Vet Aquí Que... del 17/2/2022

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. El gatet desobedient és un conte popular. Una vegada hi havia, amb una casa, una nena que tenia un gatet. Era un gatet molt bonic, molt bonic, petitó, molt petitó. Però aquest gatet no sempre li feia cas a la nena. Un dia la nena se'n va anar a l'escola i li va dir, gatet, porta't bé, sobre tot no surtis de casa. Però així que la nena va ser fora, el gatet faltava que li guessin dit allò, perquè amb les seves potes va obrir la porteta de casa i se'n va anar cap al jardí. Va travessar tot el jardí, se'n va anar a la porta de fora al jardí, al barri, i va veure que hi havia una carretera. Va mirar un cantó, l'altre que no passés cap cotxe, va travessar la carretera, i va veure que l'altre cantó hi havia un bosc. El gatet allà sí que va ser feliç. Va estar gairebé tot el matí, i part de la tarda jugant sota els arbres d'aquell bosc. I, mica en mica, es van endinsant, bosc endins, endins, endins, fins que, cap a mitja tarda, quan va veure que el sol començava a marxar, i ell va voler tornar a casa, se'n va donar que no sabia el camí, que no sabia per on tornar, que s'havia perdut. Ell sí que es va quedar allà amb un racó, plorant, plorant molt, sense saber on havia d'anar. Amb aquestes, que per allà va passar un conillet, i el va veure plorant. I va dir, per què plores? I el gatet li va dir, per què m'he perdut i no sé tornar a casa meva. I el conillet, que es pensava que era un dels seus, li va dir, doncs no pateixis, vine a casa meva, la mare et donarà sopar, podrem dormir junts, i demà de dia podràs tornar cap a casa. I també, doncs sí que vindrem tu. I el gatet va seguir el conillet, cap al seu cau. Només entrar al cau de seguida el conillet va cridar, mama, mama, he trobat un conillet que s'ha perdut. Oi que ve donarem sopar i podrà dormir amb mi? La mare conillet de seguida li va dir que i tant, passa, passa, i vine i comença a sopar, i igual que tots els altres conillets, li va posar una pastanaga per menjar. El gatet, quan va veure aquella pastanaga, se'l va començar a mirar i a mirar. I la mare conillet li va dir, escolta'm, que no t'agrada les pastanagues. No ho sé, és que no n'he menjat mai, no n'has menjat mai. Va ser llavors que la mare conillet se'l va mirar una mica més. Escolta'm, tu no ets cap conillet, qui ets tu? No ho sé, li va dir el gatet, jo no sé qui sóc, no sóc cap conillet. I la mare li va dir, no, perquè tens les orelles curtes, tens una cua. Escolta'm, escolta'm, tu què... Perdona. Torno un bon tros enrere. A veure... Va? Mama va cridar el conillet des de fora. He trobat un conillet que s'ha perdut i està plorant. Oi, que pot sopar amb nosaltres i quedar-se a dormir fins demà? I tant, li va dir la mama. I la mare conillet li va posar una pastanaga en el plat. El conillet es va anar mirant aquella pastanaga. Que no t'agrada les pastanagues, li va dir la mare conillet. És que no n'he menjat mai. No n'has menjat mai. Doncs què voldries menjar, ara? Li va preguntar la mare. No ho sé, un retolí... No, perdona. Com estic? Tornem a la mama, però un segon, que no... És que no me'l recordo. Mira, vols explicar-ne un tu, ara? I mentre t'estan, heu revist una mica. Va? Ai, apucaya, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerfurt rot. Verkauf ich mein Metlein und leg mich aufs Stroh. Stich mich keine Feder und weiß mich kein. Stich mich der Hungerflor. Els sabis prudents dels Piteus és una antiga llegenda catalana recolida fa molts anys per un poeta que es deia Mocen Cinto Berdeguer. Una vegada, en un hostal que hi havia en el camí que va de Bergam en Resa, s'hi van presentar tres homes que venien del poble de Sant Llorenç de Morunci, que en aquell temps se'n deia Sant Llorenç dels Piteus. Van picar la porta, i quan es van contestar de seguida van dir que podrien passar la nit en aquest hostal. O i tant, es va contestar l'hostaler. Però qui sou vosaltres? I on teniu? Bé, nosaltres anem a la Fira de Manresa i som els sabis més prudents dels Piteus. Va contestar el més vell de tots. Aquest títol de sabis prudents dels Piteus va fer riure molt a l'hostaler i a la seva dona, que ella ho sentia des de la cuina. I mentre donaven sopar, van anar pensant, molt de bon humor, a veure com els podrien anar provocant una mica per provar si realment eren sabis o no eren. Quan van haver sopat, es van acompanyar a una habitació que hi havia dalt, molt fosca, i encara era més fosca perquè en la única finestra que hi havia hi van posar un armari al davant. Els tres sabis se van anar al llit i, com que no sentien judents de soroll, es van adormir molt, molt adormits. Quan ja estaven una mica cansats de dormir, van obrir els ulls, es van llevar, i el massavi dels tres se van anar a obrir la finestra. Però al lloc de la finestra el que va obrir va ser la porta de l'armari. I, com que, a veure que no hi entrava gens d'aclaró, de seguida va dir, en els altres, va dir, mireu, encara és molt fosc, res, res, tornem a dormir, que encara podem dormir una estona més, i se van han tornat els tres al llit. Van dormir unes quantes hores, i quan ja estaven del tot desvellats, el segon sabi va anar a obrir la finestra i va tornar a obrir la porta de l'armari, tot això a les fosques. Com que en aquell armari era un lloc on normalment hi guardaven el formatge, de seguida aquest segon sabi va dir, ui, tot el món fa molt poder de formatge, res, res, que encara és fosc, tornem al llit, i tots tres se van tornar a dormir. Quan ja no podien més, es va llevar al tercer sabi, va obrir la porta de la finestra, i va dir exactament el mateix, va dir, ui, és veritat que el món fa poder de formatge, però a més a més, encara és tot fosc, una goba de llop. Tornem al llit, que encara n'hi deu haver per una estona, i tots tres se van tornar a dormir. Cap al final, el Bustaler, acompadit d'aquells tres sabis, va entrar a l'habitació, els va preguntar si havien dormit bé, va apartar l'armari que tapava la finestra, i els tres sabis van veure estrenyats que era de dia. Com que tenien molta gana, van demanar esmorzar, i mentre esmorzaven, un d'ells va dir, ui, ui, haurem de córrer per què hem d'anar a la fira, eh? De quina fira parleu, els va dir Bustaler? A la fira de Manresa, ja us ho vam dir ahir, la fira de Manresa, veieu aquella gent que arriba? Doncs mireu, són la gent que ja torna de la fira. Llavors, els tres sabis se m'han adonat que havien dormit tot un dia sencer. Llavors, esclar, lloc d'anar cap a la fira de Manresa, van decidir en tornar-se cap a Sant Llorenç dels Pideus. Bé, d'això ja fa molt de temps, i la veritat és que Sant Llorenç encara no sabien que era una carbassa. Com que em va veure unes quantes arreconades que hi havia a l'entrada de l'hospital, li van preguntar a l'Ustaler què era allò, i l'Ustaler els va respondre rient que allò era nous deuga. Ostres, nosaltres precisament anàvem a Manresa per comprar un euga. Si ens en volguessin vendre un d'aquests ous, no estaríem molt agraïts. L'Ustaler va començar a arribar per s'atalnar, i els va dir, mireu, aquests ous els volien tots per nosaltres, però si els voleu i els pagueu bé, us en deixarem portar un. Ells li van donar gairebé tots els diners que havien portat per anar a la fira, i se'n van emportar la carbassa més grossa que hi havia a l'hospital, i se'n van anar a canviar amb un de tornar de cap a Sant Llorenç. Tot caminant, van començar a parlar una amb l'altra, de barrabuda, que els farien tota la gent del poble, el deureu a l'arribar amb una cosa tan estranya i que no havien vist mai com un ous d'euga. Però de cop i volta, un d'ells, el que portava l'ou, es va entrebancar amb una pedra, va relliscar, i la carbassa li va caure rodolant muntant llavall. Ell de seguida va començar a córrer empaitant-la, al cap d'una estona, d'anar rodolant, aquella carbassa va ensupagar amb una altra pedra, i es va esbarlar amb 50 trossets. Un d'aquests trossets, precisament, va anar a parar amb un cau d'una llibre, i la llibre que hi havia dins va sortir espalitat de corrents. Així que la van veure a córrer, els sàvies, i les van pensar que era l'euga petita que havia sortit de l'ou. I de seguida van dir, Ostres, se'ns ha escapat, mala guanya d'eugeta. Haurem de tornar sense la nostra euga cap al poble. Perquè la veritat és que, si haguéssim arribat ben al poble, l'any que ve no hauríem hagut de tornar a menjar res a comprar un euga, ho haurem de fer així, i haurem de tornar-hi a peu. I que t'acric, que t'acrac, aquesta història s'ha acabat. Bé, aquí una vegada. L'arca de Noè, en mig del Diluví. L'agenda joveva de la Bíblia, versió de Justí Bruguera. I a veure que era gran la malícia de l'home a la terra, i que continuament els pensaments del seu cor no s'inclinaven sinó al mal. I a veure espenedir d'haver fet l'home a la terra i se'n tristir. I va dir, exterminaré de la terra els homes que vaig crear, dels homes fins a les bèsties, els reptils, els ocells. Em paradeixo d'haver-los fet. Però Noè obtinguer el favor de Javé. Noè era un home just, un rat entre els seus contemporanis. Noè vivia amb Déu. Ens anirà tres fills, Sem, Cap i Jafe. La terra s'havia corromput davant de Déu, i era plena de violències. Déu contemplar la terra i la veia ben corrompuda. Tothom a la terra havia corromput la seva conducta. Déu digue, Noè. He decidit la fi de tot allò que respira. La terra és plena de violències, per culpa d'ells, i ho vull exterminar-nos de la terra. Festa una arca de fusta de xiprer. Fes compartiments a l'arca i recobreix-la de pega per dins i per fora. Has de fer-la així. 300 colzades de llargada, 50 d'amplada i 30 d'alçada. Fes un sostre a l'arca. Acaba-la per dalt a una colzada. Posa la porta de l'arca al seu costat. I fes un pis inferior, un segon i un tercer. Jo faré venir el dilúbit aigua a la terra per estar mirada sota el cel, tot allò que té una leda vida. Tot el que respira a la terra s'ho pagarà. Però jo establiré amb tu la meva aliança. Entra a l'arca amb els teus fills, la teva muller i les mullers dels teus fills. De tot allò que viu, el que respira, em faràs entrar a arca dos de cada espècie per conservar-los la vida com tu, que siguin màscla i família. De cada espècie d'ocells, de cada espècie de mèsties, de cada espècie de cuques, n'entraràs dos per conservar-nos la vida. Tu procura tota mena de menjar i fes una provisió, perquè serveix d'aliment per a tu i per a ells. No heu va fer, tot ho va fer d'acord amb allò que Déu li havia menat. Ja bé, va dir, no he. Entra a l'arca amb tota la teva família. Veig que és just en mig d'aquesta generació. De tots els animals procura 7 parelles de cada màscla amb la família, dels animals que no són purs, dos, el màscla amb la família. Semblant ment dels ocells 7 parelles, cada màscla amb la família. Així deixaran descendència per tota la terra, perquè d'aquí a 7 dies faré ploure damunt la terra durant 40 dies i 40 nits i faré desaparèixer tot el que ha fet la terra. No he va complir tot allò que Ja bé li havia menat. No he, tenia 600 anys quan el Dilúbi cobrir la terra. No és refugiar l'arca amb els seus fills, la seva mulher, les molleres dels seus fills quan vingui a l'aigua del Dilúbi. Els animals purs i els animals que no eren purs, els ocells, totes les cuques que s'arrosseguen per terra, entraran amb l'arca a dintre l'arca de no he. Els animals purs i els animals que no són purs, els ocells i totes les cuques que s'arrosseguen per terra, entraran amb no he a l'arca. Dos, de dos en dos, un mascle... De dos en dos, un mascle i una família, tal com Déu li havia ordenat. I al cap de set dies, l'aigua del Dilúbi cobrir tota la terra. L'any 600 de la vida de no he, el segon mes, el dia 17 del mes, exactament aquell dia, esbotzaran totes les ponts de la gran oceà, sobrien les rescloses del cel. Després de la gran 40 dies i 40 nits, caigueu una aigua a la terra. Aquell mateix dia, no he i els seus fills, Sem, Cam, i ja ha fet amb la seva muller. I les tres mullers dels seus fills havien entrat a l'arca així com els animals de tot espècie. Les bèsties de tota mena, les cuques de tota mena que s'arrosseguen per terra. Les aus de tota mena, tot allò que té a les i vola. Amb no he, entraran a l'arca una parella de tot el que respira. Els que entraven eren un mestre i una família, tal com Déu li havia ordenat. Acabat, ja ve, tancar la porta, i tots van ser a dins. El dilubí durà 40 dies. A mesura que les aigües augmentaran, va ser l'arca de la terra. Les aigües anaven creixent, creixent, i augmentaven molt fort. I l'arca sobrava la superfície de l'aigua. Les aigües van creixent tant, que obriran totes les muntanyes més altes de sota el cel. I un cop cobertes les muntanyes, van creixent encara 15 colzades més al d'aire. A la vora es van ofegar tots els animals que es mouven i respiren a la terra. Els que volen o caminen, tot a les cuques, els que es belluguen per terra i tots els homes. Tots els animals que viuen respirant, tots els que viuen en terra ferma, tots van morir. Tots els que es trobaven a la terra dels d'els homes, fins a les bèsties, les cuques i els ocells, van desaparèixer de la terra i tant sols van restant noe i els que eren amb ell a dins de l'arca. La carescura de les aigües de munt a terra va durar 150 dies. Després Déu es va recordar de noe i de tots els animals domèstics i salvatges que eren amb ell a l'arca. Déu va fer passar un vent per la terra i les aigües començaren a minvar. Les fons de l'oceà i les recloses del cel es van cloure. S'acaba la pluja que queia del cel. Les aigües es retiraran de mica en mica de la terra i minvaren cap al 150 dies. El mes 7, el 17 del mes, l'arca va reposar sobre les muntanyes d'Ararat. Les aigües anaven baixant a poc a poc fins al mes de Z. I al mes de Z, el primer del mes, apareguen els cims de les muntanyes. El cap de 40 dies, noe, va obrir la finestra que hi havia fet a l'arca i hi havia el corp que se'n va anar i va tornar esperant que s'aixugués l'aigua de la terra. Aleshores, noe, hi havia el colom per veure si hi havia minvat l'aigua de la terra. Però el colom no va trobar cap indret en posar les potetes i se'n torna l'arca perquè l'aigua cobria encara a la terra. Ell allarga la mà, el prenguer i l'acollia amb ell a l'arca. Va esperar encara 7 dies més i hi havia una altra vegada el colom fora de l'arca. Cap al tard, el colom li tornà doven-ho al bec una fulla tendra d'olivera. Aleshores, noe va comprendre que l'aigua havia minvat a la terra. Va esperar encara 7 dies més i hi havia el colom que ja no va tornar. L'any 600 de la vida de noe, el primer mes, el primer dia del mes, s'aixuga l'aigua de la terra. Noe va aixecar la coberta de l'arca, va aguaitar i va veure que la terra era seca. El segon mes, el dia 27 del mes, la terra ja era tota seca. Llavors, deu, va dir a noe, surt de l'arca amb la teva muller, els teus fills i les mullers dels teus fills. Fes sortir amb tu tots els animals de tota mena que són amb tu. Els que volen no caminen i tot a les cuques que s'arrosseguen per terra. Que corrin per la terra, que siguin facuns i es multipliquin. Noe doncs va sortir amb els seus fills, la seva muller i les mullers dels seus fills. Els animals de tota mena que caminen o que volen i tot a les cuques que s'arrosseguen per terra, aniran de l'arca i han viscut sobre la terra fins als nostres dies i esperem que viurem molts i molts dies. I aquesta història s'ha acabat? Us ha agregat? I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat. Darrere la porta hi ha confits perquè us aneu allà pels dits. I em poso a la porta i em poso a la porta. No em parles res. No em parles res. No em parles res. No em parles res. No... I don't know where, but I'm not with you. Some days I couldn't get up, couldn't get down, I'm born of everything. Somehow a little black cloud rained over me. Someone was making me mad, good turned bad, and I lose everything. To get you back, just to get you back. But these days the world's all right, the sun shines bright, I'm kicking off all my dreams. These days I don't think twice, walk on light, I'm positive it's all right. These days go on, long after you've gone. These days go on, long after you've gone. These days go on and on and on and on and on. I'm out of the fire and to the fire. Sometimes I drown my tears, same old fears came back. Someone was making me ill, that you'll still a two, three, four little word. Guess you heard, pretty little birds fly home. But these days the sun kicks you, the good guys are a little in the backseat. These days I'm safe and sound, not tried down, you wanna know the reason. These days go on, long after you've gone. These days go on, long after you've gone. These days go on and on and on and on. Thank you for not being here, feel better when you're not sleeping in my head. Tossant and turning, messing up the sheets, the love we made was incomplete. Like the shoes on your feet, the same stuff I've heard it before. That philosophy started to bore me, now you won't have to smile, and they love me. These days the karma's right, sun's shuns bright. I'm kicking off the bad dreams. These days I don't think twice, walk all night, positively somewhere. These days go on and on and on and on and on. These days go on and on and on and on. These days go on and on and on and on and on. Gràcies.