Vet Aquí Que... del 19/5/2022

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres rosa sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. Els bons amics, aquesta nit ha nevat tota la nit i fa un fred. Un fred està tot glaçat per fora. El conillet que està dins de casa seva. El conillet té molta gana. Però no pot sortir. No pot sortir perquè està tot nevat. Obre la porta i fa un fred que fa que farí. No sap què fer. Però mira, com té tanta gana, surt a buscar menjar. Surt, per sobre de la neu, va remenant per allà a veure què troba per menjar. Finalment troba dues pastanagues grosses, precioses. Oh, que bé, ja tinc menjar. Agafa una pastanaga i rac, rac, rac, rac, rac, es menja la pastanaga. Aquesta pastanaga tan grossa, quan acaba de menjar la pastanaga, dius, tinc la panxa plena i estic tip. Doncs mira, què farem amb aquesta pastanaga? Mira, saps què? Penso que el meu veí, el meu amic, el caballet, el caballet, deu estar tan bé dins de casa. Mord de fred i mord de gana. Aniré a portar-li aquesta pastanaga. I el conillet, caminant, caminant, caminant, de pressa, de pressa, arriba a casa del caballet. I truca la porta, pom, pom, pom, pom. Però no hi ha ningú. El caballet no hi és. Doncs mira, saps què? Li deixaré aquesta pastanaga aquí a la porta. I quan arribi, la veurà i podrà menjar. Doncs sí, així ens ho va fer. I el conillet s'ha envenat de pressa, de pressa, de pressa, cap a casa seva. El caballet, el caballet brú, el caballet brú, també havia sortit, perquè tenia gana, però estava tan fred, i estava tot tan gelat, tan gelat, que no trobava res. Vinc a remenar per la neu, per sota la neu. I, finalment, sabeu què va trobar? Va trobar un nap murat, gros, preciós. Oh, que contents que m'està. Oh, que bé, aquest nap és el que més li agradava. Va agafar el nap, i el caballet brú, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam. Va, i es menja aquest nap tan gros. Oh, que bé, tinc la panxa plena, i estic tip. I toc, toc, toc, toc, toc, toc. Se'n torna cap a casa seva. Quan arriba a casa seva, allà a la porta, veu una pastanaga. Veu la pastanaga. Diu, oh, una pastanaga. Qui m'haurà deixat aquesta pastanaga? Ah, i pensant, pensant, ah, ja m'ho penso. Segur, segur, que m'ha la deixada el meu amic, el conillet gris. Ai, que gentil, aquest conillet, que bo. Va agafar el doro jo per pensar, però jo tinc la panxa plena, ja m'he menjat el nap. Doncs saps què faré? Pensant, pensant, diu, mira, el meu amic, el bé, el bé grassonet, i amb la llana rissadeta, aquest deu estar a casa seva també, i deu tenir molta gana. Amb aquest fred, no deu usar a sortir. Doncs mira, saps què? Li portaré aquesta pastanaga, i toc, toc, toc, toc, toc, toc. Se'n va cap a la casa del bé, del bé grassonet amb la llaneta rissadeta. I tu que la porta, pom, pom, pom, pom, pom. I res, no contesta ningú. Ai, el meu amic haurà sortit també a buscar menjar, però mira, com jo ja n'estic tip, li deixaré aquí a la porta aquesta pastanaga tan preciosa, tan grossa. Ja veuràs que content es posarà quan arribi i la vegi. I si, si, el caballet s'en torna cap a casa seva, toc, toc, toc, toc, toc. Si, si, el bé grassonet de la llaneta rissadeta ha anat a sortir de casa seva també a buscar menjar. I remenant, remenant per la neu, allà, enterrada sota la neu, va trobar, va trobar una col. Verda, grossa. Ai, que content es va posar al veure aquesta col. Va agafar la col i folleta, folleta, es va menjar tota la col. El bé grassonet amb la llaneta rissadeta ja tenia, ja estava tip. Tenia la panxa plena i content. I tic, tic, tic, tic, tic. Se'n va anar cap a casa seva, ja tipet. Llavors, quan arriba, què va veure a la porta d'aquesta seva? Va veure aquella pastanaga tan grossa. I va dir, oi, una pastanaga. Oi, però jo ja no tinc gana, perquè tinc la panxa plena. Qui me l'haurà deixat aquesta pastanaga? Pensant, pensant, va dir, ah, he vist les pitjades del meu amic, el caballet, el caballet brú. Segur que me l'ha deixat de ell. Ai, que gentil, aquest caballet. Llavors va dir, però jo ja no tinc gana, saps què? Li portaré amb el meu amic, amb el meu amic, el cabirol. El cabirol, segur que deu estar amb agadetes de casa, mort de fred i mort de gana. I sí, sí, tico, tico, tico, el bé, graçonet, amb la llaneta, riscadeta, se'n va cap a la casa del cabirol. El cabirol va arribar allà, el cabirol no hi era, i també va trucar a la porta, va pom, pom, pom, a la porta de la caseta, no va contestar ningú, i va pensar, doncs mira, quan arribi trobarà aquesta pastanaga a la porta de casa seva, li va deixar, i tico, tico, tico, se'n va tornar cap a casa seva el bé, graçonet, de la gana riscadeta. I sí, sí, el cabirol havia sortit, havia sortit, saltant per aquell, per aquell bosc, i, mireu, també tenia gana, i va trobar, finalment, unes herbetes, totes gebradetes, i uns brotets de pi. I va menjar, i amb la panxa planeta se'n va anar cap a casa seva, quan va arribar a casa seva, a la porta de casa, va trobar aquella pastanaga tan preciosa, i va dir, potser jo ja no tinc gana, tinc la panxa plena, ai, qui me l'haurà deixat aquesta pastanaga? Pensant, pensant, ah, mira, he vist un floquet, un floquet de llana per aquí, segur que el meu amic, el meu amic, el bé, graçonet, de la llaneta riscadeta, m'ha deixat aquesta pastanaga, oi, que gentil, aquest bé, aquest més molt amic meu, que gentil. Però jo ja no tinc gana, què faré, què faré, doncs mira, saps què, aquesta pastanaga, li portaré, li portaré, mira, el meu amic, el conillet gris, i sí, sí, saltant per allà, va arribar a casa del conillet gris, va obrir la porta, va trobar el conillet gris, el seu llitet, que estava al llitet dormint, li va deixar la pastanaga llavors del llit, i li va, i va, i li diu, mira, com jo no tenia gana, t'he portat aquesta pastanaga, oi, el conillet, oi, que gentil, però jo ja estic tip, que jo ja he menjat una pastanaga, i veig aquí que aquella pastanaga va passar, del conillet, la va dur, amb el caballet, el caballet va passar, va passar el bé, el bé el cabirol, i el cabirol va tornar un altre cop el conillet, ve't aquí els bons amics, ai, els bons amics, els bons amics. Ai, apropaia, això és una noia, qui em posa una treia a la tucca de brot, em vendré el meu metl i em poso a l'aigua, i no em llavegui un metl i em posa una treia a l'aigua. Ve't aquí que una vegada hi havia un pagès que tenia un camp de blot, Aquest pagès era molt grepa, a bar, no deixaven anar mai ni cinc cèntims, ni per ell ni pels altres. S'havia fet gran i cada any havia de llogar algú perquè li seguís el cap. I qui no creu haver de pagar per poder tenir el seu propi plat? Pagar el cagador era com si li arranquessin un queixal. No fa gaire. Va arribar el poble amb xicot, força, li ben plantat. Li deien en qui marro. Es va oferir el pagès per cagar-li el plat i el molt grepa de pagès. Després de mirar-se el bé, li va oferir... Què us diré jo? Li va oferir quatre quartos mal contats per tot un dia de jornal. Era un escany a pobres. En qui marro? Es va venir el preu sense regatejar ni sumicar. Abans de donar el tracte perfect, el pagès li va repetir tot el que havia de fer. Mira, cagau, el camp ha de quedar cagat en un jornal, tot. Recorda-ho bé, de dalt a baix, d'un costat a l'altre, racons i tot. Pensa que jo a la teva edat no hauria fet dos de camps amb el mateix temps. Ah, fa si sol plogui o no em pega. No em vinguis amb excuses. Aquell dia vine a tren d'alba a buscar la dalla i així es veuré si vas ben despert. I en qui marro? Mirava, escoltava i no deia res. El dia estimulat, el dia estimulat, en qui marro és presentar la feina. El pagès li va entregar la dalla i un topi de sopes de pa per passar tot el dia. Podeu comptar que les sopes d'haurien ser poc volides, espeses, i fins i tot podien negar, inedava algun grumoll. El cagador amb el topi i la dalla a l'espatlla, xino, xano, se'n va anar cap a la feina. Quan va arribar el lloc, en qui marro, va mirar el camp que s'havia de cagar. A prop hi havia una abra esplèndid. Si acostar, amb el peu, vas campar un parell de pedres cantallugues i se segueix comodament, reculsant l'esquena al tronc. Va deixar el topi una mica enllà, a mi de debòs. El sol es començava a veure entre els cims de l'horitzó. Hora de esmorzar. I ell que llarga el braç, mentre diu, sopes de pa per endavant, la resta no ve d'un pam. I va fer uns quants xarups de sopes i tornar a geure. I va d'allà, i mentre li acabava de venir la son, va i diu entre dents, qui menja sopes, se les pensa totes. Sota l'ombra feia de molt bona està, i es va adormir. I el sol es va anar enfilant, enfilant. I quan va arribar el cap de munt del cel, va ser hora de dinar. I ell que llarga el braç, mentre diu, sopes de pa per endavant, la resta no ve d'un pam. Uns quants globs de sopa i potser algun grumoll. I després va dir, qui menja sopes se les pensa totes. I esclar, amb aquella panxa tan plena de sopes, i aquella hora del dia, tu acaba migdiada. I vinga a descansar, i vinga a descansar, i va arribar l'hora de berenar, i sopes de pa per endavant, i la resta no ve d'un pam. I qui menja sopes se les pensa totes. I una estona més de repòs. I entre vacaina i vacaina, globs de sopes i xarrups, va anar passant el dia. I el cap sense segar. Abans de l'aposta del sol, enquimaro, s'aixeca, s'estira, i com aquell qui no fa res, busca per aquí i per allà, fins que troba un enmunió d'escarbats pilotaires. Els agafa, i amb pilotes i tot els posa dins el sopí. A assegura l'etapa, lliganti el mocador, com si fes un farcel. I xeno, xano, cap a casa del pagès que l'esperava a la porta. Com ha anat la segada? I el blat? El blat va dir enquimaro, no pot estar millor del que està. Avui ha sigut un molt bon dia. Per cert, va afegir, amb el vostre permís, el topi us el tornaré demà, perquè és que he trobat quatre belles, les faré entre l'arna, i si tot va bé l'any vinent tindré mel. Segador, segador, vas arrat, aquestes a belles són meves. Va dir el garrepa. Ben meves! Les has trobat en un camp que és meu. I mentre treballaves per mi, les a belles em pertanyen. I enquimaro, que li diu que no, que ell les ha trobat. I el pagès, que diu que sí, i que sí, i que no, i que sí són meves, i que sí no són teves, i que sí són teves, i que no són meves. I mireu, com més cridava, més se'l tenien. I la gent que el sentia, sortien al carrer, per no perdre's l'espectacle. Doncs anem al jutjat, va dir enquimaro, em veus segura. Anem i va dir el pagès. I cap al jutjat falta gent. Amb tota la corrió de gent del poble o darrere, cap al jutjat. I a la sala, silenci absolut, que surt al jutjat. I agopar-lo i no m'hi negue. Va dir el jutjat. Segador, si estrovant les a belles en terra d'aquest home, i mentre treballaves pel seu compte, encara que siguis tu qui les has trobat, les a belles són d'ell. I tu, pagès, a més del jornal, també li has de pagar la feina de caçar les a belles. I va afegir a cadascú el que és seu. I ara, cap a casa, falta gent. No és just, deien, quimaro. Sóc jo qui les ha trobat, i que he tingut la feina de posar-les dins el topi. Si no fos per mi, les a belles encara estarien al camp. Això és de mala justícia, i no és de bona llei. No és just. I encara d'enfadat, de mala gana, allargar el topi el pagès, que l'agafà amb un somriure d'orella-orella. En quimaro continuava rondinant, i entra dins, assenyalant el pagès que ja marxava a afegir. Tant de bo les a belles es converteixin en escarbats piroters. I el blat es torni com era, sense ni un brir de sagat. Acabat el discurs, el vell pagès, se'n va anar per un cantó amb el topi. Ben agafat. Arribat a casa, aquell garrer pescanya pobres, amb actitud de guanyador, satisfit de com li anaven de bé les coses, va fer perquè sortissin les avelles. Va destapar el topi, i... les avelles no sortien. I no sortien. I no sortien. I va mirar. I va tornar a mirar. I no podia creure o que veien els seus ulls. Quina espant, aquella escarabatada. I quina pudor! Les galtes li van posar vermelles, i després blaves. Els ulls oberts, sense saber ben bé el que veien. La maledicció dels cagadors s'havia complert. Escarbats piloters. Estava a punt del cobriment. Se sentia el cor a les orelles. Es va seure. De mica en mica semblava que recuperava la respiració. Però cap d'una estona, va notar un rau rau, un rum rum, un nos escanyat al peidor, un pes al ventre. Les orelles li cremaven. La boca se li va tornar a secar. Ni tan sols gosava pensar el que ja tenia al cap. El blat! I ja havia pagat la feina. Era fosc. Va sortir corrents, amb pentes i rodolons. Va correcar pel camp. I en arribava a trobar el seu camp amb un blat ros. Torrat. Dret. Com si cap fulla de fals l'hagués tocat. I en Quimarro ja feia estona que anava de tornada. I, compta comptat, ja s'ha acabat. Tot això no és mentida, és ben veritat. Veig aquí una vegada. Perseu, la gent de mítica grega. Una vegada hi havia una reina, Cassiopea, que era molt orgullosa, presumida i creguda. Creia que era la dona més bonica del món. I tot el dia es mirava al mirall. El seu marit, el rei es deia Safeu, també estava molt orgullós d'ella. Tenien una filla molt bonica, l'Andròmera. La reina Cassiopea preguntava cada dia al mirall qui era la més bonica del món. Ells sempre li responien, tu, Cassiopea, ets la més bonica. Però un dia li deia que més bonica aquella eren les princeses del mar. En Farada se'n va anar disfressada a la Palau del Mar. I en veure-les es va dir, si porten cua de peix i escates, no poden ser les més boniques. I quan va arribar el seu país, va escampar per detall que les princeses del mar eren lletges a morir. Al cap d'un temps el mirall li deia que més bonica aquella era Juno, la deesa del cel i l'aire. En rabiat, en sentir-ho, va tornar-se a disfressar i anar al Palau del cel. Allà va trobar que Juno era molt vella. I en tornar va anar dient a tothom que era lletxa i vella com un pecat. Juno i les princeses del mar es van caixar al rei del mar Possegidó. Aquest monofès va castigar el rei Cassiopea i Safeu enviant unes tempestes que inundaran tot el seu país i un drac farotge que es menja tot el bestiar del rei. Safeu horroritzat consultar un oracle per saber què havia de fer per acabar amb aquelles desgràcies. L'oracle li deia que havia de donar la seva filla Andròmeda al drac perquè se la menjés. Portar-la a la pobra d'onzella a mig del mar i la lligaran a una roca perquè no s'escapés. I així el monstre marí se la menjés. Els plors d'Andròmeda van ser escoltats per un jover oi, per Seu, el qual galopant pel cel amb el seu cavall alat apagàs i duent una espasa i el cap de la madussa que tenia el poder de que qui se'l mirava quedava convertit en pedra. Han vestit el drac amb l'espasa, mentre li ensenyava el terrible cap. Amb una estocada, la travessada cap a cap. Enrullulant-se el mar amb la sang de la bèstia. Per Seu desligar Andròmeda i agafar-la amb braços la dugué els seus pares. En premi, el reis concediren a Per Seu la mà de la princesa i es casaran molt enamorats. Però un cop casats, fineu, el rei de Tir, que era un antic promès d'Andròmeda, en rabiat va declarar la guerra a Per Seu. Aquest va dir Per Seu, perquè si tant estimava fineu Andròmeda no la va salvar del drac. Seu digui, és que li tenia molta por. Doncs a mi no em va fer gens, va dir Per Seu. I es va enfontar en fineu. A llavors li ensenyava el cap de la madussa i aquell va quedar patrificat per sempre més. Per Seu i Andròmeda pogueren viure feliços i en pau. El rei del mar encara estava enfadat amb Casio Péa. I li va dir, perquè mai més no tornis a envejar ningú, et convertirem en constelació. I la va enviar al cel perquè sí que des per sempre més. Casio Péa, plorant, va demanar que almenys li deixés quedar el mirall. I Puzeu i Dou va dir d'acord. I convertir el mirall en una altra estrella. Si mireu el cel de nit, veureu brillar Casio Péa asseguda al seu torn mirant-se eternament el seu mirall. A mi m'hi veureu, Andròmeda, per Seu i Seu. Bet aquí un gat, Bet aquí un gos, Bet aquí un conte fos. Bet aquí un gos, Bet aquí un gat, Bet aquí el conte acabat. Bet aquí un gos, Bet aquí el conte acabat. Bet aquí un gos, Bet aquí el conte acabat. Bet aquí un gos, Bet aquí el conte acabat. Bet aquí un gos, Bet aquí el conte acabat. Bet aquí un gos, Bet aquí el conte acabat. Bet aquí un gos, Bet aquí el conte acabat. Bet aquí un gos, Bet aquí el conte acabat. Bet aquí un gos, Bet aquí el conte acabat. Bet aquí un gos, Bet aquí el conte acabat. Bet aquí el conte acabat.