Vet Aquí Que... del 27/10/2022

La justa, el Magasin Matinal de Ràdio d'Esberna. Cada matí posa't el dia amb l'actualitat del nostre municipi. Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per la justa. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Ràdio d'Esberna. S'enjust encara fumes? Has pensat a deixar de fumar? El cap s'enjust tipot ajudar. Sol·liciteu enviant un correu electrònic a s'enjust, encara fumes, a roba s'enjust.cat. Perquè fumes? Encara fumes? Ara escoltes Ràdio d'Esberna. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres rosa sensat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. De contes i de rondalles ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. El color i la formiga. En aquells temps que els ocells tenien dents hi havia un color molt blanc, amb unes plomes precioses de color blanc. Tot ell es passejava per un riarol. Vet aquí que aquell riarol tenia un aigua clara, unes pedres que es veien. Era un aigua claríssima. El color li va agafar set i va dir que podria veure d'aquesta aigua. El riarol es va posar amb una branqueta d'una erbeta, i es va posar a veure aigua. Va sortir, va xacar el cap, i es va angollar l'aigua. Per l'altra costat del riarol hi passava una formiga petita petita. I va pensar quina aigua més clara. Jo també tinc una mica de set. Com ho podria fer? Es va posar amb una erbeta i se'n va anar a veure aigua. Però va tindre la mala sort que va caure dins el riarol. El riarol baixava molta força, molta força. La pobra formigueta amb les seves potes nadava, però el riarol tenia molta més força. Amb això el color ho va veure. I va pensar, què puc fer jo per aquesta formigueta? I va dir, sí, agafa una branqueta, li tiro la branca. A veure si es pot posar d'una branca i arribi a terra. I tal dit, tal fet, així ho va fer. La pobra formigueta va passar per la branca i quan va fer a terra es va aixugar les potetes. I va dir al Colom, moltes gràcies, Colom, gràcies a tu, jo me n'he sortit. Vet aquí, que llavors es van despedir, el Colom va anar cap al Colomà i la formiga cap al Formiguer. Però quan eren a mig camí, per allà prop, va passar un caçador, un caçador que anava amb una escopeta. La formiga se'l va mirar i el va seguir una estona. I va pensar, què deu voler fer aquest caçador amb aquesta escopeta? I per allà hi havia el Colom. I llavors ell va dir, segur que deu voler matar el Colom per agafar-lo. I va pensar a la formiga, què puc fer jo, què puc fer jo? I ell, que sí, que se li va acudir. I li agafo, li falla una picada al peu, el caçador li farà mal, mirarà què li ha passat, mentre tant el Colom podrà marxar. I tal dit, tal fet. Vet aquí, que el moment que la formiga va picar el dic gros del caçador, el susto de la picada va deixar caure l'escopeta i va mirar a veure què li havia passat. Clar, ell no va veure res a ella, perquè la formiga es va amagar a sota terra, entre mig de les erbes. I el Colom es va escapar a córrer. Vet aquí, que gràcies a la formiga, que va picar el dic gros del caçador, el Colom es va poder salvar i va poder tornar al seu colomar. I la formiga va continuar cap al seu formiguer. I compta comptat, ja s'ha acabat. Si és veritat un sac de blat i si és mentida un sac de farina. Vet aquí, que aquesta és una història que va passar en un país molt llunyà, a l'Índia. És una història que va de certs i de mangostes. No sé si sabeu què és una mangosta. Mangosta és un animal no gaire gran, petitó, que té la careta, se sembla un gat, però morret com una mostella i una cua xerida, xerida i tiesa. Aquestes mostelles, ah, aquestes mangostes, normalment els hi haurà de molt, molt menjar serps. Vet aquí, que en aquest país, en un cau de mangostes, ni vivia una, que vivia molt feliç allà. Però de rep, va ploure molt, va fer un aigua, d'aquells aigüats tan terribles que fan aquests països i es va omplir el seu cau d'aigua. I baixant tant de l'aigua que va entre el seu cau, que amb la força de l'aigua se'n van dur totes les cries. I la nostra mangosta va anar allà. Ell primer va començar a venidar, intentava venidar contra corrent, però va arribar un moment que l'aigua de tant de la que hi havia, que mireu, va quedar com està bornida i es va pensar que fins i tot es moria. Però fortosament es va despertar el cap d'una estona en un jardí. I en aquell jardí es va trobar i va sentir les veus d'un nen, que creava, mireu, he trobat una mangosta, he trobat una mangosta. I ho va ensenyar als seus pares. El pare va estar molt content. Va dir-ho, i una mangosta està molt bé, perquè les mangostes els irà de molt de serps, i aquest país que hi ha tanta serps, tenir una mangosta a la vora és com tenir un bon vigilant. La mare va dir, ahim, això no ho sé si m'agrada tant. Però el nen es va quedar amb la mangosta. I el nen es deia, Toni, i se l'emportava tot arreu. I sí, sí, la mangosta amb el Toni cap a casa. I, clar, la mangosta no havia vist mai cap a casa de dones ni de dones. Per tant, mireu, entrava i sortia a fer cada melesa. Va embrotar, les potes va bucar un tinter i va atacar tots els papers de l'escriptori. Amb els bigotes els va posar pàboca a olorar amb cendrer i quasi sol sucarrima. I, aleshores, a l'hora de dinar, se hi ha al costat del nen, i a l'hora de dormir, volguen anar a dormir amb ell. La mare no li agradava, però pare insistia, sí, sí, és important. El que no us he dit és que aquesta mangosta, com totes, sabeu què fan quan estan a punt de caçar, fan un sorollet. Un sorollet especial. I aquest sorollet és el que dona el nom a aquest copte. Quan veuen, es troben davant d'un animal que el volen caçar, fan un sorollet estrany com ara, triqui-tiqui-tar, i de qui ve el nom. Bé, doncs, la mangosta va anar a dormir amb el Toni, i l'endemà de matí va voler explorar una mica la casa, el jardí. Va sortir el jardí. Va veure que era un jardí molt gran, que hi havia molts arbres, va dir-hi que bé, aquí podria jo trobar coses que m'agradin que jo pugui caçar. I mentre ho mirava tot i tot ho trobava tan bonic, va sentir uns amics del mussel. Ai, què passa, aquí? Oh, dius que ara m'acaba la serp, que viu aquí, en aquest jardí, que es diu Nac, m'acaba de robar un ou del meu niu, i no hi ha manera que aquesta serp sempre ens roba les cries. Ah, sí, quan ho vas sentir. El d'aquí t'equivitava i va pensar, oi, si les serps a mi m'agraden tant. Va pensar que bé que hi hagi un serp d'aquí, me les menjaré. I mentre elles parlaven, van anar apareixent els animals d'aquest jardí, va sortir un ratolí, una granota, i tots feien el mateix que això. És que tenim aquí una parella de serps, el Nac i la Nagaina, que escolta, sense menjar les cries, no hi ha manera que puguem refer i tenir fills, perquè és que abans de que creixin ja se'ns han menjat els ou, se'ns els han robat del meu. Ah, sí, va dir sí. Diuir el pitjor de tots, veu què és? El pitjor de tots diu què és? Doncs que aquí aquestes dues serps han fet un meu. I ja estan a punt de sortir. I si ara tenim dues serps d'aquí quatre dies entendrem 5 o 6 més, perquè cada vegada que crien, doncs són 6 o 7 més serps que voldran també menjar de les nostres cries. Ah, ah, ah, el Riqui qui va dir, ah, això no pot ser, a on té aquest meu? I el van acompanyar. I sí, sí, a mi el jardí, amb un racó, van veure allà tots dos de les serps. I el Riqui va agafar una pedra, i mireu, va començar a esparrar els ous. I entre els ratolins, els ocells, i les granotes van matar totes aquelles serpetes, que eren petitones, que encara no havien nascut. Bé, amb això, que l'enac, la serp més grossa, va sortir del calde i això no pot ser. Què ha passat aquí? I el Riqui es va posar tot i això, i tot ha charit i van començar a lluitar. En aquell moment van desaparèixer tots. Les granotes, els ocells, els ratolins, es van avagar corrents, corrents els seus caos, perquè només de veure aquella serpia tremolaven. Però el Riqui, el Riquitiquitavi, va ser molt valent. Va dir-me, per ser això, es va plantar car i es va ferrar fort amb les seves dents, el coll de la serp. La serp era molt forta. Vinga, petafor, vinga, petafor, amb la seva cua terra. Però el Riqui no deixava el coll. Vam t'estona, va lluitar, va lluitar, que de repets els ratolins, els ocells, les van tornar a sortir del calde i van anar a veure aquella lluita. I llavors van començar a animar el Riqui. Va, que tu pots, va, aguanta, i el Riquitiquitavi, aguantava fort. Ha frat el coll de la serp tan fort, tan fort, que mireu, va matar la serp. I tots van estar contents. Ai, que bé, que bé. Quin bon company que tenim, ja estem salvats, a l'altre, la parella del nap. Ai, què passarà, què passarà? Amb això què es va fer fort? I sabeu què va passar? Que l'enarraïna quan va saber que havia matat la seva parella del nap i que havien matat tots els seus ous. Va dir ara si jo em faré una, em faré una que se'n recordaran de mi. I això va sentir un ratolí. I va dir a ells, anava a avisar, ratolés, anar a pisar el Riquitiquitavi, que dorm al dintre del nen. Haig d'anar a avisar-lo, com ho faig. Però a la porta de la casa hi havia un gat. I el ratolí no puc entrar, perquè tenia molta por d'aquell gat. Però el ratolí vinga a pensar, vinga a pensar. Sabeu què va fer? Va pujar de la fumera, i per la fumera va baixar dins a la casa i se'n va anar corrents a l'habitació, on dormia el Toni amb la mangosta. I va avisar el Riquitiquitavi. Corre, corre, que bé. L'enarraïna, que bé, que aquí farà una malesa tremendo, i va ser l'enarrel Toni, amb això que el Riquitiquitavi va sortir del llit, es va agarradir una porta i es va pirar. Esperar que vingués a la nega. Així que va entrar a la nega, i ja va començar a tortullar-se el peu del nen. Però Riquitiquitavi es va fer refor. Va fer un bot i es va fer refor. El coll de la nega. També va llutar molt la nega, i era molt forta. També li va mossegar. La pobre mangosta estava ferida, plena de sang, estava llotada, llotada, fins que acabava guanyant, i la va matar. Van demà de matí, sabeu què va passar? Que quan els pares van anar a despertar el Toni, sabeu què van trobar? El Toni dormia al llit tranquil, i els seus peus hi havia una ser morta, i Riquitiquitavi tot ple de sang. Però què van fer? Van cuidar, el van curar, i per sempre més el Riqui va anar a viure amb aquesta família. Aquesta és la conta del Riqui Tiquitavi. I compta contacte, compta cavall. Bé, aquí una vegada. Hi havia una vegada un pare que tenia quatre fills, que es deien Pere, Joan, Bernat i Andreu. Quan van ser prou grans els va dir, ah, fills meus, ja veieu que jo soc vell, i no tinc res per donar-vos. Us aconsell, us ananeu pel món, treballeu de valent, i sobretot que prengueu un ofici. Després torneu a casa. Van demà mateix, els quatre germans van marxar a buscar aventura, i caminant, caminant, van arribar a un punt on hi havia quatre camins, i el germà gran va dir, penso que cada un de nosaltres hauria de tirar per un camí diferent. Podem quedar d'aigua un any aquí mateix, i així veurem si hem aconseguit trobar fortuna. A tots quatre es va semblar molt bé, i cada un va marxar per un camí diferent. On Pere, aquí el gran, va trobar un home que li va preguntar on anava, i quan va saber que buscava prendre un ofici, li va dir, doncs vine amb mi, i fes-te astròleg. No hi ha un ofici millor al món. No quedarà amagat mai als teus ulls. El noi va pensar que sí, que era un ofici prou bonic i va acceptar. I al costat d'aquell home va arribar a ser un estrellet tan expert, que el seu mestre, quan va acabar l'aprenentatge, el va assequiar amb una ullera de llarga vista, i li va dir, amb aquesta ullera podràs veure tot el que passi a tal de la terra, a sota el cel, i a sota terra. El xicot va fer la prova, va pensar, vaig veure els meus germans què fan, va encarar l'ullera, va estar a una llarga estona, i mira cap aquí i cap allà, i després va dir tot satisfet i visc, que tots estan bé. El segon germà, el Joan, seguint el seu camí, va trobar un home, que també es va oferir ensenyar el seu ofici, li va dir que era caçador. Diu així, mai no et faltarà res per viure. El noi també li va semblar bé, i l'home li va donar una tan bona instrucció de casa, que el Joan es va convertir en un caçador expertíssim. A l'hora de marxar també li va regalar una escopeta, i li va dir, és una escopeta excepcional, mai no et fallaràs, cosa que apuntis, cosa que encertes. El noi jo va voler provar, va veure un gos lluny, que arrossegava un gos, i va voler fer punteria a l'os, va disparar, i l'os va desaparèixer de la boca del gos, i el gos no se li va ballugar ni una sola dent. El tercer noi, seguint el seu camí, va trobar un sastre, que també es va oferir ensenyar-li la feina. Ell va dir, no, no, sastre, no, passar-se del matí al vespre assegut, fent córrer a la agulla i a la planxa, que no, que no, que no m'agrada. I ara va respondre l'home, en raones perquè sí. No t'ensenyaré només a cuzir roba, cuziràs moltes coses més, i no t'avorriràs gens, ja ho veuràs. I el Bernat et va deixar convença, i se'n va anar amb ell a prendre l'ofici de sastre a fons. I ahir va ser veritat, i a l'hora d'acomiadar l'home li va donar una agulla a tot dient-li, perquè aquesta agulla podia es cosir tot el que se't presenti, i tenés que sigui tó com manteca, com dur com la ser. Tot quedarà d'una peça. I el noi ho va voler aprovar, va agafar les restes d'un mirall trencat, les va cosir, i el mirall va quedar tan bé, que feia més goig que no passi que es ha estat nou. El quart germà, Andreu, va trobar un home, que també li va dir vina que t'ensenyaria el meu ofici, i quin és el vostre ofici? Va preguntar-hi. Sóc lladre. Ah, no! Això no és un ofici un ràdio, i a més tu ens acaben a la presó. No es passa de tenir por. Jo t'ensenyaré posant allò que cap al troma no veu, i en el lloc on ningú no en trobaria ni rastre. Ara tu després utilitzes aquesta veritat com vulguis. Però t'asseguro que pots fer molt de bé, fins i tot pots robar lladres. Ah, no el millor va pensar que tampoc estava tan malament. I al costat d'aquell home es va convertir en un lladre tan expert i tan menyós, que davant d'ell no hi havia res segur. Abans de marxar li va regalar en guants. El noi se'ls va posar, va veure un viatjant pel que mirall li va aprovar els guants, i li va prendre les sabates. I ho va fer també que el home va seguir caminant sense donar-se que anava a tascals. Tot just passat l'any, en el mateix lloc en què hi havia els quatre camins, els germans es van trobar. Es van abraçar, van anar corrents a veure el pare, que els barrem amb els braços oberts, i de seguida els va preguntar quin ofici tenien, i que d'on va dir el seu. I el pare no va dir res a cap, va estar content. I va dir, mira, anem a fer una prova, a veure si és veritat que sou tan bons. Tu que tens l'ullera, digue'm de què és el niu que hi ha sobre el ciraré, i què hi ha dins. El va agafar l'ullera, va mirar cap a l'abri, va dir, és un niu de cadarneres, hi ha quatre ous, i la mare els cova. Llavors el pare va dir l'Andreu, tu que tot ho pots agafar, porta els ous cap aquí, però l'ocell no se n'ha de donar. I l'Andreu amb els guants posats, se'n va anar a l'abra, va pujar dalt, va treure els ous, i la mare va seguir cobant. Aleshores el pare posa els ous sobre una pedra formant un quadrat, i li va dir al Joan, tu has traspassat tots els ous amb un sol tret. El Joan va apuntar, va sonar el tret, i els quatre ous van quedar oberts pel mig. Ara tu, Bernat, posats quasi tot, cosiràs els ous i els pollets, de manera que no se'ls conegui res. I el Bernat va agafar l'aigua, va cosir els ous, tal com el pare havia demanat. Després l'Andreu va tornar els ous a dalt del niu, i al cap d'un pare de dies, els ous allets ja van sortir, ben vius i espavilats, i llavors el vell va dir en els seus fills, que s'ho ha de felicitar. Heu fet bons estudis, jo no ho sabria dir quin dels quatre val més, però estic content perquè veig que tots teniu prou mitjans per guanyar-vos la vida. Passat no gaire temps va arribar una gran convoció al país. La filla del rei havia estat raptada per un drac, i el rei amb l'angúnia no aclocava els ous per fer saber que aquí li tornés la princesa a la rebria per esposa, i seria rei. Llavors el pare els va reunir, i els va dir que era el moment d'utilitzar les seves arts, que ells quatre podien anar a veure si les salvaven. I els germans van pensar que sí, que si hi veien en cor, i es van posar en marxa. El Pere va mirar per l'uller i va esclamar. Ja sé on és, darrere d'aquestes set muntanyes, i el guarda un drac farotxa gros com una catedral. Ens caldrà una barca i treu-se el mar. Van corretro el rei, que els va donar la millor barca que tenia. S'hi van invertir, van dirigir-se cap a la muntanya que feia set, i llavors l'Andreu s'esquilla pel costat del drac que dormia amb el cap a la falda de la princesa. I va robar-li la princesa sense que el drac ho netés. I corrents cames ajudeu-me amb la princesa, els braços va tornar cap al vaixell. Però va ser llavors que quan ja estava en mar enllà, el drac es va despertar, i veient que se li havia escapat la presonera, i va sortir volant, va veure el vaixell, i llavors s'hi va dirigir amb tota la furia, amb la clara intenció d'angolir-los. I el Joan va ser quan li va engegar un tret, que li va entrar directe al cor. Però el drac ja era tan a prop, tenia tanta empenta que va caure de munt del vaixell, i el va partir pel mig, i tots van caure a l'aigua, i tots agafats quan podien les fustes que flotaven. Llavors el Bernat es va treure la seva gulla, amb un tret, i no res, va tenir tots els pedassos cosits, i la nau s'encera una altra vegada. Llavors van tornar cap a casa. Quan el rei va veure la seva filla estava boig, de content. I llavors va quedar els quatre germans, i els va dir, i vaig prometre la meva filla, aquell que la salvés de les urbes del drac, però quin dels quatre ha de casar-s'hi? I l'Andreu, sense deixar de res a ningú, va dir, m'hi he de casar jo, perquè jo l'he presa del drac. El Pere, sí, però... I jo vaig baronera, si no, no hauríem pogut fer res. M'hi he de casar jo. I el Joan va dir, no, que així ha de casar, sóc jo, perquè darrere no hauria servit robar-li el drac, si jo no hagués mort el drac. I el Bernat va dir, vale, teniu raó, però a veure, ens haguessin pogut morir tots allà, afegats al fons del mar, sort de mi, que vaig cosir el vaixell i van poder tornar. M'hi haig de casar jo i ningú més. I el rei veient que cap d'ells no li faltava raó, va dir, doncs mira-ho. Jo crec que tots marxeu ser el meu gent, però com que tots quatre no us hi podeu casar, decidiu-vos d'altres mateixos qui ha de ser el meu oreu, quan us hagueu posat d'acord, ja m'ho direu. I mentre veniu a viure aquí amb la vostra pare, i jo, com a prèmius, donaré riqueses, perquè pugueu viure feliços tota la vostra vida. I diuen que mentre ells seguien discutint, quin tenia més mèrit, la princesa es va enamorar d'un príncep que sabia ballar molt bé, i s'hi va casar. Vete aquí un gat, vete aquí un gos, vete aquí un conte que s'ha fos, i vete aquí un gos, vete aquí un gat, vete aquí el conte acabat. Vete aquí una vegada. I catecric catecrac el conte s'ha acabat. Derrere la porta hi ha confits, perquè us aneu a llapar els dits. I la llapar la porta hi ha confits, perquè us aneu a llapar els dits. I la llapar la porta hi ha confits, perquè us aneu a llapar els dits. I la llapar la porta hi ha confits, perquè us aneu a llapar els dits. I la llapar la porta hi ha confits, perquè us aneu a llapar els dits. I la llapar la porta hi ha confits, perquè us aneu a llapar els dits. I don't know who it's all to do to remember That sweet surrender and I record you That sweet surrender I don't know, I don't care Cause I'm living without you baby Even when I know what's going on Yeah, oh, it's true One look, one glance It's true to set my heart set for who I am Do you believe my sweet surrender? My sweet surrender That's true Pain in the land, now you're shows together I never wanted you to listen before So why should I walk out the door? Stick around now, and so the story goes on through the night It's only begun, one look It's only true, I remember That sweet surrender and I record you My sweet surrender I don't know, I don't care Cause I'm living without you baby Even when I know what's going on Yeah, oh, it's true One look, one glance It's true to set my heart set for who I am One look, one glance It's true to my sweet surrender My sweet surrender Yeah One look, it's all I took to remember One look, it's all I took to remember I don't know, I don't care Music Club Selecció