Vet Aquí Que... del 17/3/2022

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. El llegant del Pi o del Ferrell, la gent popular catalana. Tens temps a Barcelona i regnava un gegant moro molt dolent. El rei Bensut estava tancat a les masborres, i la gent de Barcelona no s'atrevien a plantar-li cara i només feien carromiar si hauria un altre gegant igual cap a Bencel·lu. Es va recordar que molt a la bona de la ciutat, a Caldes, en vivia un altre de més alt i de més gros, del qual es comptaven curioses facècies. Es referien al famós Ferrell, si sí, de Caldes de Montbui, el qual enviaran a cercar tot seguit. En arribar al missatger de Barcelona a casa del Ferrell, el gegant estava fent una acció que fa de molt mal explicar. L'enviat manifestava el desig de la gent de Barcelona i el Ferrell li va contestar despectivament i negativa, amb una frase proverbià, el que tampoc no ens atrevim a transcriure. L'enviat s'han tornat cap a Barcelona i manifestat tothom la mala resposta del gegant. Quan el missatger fu fora, els parents i veïns de l'Humanàs li faran veure que havia fet mal fet de desatendre la demanda, que la gent de Barcelona estava patint molt. El gegall de Bons es decidia venir a Barcelona, arrancar un pit dels més altos i corpulents del bosc, el qual fer un service com un senzill vestó. I amb quatre gambades es va plantar al tan mig caminant a les portes de Barcelona. En arribar al portal de la ciutat, els portalers li volien fer pagar el tribut de la llenya del pit que portava. El Ferrell digués que no era pas un pit, sinó un simple vestó. Entran en disputa i de cap manera no volia transigir, fins que enfadat, el gegant, tira el pit per damunt de la muralla dintre de la ciutat, com si es tractés d'una feble palla, el que va passar a ell també per dalt de la muralla. Era tan alt que sobresurtia per damunt de totes les cases, de manera que sortint al terrat es veia com caminava pel carrer i tot el veïnat podia saber a quin punt de la ciutat es trobava. El gegant moro va preparar una estratègia. Va convidar a menjar el Ferrell. La gent de la ciutat va córrer a veure'ls menjar i també a veure com es barallaven. En el convid que feu per ells dos i treballaven tots els cuiners de la ciutat, que no era pas a temps a caure menjar, per aquell parell domenassos que se'l menjaven tot seguit. El moro, que creia que d'una bufada materia al Ferrell, en to burleta no parava de dir-li mentre menjaven, menja, menja, farallàs, que mai més no menjaràs. Menja, menja, farallàs, que mai més no menjaràs. El Ferrell menjava tant com podia, sense contestar res a les provocacions del moro. Acabat de menjar, es disposaren a barallar-se. La baralla es feu a la placeta dels peixos. Tot el veïnat sortir pel terratge per veure'ls. El Ferrell es planta ferm al mig de la placeta en espera que el negre em vestís. Aquest començar com de puny, mossegades, esgarrapades contra el Ferrell, que restava immòbil com si hagués estat de ferro. Quan el moro estigués ja extenuat de tant de barallar-se, ja no sabia què més fer per atacar. El Ferrell, que restava immòbil, es disposava a entrar en acció, i segons uns ni comprimia els dos costats a l'hora. La xafà com una manxa, i segons els altres, la que fa per una obrella i el va tirar al darrere per damunt de les taulades i terrats, engegar-lo altra vegada fora de la ciutat, i mentre escridava, Gina, parteu-vos que aquí, allí on caurà, tot ho aixafarà. Gina, parteu-vos que allí on caurà, tot ho aixafarà. Aquesta passada va donar lloc a la formació de la corrada popular Barcelona. El gegant del pis ara balla pel camí, el gegant de la ciutat, ara balla, ara balla, el gegant de la ciutat, ara balla pel terrat. El primer gegant al·ludit en la corrada és el farell, que amb un pis per bastó vingui a caldes tot ballant pel camí, i el gegant de la ciutat és el moro que el farell feu ballar pels terrats tirant-lo al darrere per damunt de les taulades. Pots que bé es comprem prou que un gegantàs tan alt com aquell que fins es veia per damunt de les cases no podia pas anar a ballar pels terrats. El rei quedarà molt content del compartiment del farell i li donarà una bossa de diners en premi. El nostre home s'han tornat cap a caldes pel camí que voreix a Cullserola, però quan hagués passat la collada se li feu de nit i es quedarà adormit al ras. La nit era molt freda i quedarà congelat de mort. En efecte, en el relleu que presenta l'horitzó de darrere a la muntanya de Vallvidrera, si us hi fixeu molt i molt, la fantasia popular hi veia la silueta d'un gran humanàs aigegut en actitud de dormir. Es deia que era el farell tornat a les muntanyes. Ara, a costa més de veure'l, no es distingés, t'has de posar en un punt molt alt perquè la construcció de noves cases ha alterat la línia de l'horitzó per aquell indret. I, com t'ha comptat, ja s'ha acabat i aquesta llegenda potser és veritat. Aia, potser això és una not. Wer schenkt wie eine dreia zum Zuckern vom Brot. Verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Strott. El paixet d'or. Conte popular rus. Un vell i pobra pescador vivia amb la seva dona en una barraca a la vall del mar. Només tenien quatre rampoines per mòbles, uns quants plats, una olla i una xarxa de xidamap pel matejoma. Un matí, com sempre feia, el pescador se'n va anar cap al mar a cala la xarxa. De cop s'ha donat que pesava moltíssim, molt content la va estirar amb tota la força, pensant que havia fet una bona pesca, però en retirar de l'aigua, quin desengany, només va veure un paixet de no res que coajaga. Ja anava a posar la cestella, quan el va sorprendre la lluenta metàlica de les seves escates, van agafar-lo, es van mirar encara més de tant com pesava. Uou, però si era un paixet d'or! Aleshores, quan ja el ficava dins de la cestella, el paixet va parlar. Bon pescador, deixa'm anar. No veus que sóc tampoc a cosa, no t'arribaré ni a les dents. En canvi, si em deixes anar, et puc donar tot el que vulguis. No, no cal, va dir l'Òmac. Té, ja et deixo i ets lliure. Moltes gràcies, va dir el paixet. Doncs mira, sempre que vulguis i ho desitges, pots tornar i demanar-me el que vulguis. Només has de dir, paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de cua mar i de cara a mi, i jo sortiré i em veuràs. El bon home li va dir gràcies i va menjar cap a casa seva. En arribar, trobar la seva dona amb el macarada, que és pescat! O no res, bé sí, un paixet d'or, però li ha deixat anar perquè era molt petitó, i m'ho he demanat. Però mira, saps què? Em deia que em donaria tot el que vulguis. I què li has demanat? No res, ets un talós. Ruc més que ruc, ja pots tornar. No veus que tenim una barra que cau de vella? Demana-li una barra que nova. El pobre me se'n va a tornar cap al mar. Quan va arribar, va cridar. Paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de cua mar i de cap. I va sortir el paixet. Què vols, bon pescador? No, jo no volia res per la meva dona. Vol una casa nova. Molt bé, ja te'n pots anar, que allà la trobaràs. Quan va arribar a casa, tot s'ha tins fet, va veure una casa nova de trinca, polida, molt gran. I la seva dona ja segura. Bé, ja deus estar contenta. Contenta, contenta, què vols que et digui? Aquesta casa, sí, està bé, podíem haver demanat un palau. Mira, saps què? Ja pas tornar-hi i demana-li un palau. Ostres, va dir l'home, però sense donar-la cap. Escolta, em fes el que et dic, sinó un cop de bastó. El pobre me va marxar esproguit. Va arribar a la barra del mar i va tornar a dir. Paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de cua mar i de cap. Va sortir el paixet. Què vols, bon pescador? No, res. La meva dona que vol, més tan cap a casa, que ja ho trobaràs. Va marxar el pa amb pescador i, sí, quan va arribar, va trobar un gran palau la seva dona asseguda fent de governadora. Primer va estar molt contenta. Pel cap de uns dies em va cansar. Va tornar a cridar el seu home. Va demanar-li en el paixet que ara vull ser emperadiu i tenir molt de poder. El pobre va dir, que no t'enganaràs això i tan que l'hi enganaràs. Si no, te'n llisaré ben llisant. Va marxar el pobre pescador i es va perdut. Quan va arribar, va tornar a dir. Paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de cua mar i de cap a mi. Va sortir el paixet. Què vols, pescador? La meva dona que ara vol ser governadora. Vés tan cap a casa que això trobaràs. Quan va tornar, ja va trobar una dona que ha sigut en un setial amb una corona al cap. Però quan va dir que estàs contenta de donar-te beba, es va empipar la dona. Qui és aquest que diu que és el meu marit? Agafeu-lo, soldats. I quan queuneu la pelissa i ara m'està fins que al cap d'un temps la dona de més va cansar de ser governadora. Va fer cridar el seu marit i li va dir. Mira, que ara vull ser la reina del mar. La deesa de tots els peixos. La més va quedar que no podia ni parlar. Això no li puc demanar. Com que no? Ara mateix hi vas, si no et faré tallar el cap. Home, se'n va anar corrents cap al mar, però quan va arribar no gosava dir les paraules. Al final, amb un fil de veu, va dir, paixet d'or, bon paixet d'or. Posa't de cua mar i de cap a mi. Es va xacar una onada gegant, el cel es va anubular i el paixet va sortir i va dir. Què vols ara, pescador? La meva dona, què vols si la deesa del mar torna en cap a casa que allà trobaràs el que et convé. Quan va arribar a casa seva, no va veure ni palaus, ni cases noves, ni corones, ni paixes ni soldats. Hi havia la vella Barracan i la seva dona, que estava seguda, cuzint uns calçots veig. I el pescador, per més que va tornar al mar, mai més no va pescar el paixet d'or. I que t'acrit, que t'acrac, aquest conte s'ha acabat. Bé, aquí una vegada. Fa molt i molt de temps en un país molt llunyà i vivien dos germanets bessons aquí els agradava molt jugar a pilota. I tot el dia patim, patam, i vim, patam, i patapim, i patapam, i saltaven, i resaltaven, i botaven, i rebotaven, i passaven, i repassaven, i corrien, i corrien. Jogaven també a pilota? Que el fet va ser que el fet va ser que el fet va arribar a les orelles dels millors jugadors de pilota que hi havia al poderós equip de Mesa Vall. I els de Mesa Vall van voler jugar un partit contra els germanets bessons. I els de Mesa Vall van enviar un missatge a casa dels germanets bessons per dir-los que volien jugar un partit i guanyar-los. Però ells no eren a casa. Estaven entrenant cansablement en el camp del joc de pilota. A casa només hi havia l'àvia. I li van donar el missatge a l'àvia? I l'àvia va dir doncs, està bé? Sereu servits? L'àvia no podia anar fins al camp de pilota, que era lluny, perquè ella tenia les cames malament i li costava de caminar i va començar a rumiar i com m'ho faré, i com m'ho faré, perquè era urgent, era un missatge important. En aquell moment ve aquí que salta una puça a la seva mà i l'àvia va i me li diu Mira, Pusseta, series tan bona a mi on ha d'arribar-te el joc de pilota? Diràs els meus nets? Si et servida, que uns missatgers de Mesa Vall han vingut per dir que volen jugar un partit contra els germanets bessons per veure qui guanya. La puça va estar d'acord. Li va saltar de les mans i va posar-se en camí anar fent saltirons. Salta que saltaràs al cap d'una bona estona es troba davant d'un gripau. On vas, Pusseta? Tant a Feñadeta? Li pregunta el gripau. Oh, gripau! Tinc la parauleta, la meva penxeta i busco els germanets bessons del joc de pilota per dur-nos un missatge. Ben fet, ben fet, però... No creus que hi arribaràs molt i molt tard? I què hi puc fer, jo? Doncs, mira... Viatjar dins la meva penxeta? M'està bé, gripau. Opra la boca. I el gripau... El gripau és enpassar la puça que tenia la parauleta a la seva penxeta. I al seu torn el gripau és a posar-ho a votar i patoom, patoom, patoom, patoom... I vota que votaràs el cap d'una estona es va trobar per davant d'una serp. On vas, gripauet, tan afanyadet? Oh, serp... Tinc la parauleta, la meva penxeta i busco els germanets bessons del joc de pilota per dar-los el missatge. Ben fet, però... No creus que hi arribaràs tard i retard? I jo què hi puc fer? Viatjar dins la meva penxeta. M'està bé, serp? Opra la boca. I la serp és enpassar el gripau que s'havien passat a la puça que tenia la parauleta a la seva penxeta. I cueixa que cogeràs... El cap d'una bona estona es troba per davant per davant d'una serp. On vas, serp, tan afanyadet? Li pregunta a la serp. Oh, és que tinc la parauleta, la meva penxeta i busco els germanets bessons del joc de pilota per dar-los el missatge. Ben fet, ben fet... Però no creus que hi arribaràs tard? No. Ben fet. Però no creus que hi arribaràs molt i molt tard? I què hi puc fer? Doncs viatjar dins la meva penxeta. M'està bé, serp? Opra la boca. I les pervers van passar a la serp. Que s'havien passat al gripau que s'havien passat a la puça que tenia la parauleta a la seva penxeta. I vole que voleràs el cap d'una estona es va trobar davant dels germanets bessons en el camp del joc de pilota. I li van dir als germanets on vas, esperveret, tan afanyadet, o, germans bessons, tinc la parauleta a la meva penxeta i vosaltres us busco per donar-vos un missatge. Ben fet. I quin missatge ens portes, esperver, voleier? Però en comptes de dir res, l'esperver va obrir el bé aquí op, op, op, veta aquí que surt la serp. Jo germans li pregunten on vas, serpeta, tan afanyadeta, o, germans bessons, tinc la parauleta a la meva penxeta i vosaltres us busco per donar-vos un missatge. Ben fet. I quines noves ens portes, serpeta? Però en comptes de dir res, la serp va obrir la boca i op, op, op, i surt el gripau. Jo germans li pregunten on vas, gripauet, tan afanyadet, o, germans bessons, tinc la parauleta a la meva penxeta i vosaltres us busco per dar-vos un missatge. Ben fet, ben fet. I quines noves ens portes? Gripauet, penxudet. Però en comptes de dir res, el gripau també va obrir la boca i també va fer el so de vomitar, op, op, op, op, però de quina va sortir res? Res de res. I els dos germans, cansats d'esperar, li diuen a veure, obre la boca i els germans bessons, mira, ni furga, ni és la boca del gripau i clic, veta aquí que surt la puça de sota una dent. I els dos germans li pregunten on vas, posseta, tan afanyadeta, o, germans bessons, tinc la parauleta a la meva penxeta i vosaltres us busco per dar-vos un missatge. Ben fet. I quines noves ens portes, posseta? I llavors la puça els va comptar el peu de la lletra, el repte que els feien els jugadors de més avall. I quan va acabar la puça es va quedar tot activada i orgullosa davant dels dos germans bessons. I els germans bessons de veritat han dit que volen jugar un partit contra nosaltres. Oh, germans bessons, tinc la parauleta a la meva penxeta i els hi va recitar tot el missatge de nou. Bé, bé, ja l'hem entès. I tot seguit, els dos bessons van regressar els serveis de l'esperved, de la serp, del gripau i sobretot de la puça que portava la lliçó tan ben apresa. I els van posar en camí, ja que volien dir adéu a l'àvia abans d'anar a jugar al partit de pilota amb els de més avall. D'allò que va passar en aquell partit i qui va guanyar o qui va perdre, la història no en parla. Però sé que hi diu que des de llavors els espreves de tant en tant mengen serps i les serps de tant en tant mengen gripaus. I els gripaus molt de tant en tant mengen puces, si les poden caçar, perquè és ben difícil atrapar una puça, eh? I click, click, click, click. Aquest conte està finit. Aquest conte, la puça missatgera, tal com us l'he explicat jo, no el trobareu enlloc, perquè hi ha un barriix barreig de bocorella i de lletres. A través dels segles, a més a més. Perquè aquest conte és un fragment del popol bu, que és el llibre sagrat dels mayes. Després, el Ferran de Pol, que va estar exiliat a Guatemala, es va interessar pel popol bu i en va fer una versió per nens. D'aquesta versió, l'Ignasi Potrón ha fet aquest conte que us he dit. Per tant, però que consti que el podeu llegir el popol bu? Busqueu-lo. I ja veureu com és. Estava escrit en kitscher, però traduit a l'espanyol directament. El popol bu, per qui no sàpiga, és el llibre sagrat dels mayes, com si diguéssim la seva bíblia. I aquest llibre conté la interpretació de les creences mitològiques mayes en el context de la tradició religiosa més americana prehispànica. Va ser escrit en idioma kitscher, kitscher, però en el febèl llatí. I cada 30 de maig, a Guatemala, es celebra el Dia Nacional del Po Pol Bu. Vete aquí una vegada. I catacric catacrac, el conte s'ha acabat. Derrere la porta hi ha confits perquè us aneu a llapar els dits. Estigui capaç i no veig capaç que no veig la ràbia. La ràbia és per la ràbia de Sant Junts durant la ràbia. La ràbia és per la ràbia de Sant Junts. La ràbia és per la ràbia de Sant Junts. La ràbia és per la ràbia de Sant Junts. I won't forget you, my friend, what happened? If someone said three years from now You'd be long gone and stand up and put them down Cause they're all wrong and the last kiss I'll perish until we meet again And as time makes it harder I wish I could remember But I keep your memory You've been making my sleep My darling, I'm too new My darling, my darling, I'm too new My darling, I'm too new My darling, oh no Oh no