Vet Aquí Que... del 15/12/2022

Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Rondalla va. Rondalla ve. No us cregueu res del que us diré. Vet aquí que una vegada hi havia un petit avet. Aquest avet vivia en un bosc preciós, pler arbres, uns arbres grans, plens de fulles verdes. L'avet petit se'ls mirava i deia, oi aquests arbres tan grans, amb aquestes fulles tan verdes i tan grosses, i jo, que tinc aquestes fulletes punxegudes, semblen agulletes, semblen agulletes, oi, quina pena. A mi m'agradaria, m'agradaria, m'agradaria tenir unes fulles d'or i així donaria enveja a tots aquests arbres que enmiren, enmiren, enmiren i diuen, aquest té les fulles de punxegudes, i així amb les fulles d'or seria l'enveja de tot el bosc. I així sí, se'n va a dormir, i l'endemà el dematí, quan es lleva, es veu, totes les fulletes seves eren d'or, oi, i ara, totes d'or, els altres arbres deien, mireu l'avet petitó, mireu l'avet petitó, té les fulles d'or, té les fulles d'or, oh, oh. L'avet petitó, estava content, perquè els altres, els altres arbres, tenien enveja. Però, sabeu, hi havia un lladragot per allà al bosc, que va sentir això que l'avet tenia les fulles d'or. I l'adragot aquell va dir, aquesta és la meva, aquesta nit aniré, aniré i els robaré. I així sí, aquella nit, mentre l'avet dormia, va anar aquell lladragot, i va amb un sac gran, i va pujar tot a les fulles d'or, dins del sac, i se'n va anar. L'endemà el dematí, l'avet el despertar, sabeu, veure que no tenia fulletes d'or, no tenia fulletes, oi, les fulletes d'or, oi, les fulletes d'or. Els altres arbres deien, mireu, mireu l'avet petit, mireu l'avet petit, no té fulletes, ens robat les fulletes d'or. Ai, l'avet, ai, si almenys pogués tenir unes fulletes de vidre, serien brillants, i ningú me la robaria, i serien lluentes, i brillarien. Ai, que bé, i se'n va a dormir, i l'endemà el dematí, va despertar, i tot el seu arbre estava plens de fulletes de vidre. Ai, que bé, aquestes fulletes no me les robaran ningú, i brillen, i brillen. Els altres arbres deien, mireu l'avet petit, oi, mireu l'avet petit, oi, que té les fulles, les fulletes de vidre. Ai, que bé, que contents que estava. Però no sabeu, doncs mira, va haver una tempesta, i va bufar un vent fort, fort, fort, un vent que bufava. I totes les fulletes de vidre es van trencar, totes, totes. L'avet petit, oi, ai, senyor, ai, no tinc fulletes, i ara jo pensava que em quedaria sempre amb aquestes fulletes, però bé, aquest vent se'l van trencades totes. Ai, si almenys pogués tenir aquelles fulles verdes, com tenen els altres arbres, aquelles fulles verdes i fresques, mira, ja estaria content. Si se'n va anar a dormir, se'n va anar a dormir, i l'endemà al dematí, quan es va despertar, tot l'avet tenia les fulles verdes com els altres arbres. Els altres arbres deien, mireu, mireu l'avet petit, oi, mireu l'avet petit, oi, té les fulles verdes com vosaltres. Ai, que content, que estava ja l'avet petitó. Sí, sí, però, mireu, va passar per allà una cabreta, una cabra, la mare cabra, amb tot els seus cabridets. La mare cabra, al veure aquell avet petit, ple de fulles verdes, va dir els seus fillets cabridets, i va dir, ai, fillets, mireu, mireu, aquest avet petitó, que té aquestes fulles verdes i fresques, oi, i tanca, i riveu tots, mingeu-les, mingeu, veu, neu, neu, vaja, i té peus a d'aquelles fulles verdes. I ja va ser així, aquell avet, amb aquelles fulles verdes i fresques, va ser menjat per tots els cabridets, i la, el pobre, el pobre avet petitó, plorava, plorava, ai, senyor, jo ja no tinc ni fulles d'or, ni fulles de vidre, i jo que volia aquelles fulles verdes, tampoc, s'han menjat, se m'han menjat tot, les fulletes verdes, oi, senyor, i vinga plorar. Els altres arbres deien, mireu, mireu, l'avet petitó està plorant, l'avet petitó deia, ai, mireu, si almenys pogués tenir les meves fulles, de sempre aquelles fulles punxegudes, com unes agulletes, no se les menjaria ningú, ni es trencarien, ni me la robarien, ai, senyor. No, doncs sabeu què? Va anar a dormir, i lent de mal de matí, al despertar-se, ja tenia les seves fulles de sempre, i n'estava de content i de content, perquè ja estaria així per sempre més, i bé, d'aquí, que compta comptat, eh, explica't i compta comptat, i mireu, si és veritat un sac de blat, i si és mentida un sac de farina. Ay, apopeia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerfurt brot, verkauf ich mein Metlein und leg mich aufs Stroh, stich mich keine Feder und beiß mich kein Witt beiß mich der Heuer Flo. La Rosa de Nadal, llegenda alemanya. Tota la naturalesa esperava el naixement del nen, fins i tot les erbes i flots més venudes, no sabien quan vindria, tot l'estiu va anar creixent i florint, mentre pensaven, volem-se aquí per saludar-lo quan arribi. Va passar la tardor, i arribar al cor de l'hivern, cap d'elles no es va quedar, sinó una planta petitona, que va continuar brotant tot i que el fred ara era ben viu, no tenia por del torp ni de la gebrada, i empenia les tiges i folletes verdes amb un furadant la neu. I aleshores, un xic abans que n'esqués l'infant, la seva poncella es sobri vedant els petals suals. Va florir a l'entrada de l'estable davant la porta oberta. Aquí, brillant, amb l'allum que ve dels estels, em quedaré, i ja tot estarà a punt per l'arribada del nen. Al punt de la mitjanit, quan l'infant naixia, la rosa de Nadal, tota resplendia. Bé, aquí, una vegada. Oigín i la terra de l'aterna joventut Fin Macul era el cap dels Fianna, la banda legendària de Garrés i Gassados, que vivien i governaven a Irlanda fa moltíssims anys. Per unir-se els Fianna, un home havia de ser capaç de córrer pel bosc sense fer cap soroll, saltar per sobre d'un cavall, cantar com un ocell i ser un poeta. Fin, tenia un fill, anomenat Oigín, que vol dir ser-vo el petit, i de tots els Fianna, Oigín era el que corria més ràpid, el que saltava més alt, el que cantava més dolçament i també era el millor poeta. Un dia, Fin, Oigín i la resta de Fianna, estaven de casa, de sobte Fin, que tenia un ui d'esta ordinària, vaig a calama i va dir Ssh, que lleu, escolteu, sent un cavall en ferradures de plata. Els Fianna es van aturar, van escoltar i van veure un cavall amb un genet que vol que han per sobre les aigües de l'Estoari sense enfonsar-s'hi. Tothom mirava parat, el cavall que l'opava cap a ells de xecant escum amb els suscascos de plata. Es va costar més i més, va sortir de l'aigua, es van dins Santa Referme i es va aturar davant de fin. Llavors els fianes van poder veure que el genet era una vella jove amb llars cabells d'orats subjectats amb una corona blanca. Vestia una túnica vermella amb una orla d'orada, coberta de gemes formant dibuixos estrelles, flors i avelles. Quan fin va recobrar la part, la va dir senyora, sou benvinguda a aquesta terra i per les lleis de l'hospitalitat us concedir el que em demaneu. Però abans he de saber el nostre nom per estar segur que no serveu al mal. El meu nom és nià del que vell d'or, i el que desitjo fin és vostre, però no ho posseiu. Us pertany, però no m'ho podeu concedir. Tot el vostre poble parla amb endevinalles per riure fin. Ho explicareu o hem d'endevinar? Fin, va dir ella. Vinc de Tirna-Noc, la terra de la terra joventut, que es troba l'oest d'aquí sobre les onades, darrere el sol ponent. Moltes vegades el meu pare i jo hem cabalcat per aquesta terra, invisibles als vostres ulls, i en aquests viatges he vist el vostre fill d'ousin i m'he enamorat d'ell. I he vingut a preguntar-li a l'ousin si vol tornar a mi a la terra de la terra joventut i vol ser el meu marit. El que dieu és cert, va respondre a fin amb un sonrore trist, el que demaneu és meu i no ho tinc. Emportant, però no ho puc aconseguir. Després es va girar cap al seu fill, l'ousin, i va dir l'ousin, aniràs amb aquesta demà? Tot aquell temps, l'ousin havia estat contemplant aquella dona, aquella dona de somni, totalment extesiat. Devant les paraules de fin va saltar el seu cavall, va córrer cap a n'hi-àp, i va pujar d'un sala a la cella, darrere d'ella. Sense dir paraula, ella va tirar les regnes de l'animal per dirigir-se al mar i el vas per una. Fin contemplava com marxava el seu fill. I dubtava que tornés a veure'l alguna vegada. El cursés va llunyar a galopar amb plastuari, fent-se el tascum amb els seus cascos de plata, i era evident que dels habitants de la Ribera, només els animals i els nens molt petits podien veure'ls passar. Es van endinsar en mar obert, mentre Irlanda anava desapareixent darrere seu. Quan anava en galopant a gran velocitat, l'ousin va veure un cèrbol perseguit per un gos de casa que tenia una orella vermella, mentre que l'altre era blanca. Després de veure'l una vella jove amb els cabells d'auratx que portava a la mà una poma d'or, darrere d'ella que volcaven de joves un vestit de blanc amb un espàs a d'or, i l'altre vestit de negre amb un espàs a de plata. I darrere que volcava un vell de cabells blancs que portava un cofre d'or, i tots els homes muntaven cabells vermells i la dama on de negre, i l'ousin estava a punt de preguntar-li a n'hi ha per aquestes meravelles, quan ella li bestella anar amb la mà per atreure la seva tensió. Ja veien terra l'horitzó, i una partida de garrers vestits amb magnífiques túniques, muntats en els millors cabells, galopaven sobre les zones per rebre'ls. Quan van arribar al costat dels joves amants van formar una guàrdia d'honor al seu voltant, i els van escortar com erois conqueridors al misteriós país màgic de Niab. Un cop van sortir de la mar i van cabelcar una certa distància terra en dins, Niab va durar el seu cavall, i l'ousin va mirar el seu voltant. Era la terra més verda i frondosa que havia vist mai. A un costat hi havia un or de cireres, i a l'altre un de proneres, i després un pomarà i tarongers, i en cada un dels ors la gent reia i cantava mentre recollia la fruita madura. O isin va dir Niab, aquí, a la terra de la terra de la joventut, la fruita està sempre madura, mai no es podreix, quan són collona, un altre crís al seu lloc, perfectament formada. O isin va señalar que a l'est, i què hi ha allà? Per allà hi ha granges, què conri en aquestes granges? Som-nis, va respondre ella. O isin va señalar les muntanyes a l'est, i allà? Per allà hi ha la terra del silenci, és on van les nostres gens quan volen estar sols. És tan petita com la calariana d'un bosc, i tan gran com l'ocià, tan petita com on formigui, i tan gran com el firmament. Heu de comprendre, o isin, que aquí no existeix el temps. Quan vulgueu que sigui de dia, per vos serà de dia. I quan vulgueu que sigui de nit, per vos serà de nit. I dient això, vas per on el cavall? I aviat van arribar un castell, que era un cercle perfecte, amb torres que arribaven al cel, i de les seves muralles penjaven estendars de ceda, cadascun d'un color de l'art de Sant Martí. Sobre l'herba, a l'entrada del castell, es congregava una gran multitud, i tocava en músics on entres saltaven acròbates. I davant la porta hi havia un home d'aquell protejat, vestit de negre, i n'hi ha pesvaturat abans seu. Aquest és el meu pare, va dir ella, girant-se cap oisín. El rei d'aquesta terra, vol retirar-se la terra del silenci, i desitja que nosaltres governem el seu lloc. Si opteu per casar-vos amb mi, i governar aquí al meu costat, veixeu d'aquest cavall. Però he de partir-nos, que en el moment en què el vostre peu toqui a terra, el temps deixarà d'existir per vos, i mai més podrà tornar a Irlanda. Mai més sereu oisín dels fiana. Senyora, va dir oisín audasment, amb gust em casarien vos, amb gust governaré aquí al vostre costat, però sempre sereu oisín dels fiana. I dient això va saltar del cavall, i en el moment en què el seu peu va tocar a terra, la seva cavallera es va espassir, la seva pell es va enfosquir, va creixer en el sada, i de la multitud es va alçar una gran ovació, una dona gran, sonrient es va pensar, i se'l va endur per banyar-lo. I mentre rentava oisín va preguntar, com és que vols sou d'una gran a la terra de l'aterna joventut? Ah, era molt més anciana, quan vaig arribar aquí, deia ella, cada dia em faig una mica més jove. Tots els nens que veieu aquí van ser un dia ancians, per això aquí els nens poseixen la sabiesa de l'edat, i els adults, la inocència de la joventut. Ja ha refrescat i vigoritzat, oisín va ser vestit amb fabulóses robes, i ell i n'hi ha que es van casar amb grans celebracions. Durant un temps intemporal, anava a ser evacuant, van viure feliços junts, però tot i que cada dia se li revelava una nova meravella, i malgrat que n'hi ha, per a tot el que un home podria desitjar en una esposa i més, molt més, una estranya inquietud creixia dins oisín. Trobava a faltar fin el seu pare, trobava a faltar els seus amics, trobava a faltar les batalles, les caseres, els reptes, trobava a faltar el pas als temps. N'hi ha, veia la seva infelicitat, i li va preguntar a quina nena era la causa, i ell li va dir que volia veure el seu pare durant un temps, tornar a casar amb els fiana, n'hi ha, però va mirar tristament i va dir, oisín, no ho entens, aquí no ha passat el temps, però a Irlanda sí, i no saps quant comprenques de veure-ho per tu mateix, abans que puguis viure feliç amb mi, així que et deixaré el meu cavall. Ell et portarà a la terra del teu naixement, però té d'advertir que un cop hagis abandonat aquestes costes, ja no tinc del poder d'impedir que passi el temps per tu, i si el teu peu arriba a tocar el terra a Irlanda, els anys es llençaran sobre tu, i estaràs perdut per sempre. Però, oisín, va seguir volent marxar, i va emportar el cavall, oisín va muntar, i va tornar cap a l'est i va galopar sobre el mar obert, i aviat Irlanda va sorgir sobre les aigües abans seu, l'estimar d'Irlanda. Va cavalcar per la terra que coneixia també, però tot semblava diferent, poc familiar, estranyament que hem girat. Va cavalcar cap als llocs, en sabia que els fianes solien caçar, i va cridar a fin, va cridar els seus amics pels seus noms, va cridar els gossos, però només el silenci li va respondre. Va cavalcar el lloc on els fianes tenien la seva fortalesa, però no quedaven prenta d'ella, només arbres creixent en un besant. Per plecs, va seguir cavalcant fins que va trobar uns homes. També li va sorprendre el seu aspecte, semblaven petits i febles, i va anar a una llengua que en prou feines podien entendre. Finalment els va fer comprendre que ell era oïzín, i que anava a la recerca de fin i dels fiana. Els homes el van mirar estranyadíssims. Oïzín, fin, els fiana? Preguntaven incrèduls. Hem sentit parlar d'ells en les nostres legendes, però si alguna vegada van existir, fa molt, fa molt de temps. I ara, oïzín va començar a donar-se de quant temps havia passat, i va comprendre que mai podria viure de nou Irlanda, sinó que havia de tornar a la terra de la terna joventut, i viure allà per sempre. Amb el cor trist, va fer girar el seu cavall cap al mar. Però enfer-ho, la cingla de la cadira de Montàs va partir, i es va veure llançat a terra, i en el moment en què va tocar a terra, els segles van caure sobre ell, i davant dels usuritzats espectadors, la seva roba es va convertir en parracs, el seu pèl es va tornar a blanc, i li va caure. Els ulls se li van enfonjar la cara, vermells i sexe, i li van caure les dents, la pell, es va clevellar com fulles seces, i es va separar dels ossos. I després, els propis ossos es van convertir en pols. I el vent el va dispersar per tota la bona terra d'Irlanda, sembrant-la en totes aquelles preciositats que ògin havia viscut a Tirnanoc, tresors que són visibles per tots aquells que senten la presència del país més enllà del cap vespre. I així va morir ògin, l'últim i el millor dels fianna. ògin i la terra de l'aterna joventut és una llegenda que forma part de la poderosa mitologia celta. Vete aquí una vegada. Vete aquí un gat, vete aquí un gos, vete aquí un conte fos. Vete aquí un gos, vete aquí un gat, vete aquí el conte acabat. Vete aquí un gos, vete aquí el conte acabat. Vete aquí un gos, vete aquí un conte acabat. A les potes pariu d'esper. Sintonitzes pariu d'esper. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors. Paral·liu de senyors.