Vet Aquí Que... del 22/9/2022

La justa, el magasin matinal de Radio d'Esberna. Cada matí posa't el dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Radio d'Esberna. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, amb les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem. S'enjust. Ja no tens excusa per sintonitzar Radio d'Esberna cada tarda de 5 a 7. Escolta el magasin La Rambla de dilluns a divendres amb Núria Garcia, un programa que fa poble, actualitat i entreteniment, tertúlies, cicles d'entrevistes, espais culturals, seccions d'esport, de natura, cinema, salut, on es parla i es dona veu sobretot a les entitats i a la ciutadania de S'enjust. Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de La Rambla a Instagram i Twitter. Arroba la Rambla 981 i recupera els podcasts que més t'agradin, a radiodesvern.com. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblid. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és del major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada i depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que et torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat, que ha sigut explicar-vos contes. Més informació. aken. Ve-te aquí que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Els bons amics, aquesta nit ha nevat tota la nit i fa un fred, un fred. Ha estat tot glaçat per fora, el conillet, que està dins de casa seva, el conillet té molta gana, però no pot sortir, no pot sortir, perquè està tot nevat. Obre la porta i fa un fred que fa que faré, no sap què fer, però mira, com té tanta gana, surt a buscar menjar, surt per sobre de l'aniu, va remenant, remenant per allà, a veure què troba per menjar, finalment troba dues pastanagues grosses, precioses, o que bé, ja tinc menjar, agafa una pastanaga i rac, rac, rac, rac, rac, es menja la pastanaga, aquesta pastanaga tan grossa, quan acaba de menjar la pastanaga, dius, tinc la panxa plena, ja estic tip, doncs mira, què farem d'aquesta pastanaga, mira, saps què? Penso que el meu veí, el meu amic, el caballet, el caballet deu estar també dins de casa, mord de fred i mord de gana, aniré a portar-li aquesta pastanaga, i el conillet, caminant, caminant, caminant, de pressa, de pressa, arriba a casa del caballet, i el caballet truca la porta, pom, pom, pom, pom, però no hi ha ningú, el caballet no hi és, doncs mira, saps què? Li deixaré aquesta pastanaga aquí a la porta, i quan arribi, la veurà i podrà menjar, doncs sí, així ens ho va fer, i el conillet s'ha envenat de pressa, de pressa, de pressa, cap a casa seva. El caballet, el caballet brú, el caballet brú també havia sortit, perquè tenia gana, però estava tan fred, i estava tot tan gelat, tan gelat, que no trobava res, vinc a remenar per la neu, per sota la neu, i, finalment, sabeu què va trobar? Va trobar un nap murat, gros, preciós, que contents que m'està, que bé, aquest nap, és el que més li agradava, va agafar el nap, i el caballet brú, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, va, i es menja aquest, aquest, aquest nap tan gros, oi, que bé, tinc la panxa plena, ja estic tip, i toc, toc, toc, toc, toc, toc, se'n torna cap a casa seva. Quan arriba a casa seva, allà a la porta, veu una pastanaga, veu la pastanaga, diu, oh, una pastanaga, qui m'haurà deixat aquesta pastanaga? Ai, pensant, pensant, ah, ja m'ho penso. Segur, segur, que me l'ha deixada el meu amic, el conillet gris, oi, que gentil, aquest conillet, que bo, va agafar el norolló, va pensar, però jo tinc la panxa plena, ja m'he menjat el nap, doncs saps què faré? Pensant, pensant, diu, mira, el meu amic, el bé, el bé grassonet, i amb la llana resedeta, aquest deu estar a casa seva també, i deu tenir molta gana, amb aquest fred, no deu usar a sortir. Doncs mira, saps què? Li portaré aquesta pastanaga, i toc, toc, toc, toc, toc, se'n va cap a la casa del bé, del bé grassonet, amb la llaneta risedeta, i toc a la porta, pom, pom, pom, pom, pom, pom, i res, no contesta ningú. Ai, el meu amic haurà sortit també a buscar menjar, però mira, com jo ja n'estic tip, li deixaré aquí a la porta aquesta pastanaga tan preciosa, tan grossa, ja veuràs que content es posarà quan arribi i la vegi, i sí, sí, el caballet se'n torna cap a casa seva, toc, toc, toc, toc, toc, toc. Sí, sí, el bé grassonet, de la llaneta risedeta, ha sortit de casa seva també a buscar menjar, i remenant, remenant per la neu, allà, enterrada, sota la neu, va trobar, va trobar una col, verda, grossa, oi, que content es va posar al veure aquesta col, va agafar la col, i folleta, folleta, es va menjar tota la col, el bé grassonet, amb la llaneta risedeta, va estar, ja tenia, ja estava tip, tenia la panxa plena, i content, i tic, tic, tic, tic, se'n va anar cap a casa seva, ja tipet, i llavors, quan arriba, què va veure a la porta d'aquesta seva, va veure aquella pastanaga tan grossa, i va dir, oi, una pastanaga, oi, però jo ja no tinc gana, perquè tinc la panxa plena, qui me l'haurà deixat aquesta pastanaga, pensant, pensant, ah, he vist les pitjades del meu amic, el caballet, el caballet brú, segur que me l'ha deixat de ell, ai, que gentil, aquest caballet, llavors va dir, però jo ja no tinc gana, saps què? Li portaré amb el meu amic, amb el meu amic, el cabirol, el cabirol, segur que deu estar amb agadetes de casa, mort de fred i mort de gana, i així, tico, tico, tico, el bé, graçonet, amb la llaneta, riscadeta, se'n va cap a la casa del cabirol, el cabirol va arribar allà, el cabirol no hi era, també va trucar a la porta, poma, poma, poma, la porta de la caseta, no va contestar ningú, i va pensar, doncs mira, quan arribi trobarà aquesta pastaraga a la porta de casa seva, li va deixar, i tico, tico, tico, se'n va tornar cap a casa seva, el bé, graçonet, de la gana riscadeta, i sí, sí, el caballol havia sortit, havia sortit, saltant per aquell, per aquell bosc, i, mireu, també tenia gana, i va trobar, finalment, unes herbetes, totes gebradetes, i uns brotets, de pit, i va menjar, i amb la panxa planeta se'n va anar cap a casa seva, quan va arribar a casa seva, a la porta de casa, va trobar aquella pastaraga tan preciosa, i va dir, potser jo ja no tinc gana, tinc la panxa plena, ai, qui me l'haurà deixat aquesta pastaraga? Pensant, pensant, ah mira, he vist un floquet, un floquet de llana per aquí, segur que el meu amic, el meu amic, el bé graçonet, de la llaneta riscadeta, m'ha deixat aquesta pastaraga, oi, que gentil, aquest bé, aquest més molt amic meu, que gentil, però jo ja no tinc gana, que faré, que faré, doncs mira, saps què? Aquesta pastaraga li portaré, li portaré, mira, el meu amic, el conillet gris, i sí, sí, saltant per allà, va arribar a casa del conillet gris, va obrir la porta, va trobar el conillet gris, el seu llitet, que estava allà al llitet dormint, li va deixar la pastaraga allà a bord del llit, i li va, i va, i li diu, mira, com jo no tenia gana, li he portat aquesta pastaraga, oi, el conillet, oi, que gentil, però jo ja estic tip, que jo ja he menjat una pastaraga, i veig aquí, que aquella pastaraga va passar, del conillet, la va dur, amb el caballet, el caballet va passar, va passar el bé, el bé el cabirol, i el cabirol va tornar un altre cop el conillet. Ve't aquí els bons amics, ai, els bons amics, els bons amics. Ai, apropaia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine Dreia zum Zuckern von Brut, verkaufe ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh, sticht mich keine Feder, und beißt mich, ai, mit beißt mich der Hungerflor. Ve't aquí una vegada. Els tres desitjos, doncs ve't aquí una vegada, això va passar fa bastant de temps, i hi havia un llenya taira, que era molt pobra, molt pobra, perquè mira, només guanyava els diners que li donaven de tallar la llenya, i vivia el bosc amb una cabana, fusta i palla, amb la seva dona, i eren molt pobres, molt pobres. I aquell llenya taira, sempre es queixava, bueno, es queixava, clamava el cel i deia, oi, d'on veu, perquè jo sóc tan pobra, com és que no m'ajuda el cel, a guanyar-me una mica més la vida, i sempre s'estava clamant el cel, aixecant els ulls, i demanant i demanant que li donguessin una miqueta més de feina, o una miqueta més de diners, i bé, així anaven anant passant el temps. Fins que un dia, que es va seure amb una pedra, per a jugar-se una mica la sua, en sec, va aparèixer un núvol gran i gris, i es va plantar davant seu. El llenya taira estava escarrifat, i d'aquell núvol es va obrir i va aparèixer Sant Pere, Sant Pere que té les claus del cel, i el llenya taira va dir, oi, no, no, no, perdoneu, perdoneu, no en queixaré més, no en queixaré més, és que m'ho he queixat molt. No, va dir Sant Pere, no pateixis, perquè des del cel, t'hem sentit moltes vegades, i hem vist que sí que tens raó de queixar-te, perquè ets molt pobra, i per això he baixat jo, per a donar-te, per a donar-te tres desitjos, però veixiga aquests desitjos abans de demanar-los, ho saps de pensar bé, no demanis una rocada ni qualsevol cosa, i a les hores Sant Pere va tornar tancant núvol, Sant Pere va desaparèixer, i el núvol va marxar. El llenya taira, que content, va posar a ballar, i amb dues o tres gambades ja va ser cap a l'acabana, i li va dir a la seva dona, escolta, dona, creusats, què m'ha passat? I li va explicar, fil, parram de tot el que li havia passat amb Sant Pere. La dona, contentíssima, oi, que demanarem, que demanarem, i com que estaven tan nerviosos, van decidir que demà, el matí pensarien els desitjos, i cara diu, mira, el va dir el seu home, on sent el foc a terra, eh, que farem una escudella, perquè esclar feia dins que no en feien, perquè eren molt pobres, i bueno, va fer un foc, va posar l'olla, va fer l'escudella, i llavors, en llenya taira, se va asseure al costat del foc, i anirien els braços, i va dir, oi, com deixaria menjar-me una botifarra, amb aquestes braços que hi ha al foc, i t'ho ha dit, t'ho ha fet? De les braços va sortir una botifarra que va caure a terra de tres pams, va dir la seva dona, però mira que ets tonto, que no veus que has demanat ja un desig, això serà molt roquet, però t'has gastat un desig per una botifarra, tonto, més que tonto, però on s'havies pensat, i l'home es va començar a posar nerviós, és com va començar a posar nerviós, no me diguis més, no me diguis més, jo sé que l'he fumada, jo sé que l'he fet malament, perquè he demanat un desig que és una rucada, mira, van posar nerviós, perquè la dona li anava anant tabalant, anant tabalant, i al final, un home tan nerviós va dir, mira, saps què? Ojalà aquesta botifarra se t'enganxi a la punta del nas, i t'ho ha dit, t'ho ha fet, la botifarra de terra se li va penjar a la punta del nas, quan va veure la seva dona amb la botifarra de tres quants que li penjava, què has fet? Què hem fet? Ja hem gastat dos desigos, dos desigos amb unes rucades, ara ja no podrem demanar ni diners ni un palau, ja ho anirem amb la meva dona, sempre en aquella botifarra penjant del nas, no podrem sortir de casa, i què va anar bé de fer? Doncs que estar-se l'últim desig, i l'últim desig van demanar que la botifarra sortís del nas de la dona, i t'ho ha dit, t'ho ha fet, la botifarra va tornar a caure a terra, però què va passar? Doncs que es va ser tan tan pobres, com eren abans, i per què? Perquè no vam pensar, no vam pensar abans de demanar el desig, per això sempre que demanem una cosa, que desigem una cosa, abans hem de pensar si aquella cosa és convenient o no, i vete aquí, vete aquí en gos, i el que conté és a fos. i vete aquí una vegada L'avi que anava a escola. Vete aquí que hi havia una vegada un matrimoni que quan va ser vell es va trobar molt, molt, molt pobra. Mireu si eren pobres aquells avis pobres que passaven gana i fred. Fins i tot van pensar que podien anar demanar caritat, però els va fer tanta vergonya que no es van veure cap assos. Un dia el marit que es deia Pepet li va dir a la seva dona Mira, Pepeta, en tota la meva vida, cada vegada que he seguit un dos consells que m'havia donat al meu pare, sempre hem anat bé. I ara m'he posat a fer memòria de totes les coses que deia, a veure si entre totes les que recordo em trobo alguna que ens tregui d'aquest mal pas. I saps què? Que he recordat que sempre li havia sentit dir al pare que el millor que es pot fer és estudiar. Per tant, he decidit anar a l'escola. I ara, Pepet, que t'has begut l'enteniment tu, com creus que podem sortir de la misèria anant tu a l'escola? Mai no s'ha vist ningú en l'escola als 80 anys. O el meu pare ho deia així i ho repetia moltes vegades, per alguna raó, ho havia de dir. I, a més a més, com que alguna cosa em t'heu provat a fer, jo aprovaré d'anar a l'escola. Potser serà veritat que trobaré una solució. I el Pepet va agafar el seu vestó, i el primer dia d'escola trinco, trinco, cap allà que se'n va anar. A mig camí va veure una cosa a terra. Es va jupir a acollir-la. Va notar que era una bossa força pesada. La va obrir i va veure que era tota plena de monedes d'or. Oh! Va pensar que algú se li havia caigut i va començar a preguntar a la gent que havia parlat si havien perdut res. Però tothom li va dir que no, que no havien perdut res. El Pepet, de debò, era un home honrat. I adoptava del que havia de fer. Però esclar, ella anava a escola i no podia pas fer tard. I com que el Consell del Su pare era la primera cosa que s'havia de fer, va continuar el seu camí per no perdre cap classe i va guardar la bossa a la cartera de l'esquena. Quan va sortir de l'escola aquell dia, va veure uns senyores d'un cavall esplèndid, que li brillava el pèl ben vestit i aquells senyores mirava per tot arreu, sobre tot a terra. On Pepet va i li pregunta, escolti, senyor, que busca res. Busco una bossa de diners que he perdut. No l'heu pas vista. Oi tant que sí, n'he trobada una aquí mateix quan anava a escola aquest matí. Aquell home, des de dalt del cavall, se'l va mirar de de la baix i va pensar que li estava aprenent el pèl perquè va pensar, aquest avi a l'escola ha estat tocat del bolet. I pensant-se que es burlava, li va xivar de mala manera, ah, poca solta, aneu a burlar-vos d'un altre, que ja no teniu edat, home. I molt enfadat va furiósament el seu cavall i va marxar el galop, cateclop, cateclop, cateclop, cateclop, sense escoltar les explicacions del Pepet, i s'ho arrenquejant i aixecant el bastó el cridava i intentava seguir-lo. Senyor, que senyor, que l'he trobat, que l'he trobat. Quan el senyor Asas va haver perdut de vista, el Pepet es va aturar desbufagant, el cor li anava sent per hora. Ai, i després de recuperar l'alè, se'n va anar cap a casa seva amb la bossa de diners, ben guardada a la cartera. Arriba a casa, entra el menjador, amb un somriure d'orella-orella, la treu, fa pataplaf d'amunt la taula davant dels ulls de la Pepeta, que no entenia res, però que veient la cara del Pepet, ja pensava que podia ser una cosa bona, i quan va veure el que hi havia dintre d'aquella bossa, va fer un crid, i es va sentir tan feliç que mai a la vida no havia fet solucionant un problema com aquell. Ho veus, Pepeta? Deia el Pepet. Ho veus, com ja t'ho deia jo, que el meu pare tenia raó, quan aconsellava que el millor que es podia fer era anar a l'escola? Gràcies a què he fet cas, el meu pare hem sortit de la misèria! I sempre més el Pepet i la Pepeta van viure en Santa Pau i tranquil·litat. I això és tan cert, com que tot el que es madur no és verd. I, compta puntat, compta acabat. Ve't aquí una vegada. Tot això que us he explicat, ha passat o no ha passat, si no ha passat és mentida. I si ha passat és veritat. I val més creure-ho, que anar a veure-ho. Ell veig com xterr, hunger flow! Parés following a Radio Despart, Cynt完成 auch Radio Despart, parallel de Sant Just, 453 Radio Despart, Durant la buit, un, un, va, va, Gràdio, cos, fer, Durant la buit, un, un. Ia, Ia, Ia, Ia, Ia... As if you don't want to be home. Why, can't you look into my eyes? Is it because you're scared to see yourself in sight? I really wanna know what it is, but how can I, when you don't give me the chance? Maybe you think I won't understand, but I'm here as a friend. I wish I could watch your soul, to know you better. I wish I could read you like a book, letter by letter. Ia, Ia, Ia, Ia, Ia, Ia... Ia, Ia, Ia, Ia, Ia... Why are you so quiet? Then too high And why are you so cold? As if you don't want to be home Why can't I get through to you? Oh, I feel so frustrating Cause I don't know what to do I really want to know what it is But I can't know where you don't give me a chance Maybe you think I won't understand But I'm here as a friend I wish I could wash your soul To know you better I wish I could raise you like a wolf Letter by letter I wish I could wash your soul To know you better I wish I could raise you like a wolf Letter by letter