Vet Aquí Que... del 6/10/2022

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. El cigronet. Conta popular català. Una vegada era un home i una dona que no tenien cap fill. Estaven molt tristos i sempre deien si poguéssim tenir un fillet encara que fos petit com un cigronet. Un dia la dona havia posat un oi de cigrons al foc. Quan tot d'un plegat va sentir tot de crits. Ui, ui, ui, ui, ui, ui! Espantada va córrer, va destapar l'olla. Cada cigró s'havia tornat un nen o una nena. La dona va voletareure l'olla del foc. Com que cremava tant, a l'agafarra les nances li va caure a terra l'olla. Tots els cigrons es van aixafar. I la dona vingua a plorar. Pobre de mi, quina desgràcia que he fet. Mare meva, quin horror plora que ploraràs. Amb això que es va sentir una beueta. Mare, mare, mare, no ploris! Mare, mare, mare, no ploris! La mare, tot espantada, va mirar per tot arreu, no en sortien aquells crits. No veia res, però fixant-se-hi bé, a sota de la cadira va veure un dels més petits cigronets, que no sabia fer-hi res, que contenta que va estar. La mare el va agafar i va dir Ai, quin nen tan aixerit, ja sé com et diré, cigronet. Sí, mare, sí, m'agrada molt aquest nom. Mare, mare, vull no treballar. Què dius, va dir, la dona, treballar. Sí, mare, sí, vull treballar. No, no, no, tu el que pots fer és jugar. Ara et donaré una piloteta i te'n vas al pati jugar. No, mare, no, vull treballar. Mare, vull treballar. Mare, vull treballar. Ai, mare, meu, aquest xiquet. Doncs mira, potser sí, encara em vindràs bé per guardar el cireré, perquè sota la finestra es veia un meravellós cireré carregat de cireres ben vermelletes i madures allà l'altre. Té aquesta llesca de pa i ja te pots enfilar. Mentre el cigronet era dalt del cireré, la terra va començar a tremolar. Era el pare de Tantarantana, un gegant més alt que una muntanya. Em veurà tantes cireres, va dir. Ronoi, quines cireres més reboniques, moltes menjaré totes. Hip, hip, va cridar tu, sinta que es cap. Va cridar el cigronet. El pare de Tantarantana vinc a mirar. Com que no veia ningú, va tornar-hi. I quines cireres tan reboniques, moltes menjaré totes. Hip, hip, hip, va cridar tu, sinta que es cap. El pare de Tantarantana mirant i remirant, a la fi, va veure una llesca de pa que es va llogar. Cura, dançada a quals les llesques de pa parlen. Però em fixant si bé, va veure el cigronet a sota. Jo et tinc a dir. Va agafar la llesca de pa i el cigronet, els va ficant un sac de dubbi al coll i cap a casa falta gent. A l'arribar a casa seva, va deixar el sac a terra. Però el cigronet, com que era tan remenut, amb un foradet que havia el sac, es va escapar. I ràpid, ràpid, s'enfilarà a la taulada de la casa del gegant. El pare de Tantarantana, alficar la mà dintre del sac per buscar la llesca i el cigronet, va veure que n'hi havia res. Renoi, què ha passat aquí? Que se m'ha escapat. Va alçar el cap i va sentir una vegada que deia. Ei, Pep, mira on soc. Ai, el cigronet va dir el gegant quan el va veure. Que t'agafaré i t'aixafaré com un volet. Ja pots pujar. Ai, em s'hi detraeixes? Va dir el cigronet. Plena ràbia li va dir. Ara mateix pujaré. Però vull saber com t'ho has fet per pujar aquí de l'et. Molt fàcil. Va dir el cigronet. He fet una muntanya d'olles ben empilada fins que he arribat a la taulada. Doncs jo també ho faré. I el pare de Tantarantana se'n van a comprar. Totes les olles que va trobar. Em va fer una bona pila i s'hi van filar. A mig pujar les olles van començar a tremolar i el gegant va caure pota-pim, pota-pam i es va xafar al nas. Es va xecar en ràbia. Cigronet, bon cigronet. No me'n reis. Com t'has fet per pujar aquí de l'et? Mira, va dir el cigronet. He fet una muntanya de pots ben empilada, ben empilada fins que he arribat a la taulada. I el pare de Tantarantana se'n van a comprar tots els pots que va trobar. Va fer-ne una bona pila i s'hi va començar a enfilar. Quan ja era gairebé dalt de tot, els pots se li van ballugar, van caure a terra i el pota-pam es va trencar a les. Una altra vegada ben en ràbia et va trobar. No me'n reis, cigronet. Com t'ho has fet per pujar aquí de l'et? He fet una muntanya de cassoles ben empilada fins que he arribat a la taulada. El pare de Tantarantana va acorrecomprar totes les cassoles que va tar. Em va fer una bona pila i s'hi va enfilar. Va començar a pujar amb un, amb un, amb un. Ja arribava, ja agafava el pauet del cigronet. Quan les cassoles se li van tombar i pota-pam, pota-pam, plaf! Va caure a terra i allà es va quedar, com una coca, aixafat. I el cigronet, tot content i aixerit, va baixar de la taulada. Molt content i satisfet, corrents, corrents, va tornar amb la seva mare. I que t'acrid, que t'acac, aquest conte s'ha acabat. Si no és mentida, serà veritat. Ai, apopeia, das ist eine Not. Wer schenkt wie eine Dreia zum Zuckerfurt rot. Verkauf ich mein Bettlein und leeg mich aufs Strott. Stüch mich keine Feder und beiß mich der Hungerflot. El pobre pop. Va tiquir una vegada al fons del mar i m'anava i era el rei de tot el fons del mar, un drac, un drac preciós. Ja estava casant amb la princesa de Dragolina i era molt feliços, molt feliços. La princesa de Dragolina era un drac, molt maca, molt aixarida, tenia unes gotetes rosades i vivia molt feliços. Però, mira, no va saber com ni per què, però de la pena un dia va començar a no tenir gana. No va esmorzar, l'endemà no va dinar, l'altre no va sopar i així que, com que no menjava, es va començar a trobar malament. El samarit estava molt preocupat, va cridar els mitjans de l'acord, la van visitar i un va receptar unes vitamines, l'altre un reconstituint, i no sonava prenent tot, però la gana no tornava. Els cuiners de la cuina de Palau ja miraven de fer requisits, el menjar escali, però no menjava. I ell em va anar perdint els seus colors, aquells colors tan bonics que tenia l'esgalt, i va arribar a quedar tan dèbil que, mireu, es va quedar all. Va ser molt preocupat, va veure que els seus metges no havien arreglat res, va dir doncs, buscarem metges de mare enllà, de terres llunyanes, això no pot ser. Va cridar metges de molt lluny, va anar a arribar, la van visitar, van fer les seves receptes, el seu diant nòstic, ell es prenia tot el que li deien, però no millorava. No millorava, no hi havia manera, no menjava res, i es anava fa blin, a fa blin, dia a dia. Va arribar a un punt que arriba a tema, però la seva va dir, no pot ser, havíem, si la reina es morirà, estava tan desesperat. Havia provat tots els metges, tots els medicaments, els consells que li havien dit, que ja no sabia què fer, la van veure a la seva livitació, li va dir escolta, ja no sabem què fer, però tu no millores, tu no menja res. Escolta'm, sisplau, només et demano una cosa, fes-me per mi, fes-ho per mi, però menja alguna cosa, demana'm el que vulguis, el que et vingui de gust, els conyners ho prepararan de seguida, però fes-ho per mi, menja una miqueta, però menja alguna cosa. Va, digues, què vindria de gust? La reina s'ho va pensar, pensa que pensaràs, i sabeu què s'ho li va acudir, s'ho va acudir, que en aquell moment li vindria de gust, doncs... Feixa de mico, feixa de mico, va dir el rei del mar. Bé, bé, sí, sí, sí, bé, bé, no, no? Si tu dius que sí, no et preocupis, jo sóc el rei del fons del mar, tinc un exercit ja, ja em preocuparé, miraré que tu tinguis feixa de mico, el rei de seguida va cridar, el mirall del seu exercit, i va dir, mira, és una situació de vida o mort, la reina està, està tan dèbil, ara li ve de gust menjar això, i evidentment, ho hem de buscar bé, li va dir, el mirall del seu exercit, que per ser-hi era un poc, no et preocupis. Ara mateix crido tota la meva tropa, i anirem ara allà, fins que trobem a terra ferma, o mico, i et portarem al seu cotxe, va, doncs, d'acord, i sí, sí, el mirall va cridar tots els seus solgats, escoteu, és que marran cerdines, lluços, tots ben posats, feien un exercit preciós, allò que feia una certa fredó i tot, eh? Bé, va, que faig, va dir, tenim una mitjana especial, hem de buscar feixa de mico, tots van-ho veient, i sí, sí, el popa d'abans, van començar a nedar primer pel fons del mar, per anar nedant, nedant, nedant, fins que van al mirall, lluny, lluny, lluny, una illa allà i a terra, anirem a mirar, i mireu que és home, sí, en aquella illa, i vam veure dues palmeres, el pop va guaitar, a veure que justament, amb una d'aquelles palmeres, hi viu un mico. Vosaltres ja sabeu que els micos són molt sefrades, i tot ho va veure, així és que el pop es va tensar la platja, i el mico, que estava de la seva palmera, quan va veure que la seva platja que mai, i n'hi ha massa ningú, va fer un mot i va baixar baix, i el pop li va dir bon dia, mico, bon dia, va dir por. Escolta, tu dius en Castilla, dius sí, i aquí en escolti, és a casa meva, qui visc? Tota la vida has estat en aquella illa, dius sí, ja et dic que és a casa meva, que aquí en escolti, aquí. Ah, va dir el por, i mai t'has mogut d'aquell nom, ja t'ho dic, és aquí a casa meva. Ah, doncs mira, d'allà on jo vinc, vinc d'un país, el Fons del Mar, que tu segurament no has vist mai, és un país meravellós, hi ha estrelles de mar, hi ha nècores, no t'ho pots imaginar, hi ha curals, és una meravella. Ah, sí, va dir el mico, llavors el pop li va dir, escolta, no podries venir, et convido si vols a veure aquest món meravellós que jo visc. Ah, va dir el mico, doncs sí, i com m'ho he de fer dir un mira, només cal que facis un vot, i saltis a la meva esquena, i jo et portaré, et convido venir al meu món tan meravellós. Ah, sí, sí, va dir el mico, va fer un vot, va saltar a l'esquena del pop, i el pop amb les seves potes va començar a entrar en l'aigua, i mira, neda, neda, que neda cap al seu real. Però encara no feien una mica que nedaven, que el mico va dir, escolta, em va començar a rumiar, dius escolta, escolta, tu dius si no ens coneixem, o que no dius no, dius, i com et ve ara tu, convidar-me a mi a casa teva si mai de la vida ens havien vist. Per què m'has vingut a buscar? Diu, ai, és que tinc una missió molt especial, dius així, quina missió tens? És que la meva missió és buscar, per la nostra reina s'està morint, i només vol una cosa, m'han menjat, i he de buscar fetge de mico, i com que tu ets un mico, ah, va dir el mico, i tant, que sóc un mico. Home, dius, però això m'ho havies d'haver dit abans, dius així, per què? Diu, és que tu no ho deu saber, però els micos mai viatgem amb el nostre fetge, i el fetge, quan marxo de casa sempre el deixo penjat a la palmera. Ah, el papa diu ara com m'ho puc fer, dius, home, tenim fàcil solució. Mira, ara gira cua, em tornes a casa, et quedes a la platja, jo pujaré a la meva palmera, i et baixaré al fetge, no et preocupis, ah, va dir el poc, ah, doncs d'acord. Va gira cua, el poc, i tot l'exerci, ja va, nadant, nadant, va tornar a la illa, però així que el mono va fer, el mico va fer un bot, de l'esquena del poc cap a terra, que us sembla que va fer, que va anar a buscar la palmera, sí que va anar de la palmera, però no va baixar a baix, i el poc, a baix, i tot l'exerci, a baix a la platja, esperi a guarda, esperi a guarda, i el mico, que no baixava, i el poc, al cap d'un estom, ho va entendre ben clar, que el mico no baixaria mai per durar el seu fetge, eh, que no, sabeu què va passar, llavors, que el poc, i tot l'exerci, va anar a veure, gira, cua, i tornar cap al seu rei Alma. Quan van arribar al fons del mar, al Palau del Rei del Mar, del drac, ja l'esperava al rei fora, i estava a l'aguai, quan els va veure arribar, va sortir corrents, va, corra, corra, que els cuiners ja tenen el foc a punt, que tot està a punt per fer aquest fetge, perquè a la reina menjarà, i aviam si si salva, que no, jo pot dir, oi, majestat, sí que teníem, que no heu trobat un mico si majestat, oi, doncs entés, oi, i llavors va explicar la història, oi, el rei, quan va veure, que el cap del seu exerci, l'Almirall, havia sigut tan ruc que es havia deixat entavenar per un mico, és que va pensar que no això no podia ser, però una banda de la seva dona continuava parillant, però més a més, com podia tenir una persona tan curta de gambals al cap del seu exerci? Va menjar, va cridar la seva guardia real, i van dir que el bastonejessin tant com pogessin, i d'aquella feta, és que els tops són tos, eh, que ara són tos, eh, que no tenen cap espina, doncs ve d'aquella feta, de tant com el van arribar a bastonejar, i ara em preguntareu, i la pobra reina, què va passar, doncs, si no va menjar el fetge de mico, que es va morir, ah, no, perquè se veu que li va passar la reina, quan va veure que els medicaments no li veien a feta, quan va veure que no hi havia manera que els seus caprissis pogessin ser doncs resolts, va decidir una cosa que a vegades hem de fer tots, va decidir que es posaria bona i de sol, va tornar a menjar poquet a poquet primer, i uns quants dies, mireu, els colors li van tornar a la cara, i va ser aquella de la donina tan màquina, tan preciosa, que el seu marit s'estima bé. I van viure feliços, i com tots, van menjar niços, i com t'ha comptat, compta acabat. Bé, aquí una vegada. Bé, aquí una vegada hi havia un pagès que tenia un camp de blot. Aquest pagès era molt grepa. A bar no deixaven a mai ni cinc cèntims, ni parell ni pels altres. S'havia fet gran, i cada any havia de llogar algú perquè ni seguís al cap. I qui no creu haver de pagar per poder tenir el seu propi plat. Pagar el cegador era com si li arranquessin un queixal. No fa gaire. Va arribar el poble amb xicot forçat, i ve implantat. Li deien en qui marro. Es va oferir el pagès per cegar-li el blat i el molt grepa de pagès. Després de mirar-se el bé, li va oferir quatre quartos mal contats per tot un dia de jornal. Era un escany a pobres. En qui marro? Es va venir el preu, sense regatejar ni sumicar. Abans de donar el tracte per fet, li va repetir tot el que havia de fer. Mira, segal. El camp ha de quedar cegat en un jornal. Tot. Recorda-ho bé. De dalt a baix, d'un costat a l'altre, recons i tot. Pensa que jo a la teva edat no hauria fet dos de camps amb el mateix temps. Ah, fa si sol plogui on em pega. No em vinguis amb excuses. Aquell dia, vine a trenc d'alba a buscar la dalla, i així veuré si vas ben despert. I en qui marro? Mirava, escoltava, i no deia res. El dia estimulat, el dia estimulat, en qui marro és presentar la feina. El dia estimulat, li va entregar la dalla i un topi de sopes de pa per passar tot el dia. Podeu comptar que les sopes d'haurien ser poc bullides, i fins i tot podien negar i negava algun grumoll. El cegador amb el topi i la dalla a l'espatlla, xinoxano, se'n va anar cap a la feina. I va mirar el camp que s'havia d'assegar. Però hi havia un arbre esplèndid. Si acostar amb el peu, vas campar un parell de pedres cantallugues. I se'n seguia còmodament. Reculsant l'esquena al tronc, va deixar el topi una mica enllà. A mi de debòs. El sol es començava a veure entre els cims de l'horitzó. Ora desmorzar. I ell que allarga el braç, mentre diu sopes de pa per endavant la resta no ve d'un pam. I va fer uns quants xarups de sopes i tornar a geure. I avedallar. I mentre li acabava de venir la son, va i diu entre dents i es comença totes. Sota l'ombra feia de molt bona està i es va adormir. I el sol es va anar enfilant, enfilant. I quan va arribar el cap d'amunt del cel, va ser hora de dinar. I ell que allarga el braç, mentre diu sopes de pa per endavant la resta no ve d'un pam. I llavors va dir que menja sopes, se les pensa totes. I esclar, amb aquella panxa tan plena de sopes i aquella hora del dia, tu acaba migdiada. I vinga a descansar i va arribar l'hora de berenar i sopes de pa per endavant i la resta no ve d'un pam. I qui menja sopes se les pensa totes. I una estona més de repòs. I entre vacaina i vacaina, globs de sopes i xarrups va anar passant el dia. Jo cap sense cagar. Abans de l'aposta del sol, que no fa res, busca per aquí i per allà, fins que troba un enmunió d'escarvats pilotaires. Els agafa i, amb pilotes i tot, els posa dins el sopí. Asegura l'etapa, lligant-hi el mocador, com si fes un farcel. I té un xano cap a casa del pagès que l'esperava a la porta. I el blat. El blat va dir en Quimarro, no pot estar millor del que està. Avui ha sigut un molt bon dia. Per cert, va a afegir. Amb el vostre permís. El topi us el tornaré demà. Perquè és que he trobat quatre belles. Les faré entre l'arna i, si tot va bé, segador, segador. Va serrat. Aquestes a belles són meves. Va dir el garrepa. Ben meves. Les has trobat amb un camp que és meu. I mentre treballaves per mi, les a belles em pertanyen. I en Quimarro, que li diu que no, que ell les ha trobat. I el pagès que diu que sí, i que sí, i que no. I que sí són meves, i que sí no són teves. I que sí són teves, i que no són meves. I mireu, com més cridava, més satenien. I la gent que el sentia, sortien al carrer per no perdre's l'espectacle. Doncs anem al jutjat. Va dir en Quimarro, em veu segura. Anem i va dir el pagès. I cap al jutjat falta gent. I cap al jutjat. I a la sala, silenci absolut, que surt al jutjat. I agopar-lo i no m'hi negue. Va dir el jutjat. Segador, si estrovant les a belles en terra d'aquest home, i mentre treballaves pel seu compte, encara que siguis tu qui les has trobat, les a belles són d'ell. I tu, pagès, a més del jornal, també li has de pagar la feina de caçar les a belles. I va afegir a cadascú el que és seu. I ara, cap a casa, falta gent. No us ho deien, Quimarro. Sóc jo qui les ha trobat, i que he tingut la feina de posar-les dins el topi. Si no fos per mi, les a belles encara estarien al camp. Això és de mala justícia, i no és de bona llei. No és just. I amb cara d'enfadat, de mala gana, allargà el topi el pagès, que l'agafà amb un somriure d'orella-orella. En Quimarro continuava rondinant, i entra dins, assenyalant el pagès que ja marxava a afegir. Tant de bo les a belles es converteixin en escarbats piroters. Des del blat, es torni com era, sense ni un brí de segat. Acabat el discurs, el vell pagès se'n va anar per un cantó amb el topi. Ben agafat. Arribat a casa, aquell garrer pescanya pobres, amb actitud de guanyador, satisfet de com li anaven de bé les coses, va fer perquè sortíssim les avelles. Va destapar el topi, i va mirar. Les avelles no sortien. I no sortien. I va mirar. I va tornar a mirar. I no podia creure el que veien amb els seus ulls. Quina espant, aquella escarabatada. I quina pudor! Les galtes li van posar vermelles, i després blaves. Sense saber ben bé el que veien. La maledicció dels cagadors s'havia complert. Escarbats piloters. Estava a punt del cobriment. Se sentia el cor a les orelles. Es va seure. De mica en mica semblava que recuperava la respiració. Però cap d'una estona va notar un rau rau, un rum rum, un nos escanyat el peidor, un pes al ventre. Les orelles li cremaven, la boca se li va tornar a secar. Ni tan sols usava pensar el que ja tenia al cap. El blat! I ja havia apagat la feina. Era fosc. Va sortir corrents, empentes i rodolons. Va córrecar pel camp, i en arribar va trobar la feina. El seu camp ha muntat ross. Torrat. Dret. Com si cap fulla de fals l'hagués tocat. I en Quimarro ja feia estona que anava de tornada. I, quant a comptat, ja s'ha acabat. Que tot això no és mentida, és ben veritat. Bet aquí un gat, Bet aquí un gos, Bet aquí un fos. I un gat, Bet aquí un compte acabat. I un gat, Bet aquí un compte acabat.