Vet Aquí Que... del 10/3/2022

I quan acaba la setmana, tot el que vols fer és desconectar o no, el club alternatiu en Pau Sbert. I vendres a les 9 tenim tota la música que has de conèixer. Les novetats que no escoltaràs a cap altre lloc sense oblidar-nos dels èxits de sempre. Redescobrés la música. El club alternatiu en Pau Sbert. I vendres a les 9 del vespre, escolta'ns en directe, a Ràdio d'Esvern. I sempre que vulguis, a Ràdio d'Esvern, un cop. La justa, el magazine matinal de Ràdio d'Esvern. Cada matí posa del dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe, a Ràdio d'Esvern. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells també. Des de vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en vici sense edat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just Desbem. Tarda, relaxat amb estils com el Chill Out, el Smooth Jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. M'agrada molt, me'n dones. I m'agrada molt. I m'agrada molt. I m'agrada molt. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres rosa sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Ves aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Hola, bona tarda. Ja hem arribat a l'hora del compte. Però avui, enlloc d'un conte explicarem una llegenda, i què és una llegenda? Una llegenda és una història que va passar fa molts anys, i que ens hem anat explicant els pares, els fills, els pares, els fills, i ens ha arribat fins avui. Em penso que us agradarà. Aquesta història parla d'un senyor que es deia Christopher Columbus, que segurament és o sona el nom, i que va descobrir Amèrica, i va passar quan va tornar a Barcelona a explicar els reis que havia trobat Amèrica. Comencem. Aquesta història es diu L'ou d'en Coloma. Quan en Christopher Columbus havia tornat de descobrir un nou continent, va explicar el rei que el món era rodó, i perquè l'entengués més li presentà una gran pilota, com a exemple, i la va fer rodó la diverses vegades, amb un i avall, amb un i avall, davant del rei i de la reina. Com que el rei amb tontes aquestes coses no hi entenia, va cridar, en Ferrer de Blanes, que era un gran navegant que havia descobert feia pel temps les illes canàries i les costes africanes de Guinea. Perquè en Columbus li expliqués que el món era rodó, i en Ferrer de Blanes, que era molt entès i molt sàvi, va entendre l'instal·les explicacions d'en Colom. El rei i tota l'acord els costava d'entendre que el món fos rodó com una pilota, i els va arribar a semblar que, en Colom i en Ferrer de Blanes, sumiaven truites. I per tal declarir si el món era rodó o no rodó, el rei va desicridar a una gran reunió de tota la gent més sàvia d'aquell temps, no només dels seus reals, de tot el món. En Colom es va explicar davant de tota aquella colla de savis i els va deixar convençuts. Ai, però a tots l'enveja els rosagava a veure que en Colom era més sàvia i ell sol que tots plegats. I li van preguntar com era que ella havia compress que el món era rodó, i que més enllà del mar ni havia de veure més terra. En Colom els va dir que tota la mare havia d'estar voltada de terra per sostenir l'aigua, perquè si no fos així, l'aigua fugiria i el mare es guideria com passaria amb un got o amb una copa plena d'aigua, que si no hi hagués paret, tot el voltant l'aigua no s'hi podria aguantar i fugiria. Oh, tota la reunió va fer una gran riallada i van dir que això fins i tot ho comprenen els nens que van a l'escola. Aquesta pensada no té cap mèrit i que no hi havia per fer-se passar de savi com pretenia a fer en Colom. En Colom, molt enfadat, els va contestar que totes les coses més difícils quan s'assaven resultaven fàcils, i que si tan senzillera perquè no ho havien fet ells primer, ja que pretenien ésser tant savis a veure quin d'ells s'hauria fet tenir dret o nou sostenint-se per la seva part més prima. I de seguida va fer portalou. Picats per l'amor propi tots els presents van provar vegades i més vegades de fer-se sostenir l'ou, però que a d'ells no ho va aconseguir. Quan en Colom va veure que ningú se'n sabia sortir, va agafar l'ou i en posar-nos damunt la taula, li va donar un copet molt flús al suficient per ensorrar la base de la closca i fer-li perdre l'espericitat que li impedia de sostenir-se. L'ou es va aguantar perfectament. Han vist la gran admiració dels circumstants que van haver de reconèixer la llestesa i la saviesa d'en Colom. I d'això, bé que en parlar d'una cosa complicada que és tan resolta de manera fàcil, diguem que sembla l'ou d'en Colom. Us ha agradat? Segur que sí. Adeu fins una altra estona. El Caball Bernat de Montserrat Ja fa molt de temps que hi havia un buscater que vivia en un poblet dels voltants de Montserrat. Es guanyava la vida tallant i venell d'enlla que recollia dels boscos de la muntanya. Era una feina molt dura i sacrificada, ja que es passava el dia a terra nàvres a cop de destral i transportant fatigosament els feixos als pobles de la plana, bueno, el riu. Un dia cap al vespre, quan es trobava a punt de cavar la feina, se li va aparèixer un caballer tot vestit de vermell, cavalcant un gran caball. Aquest caballer es va oferir a treginar-li la llenya a peu de riu. A la nostra llenya d'aire, un cop recuperat de la sorpresa, m'accepta encantat la seva ajuda. Entre tots dos van carregar el caball amb tanta llenya que semblava impossible que l'animal es pogués moure. Tot d'una omisseriós caballer es va adreçar el seu cavall, dient-li, cavall bernat. Porta aquesta llenya, va jo el llobregat. Inmediatament el cavall sortia corrent, gairebé com si volés. I al cap de poc temps, tornades carregat de la llenya, al costat dels dos homes. La llenya d'aire no s'ho podia creure. I encara va restar més bo que va dalt. Quan el caballer li va dir que s'hi volia, podia ser l'amo de aquell cavall. Amb l'única condició que al cap de 10 anys passaria a recollir-li un altre de semblant. Però que en cas de no trobar-ne cap, el bus que té, se n'hauria d'anar a viure amb ell. Ell, pensant en la seva fatigosa feina, va acceptar de seguir d'aquell oferta. Van passar uns quants anys. Amb aquella facilitat de treginar, el cavall li va proporcionar molts guants. I va omplir la seva vida de benestar. Amb tot, no trobava mai el moment de comprar un cavall igual, tal com m'havia acordat amb el cavaller, que no era ningú més que el mateix diable. Quan va arribar el dia en què es compreien els 10 anys, es va presentar aquell cavaller vestit de vermell a casa de la Llinya Taira. Li va preguntar si havia trobat un altre cavall tan valent i fort com el seu cavall bernat. La Llinya Taira, sorprès, li va dir que no n'havia trobat cap de semblant en tot el món. Llavors, el diable es va treure la seva màscara i li va recordar el pacte, pel qual la Llinya Taira s'havia d'anar a viure amb ell. El pobre home va comprendre el seu mal pas i va demanar clemència, però el diable es va mostrar insensible als seus precs. La dona de buscater, quan va veure la situació, es va posar la conversa defensant el seu marit. Però el diable no deixava demostrar-se prepotent sobre aquelles dues persones angoixades, a punt de fer efectiva la seva manassa. Quan la dona es va posar a rezar la mar de Déu de Montserrat, de cop i volta el cavall va llançar un fortíssim renill i es va encabritar tant que va fugir muntant i amunt on es va quedar convertida en una roca, dreta i erishada. El Llinya Taira, quan va veure aquest prodigi, va dir al diable que es podia cobrar la deuta amb qualsevol de barroques que ara eren semblants al seu cavall. I que t'acric, que t'acrac, aquesta legenda s'ha acabat. Ve't aquí una vegada. Ara us explicaré la legenda del gegant del pie. Ja fa molts anys, molts anys vivia en una masia que es deia El Ferrell, un pagès molt al·ligros. Tenia tanta força que tothom el coneixia pel fort Ferrell. Un dia, mentre lleurava un tros de terra amb l'arada i una parella de bous, va passar per allà un gegantàs. Escolteu, on és Barcelona cap aquí o cap allà? Mentre això deia, aixecava amb una sola mà un tros de ferro grosut com un tronc. Però el Ferrell sense donar importància, aixecant l'arada amb bous i tot, va dir cap allà. El gegantàs, amb veure això, es va quedar tot parat. Escolteu, com és que tenint tanta força no l'heu fet a servir per fer fora un gegant molt dolent que ens ha pres Barcelona? Teniu raó? Comenceu a passar, que hi ha lligues. Se'n va anar cap a casa seva, va deixar l'arada i els bous, va dir adéu als seus pares i cap a Barcelona falta gent. Em passarà a prop d'un gran bosc va pensar. Sovint ximplet, me'n vaig pel món sense ni un tris bastonet. I ell que així va trencar un gros de pie amb arrel i tot, i va seguir el seu camí. Els nens i les nenes dels pobles, però em passava, amb veure el tan ali gros, amb un pie per bastó, li anaven al darrere cantant aquesta cançó. El gegant dolpi, ara balla, ara balla, el gegant dolpi, ara balla pel camí. Quan el fort Ferrell va arribar a les moralles de Barcelona, els guardes no el deixaven passar. Ep, ep, heu de pagar per aquest pic que porteu, però si és el meu bastó, no el porto per vendre. Tan és, heu de pagar i si no no podeu entrar. Això rai, si no pot entrar pel portal entrarà pel damunt. I amb una regulada llençar el pis per sobre les moralles. Ja tins de la ciutat se'n va anar a trobar el gegant de la ciutat que havia pres Barcelona i li diré, vinga lluita amb tu per fer-te fora de la nostra Barcelona. El gegant de la ciutat era molt orgullós, quan va veure aquell pobre pagès que s'atrevia a lliure també, es va posar a riure tot dia. Vinga noi, primer de tot a tu també, no fos cas que et trenquessis el meu primer cop de puny. Abans de la lluita va fer servir el fort Ferrell un gran dinar, un parell de vaques rostides, dues d'onzenes de pollastres, vuit plats de manida i vi porrons de vi. Mentre el pagès molt tranquil buidava els plats, el gegant de la ciutat borleta anava dient, menja menja Ferrellàs, que ben poc temps menjaràs. Del cop que jo et donaré, a xafat et deixaré. En acabar de dinar va començar la lluita. Tota la gent de la ciutat grans i petits havia anat a veure què passaria. No es veia cada dia una lluita de gegants. El fort Ferrell gairebé no deixava que el gegant de la ciutat el toqués. Aquest prop que mirava de donar-li cops, però el fort Ferrell era més llest i sempre se li escapava. Se separaven dues vegades per tornar a començar. A la fi d'una forta regulada, el fort Ferrell va enviar el gegant de la ciutat volant pel damunt dels terrats amb tanta força que va caure a l'altra banda de les boralles a xafat com una coca. Llavors, homes i dones petits i grans, picant de mans, voltaran el fort Ferrell tot cantant. El gegant del pi, ara balla, ara balla. El gegant del pi, ara balla pel camí. El gegant de la ciutat, ara passa, ara passa. El gegant de la ciutat, ara passa pels terrats. I així va sortir la cançó que tots cantem quan veiem passar els gegants del pi, els de la ciutat o els del teu poble o de la teva vila. Adéu! Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat si no ha passat és mentida i si ha passat és veritat com més creureu que anàveureu. No em veig cap feder i em veig cap millor. Per escoltar el pràvio dels vent, si et donis el pràvio dels vent, la ràbia s'enjust. Durant l'8.1 Ràdio T'esper Durant l'8.1 Ràdio T'esper Durant l'8.1 Ràdio T'esper Durant l'8.1 Ràdio T'esper Durant l'8.1 Ràdio T'esper Durant l'8.1 I hear your voice on the land, but it doesn't stop the pain. If I see you next to never, then how can we see forever? Wherever you go, whatever you do, I will be right here waiting for you. Whatever it takes, or how my heart breaks, I will be right here waiting for you. I took for granted all the times that I thought would last so long. I hear the laughter, I taste the tears, but I can't get near you now. Oh, can't you see it, baby? You've got me going crazy. Wherever you go, whatever you do, I will be right here waiting for you. Whatever it takes, or how my heart breaks, I will be right here waiting for you. I wonder how we can survive this romance. But in the end, if I'm with you, I'll take a chance. Oh, can't you see it, baby? You've got me going crazy. Wherever you go, whatever you do, I will be right here waiting for you. Whatever it takes, or how my heart breaks, I will be right here waiting for you. Waiting for you. I know there's something in the wake of your smile. I get a notion from a look in your eyes. You're built for love, but that love for support. Your little piece of heaven, time to go. Listen to your heart, when he's calling for you. Listen to your heart, there's nothing else you can do. I don't know where you're going, and I don't know why. Listen to your heart, before you tell him goodbye. Sometimes you wonder if this fight is worthwhile. The precious moments are all lost in the time. Just swept away, and nothing is what it seems. I feel it all belonging to your dreams. Listen to your heart, when he's calling for you. Listen to your heart, there's nothing else you can do. I don't know where you're going, and I don't know why. Listen to your heart, before you tell him goodbye. There are voices that want to be heard. So much to mention, but you can't find a word. There's sense of magic, the beauty that's beneath. When love requires love, there's a way. Listen to your heart, when he's calling for you. Listen to your heart, there's nothing else you can do. I don't know where you're going, and I don't know why. Listen to your heart, before you tell him goodbye. Listen to your heart, before you tell him goodbye. Listen to your heart. Take a listen to it. Take a listen to it. Take a listen to it. I don't know where you're going, and I don't know why. Listen to your heart, before you tell him goodbye. I don't know where you're going, and I don't know why. I don't know where you're going, and I don't know why.