Vet Aquí Que... del 23/12/2021

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig dir. L'aranya, una vegada, era una aranya arraulida de fred, molt fred, perquè era l'hivern i feia molt de fred. Estava amb una estable abandonat, una estable ple de taranyines i aquesta pobra aranya, com altres bestioles, quan ve l'hivern, com les mosques, els mosquits, desapareixen, les sargentanes, molts d'aquests desapareixen tot l'hivern. Busquen un foradet, busquen un lloc i queden tot l'hivern dormirets. Aquesta aranya va ensopagar amb aquest estable abandonat ple de taranyines brut, però ja feia fred i aquesta va buscar un raconet per poder dormir tot l'hivern. Aquesta aranya estava molt tranquil·leta, per un dia que plovia, que diria va ploure, feia molt fred, va cloure per una esquerda d'aquest estable i va quedar enganxada amb aquesta paret, embolicada amb tots els filets que havia filat. Hi havia gairebé dormideta, molt dormideta, quan de cop i volta va sentir un plor, uns plors d'un infant, d'un infant, acabat de néixer. Aquests plors la va despertar, no sabia si feia molt temps que dormia o no, però es va despertar, perquè aquest plor d'aquest infant, d'aquest pobrissó que estava plorant, la va despertar i es va moïnar molt. No podia suportar els plors dels infants, llavors es va obrir un ullet i va veure a baix, a l'estable, un nen, un petit nadó, un petit nadó, però al voltant d'aquest nadó, un allum, una ureola com de foc, com d'aurada i d'un més veia, l'infant i l'aclaró aquesta, que il·luminava tot l'estable, poder, poder, hi havia més gent, però d'un més veia, d'un més veia l'infant. Llavors l'aranya, cabila, que cabilaràs, pensant, pensant, perquè les aranyes cabilen molt, pensava, pensava que serà això, però aquests plors, un nen, un nadó, un nadó plorant, amb aquesta llum, no ho entenia. Llavors l'aranya, l'aranya que va tenir un fillet i se li va morir de molt petit, quan ja començava a filar, va pensar no puc suportar els plors dels infants, va baixar amb el seu filet, va baixar fins baix a la palla, va fallar fins a la palla i llavors d'allà va la palla, va arribar el nen pels paüets, pels paüets, va pujar, va pujar, va pujar, va pujar fins a la barbeta i li va fer passigolletes. L'infant amb aquelles passigolletes se'l va mirar, se'l va mirar. I va somriure, va fer un somriure, un somriure silenciós, un somriure de debò, com són de debò els somriures, sense fer sorolls. L'infant va parar de plorar, va mirar l'aranya, la va agafar amb les seves manetes, li va posar una espurna d'aclaró al cap d'aquesta aranya i amb les manetes la va llançar cap a un. I una força, aquella força, una força que no sabia si era d'aranya, va quedar tota esbrada, no sabia si era de alegria, de goig, va començar a pujar, a pujar per sobre de l'estable, per sobre de les taulades, dels edificis més grans, de tota aquella ciutat. Va pujar cap a un, cap a un, cap a un, amb aquelles pornetes d'aclaró al cap, tot va pujar a un, però també es va començar a dirigir-se endavant, endavant. Va passar per països on la gent parlava d'una altra manera, on la gent es vestia d'una altra manera. Oh, la lluna, quan la veia passar, deia, oi, i somreia, deia, quina cosa més bonica. L'aire, que té unes espurnetes, també estava ballant de content quan el veia passar, i ell endavant, endavant, endavant. I havia, i havia els ocellets, també, que al veure-la, doncs, ah, estaven, no sabia què passava, què era allò tan preciós. I anaven de branqueta, en branqueta, aquells arbres d'espolladeig pel fred, i els arbres veïn observadors de tot allò. Van, i ell, i l'aranya, endavant, endavant, endavant. I havia, amb un poble, un seg, que li va caure el platet que captava, i llavors va dir, oh, he vist, he vist, he vist la llum. Oh, i després, més endavant, va veure una senyora que hi havia, que portava la seva filleta, que encara no parlava, i va dir, i va sentir que deia, oh, que bonic, que bonic. I ella, l'aranya, amb aquella llumet, aquelles pornetes que declaró, anaven endavant, endavant. Fins que va trobar, sabeu, va trobar un ballet, un ballet de barba blanca, d'una barba blanca que li arribava fins a la cintura, i anava amb una bestiota, amb un animalot gran, gran, gran de color ross. Només va ser trobar aquest ballet, va canviar la direcció, i anava de tornada. I ja tenim l'aranya, el ballet, muntat amb aquest, amb aquest animalot tan gran, tan gran de color ross, i endavant. I van tornar una altra cop, endavant, anaven endavant, endavant, fins que van trobar un altre ballet. Un altre ballet, també, amb una barba blanca, que li arribava fins als genolls, i aquest ballet, anava també muntat amb un animalot gran, gran, gran de color negre. Oh, ja tenim l'aranya, el primer ballet, muntat amb aquell animalot ross, seguit de l'altre ballet, muntat amb un animalot gran, gran, gran de color negre. I així van caminar, van anar endavant, endavant, endavant, fins que van trobar un altre ballet, més ballet, més ballet, més ballet, de barba blanca, que li arribava fins als peus. I aquest ballet, també, anava muntat amb un animalot molt gran, molt gran de color blanc. I així ens tenim l'aranya i els tres ballets, endavant, endavant, endavant, fins que van arribar, fins que van arribar a l'estable, al portal de l'estable, on molt a bora d'allí hi havia quatre pastors. Quatre pastors que van dir, ui, guaiteu, guaiteu, guaiteu, una estrella, llegenda contada, llegenda estimada. Ay, apopeia, das ist eine Not. Wer schenkt mir eine Dreier zum Zucker zum Brot. Verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh. Sticht mich keine Feder und beiß mich kein Witt beiß mich der Hungerfloor. Sengota i llop de Nadal. Aquest conte és del senyor Ramon Fuster, que va néixer fa cent anys, el 1916, i és el fundador del cavallfort. Una vegada hi havia un llop, a les muntanyes, tan dolent que tots els pastors indients sengoten. I agradava amb unes dents horroroses que mostrava el carrer de tots els corres que trobava. I portava sang per tot arreu, la seva pell estava tota seca, enganxada de sang. Terrible, era terrible, els pastors estaven assustadíssims. I li deien el nom, Sengota. I una nit de desembre, hi havia uns pastors vigilant els seus remats. I els pastors es van adormir, i ell s'hi va tancar aquest llop, Sengota, es va tancar poc a poc, a poc a poc a la pleta. I passava una cosa molt rara. Hi havia un ventijol, que a ell li portava la olor de llana de les ovelles, però ell li va passar una cosa. No tenia massa gana, no tenia, com si hagués perdut la fa. I aquí, que quan anàvem a matar un cabridet, es va fer una llum blanca, i unes veus dolces cantaven, que infoneien pau i tendresa, amb aquella nit de desembre. Ell, Sengota, no va entendre, no va conèixer, que era cants d'Àngels. I aquelles veus anotaven, entenien, que s'ostaven mensoi, s'hi tornaven mensoi. I amb gran sorpresa va veure que tots els pastors abandonaven el ramat i li deixaven tot el ramat per ell. No entenia, però ell no li va vindre aquell instint de mossegar, i de menjar que els tenia tot, és per ell. No. Vindran-li una gran curiositat. I van anar seguint, una mica lluny, lluny, perquè no el descobrissin, ui, si ho veien. Elles anaven seguint, seguint els pastors, i anaven de pressa, els pastors. Veuen vellent, però no entren a vellent, se desvíen cap a la dreta, amb un camí d'una masia mitjançronada, i els pastors entren a dins, a dins de l'estable. Ell llop, Sengota, va donar la volta per darrere del estable i amb un esquerc de teva mira. I què va veure? Va veure una cosa rara, hi havia un bau, una mula, que s'està vendint a l'estable, molt tranquil·les, però sí, sempre, quan senten l'olor del llop, els bous i les mules piquen i s'assusten i estan inquietes. Que estrany, que estrany. Va mirant, va mirant, i veu que els pastors s'aginollaven davant d'una menjadora, i anaven deixant a terra els seus presents. I parlaven amb un home i una dona, i els bau i la mula estaven cofos, i tenien uns brillants, i jo, des de la Sengota, des de l'esquerda que mirava, va veure amb les seues enormes popiles del bau i de la mula, que com un mirall, reflexien un nadó, els pastors marxaven, i jo no sabeu què va passar. Doncs que el Sengota va entrar, va entrar dins de l'estabilitat, i el bon fuster, el Sengota li va fer unes festes, li va passar per l'esquena, i no entenia, Sengota no entenia, perquè passar la mà per l'esquena abans eren dures, seques de sang, i sembla bé que s'havia tornat tot, tot bé, com una llana. La Verge Maria el mirava atendrament, i a l'última hora, Sengota posa les potes a la menjadora, i va veure l'infant. I aquest instint que tenia, li va canviar totalment, i li va brullar dins de les entranyes amor i fidelitat. Va experimentar una cosa que no entenia, va voler fer un mudó a la lluna, i li va sortir un bordà dolçíssim, i és que Sengota ja no era un gos. Va sortir que era un gos llop, i es va dedicar sempre vigilaré al nen que ningú li faci mal. I era, des de llavorins, la bella, rasa, valenta i decidida del gos llop, que va néixer a la nit de Nadal. Bé, aquí una vegada. Molt bé. La bella que no volia morir mai, compte popular. Va t'aquí una vegada, hi havia una bella que era molt rica, molt rica, molt rica. Però hi diuen que era tan rebel·la que tenia, no solsament, fills i nets, i no tenia besnets i besnets i renets. I com que era tan bella i era tan rica, tots esperaven que es morís un dia o l'altre. Però uns d'aquests nets esperaven que quan es mori l'àvia, doncs m'hi em faré una casa als quatre vents. L'altre deia, mira, jo em faré un vestit de campanetes, l'altre deia, jo em faré un palau. I la bella estava empipada, perquè ella veia que cada dia veia coses noves, ella no es volia morir, i estava cansada que tots només esperessin la seva mort pels seus diners. I va t'aquí un dia, va agafar tres nets, els que ella trobava que eren els més xerits, i els va fer una proposta, anar a corremont. I van dir que sí, i així va ser. Van començar el viatge, i encara no feia gaire que havien començat, que escolteu, van veure de repent allà al camí, un home que corria, que corria, però en un moment corria, corria molt. I què fas, tu li van dir, quan es va apropar amb ells, què fas? Diu-hi jo, sóc en Corrín Correina, i aquest de dir que, oh mira, saps què passa? Que aquí el poble que ara voleu que està allà, es redera aquell turó, hi ha un nostal, i resulta que, quan tenen gent que els ve de repent i els ve molt de clientel i ens no tenen res, jo, com que corren tant, en un moment vaig al bosc, i em caso un conill i els porto, i tenen el conill fresc del dia. Sí, va dir la vella, això no ho sabia jo. I quan guanyes per fer aquesta feina? I ell va dir un escondiari. Ah, doncs mira, va dir la vella. Sí, véns amb nosaltres, te'n donarem dos. Ah, ell va dir que allò m'ha d'acord. Va, doncs som-hi, van guanyant-me el camí. A mitja tarda es van trobar, amb un, que sabeu què feia? Un home que tenia l'orella, enganxadeta a terra, ajogut a terra escoltant. Ah, i es van atençar i va dir, oh, home, què feu aquí? Ah, diu, escolto, ah, sí, sí, ja sóc l'escoltim, escoltaina. Ah, sí, què feu? Mira, jo treballo per la policia, i ara jo poso l'orella aquí, i tinc una orella tan fina, tan fina, que resulta que, si el poble de més avall, darrere aquella muntanya, a l'altra muntanya, i algun lladre, i jo ho sé, vaig a la policia i els vejo, i llavors la policia va allà, i l'agafen de manera que aquell no pot robar. Ai, que bé, va dir, ho trobem molt bé. Va, va, escolta'm, doncs, quan guanyes tu per fer aquesta feina? Mira, jo guanyo un escondiari, un escondiari. Mira, que voldries venir amb nosaltres, li va dir la vella. Ah, quan m'adonaria, te'n donaríem dos. Ai, però, doncs sí, es va venir i van amb ells. Ja teniu la vella, els tres nens, en corring corranya i l'escoltim escoltaina fent camí. Amb això, que l'endemà de matí, que vam fer nit amb un poble, de repens va anar a passar un riu i veiem un home, que mireu, sabeu què feia. Agafava les muntanyes i les canviava de lloc. Dic, ai, bon home, què feu? Qui sou vos? Diu, jo sóc, em forcim forçaina. I què feu aquí? Ah, diu molt senzill. Resulta que veus aquells pagesos allà? Jo agafo la muntanya, que té al costat del seu ar, i la canvio de lloc, i llavors l'aigua, que passava per darrere, d'ell, i ell no podia, doncs li arriba l'irregular, i l'endemà torno a canviar la muntanya, i ja té l'orregat i la meva feina és això. Va dir la vella si jo això no ho havia vist per mai. Ah, no, i com us dieu? Jo sóc, em forcim forçaina, i quan cobreu, jo cobro un escolt cada dia per fer això. Un escolt, li va dir la vella, si véns en nosaltres, te'n donarem dos. Ah, però ho va dir, em forcim forçaina, i així va ser com un altre es va posar a la seva colla, doncs camina, que caminaràs, res, no havien caminat gaire, van traspassar, van trobar un altre riu, i vam veure un nou, que mira, es posava a jubot allà tocat al riu, i amb no res es va dir tot el riu, ah, i què feu aquí? Diu, mira, saps què passa, que ara acaba de navar, i ara aquesta aigua és perillosa, perquè podien onar tots aquests camps abans de tot. Per tant, la meva feina és veure tota l'aigua. Ah, sí, i això és la vostra feina, sí. I què guanyeu cada dia? Diu, guanyeu un escolt diari, home, va dir la vella, que no voldria pas venir amb nosaltres. Diu, sí, però, doncs va, vine amb nosaltres, i te'n donarem dos. Així que ja em tenien un altre. I amb això, que al cap d'una mica van arribar, a prop d'un poble, que al mig no era un poble, i ara quasi una ciutat de granquera, i a dalt de tot, amb un turós veia un gran palau, i vam, molta gent vol que rei, què passa, aquí, què passa? Mira, és que el riu ha dit que casarà la seva filla amb aquell que corri més, i ara faran una cursa. Ah, sí, faran una cursa, sí, sí, sí. I qui era? I vam veure allà, tot de prínceps, elegants, tot de gent important preparant-se per la cursa. I on ens hem d'apuntar, va dir la vella, deu d'anar allà, i ah, diuen, si podríem apuntar. I sí, sí, en corring corraïna s'hi va apuntar. Quan va ser l'hora de la cursa, ja us ho podeu pensar, en corring corraïna la va guanyar. Llavors el rei havia d'acomplir la seva paraula, però en corring corraïna això no ho han dit. Era un home vell, anava espatllifat, no era prim, sec, desnarit, no era un home per casar-se amb una princesa de va de bo, ximaca i elegant. I el rei quan va veure aquell home, tan sec, tan prim, tan brut, va dir ara la meva filla, aquesta princesa, que era com una flor casar-se amb aquest pretendent. Ai, ai, ai, com em puc fer, com em puc sortir. I el savis de l'acord li van dir xerrar, com que és un pobre home, ho faràs li diners, tu li fareixes diners i ja està. Ah, potser sí, la veritat és que aquell home tampoc si volia casar el corring corraïna amb la princesa, tant m'hi feia. I es va venir a que el rei li donés tantes monedes d'or com un company seu puc és aixecar. I el rei va dir xerrar, i si són tota una colla de... quan va veure tots els amics del corring corraïna, va pensar que eren una colla de pobres desgraciats, el rei va començar a omplir una bossa amb monedes. I qui la va aixecar, aquella bossa, ja us ho podeu pensar, en fossin fonsaïna. Per més que posessin monedes en fossin fonsaïna, aixecava la bossa com si fos de paper. El rei diu ara que et marinarà, què farem? Però es va donar la paraula. Diu bé demanir-hi buscar més diners, però ara és clar, tenint en compte que el que ha guanyat el premi de Corri és el pretendent, us hauré de convidar a casa meva. Jo justament tinc el palau per sort que tinc un lloc que està buit. I sabeu quin lloc els va posar? En un lloc que hi havia abans, els palaus i els castells més antics, que es deia l'Olla, que era un lloc que posaven els preseners més terribles. Era un pòfondo sec, però que a mitjaner l'omplien d'aigua, i allà s'ho fodaven tots. I ells tots van anar per allà a la veia, i ell dels seus nets, en Corrin Correina, en Força i en Forçaina, tots van anar a l'escultim escultanya, i el que va vi a l'aigua, tots van anar per allà. Però l'escultim escultanya, com que ho sentia tot, quan era en l'Olla, va sentir com el rei deia, hi havia l'aigua, ja podeu posar l'aigua aquí, i llavors resulta que el que tenia tant de set tenia, el que va vi a l'aigua, perquè feia moltes hores que no havia vagut res, que l'aigua que arribava a l'Olla, a l'aigua que començava a veure, a veure, a veure, de manera que en un moment va estar agasec. Llavors el que tenia tant del Força i en Forçaina va agafar les parets, i en un moment les van esfrir. Quan el rei va veure que tota la gent sortia de l'Olla, es va esbaratant, que mireu, que amb els ajudeu-me, ja va cridar els guerrers, però el Força i en Forçaina, el Corre i en Correina, el bufem tots aquells, van fer tanta força, que mireu, encara corren ara. Què va fer la Vella? La Vella va dir que realment allò no havia vist mai, que volia la pena viure i veure coses noves cada dia. Com que era molt rica, va deixar aquell palau i tots els seus vents en aquells tres companys de viatge, i amb els seus nens se'n va a tu, a una casa, que jo no ho sé, però em sembla que encaries. I qui s'ho volgui creure, si no ja ho sabeu, la podeu anar a veure. I compta comptat, compta acabat. Vete aquí una vegada. El gai va fer kick, quiri, kick, i el compta ja està dit. El gai va fer cac, cara, cac, i el compta ja està acabat. Ai, apopèia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker vom Brut. Verkauf' ich mein Bettlein und leh' mich aufs Stroh. Stich mich keine Feder und beißt mich keinen, mit beißt mich der Hungerfloor. Sone, thank you for the sunshine, okay? Sone, thank you for the love you brought my way. You gave me all and all, now I feel temperature. Sone, one so true, love you. Sone, oh so good. Sone, oh so good. Now the dark days are gone and the light things are here. Sone, one shine so sincere. Sone, one so true, I love you. Sone, thank you for the smile upon your face. Sone, thank you for the gleam that glows with grace. You're my spark, my need to inspire. You're my one and only desire. Sone, one so true, I love you. Sone, thank you for the truth you let me see. Sone, thank you for the facts from day to z. My life was torn like a wind blow sand. The rock was formed when we had hands. Sone, one so true, I love you. I love you. Oh my sonny, sonny, one so true. Sonny, sonny, sonny.