Vet Aquí Que... del 23/6/2022

Música Però, escolti... A Sant Just canvia amb el SiP. Iniciem la implantació d'un nou model de recollida de residus domèstics per reciclar més i millor. Un nou sistema en què els contenidors de les fraccions orgànica i resta Sobriran amb tarjeta. Saps com funciona? Informa-te en el web sanjust.catbarreresidus i els perfils de Twitter i Instagram, arrobes SanJusResidus. Utilitza la tarjeta i recicle més i millor. Pel medi ambient a SanJus, canviem el sí. Ajuntament de SanJusResidus Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sençat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Bé, aquí, que en un racó de món on tenien els tothom, va passar el que us vaig explicar i va succeir el que ara us vaig a dir. La fàbia febeta és de Federic Mistral. Una vegada hi havia un cavaller que es va casar i va tenir 7 visionades. El pobra ve per poder les mantindre va tindre d'anar venent totes les propietats. Una darrere l'altra. No li va quedar res. Bé, no és cert. Li va quedar una fàbeta que era preciosa i quan ell tenia tanta prosperitat d'una muntanya de la collita de faves, li va agafar una. Quan se va veure tan apurat, va agafar una cistelleta i va posar terra, la posa fem i va colgar la fàbeta. I els 3 dies la fàbeta va sortir i la fàbeta ell li va decantar. Fa bé, fàbeta, estira't. Estira't fàbeta, de branqueta en branqueta. Estira't fàbeta. I sí, sí, va sortir en grills, van sortir brots, van sortir fulles, branquetes i branques i branques, i fulles i branques. I el cavaller anava cantant, de branqueta en branqueta, estira't fàbeta, va arribar fins a dalt del cel, i va arribar al van del paradís, i va trucar a la porta, i va sortir Sant Pere. Què vols? Caritat per la mort de Déu, caritat per la mort de Déu, la moa d'Òndia, els meus fills ets morint de gana. I Sant Pere diu a Sant Joan, mira, aquí en tenim un que està mort de gana, però que si quedàvem tenint menjar ni diners, què podríem fer? I Sant Joan li diu, mira, mos queden les estovalles de la última cena, la infusió podríem donar. Va, que tampoc em fem res, i li van donar les estovalles. I li van dir, mira, aquí tens aquestes estovalles, i li has de dir, desplegue't, estovalles, que es desplegaran i sortirà molt avi endè. I quan hagis acabat, diguis, t'hagis alimentat, dius, estovalles, plegueu-vos. Moltes gràcies. I ella agafa els estovalles, se les posi, i li diu, de branqueta en branqueta, en retire't febeta. De branqueta en branqueta, en retire't febeta. I sí, sí, la febeta anar-hi baixant, baixant, baixant, ell està bé damunt de les branquetes, baixant, baixant, i pum, va caure'm un prat. I ell, com que es tenia tanta gana, ho vaig aprovar. Posa els estovalles damunt del prat, i li diu, estovalles, desplegue-vos. Va sortir una sope, un bullit, un rostit, perdius, conill, tota classe de viandes, tota classe de postres, tota classe de pastissos, i de vins de totes marques. Va treure el ventre de perill, es va alimentar molt content. Ara sí que ja tenim la solució. Ja no patiran gana els meus fillets i la meva esposa. Plegueu els estovalles, em plega la decidida, i llavors ell se'n va cap a casa. Per un moment se'n toca campanyes, i era un poble, tocava en la missa. Avui, tinc en la missa, però d'una gràcia. I se'n va, pam, pam, pam, pam. Però quan arribava i diu, bon dia, a missa amb les estovalles, quina, què faré amb les estovalles? No està bé. Passem un hostal, entre tu, bona tarda, i veieu les estovalles. I les agafaré perquè vaig a missa. Quan surti, els agafaré. I dius, sí, deixes-les, deixes-les. Però no els hi digueu, desplegueu les estovalles. I van marxar. I l'hostalera i l'hostalera diuen, què diu aquest home, quina cosa més rara. A veure, però bé, molt. I diuen, les estovalles desplegueu-us, van desplegar, va sortir un perfum de frigola, i de timó, i unes menges, i van dir, oi, ja tenim la nostra fortuna feta. Ara, quan tornarà a la missa, li donarem unes altres. I així va ser. El bon home, bon cavaller, surts, els hi demane, els hi donen, i ell marxa cap a casa, més content. I quan arriba a veure casa, es posa, nens, veniu, veniu, casa sí que menjareu. Poses les estovalles al món de la taula, i dius, estovalles, desplegueu-us. Sí, nada. Tornàvem, desplegueu-us, res. I a cap d'una estona, l'esposa, l'esposa plora i em fa dada. Què mos prens el pèl, què mos enganyes. Tenien burles després de la gana, què passem. Ets un malhome, ets un malhome. No entenies res. Llavors, on que encara tenia el costat, la si estalleta amb la febeta, i torna a dir, de branqueta amb branqueta, estira't febeta. De branqueta amb branqueta, estira't febeta. I sí, va posar per damunt de les cases, va anar pujant, pujant, de branqueta amb branqueta, i el cavaller s'hi va enfilar, de branqueta amb branqueta, puja, puja, puja, puja, va tornar al paradís. I toca la porta. S'emperiobre. Què fas aquí? Què vols, ara? Mira, doncs, que m'han pres les estovalles. I tinc molta gana, caritat, caritat, estem puradíssims. Sant Joan, mira què passa amb aquest senyor. Diu que li podríem donar. Doncs mira, li podríem donar el senyor Josep i la mare de Déu Egipte, l'ase seu. Ja ho saps, va. Mira, aquí tens l'ase, i tu li et sé qui és la cua, li dius, caga monedes. I te sortirà les monedes que necessites. I quan li baixis la cua. Moltes gràcies, molta gràcies. Va agafar l'ase, salva, carrega el coll, i baixant din i la febeta que ell estava. De branqueta amb branqueta, vesti, retirant febeta. De branqueta amb branqueta, vesti, retirant febeta. I així va ser. Que em va arribar baix, va trobar el ruc, i li va dir, deixi-m'ho provar, i xeca la cua, i li dius, caga monedes. Va sortir unes monedes d'or i de plata, que brillaven amb el sol, uns gringlings preciosos. Una alegria. Pam, pare, i diu, me'n vaig correns cap a casa i puja damunt de l'ase, que me'n vaig cap a casa. Però, anant cap a casa, toquen la missa. I ell diu, no tinguin la gràcia, me'n vaig cap a missa. I li dius, deixaré l'hostal. I ell li dius, que em agradaria l'ase perquè es veia a missa. Sí, sí, tranquil, el portarem al corral i donarem erbe. No li digueu que haguem monedes i no li xeca la cua. I marxi, marxi, tranquil, tranquil. Quan és fora, aquest és l'home dels estovalles. Allò era màgic. Aquest ruc també deu ser màgic, però ve molt. I agafen, se'l porten al corral, obren la cua i diuen, que haguem monedes. I comencen a sortir, però allà l'estable, brillaven d'or i de plata. I un goig, un goig. Bé, unes abraçades, l'hostalera, l'hostalera, van dir, ara sí que em torno a un fort d'una. Li donarem un altre ruc. I llavors, que me l'enganyarem, i així va ser. Torne de la... Torne de la missa. Què em donaria l'ase? Aquí el tens, aquí el tens. I ell em donava un bon... un bon serpat de merda. Tranquil, i se'n va cap a casa. I arribava, veniu fillets, veniu esposa, i ara sí. I sé que la cua hi diu, caga monedes. I el que va fer va fer una altra cosa, el ruc. I se'n va, senyora, i es posa encara més enfadada. I és la burla més grossa que ens podies fer, marxa d'aquí amb l'home, marxa d'aquí amb l'home. I ell tentava, tenia la febeta, allà, amb la cistelleta. I li diu, febeta, de branqueta amb branqueta, estirat febeta, de branqueta amb branqueta, i puja dalt, i puja, puja, puja, fins i més dalt, i torna de la porta, surts amb pere, i diu, ara què et passi? I li dius, mira, què me l'han pres? Joan, què podien fer amb aquest home, amb aquest home tan benet? I li dius, mira, aquí a la barra de Sant Josep, que li aniria bé. Mira, et dius, mare, vareta, fes la teva feineta. I quan vulguis que paris, vare, vareta, deixa de fer la teva feineta. I així ho va fer. I va tornar baixant, de branqueta amb branqueta, enretira't febeta, de branqueta amb branqueta, enretira't febeta, i així va arribar a terra. I quan va acabar caminant, toca per a vespre's. I va dir, no, no, me'n vaig. I també els entrar a les tales, dius, guardeu-me la barra, i no digueu, vareta, fes la teva feineta. I se'n va anar. I llavors, la història, dius, bueno, vare, també deu ser màgica, aquesta, vareta, vareta, i va dir, vareta, fes la teva feineta, i va començar a la barra, a donar els icopes al cul, al cap, a les cames, a les cuixes, sense parar. I cop va, cop ve, pata-cloc, pata-cloc, pata-cloc, pata-cloc, pata-cloc, pata-cloc. Fins que els va deixar ple de morats. Però com que les vespre eren curtes, va tornar amb l'horaviat. El taballé. I els va dir, ara ho avallaré, a veure què està veient. A veure si vosaltres realment m'heu fet molt mal. I van dir, no, no, jo, pare, pare, pare, ja t'ho tornem. És veritat, no t'ho havíem robat. Li van tornar. Ell va dir, vareta, vareta, deixa de fer la teva feineta, la base va acabar, ell se la va guarrar, va anar cap a casa, a més, els tovalles, i els rucs a gamonides. I van tindre molt menjar, van menjar el que van voler, van tindre els diners, va tornar a recuperar totes les terres, totes les propietats d'aquell cavaller. I, finalment, van convidar, molta gent podia convidar de sobres. A mi també em van convidar. Però he tingut de vindre aquí per explicar. Ja està explicat, ja està acabat. El pobre pop. Vull dir aquí que una vegada, al fons del mar, i m'anava i era el rei de tot el fons del mar, un drac, un drac preciós. Estava casant amb la princesa de Dragolina, i era molt feliços, molt feliços. La princesa de Dragolina era també un drac, molt maca, molt aixarida, tenia unes galtetes rosades i vivia molt feliços. Però, mira, no va saber com n'hi havia. Per què? Perquè, d'almenys, un dia va començar a no tenir gana. No va esmorzar, l'endemà no va dinar, l'altre no va sopar, i així que, com que no menjava, es va començar a trobar malament. El samarit estava molt preocupat, va cridar als mitjans de l'acord, la van visitar i un li va receptar unes vitamines, l'altre un reconstituint, i no sonava prenent tot, i els palau ja miraven de fer requisits el menjar escalida, però no menjava, i ell em van anar perdint els seus colors, aquells colors tan bonits que tenia l'esgalt, i va arribar a quedar tan dèbil que, mireu, es va quedar allà. El rei va molt preocupat, va veure que els seus metges no havien arreglat res, va dir doncs, busquarem metges de mare enllà de terres llunyanes, això no pot ser. Va cridar metges de molt lluny, van arribar, la van visitar, i a l'hòstia anòstic, ell es prenia tot el que li deien, però no millorava, no millorava, no hi havia manera, no menjava res, i es va anar a fablin, a fablin, dia a dia. Va arribar a un punt que arriba a tema per la seva va dir, això no pot ser, havíem, si la reina es morirà, estava tan desesperat. Havia provat tots els metges, tots els medicaments, els consells que li havien dit, que ja no sabia què fer, la van a veure la seva livitació, i va dir, escolta, ja no sabem què fer, però tu no millores, tu no menja res. Escolta'm, sisplau, només et demana una cosa, fes-me per mi, fes-ho per mi, però menja alguna cosa, demana'm el que vulguis, el que et vingui de gust, els conyners ho prepararan de seguida, però fes-ho per mi, menja una miqueta, però menja alguna cosa. Va, digues, què vindria de gust? La reina s'ho va pensar, pensa que pensaràs, i sabeu què se li va acudir, se li va acudir, que en aquell moment li vindria de gust, feta de mica, feta de mica ho va dir el rei del mar. Bé, bé, sí, sí, si bé, bé, no, no. Si tu dius que sí, no et preocupis, jo sóc el rei del fons del mar, tinc un exercit ja, ja em preocuparé, miraré que tu tinguis feta de mica, el rei de seguida va cridar, el mirall del seu exercit, i va dir, mira, és una situació, de vida o mort, la reina està, n'està tan dèbil, ara li ve de gust menjar això, i evidentment, ho hem de buscar, li va dir, a la mirall del seu exercit, que per ser-hi un poc, no et preocupis, ara mateix crido tota la meva tropa, i anirem a arrenllar, fins que trobem a terra ferma, o mica, i et portarem al seu cotxe, va, doncs d'acord, i sí, sí, a la mirall va cridar tots els seus soldats, escuteu, els que marlan cerdines, lluços tots ben posats, feien un exercit preciós, allò que feia una certa fredor i tot, eh? Bé, va, que fa, i va dir, tenim una mitjana especial, hem de buscar, veig de mica, tots van obrir, i sí, sí, el pop a davant, van començar a nedar, primer pels fons del mar, per anar nedant, nedant, nedant, fins que van el virar lluny, lluny, lluny, una illa, ah, allà hi ha terra, m'he mirat, i mireu que és home, sí, sí, en aquella illa, i vam veure dues palmeres, el pop va guaitar, ah, i a veure que justament una d'aquelles palmeres, i viu un mico. Vosaltres ja sabeu que els micos són molt xafretes, i tot ho va al meu. Així és que el pop es va tensar a la platja, i el mico, que estava a la seva palmera, quan va veure que a la seva platja, que mai hi anava massa, ningú, va fer un mot, i va baixar baix, i el pop li va dir bon dia, mico, bon dia, va dir por. Escolta, tu dius en castilla, diu sí, i aquí en escolti, és a casa meva, aquí visc, ah, tota la vida has estat en aquella illa, diu sí, i et dius que és a casa meva, que aquí en escolti, aquí. Ah, va dir el pop, i mai t'has mogut, de qui diu no, ja t'ho dic, és aquí, a casa meva. Ah, doncs mira, d'allà on jo vinc, vinc d'un país, el Fons del Mar, que tu segurament no has vist mai, és un país meravellós, hi ha estrelles de mar, hi ha nècores, no t'ho pots imaginar, hi ha curals, és una meravella. Ah, sí, va dir el mico, llavors el pop li va dir, escolta, ai, mico, no voldries pas venir, et convido, si vols, a veure aquest món meravellós que jo visc. Ah, va dir el mico, doncs sí, i com m'ho he de fer dir un mira, només cal que facis un vot, i saltis a la meva esquena, i jo et portaré, et convido, venir al meu món tan meravellós. Ah, sí, va dir el mico, va fer un vot, va saltar a l'esquena del pop, i el pop amb les seves potes, va començar a entrar en l'aigua, i mira, nada, neda, que neda, cap al seu real. Però encara no feien una mica que nadaven, com el mico va dir, escolta, va començar a rumiar, diu escolta pop, tu i jo si no ens coneixem o que no diu no, diu i com et ve, ara tu, convidar-me a mi a casa teva, si mai de la vida ens havien vist. Per què m'has vingut a buscar? Diu, ai, és que tinc una mansió molt especial, dius així, quina missió tens? Diu la meva missió, és buscar, per la nostra reina s'està morint i només vol una cosa per menjar, i he de buscar fetge de mico, i com que tu ets un mico, va dir el mico, i tant, que sóc un mico, home, però això m'ho havies d'haver dit abans, diu així, per què? Diu, és que tu no ho deu saber, però els micos mai viatgem amb el nostre fetge, i el fetge, quan marxo de casa sempre ho deixo penjat a la palmera. Ah, el pop va dir, ara com m'ho puc fer, diu, home, tenim fàcil solució, mira, va girar a cua, em tornes a casa, et quedes a la platja, i jo pujaré a la meva palmera, i et va xerrar el fetge, no et preocupis, ah, va dir el pop, ah, doncs d'acord, va girar a cua, el pop i tot l'exercit, ja va, nadant, nadant, va tornar a la illa, però així que el mono, va fer, el mico, va fer un vot, de l'esquena del pop cap a terra, que us sembla que va fer, que va anar a buscar la palmera, sí que va anar a dar la palmera, però no va baixar pas, i el pop a baix i tot l'exercit a baix a la platja, espera i aguarda, espera i aguarda, i el mico que no baixava, i el pop al cap d'un estono va entendre ben clar que el mico no baixaria mai per durar el seu fetge, eh, que no, sabeu què va passar, llavors que el pop i tot l'exercit van haver de girar a cua i tornar cap al seu rei Alma. Quan van arribar al fons del mar, al Palau del Rei del Mar, ja l'esperava al rei fora i estava a l'aguai. Quan els va veure arribar, va sortir corrents, va, pop, corra, corra, que els cuiners ja tenen el foc a punt, que tot està a punt per fer aquest fetge, perquè la reina menjarà, i aviam si si salva, que no, jo pot dir, oi, majestat, sí que teníem, que no heu trobat un micocin majestat, oh, doncs entés, oh, i llavors li va explicar la història. Oh, el rei, quan va veure que el cap del seu exercit, l'Almirall, havia sigut tant ruc que es havia deixat entavenar per un micocin, és que va pensar que no això no podia ser, per una banda la seva dona continuava perillant, però, més a més, com podia tenir una persona tan curta de gambals al cap del seu exercit. Va menjar, va cridar la seva guàrdia real i van dir que el bastonagessin tant com poguessin. I d'aquella feta, és que els tops són tos, eh, que ara són tos, eh, que no tenen cap espina, doncs ve d'aquella feta, de tant com el van arribar a bastonajar. I ara em preguntareu, i la pobra reina, què va passar, doncs si no va menjar el fetge de micocin, que es va morir, oh, no, perquè se veu que li va passar la reina. Quan va veure que els medicaments no li veien feta, quan va veure que no hi havia manera que els seus caprissis poguessin ser doncs resolts, va decidir una cosa que a vegades hem de fer tots, va decidir que es posaria bona i jo sola, va tornar a menjar poquet a poquet primer, i uns quants dies, mireu, els colors li van tornar a la cara, i va ser aquella de la donina tan mac i tan preciosa que el seu marit s'estimava tant. I van viure feliços, i com tots, van menjar niços, i tot i tot i tot i tot i tot i tot i tot. Riquitiquitabi. Veta aquí, que aquesta és una història que va passar en un país molt llunyà, a l'Àndia. És una història que va de certs i de mangostes. No sé si sabeu què és una mangosta. Mangosta és un animal no gaire gran, petitó, que té la careta, s'assembla un gant, però un morret com una mostela, i una cua xerida, xerida i tiesa. Aquestes mosteles, aquestes mangostes normalment els hi haurà de molt, molt menjar serps. Veta aquí, que en aquest país, en un cau de mangostes, ni vivia una, que vivia molt feliç allà. Però, de rep, va ploure molt, va fer un aigua, d'aquells aigüats tan terribles que fan aquests països, i es va omplir el seu cau d'aigua. I va ser en tanta l'aigua que va entrar al seu cau, que amb la força de l'aigua i la nostra mangosta va anar allà. Ell primer va començar a benedar, intentava benedar contra corrent, però va arribar un moment que l'aigua de tant de la que hi havia, que, mireu, va quedar com està bornida, i es va pensar que fins i tot es moria. Però, fortosament, es va despertar el cap d'un eston en un jardí, i en aquell jardí es va trobar i va sentir les veus d'un nen, que creava, mireu, he trobat una mangosta, i el va ensenyar als seus pares. El pare va estar molt content. Va dir-ho, i una mangosta està molt bé, perquè a les mangostes els irà de molt a Serps, i aquest país que hi ha tanta Serps, tenir una mangosta a la vora, és com tenir un bon vigilant. La mare va dir, ahim, i això no ho sé si m'agrada tant, però el nen es va quedar amb la mangosta, i el nen es deia Toni i se l'emportava tot arreu, i sí, sí, la mangosta amb el Toni cap a casa. Clar, la mangosta no havia vist mai cap a casa de dones, ni de dones. Per tant, mireu, entrava i sortia a fer cada melesa. Va embrotar. Les potes va bucar amb tinte, i va atacar tots els papers de l'escriptori. Amb els bigotes els va posar pàboca a olorar amb cendré, i quasi sol sucarrima. Em va fer moltes. A l'hora de dinar, seia al costat del nen, i a l'hora de dormir, volgué anar a dormir amb ell. La mare no li agradava, i la mare insistia, sí, sí, és important. El que no us he dit és que aquesta mangosta, com totes, sabeu què fan, quan estan a punt de caçar, fan un sorollet. Un sorollet especial, i aquest sorollet és el que dona el nom a aquest copte. Quan veuen, es troben davant d'un animal que el volen caçar, fan un xiolet estrany, com ara... I d'aquí ve el nom. Bé, doncs, la mangosta va anar a dormir amb el Toni, i l'endemà de matí va voler explorar una mica la casa, el jardí. Va sortir el jardí. Va veure que era un jardí molt gran, que hi havia molts arbres, va dir, ai, que bé, aquí podria trobar coses que m'agraden que jo pugui caçar. I mentre ho mirava tot, i tot ho trobava tan bonic, va sentir uns amics d'un ocell. Ai, què passa aquí? Oh, diu escar, m'acaba la serp, que viu aquí, en aquest jardí, que es diu Nac, m'acaba de robar un home del meu niu. I no hi ha manera que aquesta serp sempre ens roba les cries. Ah, sí, quan ho vas sentir. El d'aquí t'equivitava i va pensar, oh, si les serps a mi m'agraden tant. Va pensar que bé que hi hagi un serp aquí, me les menjaré. I mentre elles parlaven, van anar apareixent els animals d'aquest jardí. Va sortir un ratolí, una granota, i tots feien el mateix que això. És que tenim aquí una parella de serps, el Nac, i la Nagaina, s'ensmenjen les cries, no hi ha manera que puguem refer i tenir fills perquè és que abans de que creixin ja se'ns han menjat els ous, on se'ls han robat del meu. Ah, sí, va dir sí. Diuir-lo pitjor de tots, veu qui és? El pitjor de tot diu què és. Doncs que aquí, aquestes dues serps han fet un meu. I ja estan a punt de sortir. I si ara tenim dues serps, d'aquí quatre dies en tindrem, cinc o sis més, perquè cada vegada que crien, hi ha més serps que voldran també menjar de les nostres cries. Ah, ah, ah, el Riqui Riqui, ah, això no pot ser, on té aquest néu? I el van acompanyar. I sí, sí, a mig del jardí, amb un racó, van veur allà tot d'ols, de les serps, i el Riqui va agafar una pedra i va començar a esparrar els ous. I entre els ratolins, els ocells i les granotes, van matar totes aquelles serpetes que no havien nascut. Bé, amb això, que l'enac, la serp més grossa, va sortir del cau de dir això no pot ser, ja ha passat aquí. I el Riqui es va posar tot i eso, i tot ha xerit, i van començar a lluitar. En aquell moment van desaparèixer tots, les granotes, els ocells, els ratolins, es van avagar corrents, corrents, els seus caos, perquè només de veure aquella serpia tremolaven. Però el Riqui, que hi va ser molt valent, va dir-me per ser això, i es va plantecar i es va ferrar fort amb les seves dents el coll de la serp. La serp era molt forra, vinga a patar fort, vinga a patar fort, amb la seva cua terra. Però el Riqui no deixava el coll, i tanta estona va lluitar, va lluitar que, de rep, els ratolins, els ocells, les van tornar a sortir del cau i van anar a veure aquella lluita. I el Riqui va dir, va, que tu pots, va, aguanta! I el Riqui li va dir, guantava fort, ha ferat el coll de la serp tan fort, que mireu, va matar la serp. I tots van estar contents, que bé, que bé, quin bon company que tenim, i ens hem salvat, i ara queda l'enagaina, l'altra, la parella del nap. Què passarà, què passarà? Amb això, què es va fer fort? I sabeu què va passar? Que l'enagaina, quan va saber que s'havia donat, i que havien matat tots els seus ous. Va dir, ara sí, jo em faré una, em faré una que se'n recordaran de mi. I això va sentir un ratolí, i va dir, oi, ens anava a avisar, ens anava a avisar el Riqui Tiquitavi, que dorm al dintre del nen. Ens anava a avisar-lo, com ho faig, però a la porta de la casa hi havia un gat, i el ratolí no va poder entrar, perquè tenia molta por d'aquell gat. Però el ratolí, vinga a pensar, vinga a pensar, sabeu què va fer? Va sortir de la fumera, i va baixar dins a la casa, i se'n va anar corrents a l'habitació, on dormia el Toni amb la mangosta. I va avisar el Riqui Tiquitavi, corre, corre, que bé, l'enagaina, que bé, que aquí farà una malaesa tremendo, que tenim poc, no li passaria el Toni. Amb això, que el Riqui Tiquitavi va sortir del llit, es va agarradir en una porta, i es va pirar, esperar que vingués a l'enagaina. Així que va entrar a l'enagaina, i el Riqui Tiquitavi va fer un bot, i es va fer un bot al coll, de l'enagaina. També va lluitar molt, l'enagaina era molt forta, també li va mossegar, la pobra mangosta estava ferida, plena de sang, però lluitava, lluitava, lluitava, fins que acabava guanyant, i la va matar. El demà de matí, sabeu què va passar? Que quan els pares van anar a despertar el Toni, sabeu què van trobar? A mi el llit tranquil, i els seus peus hi havia una ser morta, i Riqui Tiquitavi tot ple de sang. Però què van fer? Van cuidar, el van curar, i per sempre més el Riqui va anar a viure amb aquesta família. I aquest és el conte del Riqui Tiquitavi. I el conte contat, conte acabat. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha quants milers enregistrades? Volen conèixer? No. Haurien de conèixer. I el conte ja està acabat. Sabeu què es coneixen? Més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer? No. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer? No. Sabeu què es coneixen? I n'hi ha uns milers enregistrades? Volen conèixer? No. Sabeu què es coneixen? No. Sabeu què es coneixen? Volen conèixer? No. Sabeu què es coneixen? No. Sabeu què es coneixen? No.