Vet Aquí Que... del 20/1/2022

Uuuh... Otro o no? Quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconectar. O no, el Club Alternatiu en Pau Svert. T'hi vendes a les 9 tenint tota la música que has de conèixer. Les novetats que no es podries acabar al relloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre. Redescobrés la música. El club alternatiu en Pau Esvern. I vendres a les 9 del vespre. Escolta'ns en directe a Ràdio d'Esvern. I sempre que vulguis, a Ràdio d'Esvern, un cop. A Sant Just canviem el ship. Iniciem la implantació d'un nou model de recullida de residus domèstics per reciclar més i millor. Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta s'obriran amb targeta. Saps com funciona? Informa-te'n al web sanjust.cat-residus i els perfils de Twitter i Instagram, arroba Sant Just Residus. Utilitza la targeta i recicla més i millor. Pel medi ambient a Sant Just canviem el ship. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de Vici sense edat. En Vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de data avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu veig també. Des de Vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en Vici sense edat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensats. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Explicar-vos comptes. Esperem que us agradin. De comptes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. A mig pollet. Veta sí per tots els que m'escolteu, que fa molt i molt de temps, dues dones van posant dues gallines llocs a cubar un ou cadona. El cap del temps només va néixer un pollet i totes dues deien que era el seu. Es van barallar de valent, crits, esgrapades i fins i tot algun estirada de cabells. Però és clar, d'aquella manera no podien continuar i acordaran que anirien a veure el rei perquè dictés sentència. El rei les va escoltar i en gran majestat va dir, toca mig pollet per cadona. El pollet s'ha de partir i es va fer tal com havia dit el rei. Una de les dones, quan va tenir el seu mig pollet, el va roastir i se'l va menjar. L'altra se'l va endur a casa i li va dir, mira et diré mig pollet i si vols menjar vés a pasturar. El cap d'uns dies de pasturar, en mig pollet es va trobar una moneda d'or. No se la va menjar, per por que li fes mal de panxa. La va dur a la mestressa i va estar d'allò més contenta. Vés a saber si em podries trobar més. Tu, picotejant, entens prou, però a mi m'aniria molt bé tenir unes quantes monedes d'or, perquè haig de comprar de tot. Com mig pollet va respondre, si vols monedes aniré a veure el rei que és qui té més de tot. A que el rei falta gent i es va posar a caminar, camina que caminaràs, camina que caminaràs cantava. Vaig a que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Jo sóc a mig pollet content, a que el rei falta gent. I qui en tingui, que en donqui, i qui en donqui, que en tingui. Veus aquí? Que al cap de poca estona de caminar es va trobar un ramat d'escarvats piloters que li van preguntar. On vas pollet tan content? I el mig pollet va contestar. A que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Podem venir amb tu a veure el rei? Sí, va contestar el mig pollet. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Amagueu-vos sota la meva ala. A que el rei falta gent. Ja tenim mig pollet amb els escarvats sota l'ala caminant cap al Palau del Rei. A que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Podem venir amb tu a veure el rei? Sí, va contestar el mig pollet. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Amagueu-vos sota la meva ala. A que el rei falta gent. I ja tenim el mig pollet amb els escarvats i la xamp de vella sota l'ala caminant cap al Palau del Rei. A que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Podem venir amb tu? Sí, va contestar el mig pollet. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Amagueu-vos sota la meva ala. I en mig pollet i tota la colla amagueu sota l'ala van arribar a les portes del Palau del Rei. Els criats de la porta li van barrar el pas. Qui ets tu? Què vens a fer aquí? Sóc en mig pollet content. Vinga que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Qui en dinqui, que en donqui, qui en donqui, que en dinqui. Els criats no li van contestar. I d'un cop de peu el van enviar el femer. El mig pollet abans de morir de poder va cridar. Escarvats, ajudeu-me. Els escarvats van sortir de sota l'ala i es van posar a fer pilotes sense separar amb tot el que van trobar en aquell femer poder. Els criats van anar al femer pensant que trobarien en mig pollet mort entre els fems, però van trobar en mig pollet més content que unes castanyoles. I repetia, vaig a que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Els criats van córrer a explicar el rei el que passava. El rei, aerat, van anar que portessin el mig pollet al mig de la plaça. I després hi va fer anar els soldats. I abans que el capità donés ordre de disparar, el mig pollet va fer sortir la xamp d'avelles que tenia amagada sota l'ala. Les avelles van volar directes als soldats i van repartir picades i més picades per orelles, nassos, gautes i per tot arreu on hi havia un tros de pell. Aquells soldats, tan valents com eren, van tirar els fusells i calmes, ajudeu-me. Les avelles no em van tenir preu amb els soldats, també van atacar els criats que com podien, corrien cap a casa del rei i allà tancaven portes i finestres. I el rei, quan sent aquell soroll dins a casa seva, mana que sortin les tropes i matin en mig pollet del dimoni. Les tropes van sortir el moment i desfilant van anar cap a la plaça a buscar en mig pollet. En mig pollet es veu amb gran perill i diu, muntanya surt! La muntanya surt de sota l'ala i plaf! Estira sobre les tropes que volien matar el mig pollet. I també sobre el Palau del Rí, que va quedar del tot destruït. Del Palau del Rí només va quedar sencer un tros just on hi havia les monedes d'or. En mig pollet va agafar totes les que va voler i em va deixar una pila per tots aquells que no s'ho creguessin i ho volessin anar a veure. I qui en tingui, que en donui, i qui en donui, que en tingui. I, compta contat, ja s'ha acabat. Ay, apopeia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker vom Brot. Verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh. Sticht mich keine Feder und beißt mich kein, wie beißt mich der hohe Flot. El Gulafre Calculador On cutaca és un nen de l'Índia que viu en una ciutat de la ribera del riu Ganges. És el deixable d'un monge anomenat Luntica, un home molt sàvi que li fa de mestre. Una vegada, el dia de la gran festa, un rinc mercader va decidir regalar al monge Luntica uns pastissos. Fantàstic! Però el problema era que s'havien d'anar a buscar l'altra punta de la ciutat. Quan va arribar el moment, el monjo va cridar en cutaca. Té aquesta safata, li va dir, i vés a buscar els pastissos que m'ha regalat el senyor mercader. Afanya t'hi no vadis, no t'entretinguis per cap motiu, que tinc molta gana i els vull perbrenar. Ah, i no te'ls mengis, que et conec! En cutaca va oveir. Va agafar la safata i va travessar a Xinoxano tota la ciutat. El cap d'una bona estona en cutaca va arribar el seu destí. Va trucar a la porta de cal mercader i de seguida em va sortir un servant amb un barret de cuiner. Tu i a les mans, 8 pastissets de nata coronats amb una cirereta confitada. Espera un moment, va dir el servant, que els vull comptar. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8. I 8 han de ser, eh? Així doncs ja els tens tots, ja pots tornar cap a casa i dones records del monjo de per meva. En cutaca li va donar les gràcies. Va girar a cua i se'n va anar pel camí de casa. Mentre enfirava els carrers de la ciutat, en cutaca caminava com un automat, perquè el pobre era incapacitat a treure els ulls dels vullts pastissos que duia a la safata. Ai, quina bona pinta que fan, pensava el pobre nen. Així, tan apetitosos, banyadets amb nat, uig, guarnits amb una cirereta d'aquelles tan dolces, la gana que tinc, no sé si ho podré resistir. La tentació era tan gran i tan forta, com que cutaca va aturar-se per calcular. Quan arribi a casa, el mestre em donarà la part que em correspon. Això vol dir que dels vullts pastissos que hi ha, la meitat, són per mi, és a dir, 4. I doncs per què m'haig d'esperar? Ara me'n menjo 4 i la resta els guardo perquè se'ls menji el mestre. I no se'l va pensar dues vegades, on cutaca es van passar 4 pastissos en un moment. Tres carrers, més enllà el nen tornava a tenir gana. Mmm, i que bons que són, es deia, i no va poder evitar de tornar a fer càlculs, a veure, ara només me'n queden 4 de pastissos. Però si no diguis res, el mestre pensarà que el mercadé només m'ha donat 4. Això vol dir que me'n toquen la meitat i que ara em puc menjar 2 pastissos més. Doncs saps què et dic? Que me'n menjo i ja veurem què passa. I sense dubtar-ho més, on cutaca es va menjar 2 pastissos. No havia fet ni 5 passes i on cutaca ja tornava a mirar-se'ls i tornava a calcular. Ara només me'n queden 2. Li diré el mestre que només me'n han donat 2. I que el meu me l'he menjat pel camí. I on cutaca es va menjar un altre pastís amb tota la parsimònia del món, assegurint-lo. Amb la panxa ben plena en cutaca caminava cap a casa només amb un pastís a la safata. Però encara no em va tenir prou, perquè el cap d'un moment ja tornava a calcular. Només me'n queda un. Però això tinc més gana. Saps què? Li diré el mestre que només me'n han donat 1. I com que la meitat era per mi, doncs que ja me l'he menjada. I sense cap mena de problema, en cutaca es va crospir la meitat de l'únic pastís que quedava. Quan el monjol va veure arribar amb només mig pastís a la safata es va posar a fer-te una furia. Però què ha passat? Preguntava molt amb pipat on són els pastissos que jo volia per berenar. Ai, em sap greu, mestre! va contestar el nen. El servant del mercader m'ha donat 8 pastissos. És veritat. I he pensat que com que la meitat eren per mi, doncs que me'ls podia menjar. Després he tornat a pensar el mateix. I me n'he menjat la meitat de la meitat. I així fins a menjar-me'n la meitat, de la meitat, de la meitat. I això és tot el que en queda, mig pastís. Ah, mestre, ja em perdonareu, eh? Però per aquesta misèria no va la pena ni que la testeu. I he dit això, en cutaca es va menjar l'últim tros de pastís que quedava, davant la mirada sorpresa del monjol antica. Aquell gulafre calculador es va menjar els 8 pastissos ell tot solet. Ah, a partir d'aquell dia el monjol antica és qui s'encarrega personalment d'anar a buscar els pastissos que li regalen, perquè després d'aquella experiència no ha tornat a deixar can cutaca i torni mai més. Conta comptat? Conta que va. El gulafre calculador és un conte de tradició àrab oriental. Bé, aquí una vegada. Ara explicaré una llegenda recullida d'uns avis de la Roca del Vallès. L'hem titulat El Dirac de la Roca. Expliquen els avis més vells del poble que abans, cada any, quan arribava el mes de maig, tothom es preparava per uns bons dies de gresca. Per celebrar que havia arribat el bon temps, durant l'hivern fa molt de fred a la Roca, tots els nois sortien de casa quan just començava a aclarejar i carregats amb unes d'estrals molt grosses i cantant a cor que vols totes les cançons que coneixien amb mitja gran riallades, es dirigien als boscos de vora a varunes del castell. El castell dels senyors de la Roca, que un dia havia estat gran i bonic com no n'hi havia d'altre, s'havia convertit, per culpa d'una malaïda guerra, en una pila de rocks i parets enronades. Encara faltaven molts anys perquè el tornessin a construir. Un cop al bosc, els nois triaven el pi més alt que trobaven. El tallaven de soca re a la copsa d'estral i baixacaven entre tots, perquè deien que no podia tocar el terra. Després el portaven a la plaça de l'Església. Allà el tornaven a posar dret i el plantaven amb la soca mig colgada al terra i apuntalat amb taulons i pedres grosses. Durant tot el mes de maig, aquell pi presidia les festes que cada diumenge es feien a sota les seves veu de tecapsada en aquella plaça. Al matí, jocs pels més menuts. L'equitxalla intentava enfilar-se pel tronc de l'abra, fins a les branques on podia bastar les cireres i amb mallons, que els organitzadors hi havien penjat a posta. A la tarda, grans ballades per tots els nois i noies grans del poble, més d'un casament n'havia sortit d'aquelles ballades. Els vells s'asseien en cadires de boga al voltant de la plaça, contemplant com s'hi divertien els seus nets. Els dies feiners, el pi es quedava tot sol, contemplant com la gent sortia ben de matí de les cases i per anar als camps a treballar, mirant-se l'abra de raull i esperant ansiosos el proper diumenge. Però el que ningú no sabia en aquell poble de la Roca del Vallès és que, d'un temps en sa, potser perquè l'empeitava la justícia o només pel desig que ningú no la veies, i zarda com era, una vella bruxota s'havia instal·lat entre bassades enderrocades del castell. Diuen que coneixia tots els secrets de les plantes menzidoses i la balleres i les entranyes dels animals i que podia convertir les persones en gripaus o salamandres. I aquí explica que, sovint, se'l veia volar vestida amb parrecs negres a cavall d'una escombra feta de branques de bruc. Com que tota la nit feinajava amb les seves potingues, durant el dia dormia com un soc. Potser és per això que mai ningú no s'havia donat de la seva existència. Un dia de cada any, just quan començava el mes de maig, unes cançons valadreres i desafinades venien a trencar el son de la vella bruxa. Després, uns cops forts de destral a la soca d'un arbre, rialles estridents i encara més cantades. Allò era del tot insuportable i ella hi havia de posar remei i tant si se'n vengeria. De terres de serraïns es va fer portar un drac petitó. Se'n creaven força de dracs en aquelles terres llunyanes i per una bruxa com ella no era difícil fer una encarra que així. Però es veu que n'hi havia molta demanda i és l'hora d'esperar uns quants mesos abans que no li portessin. Li va arribar un anic fosca de març, dins d'un cistell de bímed, amb una tapa d'aquells que s'ho tibetzen per treginaves gallines. Menut com era, ja només de veure'l, li vingueren esgarrifances de la bruxa. Amb la pell de llagardaix d'un color verd marronós, a les de rat penat, i 7 caparrons fastigosos que sobres sortien de 7 colls prims i llargs. La bruxa s'havia prou bé com havia d'alimentar-lo, perquè es fes gran en només 7 setmanes. Amagats d'en una ben, prop del turó de sèl·legs, la primera setmana li va donar de menjar cocs de terra, escorpins i papas astres. La segona, gripaus, escursons i ratolins. La tercera, fejines i ratbufs. La quarta, guilles, gats masquers i toxons. La cinquena, cèrbuls i porcs anglars. La sisena, llops i un bau amb banyes. I la setena. La setena setmana no li va donar res, perquè va pensar que així tindria més gana. Era la tarda d'un tercer diumenge de maig, quan el poble de Barroca hi havia ballades sota l'abra de la plaça, al compàs d'un flaviol i un tambori. L'avi de caldisora va ser el primer de veure'l. Era una mena d'un oblot negre que s'acostava revent, acompanyat d'un soroll de llams i trons que feia feredat. S'acostava una forta tempesta i tothom va córrer xoplogar-se a les cases més properes. Tot va succeir molt ràpid. Alguns asseguren que quan van mirar-se aquell núvol que em fosquia ballum del sol, van veure una bèstia enorme amb 7 caps, 7 llengües i 7 narius, que volava amb unes ales semblants, abans d'una rata pinyada, però molt més grosses. A cada cop de cua, el sorrava una taulada o un graner, i amb les 7 boques es crosspiaixais, medells, cabres, gats, gossos i fins alguna criatura. Aseguda sobre el coll del mig, amb les cames aixarrancades, una bruixuata escavallada semblava dirigir aquell monstre en mig de gran Rialhades. El cap de pocs minuts tot s'havia acabat. El seu tornarà bastant serà, però ara el poble presentava un estat ruinós. Les cames es ensorrades, noies que ploraven de por, noies que es volien fer el valent però es tramulaven les cames. L'abra de maig era estirat al terra de la plaça amb les branques cremades. Hem de sortir i matar corrents d'aquest monstre, va començar algú, però de quin monstre parles? Si això ha estat una tempesta, oi la tempesta més forta que s'hagi misbèin aquests barals. Doncs jo també he vist un drac i una bruixa, apa, una altra que veu visions. El que hem de fer és anar de seguida cap al riu a veure si podem recuperar alguna de les coses que se'ns endurà l'aigua. I mentre gairebé tothom seran al riu, uns quants rockerols i rockeroles, els qui asseguraven a la vista del drac i la bruixa, es van quedar a la plaça, decidits d'enfrontar-se en aquella feraveronja. Escolteu, jo tinc una escopeta per de caçar conills, o jo guardo un tabuc del Temes de la Guerra dels Carlins. Jo tinc un sabre desat a les golfes de casa, potser ens pot servir. Res d'escopetes, ni de tabucs ni de sabres que no serveixen pas per això, va dir el Figa, que deien que llegir a llibre els sabis. Ser ben del cert que els dracs i les bruixes se'ls ha de fer fugir amb creus. Amb creus. I doncs ho hem de treure, o les creus. Potser de missa, si ho demanéssim el senyor Rector, el senyor Rector no vos tenia pas totes, però si vi demanava una creu no se podia pas negar. A més, es veu que quan estudiava el seminari també havia llegit llibres com el del Figa, i va decidir ell mateix acompanyar-los. M'han treure una creu ben grossa de ferro que hi havia a l'Església, i en comitiva la van portar fins al davant de la porta de varunes del castell, o li van deixar plantada. La veritat és que en aquella gent acostumada a fer aguantabres davant i al mig de la plaça, no es devia pas costar gaire que el va una creu per grossa que fos. De sobte es va sentir un soroll molt estrident que s'anava llunyant. Semlava d'alguna cosa grossa que fugia esperitada, però ningú no va poder veure res. Tancada aquell dia, el poble de la roca del Vallès no es va veure mai més cap bruixa ni cap drac, ni va tornar a caure una tempesta tan forta com la d'aquella tarda de diumenge. I carai, quan els nois plantaven l'abra de manja al mig de la plaça, els avis explicaven als seus nets la història, o la llegenda, d'una bruixa i un drac de set caps que va haver-hi el castell de la roca del Vallès. I que de cric, que de crac, aquest conte s'ha acabat. Vete aquí una vegada. I que de cric, que de crac, el conte s'ha acabat. Derrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. Gràdiut d'esper, 98.1 Gràdiut d'esper, 98.1 Gràdiut d'esper, 98.1