes les fulletes seves eren d'or. Ai, i ara, totes d'or. Els altres arbres deien, mireu l'avet petitó, mireu l'avet petitó, té les fulles d'or, té les fulles d'or. L'avet petitó estava content, perquè els altres, els altres arbres, tenien enveja. Però, sabeu, hi havia un lladragot per allà al bosc, que va sentir això que l'avet tenia les fulles d'or. I l'adragot aquell va dir, ah, aquesta és la meva, aquesta nit aniré, aniré i els robaré. I així sí, aquella nit, mentre l'avet dormia, va anar aquell lladragot i va amb un sac gran, i va pujar tot a les fulles d'or, dins del sac, i se'n va anar. L'endemà el dematí, l'avet el despertar, sabeu, veure que no tenia fulletes d'or, no tenia fulletes. Ai, les fulletes d'or, ai, les fulletes d'or. Els altres arbres deien, mireu, mireu l'avet petit, mireu l'avet petit, no té fulletes, no té fulletes, ens roba les fulletes d'or. Ai, l'avet, ai, si almenys pogués tenir unes fulletes de vidre, serien brillants, i ningú me la robaria, i serien lluentes, i brillarien. Ai, que bé, i se'n va dormir, i l'endemà el dematí va despertar, i tot el seu arbre estava plens de fulletes de vidre. Ai, que bé, aquestes fulletes no me la robaran ningú, i brillen, i brillen. Els altres arbres deien, mireu l'avet petitor, mireu l'avet petitor, que té les fulles, les fulletes de vidre. Ai, que bé, que contents que estava. Però no sabeu, doncs mira, va haver una tempesta, i va bufar un vent fort, fort, fort, un vent que bufava. I tot, a les fulletes de vidre, es van trencar totes, totes. L'avet petitor va dir, ai, senyor, ai, no tinc fulletes, i ara, jo pensava que les que em quedaria sempre amb aquestes fulletes, però, avet, aquí, aquest vent, se me les trencades totes. Ai, si almenys pogués tenir aquelles fulles verdes, com tenen els altres arbres, aquelles fulles verdes i fresques. Mira, ja estaria content. Si se m'ha anat a dormir, se m'ha anat a dormir. I l'endemà al dematí, quan es va despertar, tot l'avet tenia les fulles verdes, com els altres arbres. Els altres arbres deien, mireu, mireu l'avet petitor, mireu l'avet petitor, té les fulles verdes com nosaltres. Ai, que contents que estava, ja l'avet petitor. Sí, sí, però, mireu, va passar per allà, una cabreta, una cabra, la mare cabra, amb tot els seus cabridets. La mare cabra, al veure aquell avet petit, ple de fulles verdes, va dir els seus fillets cabridets, i va dir, ai, fillets, mireu, mireu, aquest avet petitor, que té aquestes fulles verdes i fresques, oi, gui, tanca, i riveu tots, mingeu-les, mingeu, veu, neu, neu, vaja, i té peus a d'aquelles fulles verdes. I ja va ser xins, aquell avet, amb aquelles fulles verdes i fresques, va ser menjat per tots els cabridets. I la, el pobre, el pobre avet petitor, plorava, plorava, ai, senyor, jo ja no tinc ni fulles d'or, ni fulles de vidre, i jo que volia aquelles fulles verdes, tampoc, s'han menjat, se m'han menjat tot, les fulletes verdes. Ai, senyor, i vinga, plorar, els altres arbres deien, mireu, mireu, l'avet petitor està plorant, l'avet petitor deia, ai, mireu, si almenys pogués tenir les meves fulles, de sempre, aquelles fulles punxugudes, com unes agulletes, no se les menjaria ningú, ni es trencarien, ni me la robarien. Ai, senyor, doncs sabeu què? Va anar a dormir, i l'endemà al dematí, al despertar-se, ja tenia les seves fulles de sempre, i n'estava de content i de content, perquè ja seria xins per sempre més. I bé, d'aquí, que compta content, explica't i compta content. I mireu, si és veritat, un sac de blat, i si és mentida, un sac de farina. Ai, apopeia, que és una noooot, wer schenkt wie eine dreia zum Zucker komm Brot, verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroot, stisch mich keine Feder und beiß mich kein, mit beiß mich der Hungerflot. La Rosa de Nadal, legenda alemanya. Tota la naturalesa esperava el naixement del nen. Fins i tot les erbes i flors més menudes. No sabien quan vindria. Tot l'estiu van estar creixent i florint mentre pensaven. Volem ser aquí per saludar-lo quan arribi. Va passar la tardor i arribar al cor de l'hivern. Cap d'elles no es va quedar, sinó una planta petitona, que va continuar brotant, tot i que el fred ara era ben viu. No tenia por del torp ni de la gebrada, i empenia les tiges i folletes verdes amb un ful·ledal de neu. I a les hores, un xic abans que n'esqués l'infant, la seva punxella es sobri vedant els petals suals. Va florir a l'entrada de l'estable davant la porta oberta. Aquí, brillant, amb la llum que ve dels estels em quedaré. I ja tot estarà a punt per l'arribada del nen. El punt de la mitjanit, quan l'infant naixia, la rosa de Nadal, tota resplendia. Ve-te aquí una vegada. Oigín i la terra de la terna joventut. Fin Macul era el cap dels Fianna, la banda legendària de Garrés i Casados, que vivien i governaven a Irlanda fa moltíssims anys. Per unir-se el Fianna, un home havia de ser capaç de córrer pel bosc sense fer cap soroll, saltar per sobre d'un cavall, cantar com un ocell i ser un poeta. Fin tenia un fill, anomenat Oigín, que vol dir ser-vo el petit. I de tots els Fianna, Oigín era el que corria més ràpid, el que saltava més alt, el que cantava més dolçament i també era el millor poeta. Un dia, Fin, Oigín i la resta de Fianna, estaven de casa. De sobte, Fin, que tenia un ui d'estar ordinari, va aixecar-la, mai va dir... Xxxt, què lleu? Escolteu, sent un cavall amb ferradores de plata. Els Fiannes van aturar, van escoltar i van veure un cavall amb un genet que vol cant per sobre les aigües de l'estuari sense enfonsar-s'hi. Tot el mirava parat. El cavall agalopava cap a ells de xacanes com amb els suscascos, de plata. Es va costar més i més, va sortir de l'aigües, van dins Santa Referme i es va aturar davant de Fin. Llavors, els Fianna van poder veure que el genet era una vella jove, amb llars cabells dourats, subjectats amb una corona blanca. Vestia una túnica vermella amb una orla dourada, coberta de gemes formant dibuixos d'estrelles, flors i avelles. Quan Fin va recobrar la part, la va dir... Senyora, sou benvinguda a aquesta terra i per al lleig de l'hospitalitat us concedir el que em demaneu. Però abans he de saber el nostre nom, per estar segur que no serveu al mal. El meu nom és Nia, del que vell d'or. Jo el que desitjo Fin és vostre, però no ho poseiu. Us pertany? Però no m'ho podeu concedir? Tot el vostre poble parla amb adevinalles per riure a Fin. Ho explicaré o ho hem d'endevinar? Fin, va dir ella. Vinc de Tirna-Noc, la terra de la terra de la joventut, que es troba l'oest d'aquí sobre les onades, darrere el sol ponent. Moltes vegades, el meu pare i jo hem cavalcat per aquesta terra invisible, els vostres ulls, i en aquests viatges he vist el vostre fill Lluzín i m'he enamorat d'ell. He vingut a preguntar-li, Lluzín, si vol tornar a mi a la terra de la terra de la joventut i vol ser el meu marit. El que dieu és cert, va respondre a Fin, amb un soroll de trist, el que demaneu és meu, i no ho tinc, em pertany, però no ho puc concedir. Després es va girar cap al seu fill Lluzín, i va dir Lluzín, aniràs amb aquesta dama? Tot aquell temps, Lluzín havia estat contemplant aquella dona, aquella dona de somni, totalment extesiat. Devan les paraules de Fin, va saltar de seu cavall, va córrer cap a n'hi-àp, i va pujar d'un sala a la cella, darrere d'ella. Sense dir paraula, ella va tirar les regnes de l'animal per dirigir-se al mar, i el vas per una. Fin contemplava com marxava el seu fill, i dubtava que tornés a veure'l alguna vegada. El curcés va llunyar a Galopà amb plastuari, fent-se el tascum amb els seus cascos de plata, i era evident que dels habitants de la Ribera, només els animals i els nens molt petits, podien veure'ls passar. Des d'aquí van en Dinsan Merobert, mentre Irlanda anava desapareixent darrere seu. Quan anaven a Galopà en gran velocitat, oi-sín va veure un cèrbol perseguit per un gos de casa, que tenia una orella vermella, mentre que l'altre era blanca. Després de veure'l una vella jove amb els cabells d'orats que portava a la mà una poma d'or, darrere d'ella que volcaven de joves un vestit de blanca amb un espàs ador, i l'altre vestit de negre amb un espàs de plata. I darrere que volcava un vell de cabells blancs que portava un cofredor, i tots els homes muntaven cabells vermells, i la dama on de negre, i oi-sín estava a punt de preguntar-li a n'hi ha per aquestes meravelles, quan ella li bestella anar amb la mà per atreure la seva tensió. Ja veien terra l'horitzó, i una partida de garrers vestits amb magnífiques túniques, muntats en els millors cavalls, que portaven sobre les zones per rebre'ls. Quan van arribar al costat dels joves amants, van formar una guàrdia d'honor al seu voltant, i els van escortar com erois conqueridors al misteriós país màgic de Niab. Un cop van sortir de la mar, i van cabelcar una certa distància terra en dins, Niab va aturar el seu cavall, i oi-sín va mirar el seu voltant. Era la terra més verda i frondosa que havia vist mai. A un costat hi havia un or de cireres, i a l'altre un de pruneres, i després un pomarà i tarongers, i en cada un dels ors la gent reia i cantava mentre recollia la fruita madura. Oi-sín, va dir Niab, aquí, a la terra de l'aterna joventut, la fruita està sempre madura, mai no es podreix. Quan s'encolluna, una altra creix al seu lloc, perfectament formada. Oi-sín va señalar que palest, i què hi ha allà? Per allà hi ha granges. Què conri en aquestes granges? Som-nis, va respondre ella. Oi-sín va señalar les muntanyes a l'oest, i allà? Per allà, a la terra del silenci, és on van les nostres gens quan volen estar sols. És tan petita com la caleriana d'un bosc, i tan gran com l'oceà, tan petita com un formiguei, i tan gran com el firmament. Heu de comprendre, oi-sín, que aquí no existeix el temps. Quan vulgueu que sigui de dia, per vos serà de dia. I quan vulgueu que sigui de nit, per vos serà de nit. I dient això, ves per on el cavall, i aviat van arribar un castell, que era un cercle perfecte, que arribava en el cel, i de les seves muralles penjaven estendars de ceda, cadascun d'un color de l'art de Sant Martí. Sobre l'herba, a l'entrada del castell, es congregava una gran multitud, i tocava en músics mentre saltaven acròbates. I davant la porta hi havia un home d'aquell protejat, vestit de negre, i n'hi ha pesvaturat abans seu. Aquest és el meu pare. Va dir ella, girant-se, que poi-sín. Vol retirar-se la terra del silenci, i desitja que nosaltres governem el seu lloc. Si opteu per casar-vos amb mi, i governar aquí al meu costat, vegeu d'aquest cavall. Però he de partir-nos, que en el moment en què el vostre peu toqui a terra, el temps deixarà d'existir per vos. I mai més podrà tornar a Irlanda. Mai més sereu oisín, i no en tens fiana. Senyora, va dir oisín, audasment, amb gust em casaria amb vos, amb gust governaré aquí al vostre costat, però sempre sereu oisín, dos fiana. I dient això, va saltar del cavall, i en el moment en què el seu peu va tocar a terra, la seva cavallera es va espassir, la seva pell es va enfosquir, va creixer en el sada, i la seva joventut es va alçar a una gran ovació, una dona gran, si un rient es va vençar i se'l va endur per banyar-lo, i mentre l'antava oisín va preguntar, com és que vos sou d'una gran a la terra de l'aterna joventut? Ah, era molt més anciana, quan vaig arribar aquí, deia ella, cada dia em faig una mica més jove. Tots els nens que veieu aquí van ser un dia ancians, per això aquí els nens poseixen la sabiesa de l'edat, de la ciència de la joventut. Ja ha refrescat i vigoritzat, oisín va ser vestit en fabuloses robes, i ell i Niap es van casar amb grans celebracions. Durant un temps intemporal, anava a ser evacuant, van viure feliços junts, però tot i que cada dia se li revelava una nova meravella, i malgrat que Niap era tot el que un home podria desitjar en una esposa i més, molt més, una estranya inquietud creixia dins oisín. Trobava a faltar fin el seu pare, trobava a faltar els seus amics, trobava a faltar les batalles, les caseres, els reptes, trobava a faltar el pas als temps. Niap veia la seva infelicitat, i li va preguntar quina nena era la causa, i ell li va dir que volia veure el seu pare durant un temps, tornar a casar amb els fiana. Niap el va mirar tristament i va dir, oisín, no ho entens. Aquí no ha passat el temps, però a Irlanda sí, i no saps quan. Compre'n que has de veure el porto mateix abans que puguis viure feliços amb mi, així que et deixarem el cavall. Ell et portarà a la terra del teu naixement, però t'he d'advertir que un cop hagis abandonat aquestes costes, ja no tindri el poder d'impedir que passi el temps per tu. I si el teu peu arriba a tocar el terra d'Irlanda, els anys es llençaran sobre tu, i estaràs perdut per sempre. Però, oisín, va seguir volent marxar. I va emportar el cavall, oisín va muntar, i va tornar cap a l'est i va galopar sobre el mar obert, i aviat Irlanda va sorgir sobre les aigües davant seu, l'estimar d'Irlanda. Va cavalcar per la terra que coneixia també, però tot semblava diferent, poc familiar, estranyament capgirat. Va cavalcar cap als llocs, on sabia que els fianes solien caçar, i va cridar, a fin, va cridar els seus amics pels seus noms, va cridar els gossos, per només el silenci li va respondre. Va cavalcar el lloc on els fianes tenien la seva fortalesa, però... no quedava en print a d'ella, només arbres creixent en un besant. Per plecs, va seguir cavalcant fins que va trobar uns homes. També li va sorprendre el seu aspecte. Semblaven petits i febles, i parlaven una llengua que amb prou feines podien entendre. Finalment els va fer comprendre que ell era oisín, i que anava a la recerca de fin i dels fiana. Els homes el van mirar estranyadíssims. Oisín, fin, els fiana, preguntaven incrèduls. Hem sentit parlar d'ells en les nostres legendes, però si alguna vegada van existir, va ser molt, fa molt de temps. I ara, oisín va començar a donar-se de quant temps havia passat, i va comprendre que mai podria viure de nou Irlanda, sinó que havia de tornar a la terra de la terna joventut, i viure allà per sempre. Amb el cor trist, va fer girar el seu cavall cap al mar. Però enfer-ho, la cingla de la cadira de Montàs va partir, i es va veure llançat a terra. I en el moment en què va tocar terra, els segles van caure sobre ell, i davant dels usuritzats espectadors, les seves robes va convertir en parracs, el seu pèl es va tornar blanc, i li va caure. Els ulls se li van enfonjar la cara, vermells i sexe, i li van caure les dents, la pell, i es va clevellar com fulles seces, i es va separar dels ossos. I després, els propis ossos es van convertir en pols, i el vent el va dispersar per tota la bona terra d'Irlanda, sembrant-la en totes aquelles preciositats que, oisín, havia viscut a Ternanoc. Les hores que són visibles per tots aquells que senten la presència del país més enllà del cap vespre. I així va morir oisín, l'últim i el millor d'Orsfiana. Oisín i la Terra de l'Eterna Joventut és una llegenda que forma part de la poderosa mitologia celta. Ve-te aquí una vegada. Oisín i la Terra de l'Eterna Joventut és una llegenda que forma part de la poderosa mitologia celta. Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí una vegada. Ve-te aquí.