Vet Aquí Que... del 7/4/2022

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vet aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Els bons amics, aquesta nit ha nevat tota la nit i fa un fred. Un fred està tot glaçat per fora. El conillet que està dins de casa seva. El conillet té molta gana, però no pot sortir. No pot sortir perquè està tot nevat. Obre la porta i fa un fred que fa que faré. No sap què fer. Però, mira, com té tanta gana, surt a buscar menjar. Surt, per sobre de la neu, va remenant per allà a veure què troba per menjar. Finalment troba dues pastanagues grosses, precioses. Oh, que bé, ja tinc menjar. Agafa una pastanaga i rat, rat, rat, rat, rat, rat. Es menja la pastanaga. Aquesta pastanaga tan grossa, quan acaba de menjar la pastanaga, dius, tinc la panxa plena i estic tip. Doncs mira, què farem amb aquesta pastanaga? Mira, saps què? Penso que el meu veí, el meu amic, el caballet, el caballet deu estar tan bé dins de casa, mort de fred i mort de gana. Aniré a portar-li aquesta pastanaga. I el conillet, tan, tan, tan, tan, caminant, caminant, de pressa, de pressa, arriba a casa del caballet. I el caballet truca la porta, pom, pom, pom, pom. Però no hi ha ningú, el caballet no hi és. Doncs mira, saps què? Li deixaré aquesta pastanaga aquí a la porta. I quan arribi, la veurà i podrà menjar. Doncs sí, així ens ho va fer. I el conillet se'n va anar de pressa, de pressa, de pressa, cap a casa seva. El caballet, el caballet brú, el caballet brú, també havia sortit perquè tenia gana, però estava tan fred i estava tot tan gelat, tan gelat, que no trobava res. Vinc a remenar per la neu, per sota la neu, i, finalment, sabeu què va trobar? Va trobar un nap murat, gros, preciós. Oh, que contents que va estar! Oh, que bé, aquest nap és el que més li agradava. Va agafar el nap i el caballet brú, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam. Va, i esmenja aquest, aquest, aquest nap tan gros. Oh, que bé, tinc la penxa plena i estic tip. I toc, toc, toc, toc, toc, toc, toc, toc. Se'n torna cap a casa seva. Quan arriba a casa seva, allà a la porta, veu una pastanaga. Veu la pastanaga. Diu-ho, una pastanaga. Qui m'haurà deixat aquesta pastanaga? Ah, i pensant, pensant. Ah, ja m'ho penso. Segur, segur, que me l'ha deixada el meu amic, el conillet gris. Ai, que gentil, aquest conillet, que bo. Va agafar el norolló per pensar. Però jo tinc la penxa plena i ja m'he menjat el nap. Doncs saps què faré? Pensant, pensant. Diu, mira, el meu amic, el bé, el bé grassonet, i amb la llana rissadeta, aquest deu estar a casa seva també. I deu tenir molta gana. Amb aquest fred, no deu usar a sortir. Doncs mira, saps què? Li portaré aquesta pastanaga. I toc, toc, toc, toc, toc, toc. Se'n va cap a la casa del bé, del bé grassonet, amb la llaneta rissadeta. I toc a la porta, pom, pom, pom, pom, pom, pom. I res, no contesta ningú. Ai, el meu amic haurà sortit també a buscar menjar. Però mira, com jo ja n'estic tip, li deixaré aquí a la porta aquesta pastanaga tan preciosa, tan grossa. Ja veuràs que content es posarà quan arribi i la vegi. I si, si, el caballet se'n torna cap a casa seva, toc, toc, toc, toc, toc. Si sí, el bé grassonet, de la llaneta rissadeta, ha anat a sortir de casa seva també a buscar menjar. I remenant, remenant per la neu, allà enterrada sota la neu, va trobar, va trobar una coll, verda, grossa. Ai, que content es va posar al veure aquesta coll. Va agafar la coll i folleta, folleta, es va menjar tota la coll. El bé grassonet, amb la llaneta rissadeta, va estar, ja tenia, ja estava tip. Tenia la panxa plena i content. I tic, tic, tic, tic, tic. Se'n va anar cap a casa seva ja tipet. Llavors, quan arriba, què va veure a la porta d'aquesta seva? Va veure aquella pastanaga tan grossa. I va dir, oi, una pastanaga. Però jo ja no tinc gana, perquè tinc la panxa plena. Qui me l'haurà deixat aquesta pastanaga? Pensant, pensant, va dir, ah, he vist les pitjades del meu amic, el caballet, el caballet brú. Segur que m'ha deixat d'ell. Ai, que gentil, aquest caballet. Llavors va dir, però jo ja no tinc gana, saps què? L'hi portaré amb el meu amic, amb el meu amic, el cabirol. El cabirol, segur que deu estar amb agadetes de casa, mort de fred i mort de gana. I així, així, tic, tic, tic, tic. El bé, gressonet, amb l'allaneta, rissadeta, se'n va cap a la casa del cabirol. El cabirol va arribar allà, el cabirol no hi era. També va trucar a la porta, va pom, pom, pom, a la porta de la caseta. No va contestar ningú. I va pensar, doncs mira, quan arribi, trobarà aquesta pastaraga a la porta de casa seva. I va deixar, i tic, tic, tic, tic, se'n van tornar cap a casa seva, el bé, gressonet, de la gana rissadeta. I sí, sí, el caballol havia sortit, havia sortit, saltant per aquell bosc. I, mireu, també tenia gana, i va trobar, finalment, unes herbetes, totes gebradetes, i uns brotets de pit. I va menjar, i amb la panxa planeta, se'n va anar cap a casa seva. Quan va arribar a casa seva, a la porta de casa, va trobar aquella pastaraga tan preciosa, i va dir, potser jo ja no tinc gana. Tinc la panxa plena. Ai, qui me l'haurà deixat aquesta pastaraga? Pensant, pensant, mira, he vist un floquet, un floquet de llana per aquí. Segur que el meu amic, el meu amic, el bé gressonet, de la llaneta rissadeta, m'ha deixat aquesta pastaraga. Oi, que gentil, aquest bé, aquest més molt amic meu, que gentil. Però jo ja no tinc gana. Què faré, què faré? Doncs mira, saps què? Aquesta pastaraga li portaré, li portaré... Mira, el meu amic, el conillet gris. I sí, sí, saltant per allà, va arribar a casa del conillet gris, va obrir la porta, va trobar el conillet gris, el seu llitet, que estava allà al llitet dormint, li va deixar la pastaraga allà bordo del llit, i li va, i va, i li diu, mira, com jo no tenia gana, t'he portat aquesta pastaraga. Ai, el conillet, oi, que gentil. Però jo ja estic tip, que jo ja he menjat una pastaraga, i ve't aquí, que aquella pastaraga va passar del conillet, la badú, amb el caballet. El caballet va passar... va passar el bé, el bé, el cabirol, i el cabirol va tornar un altre cop al conillet. Ve't aquí els bons amics, ai, els bons amics, els bons amics. Ai, apopeia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker vom Brot. Verkauf ich mein Bettlein und leh ich aufs Stroh. Stich mich keine Feder und beiß mich kein, mit beiß mich der Hungerflot. Les tres belles filadores, compte popular. Ve't aquí, que una vegada hi havia una filadora que tota la seva vida s'havia dedicat a filar, a filar lli, i tenia una filla que sempre havia pujat al seu costat i estava en aquella edat de poder-la ajudar. Però aquesta filla no li agradava gens això de filar, i sempre se la trobava, excuses per no fer la seva feina. Ni en sabia, quan es posava a filar, el fill li sortia tan gruixut, en ple de nousos, molt malament. I la mare sempre li deia, ai, filla meva, que faràs tu la vida si no saps fer aquest ofici, si ningú et voldrà, si no et podràs casar. Què farem de tu? Un dia la barall i el sermó de la mare es va fer tan gran, va durar tanta estona, que a filla des del carrer se sentien els crits d'aquella mare per intentar que la seva filla s'agafés a la filadora i es posés a filar. Però justament en aquell moment passava pel carrer la reina, i quan va sentir aquell ser de tall que sortia d'aquella casa, va dir que passi aquí, i va volent entrar. I quan va preguntar què passava, la mare, filadora, el veure la reina, va dir, no, majestà, no, no, no ens barallem, però jo estic molt amoïnada amb la meva filla, perquè mireu, li agrada tant filar, que ja no tinc més lli, que es passaria dia i nit filant, i això no pot ser. O va dir la reina, la vostra filla li era de tant filar. No em diuen, tinc el meu palau, tinc tant de lli, i a mi m'agraden tant els teixits amb un fil ben filat, que em seria d'un gran servei que me la deixessin uns quants dies. La mare esclar no es va atrevir, a dir la veritat, perquè pensar avui la reina, què farà de la meva filla? Doncs on li va tocar el remei? D'acceptar la proposta de la reina, que va ser que la noia n'és tres dies a casa del rei a filar. La noia va marxar de casa amb un cor tan petit, pensant com me'n surto d'aquesta, i la mare també patia molt, perquè no sabia pas la seva filla com se'n sortiria d'aquella feta. I veig aquí que sí, sí, quan van arribar al palau, la reina de seguida la va portar en un lloc on hi havia tres canbres, plenes fins al sostre d'allí, i una filadora gran, maca, nova, perfecta. I va dir bé, noia, doncs ha passat, comença a filar, que si ets capaç de filar, aquestes tres canbres d'allí, en aquests tres dies, mira, et prometo que et casaràs amb el meu fill. La noia es va quedar ben parada, perquè va pensar, i si no faig, què passarà? La reina m'ha marxat, i la noia va entrar amb una d'aquelles canbres, però només va ser trobar-se sola, que mireu, va arrencar a plorar, plora que ploraràs, perquè no sabia pas com passar, tot com podria passar aquell tràngul, perquè ella no em sabia de filar, i quan ho feia, feia molt malament, i no li agradava, de l'hora que plora es va passar un dia, el primer dia, i el segon, i quan va passar el segon dia, va arribar la reina, i va veient que hi havia tot allò, sense que no es havia tocat ni un bride de fil, va dir que em pot ser això, què ha passat? Ai, va dir la noia, sabeu què passa, que em troba estranya, el menyor de la meva mare, no puc, no puc agafar la filosa, ah, va dir la reina els espaviles, que només ha quedat un dia, i mira, sense dir res més, va agafar i va tancar la porta, la noia no sabia què fer, i estava tan desesperada que es va posar a guaitar per la finestra, i, a cap d'una mica de guaitar per la finestra, va veure que pel carrer passaven tres dones, unes dones una mica estranyes, mira, una tenia un peu ampla, molt ampla, l'altra tenia el llavi de baix, tot tomat, tot torçat, gros, i la tercera, la mà, el dit petit de la mà, el tenia pla com un plat. Ai, va dir, qui sou? I ells li van dir, som tres belles filadores, ah, va dir la nena, potser em podria ho ajudar, i les tres belles filadores li van preguntar què passava, ell de va explicar el seu problema i va dir, ah, tranquil·la, si vols nosaltres pugem, i tu filem tot amb no res en un dia, però, tenim pugem una condició, si és veritat que l'adreina t'apromés, que et quedaràs amb el fill del rei, ens has de convidar al casament. Ai, sí, sí, sí, sí, va dir la nena, estava molt desesperada, i, amb aquest acord, les tres belles filadores van pujar per una porta, secreta, al palau, i d'allà a les habitacions, i escuteu si sí, muntres i no res, una va començar amb aquell peu templar, mireu, a final la roda de la filadora, l'altra agafava el fil que en sortia i el passava una mica de saliva amb el llavi que tenia torçat, i la tercera, amb el seu dint groc, el anava torçant, torçant, de manera que en un dia van tenir els treves, canvres ben fetes, i a més a més el resultat era un fil, tan fi, tan fi, que no se n'havia vist mai, quan van acabar la feina van marxar, a l'acabat del tercer dia, cap al vespre, va arribar la reina, i quan es va trobar, amb aquells diverses habitacions, buides d'allí, i plenes de troques de fil, i un fil tan fi, vinc a fer-li petons a la nena, diu ara sí que tu et casaràs amb el meu fill, ho començo a preparar tot, i aquells dies mentre fèiem la preparació, la nena va conèixer el príncep, i mireu, es van agradar molt, tant que si sí el príncep es volia casar amb ella, va arribar el dia de les noces, i veig aquí que ella va dir bé, jo tinc un compromís, tinc tres cosines, que jo les he de convidar perquè me les estimo molt, i les vull convidar aquí, i com se diuen, diuen mira, un es diu peu, peu pla, l'altre es diu d'habitursat, i la tercera es diu dit ambra, ah, molt bé, va dir el rei, i el príncep cap al problema que vinguin, i van aparèixer aquelles tres dones, mal bostides, asparracades, però ningú va dir res, perquè era la família de la reina, de la princesa, o la que seria la princesa, i van fer el convit, i mentre dinaven, el príncep li va dir amb la noia, escolta'm, aquestes tres parentes teves, perquè una té el peu tan pla, o dius que s'ha guanyat la vida, fent anar al pedal de la filadora, ah, i l'altra, perquè té el llavi de baix tan torçat, o perquè s'ha guanyat la vida, llapant amb la seva saliva el fil, que surt de la filadora, i la tercera, perquè té aquell dit tan ampla, tan ampla, o perquè amb aquell dit s'ha guanyat la vida, torçant el fil, i aquestes són filadores, oi? Sí, sí, sí, va dir la noia, ah, doncs mira, d'ara en endavant, ets tan bonica i t'estimo tant, que no vull que mai més a la vida tornis a tocar un brí de lli, ni te veigis mai que filadora, perquè no vull pas que tu te'n transformis amb els anys, amb unes belles tan lletges com aquestes, i així va ser com la nena, la futura princesa, mai més va veure una filadora, ni li va tocar tocar un brí de fil, i compta comptar, compta acabar. Bé, aquí una vegada. Tres princeses de mira, mi no em toquis. I ves per on, que fa molt i molt de temps, que hi havia un rei que tenia tres filles, que tot i ser molt boniques, encara eren més fines i delicades que boniques. Un dia el rei va anar a passejar pel jardí, amb la filla més gran. Era un jardí immens ple de rosers florits, crenaven davant del camí formant un arc per on acostumaven a passar la real família. I mentre passejaven, xiu, va, i cau un pètal de rosa al cap de la filla del rei. Ai, va esclamar, i amb aquell ai va caure terra tan llarga com era. Semblava morta. Va encorre tots a donar-li sucors. Li van trobar un tren llargíssim al cap, que li havia fet el pètal de rosa en tocar la seva real closca. Li van envenar al cap, i entre tots la posaran al llit. Va tardar molts dies a guarir-se, però us ho dic de debò. Ja no va tornar a ser la que era. Reina Santa esclamava al rei, en tenim una demacada, d'on ha sortit aquesta filla meva tan fleuma, si sembla feta de pasta de full. El cap d'un parell de dies, la filla segona es va allabar amb molt mal d'esquena. No tenia consol, només es podia caquejar. La dama que l'ajudava li va mirar per tot el cos, i li va trobar una infló, una infló que no se'n pot dir infló. Era un bon boturut. Què ha passat? Quina haurà estat la causa, deia la dama? La princesa no ho sabia, només sabia que li feia molt de mal l'esquena, i no parava de caixar-se. Les dames van mirar i remirar pel llit, per si trobaven alguna pedreta, algun briderba, res. Després de molt buscar, van trobar una petitíssima arruga en allà en sol, precisament on la princesa i posava la seva reia a l'esquena. D'allà li venia la infló. Van fer venir els metges, i aquella pobra noia va tenir infló per dies. Malgrat els cataplasmes i pagats, ja no va tornar a ser la quera. Reina santa exclamava el rei. Ja en tenim dues demacades. Ens aniria millor que aquestes filles nostres no fossin tan fines. Només ens en queda una de bona. L'hem de casar, si no, que se'n farà de la nostra corona. El bon rei pensa que pensa per esganyar què havia de fer, per lliurar la petita de qualsevol imprevist. I no se li va acudir res més que construir una vitrina de vidre amb 7 anys. I ordenar que hi posessin la filla petita a fer que estigués protegida de qualsevol mal. I la filla petita allà s'estava. Però un dia va passar una papalloneta de mil colors. S'hi va ficar pel furadet del peny i amb l'aire de les ales. I tant que sí, la princesa es va acustipar. Va replagar un costipat com mai ningú l'havia tingut, va dir al mitjà. Va predir que la recuperació seria llarga. I així va ser. El rei i la reina s'estiraven els cabells. Es donaven cops de cap a la paret, fins i tot amb la corona posada. I van quedar ben turbats per tenir aquelles 3 filles tan boniques i tan blagues. Tot plegat per ser massa fines. Quina de l'estrès ho era més? A veure qui ho endevina. I, compta comptat, ja s'ha acabat que tot això és mentida, és ben veritat. Ve-te aquí una vegada. I val més creure-ho que anar a veure-ho. Faig-m'hi, calvi, faig-m'hi. I, compta comptat, ja s'ha acabat. I, compta comptat, ja s'ha acabat. I, compta comptat, ja s'ha acabat. I, compta comptat, ja s'ha acabat. I, compta comptat, ja s'ha acabat. I, compta comptat, ja s'ha acabat. I, compta comptat, ja s'ha acabat. I, compta comptat, ja s'ha acabat.