Vet Aquí Que... del 26/5/2022

Ràdio d'Esber, FM, 98.1. Com es que propusem? Ara escoltes Ràdio d'Esber Hola, som al grup Marc. Mestres avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de Mestres Roses Sensat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Ràdio d'Esber, FM, 98.1. Vet aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig dir. La Blanca Neu. Vet aquí, una vegada, amb un país molt lluny, hi havia un rei i una reina que s'havien acabat de casar. I la reina, un dia, estava brudant al costat de la finestra i era mal hivern. Va començar a caure els flocs de neu a terra i va quedar tot blanc. La reina va obrir la finestra per veure la neu com queia i com que estava brudant, se va punxar el dit i li van caure 3 gotes de sang al damunt de la neu. I llavors ens va pensar, oi, com m'agradaria tenir una filla que fos tan blanqueta com la neu, que tingués les galtes vermelletes com aquestes gotetes de sang i el cabell tan negre com el marc i la fusta d'aquesta finestra. I vet aquí, que va passar el temps i després va néixer la Blanca Neu i com era la Blanca Neu? Doncs era tan blanqueta com la neu, tenia les galtes vermelletes com la sang i tenia el cabell negre com aquella fusta fosca. Van passar el temps, però després d'un any o així la reina es va morir i la Blanca Neu es va quedar sense mare. El rei, però, mira, es va tornar a casar i el tornar-se a casar va triar. La dona més maca, més formosa de tot el realme, però també era la dona més envajosa i més dolenta de tot el realme. I vet aquí, que amb els anys van en passant i resulta que la Blanca Neu anava fins a gran, fins a gran i va arribar a ser una noieta preciosa, preciosa amb aquell cabell, aquelles galtetes i la reina se l'anava anant mirant i la gent començava a dir que no t'hi has fixat. La Blanca Neu és més maca que la reina. La reina, que era una mica així com a bruixa, tenia un mirallet i aquest mirallet tant en tant s'hi mirava i li deia, mirallet, mirallet, digue-m'ho una cosa. Qui d'aquests voltants és la més hermosa i el mirallet li contestava sempre la veritat i li deia, oh, d'aquests voltants vosso, reina i senyora, la més hermosa i la reina quedava tota cofgoia, és a dir, sóc la més maca del realme, però aquest mirallet una vegada li va contestar, oh, reina i senyora, d'aquests voltants vosso, la més hermosa, però Blanca Neu encara ho és més. En aquell moment a la reina li va agafar una tac de ràbia, una tac de veja, i va dir, no pot ser, no pot ser que la Blanca Neu sigui més maca que jo. Ja sé què faré, la faré matar. Va cridar el caçador. El caçador va dir a què mana, reina i la reina. Diu, mira, agafes la Blanca Neu, la portes en aquell bosc d'allà lluny, l'agafes i la mates. I en portes els pulmons i el fetge per demostrar que sí que l'has mort. El caçador va agafar la Blanca Neu i se la van portar en aquell bosc lluny. Quan va en aquell bosc el caçador es va treure el punyal i anava per matar la Blanca Neu i el Blanca Neu es va posar a plorar, a plorar, si és plau, si és plau, no em matis. Mira, saps què faré? Mergerim alluny d'aquí i no tornaré mai, mai de la vida. No tornaré mai de la vida, però si és plau, no em matis. El caçador se'n va acompadir. I li va fer pena la Blanca Neu. I què va fer? Doncs que la va deixar anar. I la Blanca Neu, quan va ser lliure, va començar a córrer, córrer, i va caminar tot un dia, tot un dia, fins a la nit. Bé, interessant, però el caçador va pensar. Si em presento el Palau, sense el fetge, el fetge i els pulmons, no pot ser, va anar, va mirar que hi havia sanglars, va matar-me un sanglars, i va portar els pulmons i el fetge a la reina. I la reina va dir el cuiner, i ja me'ls pots fer a la paella, i se'ls va menjar. Va passar el temps, va passar el temps, però, mentre tant, la Blanca Neu, després d'un dia de córrer, de córrer, de caminar, va arribar en un lloc molt lluny del castell. I va veure una caseta allà al mig del bosc, una caseta que era molt petita, va entrar i va quedar parada. Per què? Les cadires eren petitones, les tebles també, els gots també, els plats també, i estava tan cansada que va veure uns llits, petitons, i van comptar, hi havia set llits, però resulta que el Blanca Neu no cabia en cap. I el que va fer va ser que es va estirar en tots els llits, i va quedar tan adormida que no va sentir res, no va sentir ni els nants, els set nants que tornaven de la muntanya, de les minors d'or, i pedres precioses que hi havia dalt de la muntanya. Els nants, quan van obrir la porta, es van pensar, a qui ha entrat el bu, eh?, a qui ha entrat el bu. Mira, van descobrir la Blanca Neu, que dormia com un sol que allà, i, quan acaben de fer soroll, llavors la van despertar. Blanca Neu va quedar tot escarrifada quan va veure els 100 nants, no sabia què, no sabia què, i li van dir, ai, qui ets tu? I ella li va dir, sóc la Blanca Neu, i les va explicar la història, del caçador i de la seva madrastra, i va dir que els nants li va dir, no pateixis, dona, no pateixis que el Palau, com un lluny d'aquí, no et trobaran mai saps què pots fer. Mira, doncs vius a nosaltres, i mentre nosaltres estem a les mines, doncs tu et cuides de la casa, us fas el menjar, i així van quedar. Mentre estan al Palau, la reina, que estava tan orgullosa, va fer servir el Mirellet. I Mirellet, Mirellet, digue-m'ho una cosa, qui d'aquests voltants és la més hermosa? I el Mirellet, que sempre deia la veritat, li va contestar, o d'aquests voltants, vos sobrin, senyora, la més hermosa, però Blanca Neu encara ho és més a la casa dels nants. Com s'ha va posar la reina? Com s'ha va posar l'etacte histèria, l'etacte ràbia? Pot ser, el que s'ha d'home enganyar, la Blanca Neu encara és viva, però ja veuràs, va anar amb una habitació, com que s'havia fet conjurs, llars de màgia, ja ho sé què faré. Va agafar, va agafar una poma, i va fer una pòsima d'aquestes tan verinoses, i va agafar una poma i la va socar només la meitat, i l'altra meitat no. Va agafar, se va disfressada, pegesa, i va agafar un cistell amb altres pomes, i se'n va anar cap a on hi havia la casa dels nants. Va tocar la porta, i la Blanca Neu va sortir per la finestra. A què voleu, pegesa, què voleu? Oh, mira, que no veus que porto quines pomes tan boniques. Mira, perquè no m'obres la porta, no perquè els nants m'han dit que no obri la porta ningú. I doncs, que no veus quines pomes tan maques que porto, que em vols una té té, menjala, no, va dir la Blanca Neu, perquè els nants m'han prohibit que menjés res, que em donguin la gent. Llavors, la madrasta disfressada de pegesa, li va dir, dona, que tens por que t'embarini. Mira, va agafar aquella poma, com que hi havia els dos costats, va començar a menjar-se la poma, pel costat que no hi havia el verí. Diu, mira, si jo me la menjo, va dir la madrastra. No veus que a mi no em passa res? Té, ja veuràs, menjala, i la Blanca Neu va agafar la poma, i tot just la va agafar pel costat que estava embarinada. Va clavar una mossegada, i al moment va quedar estès a terra. La madrastra va marxar, dient, ja està, la Blanca Neu ja s'ha mort. Però, doncs mira, va passar que van arribar els nants, de dalt de les muntanyes, i quan vam veure la Blanca Neu allà a terra estirada, ja vam veure que era morta. I llavors van dir, bé, la tindrem uns dies aquí, perquè estava tan, tan, tan bonica, i la seva cara era tan blanca, les seves caldes que eren tan vermelletes, t'estava com si estés dormint. Viven fer un taúd de vidre, i com que teníem molt d'or, li van posar unes lletres, que posava la princesa Blanca Neu, i la van posar en aquell taúd de vidre, en un tat de casa seva, una muntanyeta que hi havia, i cada dia la anaven a veure la Blanca Neu. Però, a la Blanca Neu, la cara i el cos estava com si dormís, no s'havia fet molt bé, i allà la tenia, i cada dia la anaven a veure, i es posaven una mica tristos, fins que un dia, per allà, va passar un príncep d'un real maquill, allà al costat, amb els seus soldats, i van dir, el príncep va dir, acamparem aquí, i el príncep se'n va anar cap a la casa dels nants, i els nants van dir, et pots quedar aquí, et pots quedar, però va veure aquell taúd de vidre, del d'una muntanyeta, se'n va anar i va veure a la Blanca Neu, que estava preciosa, i llavors de tan bonica que la va veure, se'n va enamorar, i va dir, escolteu, vull tenir la Blanca Neu, vull tenir-la allà al meu palau, i la posaré allà, i cada dia la aniré a veure, i els nants continuen, i tot l'art del món, no te la donarem la Blanca Neu, però llavors el príncep va insistir tant que ell no podia viure sense veure la Blanca Neu, que els nants li van donar. El príncep va anar als seus soldats, agafeu el taúd, i porteu-lo allà en aquell carro que tenim, i el portarem a palau. Els soldats van agafar el taúd, per sota, però resulta que un soldat van s'ho apagar amb un arrel que hi havia a terra, i el taúd va fer cloc-cloc, en aquest moviment de cloc-cloc, Blanca Neu va anar d'una banda a l'altra, i en aquest moviment li va sortir el buscí de poma enverinada de la gola, i en aquell moment Blanca Neu se va despertar. Què m'ha passat? I li vam explicar tot, tota la madrastra, la poma, i el príncep va dir que vols venir a viure amb mi, que ens casarem allà al meu realme, i ja veuràs que serem molt feliços, i la Blanca Neu va dir que sí. Vull dir aquí que al palau la madrastra, que ja estava confiada, va quedar tot el realme, va agafar el Mirellet, i li va preguntar a Mirellet, Mirellet, digue-m'ho una cosa, qui d'aquests voltants és la més hermosa? I el Mirellet, que sempre deia la veritat, li va dir, de tots aquests voltants, vos sorris, senyora, la més hermosa, però el realme, del costat, hi ha la Blanca Neu, que encara ho és més. Quins attacks de ràbia que agafava aquella madrastra? Va dir, ara la matèria en les meves pròpies mans. Va agafar un cavall, i se'n va anar, que l'ho va engolpar fins al realme. Però quan quasi aquí arribava, com que el cavall li estava donant, tant de cop de fuet, tant de cops de fuet, per què n'és? Més de pressa, el cavall en sexe va parar, de cop, la reina va caure del cavall, i just va pagar amb una pedra que havia al terra, i allà, morta, i a terra. I llavors, així va ser, com la Blanca Neu i el príncep, s'ha van casar, van viure molt feliços, en aquell realme, i van menjar un munt de nissos. I compta content, compta calat. Més de pressa, el cavall en sexe va parar, per què n'és? Més de pressa, el cavall en sexe va parar, per què n'és? Més de pressa, el cavall en sexe va parar, per què n'és? Més de pressa, el cavall en sexe va parar, per què n'és? La dona que sempre trobava bé tot el que feia el seu home. Aquest és un conte popular català. Veig aquí que una vegada hi havia un home que era casat amb una dona que sempre trobava bé tot el que ell feia. I ell feia el jan del turonet. Aquest marit i muller, a més de tenir la pau a casa, mai ningú havia sentit a dir que s'haguessin barallat, que s'haguessin discutit, que s'haguessin criticat. Tot ho teníem molt amable, molt amistosament i molt amorosament. No tenien gaire coses. Tenien una caseta on vivien un trosset de terra, un parell de vaques, i un duros en un racó de la calaixera. Veig aquí que un dia l'home, tornant del tross, va pensar que teníem dues vaques a més de la casa. Amb una podríem fer, me la podria vendre i amb aquests diners podríem arreglar algunes coses de la casa o fer alguna cosa que necessitem. Quan va arribar a casa seva, li va dir en la seva dona. Ben mirat podríem passar amb una vaca i l'altra la podíem vendre. La dona li diu, tens molta raó. Ara veig com ho havien de pensar, això, abans, perquè això que tu dius que hem de mantenir dues vaques, ho trobo molt bé. Doncs mira, demà, aniré al mercat i vendré la vaca. De bon matí va cap a la vaca i se'n va anar cap al mercat. Va trobar un home, un veí molt amic seu i li va dir on vas tan d'hora amb aquesta vaca. Diu, mira, perquè amb la meva dona hem decidit que ens la vendríem, que ja en tenim prou amb una i els dinerons que ens donuin no ens vindran pas malament. Ah, doncs molt bé, que tinguis molta sort, sí, això espero, i se'n van amb un a un. Cap a camí endavant va veure un home que passava amb un cavall, un cavall maco que també el portava a vendre, tot lluent, molt ben cuidat. Escolteu, bon home, em barateríeu el cavall per la vaca? Me'l voldríeu canviar. L'home es va quedar una mica sobtat, perquè aquella vaca era una vaca. I ho va, bé, d'acord, doncs molt bé, i van baratar, van canviar la vaca i l'home es va quedar al jant, es va quedar el cavall. Van continuar caminant, caminant cap al poble i el jant estava mirant tots els animals que passaven cap a mercat, i va veure un noi que portava un porc preciós. Ei, hereu! No em barateríeu pas aquest porc pel cavall. És un porc molt maco, m'agrada molt. I l'hereu, home, va dir, doncs sí, sí, baratem, baratem. I el jant es va quedar al porc i el noi es va quedar al cavall. Van continuar cap al poble, cap al poble, cap al mercat, i troba un pagès que portava una cabra molt maca. I el jant li diu, Ei, mestra, que em barateríeu aquesta cabra pel meu porc. Home, mirat, mirat, mirat, potser sí, baratem, baratem. I van baratar i el jant es va quedar a la cabra i el pagès es va quedar al porc. Van continuar cap al mercat, cap al mercat, i venia un pastor amb un multor preciós, amb un espèl, maca, tova, molt bé. I el jant se'n va enamorar. I li diu, escolteu, pagès, em canviaríeu el multor per la cabra? O... Sí, baratem, baratem. I el jant es va quedar al multor i el pastor es va quedar a la cabra. Van continuar cap a mercat i va trobar un altre home que portava un pagès, portava un gall preciós, amb una cresta, unes plumes, una cua. El sol hi tocava, era preciós. El jant li va anar agafant-se ganes de quedar-se al gall. I li va dir, que em barateríeu el multor pel gall? Oi, tant! I l'home va baratar el multor pel gall. El pagès es va emportar el multor i el jant es va quedar al gall. Amb tot això, havia anat tan a poc a poc per arribar al mercat que, quan va arribar al mercat, quasi bé estava acabat i tenia una gana i una calor i unes ganes de dinar, que en jant va dir, saps què? Me'n vaig a l'hostal. Se'n va anar a l'hostal i li va dir a l'hostaler. Bon dia, hostaler! No, quin gall més maco que porteu! Me'l podríeu per rostir, que tinc molta gana i no he dinat. Ah, si vos voleu, sí. I l'hostaler li va rostir el gall i tenia tanta gana al jant, que se'l va menjar tot sencer. Va descansar una mica, se'n van tornar cap a casa seva. Quan ja arribava a l'entrada del poble va trobar aquell veí que havia trobat al mercat i li va dir que, eh, com ha anat la venda de la va que tenen donat molts diners, i el jant li va explicar el que li havia passat. Ui, va dir el veí. La teva dona quan ho sàpiga. Com es posarà? Com s'enfadarà? L'has fet molt grossa, jant, eh? No, la meva dona sempre troba molt bé tot el que jo faig. Jant, però aquesta vegada t'has passat. Torna sense la vaca i sense res. La teva dona és molt bona, us estimeu molt. Però hi ha coses i coses. Que no? Fem una jugueta, li va dir el jant. Va, fem, va dir el veí. Doncs mira, en juguem. Sent monedes, aquella meva dona no em dirà res. I el jant va dir, va, jugades, jugades. I el jant diu, vina, cap a casa, t'amagues darrere la cortina i tu veuràs què em diu la meva dona. Van entrar a poc a poc. El pagès, el seu amic, es va amagar darrere la cortina i el jant entra. Bon dia, bon dia, ja soc aquí. Ai, marit meu, ja patia, sí que has trigat, que deus estar cansat. Com t'ha anat, com t'ha anat, què? Què t'han endonat de la vaca? Diu, home, mira, mira, ben bé, ben bé, no, perquè saps què ha passat? Digues, digues, que mira, jo anava pel camí i ha passat un home amb un cavall preciós i li ha baratat la vaca pel cavall. Ah, va dir la dona. Estic una bona idea, perquè mira, d'una vaca, què? En canvi, un cavall, un cavall el podrem tenir a la quadra, podem posar-lo al carro, podrem anar a viçar el diumenge al poble i lluvir tots del carro, amb aquell cavall tan preciós que m'has dit que era. Ensenya'm-me'l, anem a fora, anem a veure el cavall. Bé, espera, espera, mira, m'és aviat el cavall, saps què passa? Que... Bé, doncs que no el porto al cavall. Ah, no, no portes al cavall. Doncs que ha sigut això. Mira, és que ha passat un pagès al port tan gros, tan maco, que es podia aprofitar tot tant que li ha baratat el cavall pel port. Ah, vaja. Que passa que de totes maneres penso una cosa, mira, un cavall porta molta feina. L'hem de respellar, l'hem de rentar, anar a viçar el diumenge que no hi anem mai a modar-nos, anar al poble, la gent ens criticarà, mira què ens on van amb el seu cavall. No, no, no, mira, un port que és molt millor. Un port entreus molt profit. Votir, farres, cançalada, de tot, de tot, per nil, llom, de tot. I llavors saps què farem? Farem una gran festa i convidarem a tots els parents que vinguin a matar el port. Vindran tots aquí, veurem quin port tenim, veurem que som, que estem molt bé. Ai, sí, sí, bona idea, bona idea. Mira, m'estimo més el port. Va, anem a veure que està gaire net. L'hem de netejar, li hem de donar més menjar. Home, ben bé, el port, doncs... És que no el porto. Ah, no el portes. No, perquè... Mira, passava un pagès amb una cabra i li ha baratat el port per la cabra. Ah, va dir la dona. És que mira, no ho entenc. Sempre tens unes idees tan bones que no entenc què faria jo si no visqués amb tu. Sempre penses el millor per nosaltres. Mira, el del port que t'havia dit. Saps què penso? Una feinada. Va, tal, port, fer les botifarres, fer el pernil. Ai, convidat, tots els parents, que no ens conviden mai. I ara vindran tots aquí a casa, aprofitar-se de nosaltres, enbrutar-ho tot. Quina feinada, deixa estar, deixa estar. Els parents que es quedin a casa han canvi la cabra. Ui, la cabra és estupenda, perquè mira, vius sola, dona llet, se'n va per aquí les muntanyetes, però ni cuidar-la, ni tenir llet fresqueta, cada dia. I mira, tu, que ara només teníem la de la vaca i ja no era gaire bona, i la de la cabra serà boníssima. Va, va, va, on és la cabra? Les guardals l'has lligat bé, que no s'escapi. Bé, és que mira, la cabra no la porto. No portes la cabra? Ah, què ha sigut, doncs? Què li ha passat a la pobra cabra? No, no, res, que seguia caminant i he trobat un pastor que portava un multor amb una pell tan gruixuda, tants cargols, tan maco, tan gros, que he pensat que en treuríem més profit del multor que de la cabra. Home, això sí que és una bona pensada. És que no pot ser això, no pot ser que la gent no ho sap, que són com tu. Mira, el multor ja ho veig. Treurem la pell, me'n faré una samarre. Me'n faré mitjons, que tu ara necessites uns mitjons. Podré un guardar la pell i anar-nos fent amb la llana del multor, anar-nos fent mitjons, samarretes. Molt bé, molt bé, molt bé. Ai, quina bona idea que has tingut. Mira, ja veig, ja començo a preparar el fil per filar la llana i poder començar a treballar. Bé, m'ha dit l'home, és que el multor, ben bé el multor, no el porto. Ah, no? No el portes? Bé, doncs, i què has pensat? Segur que has pensat alguna cosa millor? Què has pensat amb el multor? Doncs mira, que passava un home, un altre pagès, també anava cap a mercat, i escolta, portava un gall, preciós, gros, maco lluent, amb una cresta, una cua, una preciositat de gall. Oi! Fa temps que no tenim un gall a aquesta casa i mira, el gall va molt bé, perquè el matí et desperta i si tens mandra i després, algun dia, quan sigui gran, potser per Nadal ens el podríem menjar. Ai, quines bones idees que tingués, que ja ho dic jo, molt bé, molt bé, va, vinga, anem, vaig a veure el gall, que ja friso per veure'l. I l'home diu, bé, és que ben bé el gall no el porto. Ah, no? Ah, doncs explica'm, explica'm. Com és que no el portes? Què ha passat? Mira, et diré tota la veritat. Tot el matí pobra de mi, caminant cap al mercat. Tot el matí baratant un animal per un altre, un sol de justícia, una calor, una gana horrorosa que no podia aguantar de tant menjar, que no tenia. He anat a l'hostal i l'hostalema l'ha arrostit i tenia tanta gana que me l'he menjat tot. Ben fet! Ben fet! Com havia de fer el meu pobre marit patís aquesta manera i passés aquesta gana i sempre pensant en el que podria anar millor a mi i a la casa. Has fet molt ben fet, t'has menjat el gall, l'has ben rostit i jo ho celebro. I nosaltres amb una vaca anem fent i viurem feliços i tranquils com sempre. En aquell moment, en Jan, va xacar la cortina i va sortir el pagès que estava al costat que no es creia d'acord. I li va dir què? Ja ho veus? I el pagès diu el ser la sent moneda són per tu, tens tota l'error del món. La teva dona sempre troba bé el que tu fas. Sí el que sigui, però sempre ho trobo bé. I com t'ha comptat, ja està acabat. I per la xumaneia s'ha envalt arrat. Vete aquí una vegada. El gai va fer i el conte ja està dit. I el conte ja està acabat. I el conte ja està acabat. I el conte ja està acabat.