Vet Aquí Que... del 28/4/2022

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres rosa sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Suze, suze, was rasche im stron. Die Gänze gibafurs und haben kein Schuh. Der Schuster hat's Leder kein Leisten dazu. Der Ruh kann ja den Gänzlein auch machen. Der Schuster hat's Leder kein Leisten dazu. Bet aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig a dir. Per què el romaní té les flors blades? L'agenda catalana recullida per Joan Amades. Josep Maria i el nen, fugint, fugint del rei Arodes, van passar a la vora d'una alzina i d'un pollant. Veient que venien els soldats, Maria va demanar auxili a l'alzina i el pollant. Aquests li van negar, dient que eren massals per doblegar-se i tapar-los. I per això aquests dos arbres, quan ve li verd, queden sense fulles. El romaní que ho va sentir va cridar a Maria. Veniu, veniu, jo us amagaré. I es van amagar al darrere. Per això el romaní té les flors blades, com el vestit de Maria. Sant Josep, amb la seva vorreta, es va posar al davant, amb això arribaren els soldats. I van dir, escolteu, en home, heu vist passar per aquí un home, una dona amb un ullet als braços? Oi, fa molt temps per pasturar el vestit. No trobes gens de veritat per la meva vorreta. No és això el que els preguntem. Sabeu si ha passat per aquí un home amb una dona i un nen acoll? Tant matí fan fred que pera. Ostres, mireu com tinc els dits. Que no has dit pas que dieu res de tot això. Volem saber si heu vist passar un home, una dona amb un nen acoll. Ui, ui, ui, ui. Mireu quina tremontanada que ve. Gelarà, gelarà. Els soldats, davant d'unes respostes tan desbaratades i pequesoltes, el van prendre per boig, el van deixar estar i van seguir el seu camí. Aia, popeia, das ist eine Not. Wer schenkt mir eine Dreier zum Zucker vom Brot. Verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh. Sticht mich keine Feder und beißt mich kein, den beißt mich der hoher Flot. Avui explicarem la legenda de la dona d'aigua. Resulta que, a prop del poble de Riells, Riells del Faia, la comarca del Vallès Oriental, les aigües del torrent de ball d'arròs baixen amb força esclatant-se per les graons que formen les encrespades roques de la singlera. I allà, just a sota dels salts d'aigua, voltant d'alliris de joms de canissos, s'hi troba el Gork de les donzelles. On segons explica una antiga legenda i vivien les dones d'aigua. El casal de Via Plana havia estat sempre un dels masos més pròspers de tota la contrada. Un matí, just quan començava a aclarar ja, l'Areu de Via Plana, un jove, alt, ben plantat, guapo, que enamorava a totes les noies, va costar-se el Gork amb la intenció de banyar-se per treure-se la son abans d'anar a mercat a granullers, com solia fer cada setmana. S'estava banyant i de cop i volta li va aparèixer al davant seu una jove, guapa, fina, suau, només veure-la si va quedar enamorat i de seguida li demanava per casar-se. I la noia, bé, ja ho sabeu, a vegades passa això, la noia va fer com si s'ho rumies. Ara entra un surto de l'aigua, ara torno a entrar, ara el miro, però tant i tant i tant va insistir l'Areu de Via Plana demanar-li el seu amor que ella, en mirada d'encesa i boca somrient, li va respondre. El meu amor et donaré de bon grat, però hauràs de prometre que mai no em diràs per res del món dona d'aigua. Et faig xagrat jurament que mai i de mai no et diré això, ni cap altra cosa que et pugui ofendre. I acostant-se al gorg, la va treure d'una rebolada, la va portar al mas de Via Plana. Els pares es van quedar sorpresos, m'hi ha enamorat d'aquesta dona i ha de ser la meva esposa, d'acord, d'acord. Al cap de pocs dies es van celebrar el casament i va fer una festassa, com poca se'n recorden a la contrada. I una núvia tan bonica tampoc les recordaven. Tensada aquell dia que tot va anar com pava naït en aquell casal. Les collites eren abundants, els remats creixien sants i forts com mai ho havien fet. I van tenir dos fills, un noi i una noia. Tot era felicitat aquella casa, ai que bé si vivia. Fins que, oh, un matí es solallat de maig. Quan el blat encara verdejava, no era època d'acollir, però estava maco. La mestressa va cridar els jornalers, apa, minyons agafeu el falc, comenceu a cagar, apa, minyons agafeu la falc, comenceu a cagar, vinga vas paviler-vos. I tots es van mirar i van dir que diu aquesta dona, però si el blat encara és verd, vinga, vinga, sense gandolejar. Cal el llestir-ho ben de pressa, abans s'acabi el dia. L'amo era el bosc amb els llenyetaires, i va sentir de lluny el remor dels cagadors als seus camps. Va córrer a veure què passava aquell blat que estava esplèndid d'aquesta collita. Quan hi va arribar tot era en garbes. Ja podeu comptar quan es va posar així que ho va veure. Qui us ha d'anar permís per fer-me voler la collita? La mestressa ens ho ha manat. No s'ho podia acabar de creure. Però què li ha passat? S'ha trastocat. Com un foll va córrer cap a casa. La seva esposa era a la porta descansant asseguda de tanta feina amb el nen al braç i la nena és jugant a la falda. De seguida que el va veure es va xacar per anar-lo a rebre amorosament. Tu li va dir, tu has manat a cagar els camps? Sí, va fer ella. És que aquest matí, home, l'aig de la dona d'aigua. I no el va deixar continuar. Es va sentir un soroll molt fort, que ens hi sençó res a casa, i ella va desaparèixer. L'Areu es va quedar sol amb les dues criatures que ploraven espantats i vinga a plorar. Ai, però sabeu què va passar? Encara no havia passat un quart d'hora. Es va cobrir el cel d'una espesa boira que va deixar anar un temporal de pedra i aigua com no s'havia vist mai. De tots els camps de Blatveïns no em va quedar ni un brí aprofitable. Tants sols els devia planar podien respirar tranquils perquè tenien totes les garbes a l'aixoploc. Llavors l'Areu va reconèixer el seu error. Ai, per no haver voler escoltar la meva estimada l'he perdut per sempre. I he deixat sense mare els meus dos fillets. Però què m'ha passat? Però què és això que he fet? I plorava molt trist. Aquella nit estava tan trist que no va poder dormir pensant en el que havia passat per culpa seva. Però el matí, quan es va llevar, va entrar a l'habitació dels nens i jo, sabeu què va passar? Els va trobar vestits arreglats i amb alegria a la cara. Qui us ha vestit, fillets meus? La mare. Ha vingut. Mira, nosaltres dormíem quan hem sentit un petó a cada galta. Ens hem despertat i hem vist la mare molt més bonica que mai amb una perla al cap i vestit d'estrelles d'aigua. Ens ha vestit, ens ha pentinat i no l'hem tornat a veure. És que no l'hem vist més? Què us ha dit? A dir, si tornaria a venir? No, no, pare, no ens ha dit res. El pare no va perdre l'esperança de recuperar algun dia la seva dona, però el va ser endevades. No hi va haver manera que tornés. Venia amb una hora que el pare no la podia trobar. Cada matí preguntava els seus fills si l'havien vist i els nens deien, però l'hem vist, ens ha vestit i pentinat, però no ha volgut quedar-se a l'hi, responien. Amb mig de cavilacions, un vespre va donar a la seva filla un cabell de fil i una agulla. I li va dir, demà quan la mare us pentini li cuges d'amagat el seu vestit amb el vostre, i així no se'n podran anar. Jo, que estaré escoltant, obriré la porta, li demanaré perdó, i així se'ns quedarà amb nosaltres. L'endemà al matí, quan el pare va pensar que la nena hauria complert l'encàrrec, m'obri la porta de la habitació a poc a poc. I no he trobat ningú. La mare s'havia endut per sempre més els seus dos fills. I aquesta llegenda s'ha acabat. Segur que us ha agradat? Si un dia aneu a Riells del Faç, que hi ha un salt d'aigua molt bonic, podeu veure el Gork on vivien les dones d'aigua. M'ha acabat l'aigua. Vete aquí una vegada. El gall, el xai, el porquet i el drac renyac. Una vegada hi havia un gall molt aixirit, que vivia al mar retort. I va dir que un matí m'envai a Montserrat a donar un vol. I va començar a caminar. I li va caure una fulla de pare al cim de la Cresta. I es va assustar, va desmayar-se. No sabia el que li passava, assustat perquè m'ha caigut el cel al cim de la Cresta. I li va dir que em va caigut el cel al cim de la Cresta. I li va dir que et passi, que et passi. I li va dir que et passi, que et passi, que et passi. I li va dir que et passi. I li va caure el cel al cim de la Cresta. I assustat, molt assustat. Oi, no hi ha neus, no hi ha neus. Vinga, saps què podríem fer? Anem a donar un vol pel món, que així ens tranquil·litzarem i ens agradaran molt. I van anar caminant, caminant. I amb tot això es va fer de nit, sovint passant molt bé, tots tres, donant vols pel món. I van dir, ara potser que mos féssim una casa, jo no vull tornar a Can Retort, ja no vull tornar a Can Grengis, jo no vull tornar a Can Planxat. Saps què podem fer? Fem-nos una casa. I el gall va dir, jo em plomaré i de les plomes m'hi faré una casa. I així ho va fer. I se'n van a dormir. El xai va dir, jo em tondré i de les llanes em faré una casa. I així ho va fer. I se'n posa a dormir la casa. I la porqueta va dir, jo veus què m'ho puc fer? I va començar amb el morro a forgar la terra i va trobar a fer unes ferradures. Es va agafar, es va aportar a calferrer, i el ferrer li va fer una casa. I va fer una casa molt forta, amb les ferradures de ferro, i es va posar a dormir. I allà vivia, a prop del bruc, vivia el grac grinyac, que tenia una gana, s'ho menjava i tot. Sobretot a ningú que no fos, ni va ser petit, ni va ser gran. Va sentir la oloreta i va dir, ui, avui, i va anar a la casa del tall, truca la porta. Qui ha això que el grac grinyac? Que em deixis entrar? No, que menjaries? Doncs si no m'obres, bufaré, xuclaré i la casa te tiraré. Bé, així ho va fer. Va començar a bufar, a odolar, a xuclar, i al final a casa totes les plomes van volar. Llavors el drac va xuclar, i es va xuclar viu al gall. Després va dir, no tinc més gana, i senta la oloreta del tall, i se'n va a casa del tall. Pompom, qui ha això que el drac grinyac? Que em voldries obrir? No, no pas, perquè si t'obro, se'n menjaràs. Jo bufaré, odolaré, xuclaré, xuclaré, i la casa t'esfondraré. No, no, ja pots fer el que vulguis, però sí, sí. El drac va bufar, va xuclar, i tot allà va volar, va volar, i al final va xuclar tant, tant, tant, que es va xuclar el tall. S'en sé. Bueno, clar que d'haver satisfit, però d'un d'uns jo jo clarament vaig a buscar la porqueta, perquè jo estic roneta, tan grosseta, i se'n va cap allà, truca la porta. Pompom, qui ha això que el drac grinyac? Que em deixés entrar? No, que et menjaries? No, doncs jo bufaré, xuclaré, i la casa esfondraré. Ja pots bufar, ja pots xuclar, i jo no t'obro. I el drac va bufar, va xuclar, però no va poguer. Es va enreviar, la casa era molt forta, no la va poguer esfondrar. I es va enfadar molt, molt, molt, i es va donar taums, i taums, i taums, i taums, i que tinguin que pensar. I va pensar. Bé, en tinc una de pensada. Torna a trucar. Pompom, qui ha això que el drac grinyac? I m'hauries de fer un favor molt gros, molt gros. Estic ple de pollos i em piquen, que és un desastre. No puc aguantar, no puc aguantar. Bé, bé, m'ho voldries treure, m'ho voldries obrir, m'ho podries treure. Sí, sí, mira, passa el cap per la gata on era, i te'ls trauré. I va entrar, i va posar el cap forat, que l'esporta ja dels gats. Va entrar el cap, quan va tenir el cap a dins va dir la porqueta. Ara vaig a buscar el pinte, i te'ls passo, i te'ls tracto a les polles, i el que va fer va agafar el net d'estral, i va tallar el cap al rodó. Després va agafar un ganivet gros de la cuina, i li va obrir la panxa. I va sortir el gall més content. Va sortir bé, bé, va sortir el xai, i al final ell més content. I van dir, ja volem tornar-ho cap a casa, que les aventures no ens convenien. I van tornar, xino-xano, xino-xano, se'n van anar, pues cap a casa el retor, cap a casa el gereny és el xai, i cap al planxat la porqueta. I pel camí, a tothom que trobàvem, li deien, mira, mira, anàvem on s'ha arrat el gall, i se li va caure el cel, el cim de la carista. I em trobà el drac renyat, i la metàdia és ben mort, o que el que tingueu por, que ja és ben mort. I jo anàvem veig i m'ho anàvem explicant, però també els he deixat per vindre aquí de l'explicació. I ja està explicat, i ja s'ha acabat. El gai va fer click, click, click, i el conte ja està dit. El gai va fer cac, cac, cac, i el conte ja està acabat. I el gai va fer click, click, i el conte ja està acabat. I el gai va fer click, click, i el conte ja està acabat. I el gai va fer click, click, i el conte ja està acabat. I el gai va fer click, click, i el conte ja està acabat. I el gai va fer click, click, i el conte ja està acabat. I el gai va fer click, click, i el conte ja està acabat. I el gai va fer click, click, i el conte ja està acabat. I el gai va fer click, click, i el conte ja està acabat. It's a thing we can't deny, like the fact that I will love you till I die. And there are nine million bicycles in Beijing. And you know that I will love you till I die. I will love you till I die.