Vet Aquí Que... del 24/11/2022

...durant de 8.1, ràdio d'esper, durant de 8.1, ràdio d'esper, durant de 8.1. Et penses que Rajoy D'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no. Escolta, de Lliuns i Vendres, de 5 a 7, el programa de tardes, la Rambla, amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbujerrades i seccions variades. Aquí, la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes i recupera tots els podcasts que vulguis a RajoyD'Esvern.com o al perfil a Roba, la Rambla 981 d'Instagram i Twitter. Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones de edat avançada, i depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran, acompanya'ls a veure el poble on es van criar, dona'ls vida, que torni a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. T'he dit que no em venia a t'abost. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mar que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, mira, que exagerada. Que només t'he fet una broma, tampoc és tan bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties, prou violències mesclistes. Les violències vers les dones s'amaguen reiractituds cotidianes que semblen inofensives. No ho són, no hi contribueixis. Departament d'igualtat i feminisme, Generalitat de Catalunya. Estudi el AFP d'Auxiliar d'Infarmaria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una AFP dual. Estudi-ho i treballo a l'hora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amab.cat. F, però amb l'FP aviat podrà embolar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Profesional i l'AMB. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Suze, lebes suze, was rasche im Stroh. Die Gänze gibt barfus und haben kein Schuh. Der Schuster hat's Leder, kein Leisten dazu. Der Ruh kann werden Gänselein auch machen kein... Ah, so gintig halt barfus. Bé, bé, bé, bé, bé. Bet aquí, que en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Amics pollets, Bet sí per tots els que vas colteu, que fa molt i molt de temps dues dones van posant dues gallines llocs a cubar un ou cada una. El cap del temps només va néixer un pollet i totes dues, i totes dues deien que era el seu. Es van barallar de valent, crits, esgrapades i fins i tot algun estirada de cabells. Però esclar, d'aquella manera, no podien continuar. I acordaren que anirien a veure el rei perquè dictés sentència. El rei les va escoltar i en gran majestat va dir, toca mig pollet per cada una. El pollet s'ha de partir i es va fer tal com havia dit el rei. Una de les dones, quan va tenir el seu mig pollet, el va roastir i se'l va menjar. L'altra se'l va endur a casa i li va dir, mira, et diré mig pollet i si vols menjar, vés a pasturar. El cap d'uns dies de pasturar, en mig pollet es va trobar una moneda d'or. No se la va menjar, per por que li fes mal de panxa. La va dur a la mestressa i va estar d'allò més contenta. Vés a saber si em podries trobar més. Tu, picotejant, entens prou, però a mi m'aniria molt bé tenir unes quantes monedes d'or, perquè haig de comprar de tot. Com mig pollet va respondre? Si vols monedes, aniré a veure el rei que és qui té més de tot. A que el rei falta gent i es va posar a caminar. Camina, que caminaràs, camina, que caminaràs, cantava. Vaig a que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Sóc a mig pollet content, a que el rei falta gent. I qui en tingui, que en donqui, i qui en donqui, que en tingui. Veus aquí? Que al cap de poca estona de caminar es va trobar un ramat d'escarvats piloters que li van preguntar. On vas, pollet, tan content? I el mig pollet va contestar a que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Podem venir amb tu a veure el rei? Sí, va contestar el mig pollet. Però els criats de la porta... No us deixaran entrar. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Amagueu-vos sota la meva ala. A que el rei falta gent. Ja tenim mig pollet amb els escarvats sota l'ala caminant cap al Palau del Rei. Caminant, caminant, es van trobar un aixam d'avelles. Veient el mig pollet tan content li van preguntar. On vas, mig pollet? A que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Podem venir amb tu a veure el rei? Sí, va contestar el mig pollet. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Amagueu-vos sota la meva ala. A que el rei falta gent. Ja tenim el mig pollet amb els escarvats i l'aixam d'avelles sota l'ala caminant cap al Palau del Rei. Quin mig pollet tan aixegit? Deien els que passaven pel costat. Quina trassa i quina gràcia. Caminant, caminant, es van trobar una muntanya. Veient el mig pollet tan content li van preguntar. On vas, mig pollet? A que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Puc venir amb tu? Sí, va contestar el mig pollet. Però els criats de la porta no us deixaran entrar. Amagueu-vos sota la meva ala. I en mig pollet i tota la colla amagueu sota l'ala van arribar les portes del Palau del Rei. Els criats de la porta li van barrar el pas. Qui ets tu? Què vens a fer aquí? Sóc en mig pollet content. Vinga que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Qui en tingui, que en donui, qui en donui, que en tingui. Els criats no li van contestar. I d'un cop de peu el van enviar el femer. El mig pollet abans de morir de poder va cridar. Escarbats, ajudeu-me! Els escarbats van sortir de sota l'ala i es van posar a fer pilotes sense parar amb tot el que van trobar en aquell femer poder. Els criats van anar al femer pensant que trobarien en mig pollet mort. Entre els fems. Però van trobar en mig pollet més content que unes castanyoles. I repatia. Vaig a que el rei que té de tot a buscar monedes d'or. Els criats van córrer a explicar el rei el que passava. El rei, aerat, van anar, que portessin el mig pollet al mig de la plaça. I després hi va fent els soldats. I abans que el capità donés ordre de disparar, el mig pollet va fer sortir l'aixam d'avelles que tenia amagada sota l'ala. Les avelles van volar directes als soldats i van repartir picades i més picades per orelles, naços, galtes i per tot arreu on hi havia un tros de pell. Aquells soldats, tant valents com eren, van tirar els fusells i calma, ajudeu-me! Les avelles no em van tenir prou amb els soldats. També van atacar els criats, que com podien, corrien cap a casa del rei i allà tancaven portes i finestres. I el rei, quan sent aquell soroll dins a casa seva, mana que sortin les tropes i matin en mig pollet del dimoni. Les tropes van sortir el moment i desfilant van anar cap a la plaça a buscar mig pollet. En mig pollet es veu amb gran perill. I diu, muntanya surt! La muntanya surt de sota l'ala! I plaf! Es tira sobre les tropes que volien matar el mig pollet. I també sobre el Palau del Rei, que va quedar del tot destruït. Del Palau del Rei només va quedar sencer un tros just on hi havia les monedes d'or. En mig pollet va agafar totes les que va voler i em va deixar una pila per tots aquells que no s'ho creguessin i ho volessin anar a veure. I candingui, candongui, i candongui, candingui. I, compta contat, ja s'ha acabat. Aia, Popeia, das ist eine Not! Wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerfurt brot! Verkauf ich mein Bettlein und leh mich aufs Stroh! Sticht mich keine Feder und weist mich kein... und weist mich der Röderflö! Per què el que us creu vol té les cireretes vermelles? La gent de Catalana recollida per Joan Amades. Josep i Maria, fugint dels rei arodes que volia matar el nen, passaven per un caminói quan els soldats es van descobrir. Els freits van mirar on amagar-se i no veien, sinó, unes grans mates de grèvol que creixien per al camí. Quan els soldats arribaren, els descobriran allí al darrere i els llançaren damunt les mates per agafar-los. Els grèvols es feren molt i molt i molt a les peces, tant que no els deixaven passar. I quan els més decidits volgueren atravesar-los, les punxes de les fulles els esgarraparen la cara, les mans, els braços, les cames, de tal manera que totes les folletes quedaran tacades de sang i ells ben esgarranjats. Els soldats recolaren a dolorits fins que es decidiran atallar el grèvol. Però, en acabar, ja no veien al lloc ni la penjada més lleu dels tres fugitius. D'aquell dia en sap, cada any, per Nadal, el grèvol té sidretes vermelles com gotes de sang. Ve't aquí una vegada. Ara us explicaré com va ser que un noi pell roja va capturar el foc, tal com ho comptava una tradició índia. Diu que això va passar fa molt, molt de temps, a les hores que la gent entenia el parlar de les bèsties i que el collot, una mena de gos llop, era el conseller de l'home. En una de les tribus hi havia un noi que tenia el peu molt lleuger i una vista finíssima. Sempre corria pels boscos en companyia del collot. Miraven, tefanejaven, tefanejaven com els homes. Emblemar, pescaven els peixos en els tolls d'aigua entre les roques. I, com les dones, per menjar, desenterraven arrels amb una pedra punxeguda. Això li estiu. Però, quan venia l'hivern, veiem com tots corrien mig d'espullats de Montleneu fins que arribaven a les cavernes i se reolien en un recor, tremolant tots de fred. El noi veia tot això i se'n tristia. Se'n tristia de la misèria del seu pobre poble. Un dia li va dir el collot. El collot li diu, va, no t'amoïnis. Fes com jo, li va contestar. El noi li va dir, ho ves, tu tens un bon abric amb la teva pell. En canvi, els homes no tenim res. Deixa-ho córrer. Anem a caçar, va fer el collot. No, no vull caçar, no vull caçar. Més fins que no hagués trobat la manera de guardar-l del fred al meu poble. Va dir-li, noi, dona'm un bon consell. Tu que has voltat pel món, n'hi saps molt. Ja rumiaré, li va dir el collot. Ja rumiaré alguna cosa. I va arrancar a córrer, va marxar. Però el collot era rumiant, rumiant, rumiant. I el cap de molta estona va tornar i va dir. Només hi ha un remei, però és massa difícil de aconseguir. El noi li diu, mai, mai és massa difícil. Sempre hi ha una possibilitat. Aleshores, el collot va dir-li. Va dir-li que caldria anar fins a la muntanya ardent a portar el foc. El foc? Qui és el foc, va preguntar el nostre indi. El foc va respondre al collot. És vermell com una flor vermella. Però no és cap flor. Corre entre l'herba i se la menja com un animal. Però no és cap animal. És perillós i dolent com una mala cosa. Però es torna a un bon servant si el fiques en una gàbia de pedra. I li dones llenya per menjar. Aleshores, guarda del fred. L'aniré a cercar, va dir el noi. De primer va demanar a la tribu que li donessin 100 bons corredors. Després, tots junts amb el collot, van marxar cap a la muntanya ardent. Al cap d'un dia, van deixar el camí al corredor més feble. I li van dir que els esperés. El segon dia, van deixar el més feble dels que quedaven. I així ho van anar fent dia tras dia. Fins que el que feia sent, van deixar el darrer. El noi i el collot van començar l'última jornada del viatge. Van passar muntanyes, planes i buscures. I a la fi van arribar el gran riu, que corria pel peu de la muntanya ardent. La muntanya era una gran xemeneia coberta d'un fum espès i negre. A la nit, els esperits del foc, i dançaven al voltant. I l'aigua del riu semblava tota roja. Aleshores el collot va dir, aturat així, fins que et portaré un tio encès de la muntanya ardent. Estigues preparat, perquè a quan jo arribaré, em faltarà la l'e, i els esperits del foc m'empeiteran. El collot es va enmunyir de magatot i es costa mun de la muntanya ardent. I quan els esperits del foc el van veure tan negre, vinc a fer-ne riota pensant-se que era un pobre infel·lís. Però, cap al tard, quan van començar les seves dances al voltant de la muntanya, el collot va repisar un tio encès, i va arrancar a córrer. Canmes, ajudeu-me! Els esperits ho van veure de seguida i van empaitar-lo. Van empaitar-lo com un enxamp de belles. Però el collot corria tan de pressa que les espurnes del tio li rostien al pèl dels costats. El noi va veure de ballar com un llamp, seguint dels esperits dels focs que ho dolaven. Uuuuh! I quan l'animal es va aturar, es va aturar perquè ja havia perdut la l'e, el noi va arrabassar-li el tio, i va escapar-se com una flecha. Els esperits del foc prou dolaven, empaitant-lo, però ell corria cada vegada més revent, fins que va trobar l'últim home que havia quedat de sentinella, i que ja l'esperava a punt de córrer. El noi li va allargar el tio, i l'altre es va escapar com el vent. Així, el tio, en Cesc, va anar passant de mà amb mà, dels sentinelles, sempre empaïtats pel esperit del foc, que anaven darrere. Uuuuh! Fins que van arribar a les muntalles navades, que els esperits del foc allà i allà ja no podien travessar. El tio, en canvi, va anar seguint de mà, de mà, de mà, dels corredors vermell de nit i blebós de dia. Bé, fins que van arribar a les terres fredes, on vivia la tribu, allí li van componir un llit al mig de les pedres, en un racó de la caverna, i el modriven amb tions tal com el collot, els jo havia aconsellat i el poble es va alegrar del foc. El noi els van anomenar portador del foc, i el collot i els seus fills, s'adeu, de les hores en sa, tenen el pèl dels costats d'un color groguen, com si fos sucarrim per les espornes que li queien quan va repisar el tio en Cesc. I compta. Explicat, compta, acabat. Vet aquí una vegada. Bé, tot això que us he explicat ha passat o no ha passat, si no ha passat és mentida, i si ha passat és veritat, i val més creure-ho que anar a veure-ho. I compta. Explicat, compta, acabat. Sintonitza. Explicat, compta, acabat. I compta. Explicat, compta, acabat. I compta. Explicat, compta, acabat. I compta. Explicat, compta, acabat. I compta. Explicat, compta, acabat. I compta. Explicat, compta, acabat. I compta. Explicat, compta, acabat. I compta. Explicat, compta, acabat. I compta. Explicat, compta, acabat. I compta. Explicat, compta, acabat. Walking on, walking on, walking down. Walking on, walking on, walking down. You were the sweetest thing that I ever knew. But I don't care for sugar honey. Hope I can't have you. Since you were bad in me, my whole life has crashed. Won't you pick the pieces up? Cause it feels just like I'm walking on, walking down. Walking on, walking on, walking down. Walking on, walking on, walking down. The sun's still shining in the blue sky. But it don't mean nothing to me. Oh, let the rain go down. Let the wind blow through me. I'm living in a dancing room. With all the windows smashed. And I've got so little left to lose. And it feels just like I'm walking on, walking down. Walking on, walking on, walking down. And if you're trying to cut me down. You know that I might bleed. Cause if you try to cut me down. I know that you'll succeed. And if you want to hurt me. There's nothing left to fear. Cause if you want to hurt me. You don't really want me to leave. Now every one of us is made to suffer. Every one of us is made to weave. We've been hurt in one love. Now the pain has got to be. So take me from the wreckage. Save me from the blast. Save me from the blast. Save me from the blast. Let me out and take me back. Don't let me keep on walking. I can't keep on walking. Keep on walking on, walking down. Walking on, walking down. Walking on, walking down. Walking on, walking down. Walking on, walking down. Walking on, walking down. I'm the working star, yeah! I'm the working star, yeah! I'm the working star, yeah! I'm the working star, yeah! I'm the working star! I'm the working star, yeah! La ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just durant de 8 puntus.