Vet Aquí Que... del 22/12/2022

Estem arrivats quanreten. Com Sintonitza l'estadio d'Esber, la ràdio de Sant Jordi, l'obrent del dret porto. L'ajusta, el magasin matinal de Radio d'Esberni. Cada matí posa't el dia amb l'actualitat del nostre municipi, amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més. I a les 11 i quart toca l'entrevista del dia. Perquè tot el que passa s'enjust passa per l'ajusta. De dilluns a divendres de 10 a 1 en directe a Radio d'Esberni. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Muts jazz club. I esperem. Muts jazz club. Et penses que a Radio d'Esberni et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis? Doncs no. Escolta de dilluns a divendres de 5 a 7 el programa de tardes, la Rambla, amb entrevistes d'actualitat, tertulis esbujerrades i seccions variades. Aquí la gent i les entitats de s'enjust ens sou els protagonistes. Fins aquí el podcast que vulguis, a rayodesbern.com o al perfil a roba, la Rambla 982 d'Instagram i Twitter. Aquestes festes umplim de música les vostres llars. Escolta a Radio d'Esberni les Nadales de sempre i la millor música. Els dies 24, 25, 26, 31 de desembre i l'1 de gener us oferim la millor selecció de Nadales i música de sempre. Per Nadales, escolta Radio d'Esberni, els 98 punuts de la FM i bones festes. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer, quan et treus amb la gent, encara que vagis amb pressa, saludes sempre, treu-hi la llengua. Quan juguis a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua. A les extrascolars, extra de llengua. Treu la llengua quan facis un directe o comentis un partit, que si marca no marques, treguis la llengua. Influència traient la llengua o viciant a un joc amb amics. Treu la llengua quan llistes a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó. Els petons, de debò, es fan amb la llengua. Treu la llengua reu i amb tothom. Estiguis de pas o et quedis per sempre. Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar. Treu la llengua. Comparteix el català. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensats. I avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. La llengua de l'Associació de Mestres, la llengua de l'Associació de Mestres, la llengua de l'Associació de Mestres, la llengua de l'Associació de Mestres. La llengua de l'Associació de Mestres, el que ara us vaig a dir. La llengua de l'Associació de Mestres. Les argantanes, molts d'aquests, desapareixen tot l'hivern. Busquen un foradet, busquen un lloc i queden tot l'hivern dormirets. Aquesta aranya va ensupagar amb aquest estable. Van donar ple de taranguines brut, però ja feia fred i aquesta va buscar un raconet per poder dormir tot l'hivern. Aquesta aranya estava molt tranquil·leta, però un dia que plovia va ploure, feia fred, va cloure per una esquerda d'aquest estable i va quedar enganxada amb aquesta paret, embolicada amb tots els filets que havia filat. Estava gairebé dormideta, molt dormideta, quan de cop i volta va sentir un plor, uns plors d'un infant, d'un infant acabat de néixer. Aquests plors la va despertar. No sabia si feia molt temps que dormia o no, però es va despertar, perquè aquest plor d'aquell infant, d'aquell pobrissó que estava plorant, la va despertar i es va muinar molt. No podia suportar els plors dels infants, llavors es va obrir un ullet i va veure a baix, a l'estable, un nen, un petit nadó, però el voltant d'aquest nadó, un allum, una uriola com de foc, com d'aurada i d'un més veia l'infant i l'aclaró aquesta, que il·luminava tot l'estable. Poder, hi havia més gent, però d'un més veia, d'un més veia l'infant. Llavors l'aranya, cabila, que cabilaràs, pensant, pensant, perquè les aranyes que havia anat molt, pensava que serà això, però aquests plors, un nen, un nadó, un nadó plorant, amb aquesta llum, no ho entenia. Llavors l'aranya, l'aranya que va tenir un fillet i se li va morir de molt petit, quan ja començava a filar, va pensar no puc suportar els plors dels infants, va baixar amb el seu filet, va baixar fins a la palla, fins a la palla i llavors d'allà de la palla va arribar el nen pels paüets, pels paüets va pujar, va pujar, va pujar, fins a la barbeta i li va fer passigolletes. L'infant amb aquelles passigolletes se'l va mirar, se'l va mirar i va fer un somriure, un somriure silenciós, un somriure de debò, com són de debò els somriures, sense fer sorolls. L'infant va parar de plorar, va mirar l'aranya, la va agafar amb les seves manetes, li va posar una espurna d'aclaró al cap d'aquesta aranya i amb les manetes la va llançar cap a un. I amb una força, una força que no sabia si era d'aranya, va quedar tota esbrada, no sabia si era de alegria, de goig, va començar a pujar, a pujar per sobre de l'estable, per sobre de les taulades, dels edificis més grans, de tota aquella ciutat. Va pujar cap a un, cap a un, cap a un, amb aquelles pornetes d'aclaró al cap, tot va pujar a un, va començar a dirigir-se endavant, endavant. Va passar per països, per països on la gent parlava d'una altra manera, on la gent es vestia d'una altra manera. Oh, la lluna, quan la veia passar, deia, oi, veus, i somreia, deia, quina cosa més bonica. L'aire, que té unes espurnetes, també estava ballant de content, quan la veia passar, i ella endavant, endavant, endavant. Hi havia, hi havia els ocellets també, que al veure-la, doncs, estava, no sabia què passava, què era allò tan preciós. I anaven de branqueta, en branqueta, aquells arbres d'espolladeig pel fred, i els arbres ben observadors de tot allò. Van, i ell, i l'aranya, endavant, endavant, endavant. Hi havia, amb un poble, un seg, que li va caure el platet que captava, i llavors va dir, oh, he vist, he vist, he vist la llum, oi, després, més endavant, va veure un senyora que hi havia, que portava la seva filleta, que encara no parlava, i va dir, i va sentir que deia, oh, que bonic, que bonic, i ella, l'aranya, amb aquella llobeta, aquella espurneta, que declaró, anava endavant, endavant. Fins que va trobar, sabeu, va trobar un ballet, un ballet de barba blanca, d'una barba blanca, que li arribava fins a la cintura, i anava amb una bestiota, amb un animalot gran, gran, gran, de color rosa. Només va ser trobar aquest ballet, va canviar la direcció, i va anar de tornada. I ja tenim l'aranya, el ballet, muntat amb aquest animalot tan gran, tan gran de color rosa, i endavant. I van tornar una altra cop, endavant, i anaven endavant, endavant, endavant, fins que van trobar un altre ballet, un altre ballet, també amb una barba blanca, que li arribava fins als genolls, i aquest ballet anava també muntat amb un animalot gran, gran, gran, de color, de color negre. Oh, ja tenim l'aranya. El primer ballet muntat amb aquell animalot rosa, seguit de l'altre ballet, muntat amb un animalot gran, gran, gran, de color negre. I així van caminar, van anar endavant, endavant, endavant, fins que van trobar un altre ballet, més ballet, més ballet, més ballet, de barba blanca, que li arribava fins als peus, i aquest ballet també anava muntat amb un animalot molt gran, molt gran, de color blanc. I així tenim l'aranya i els tres ballets, endavant, endavant, endavant, fins que van arribar, fins que van arribar a l'estable, al portal de l'estable, on molt a vora d'allí hi havia quatre pastors. Quatre pastors que van dir, ui, guaiteu, guaiteu, guaiteu, una estrella. La gent de contada, la gent d'estimada. Ai, apropaia, que és una noot. Wer schenkt wie eine dreia zum zuckern vom Brot. Verkauf ich mein Metlein und leeg mich aufs Stroh. Sticht mich keine Feder und beiß mich kein, mit beiß mich der Heuerflor. Sangota i llop de Nadal. Aquest conte és d'en senyor Ramon Fuster, que va néixer ara fa cent anys, el 1916, i és el fundador del cavall fort. Una vegada hi havia un llop, a les muntanyes, tan dolent que tots els pastors indents sangoten. I agradava unes dents horroroses, que mostrava el carrer de tots els cordis que trobava, i portava sang per tot arreu. La seva pell estava tota seca, enganxada, de sang. Terrible, era terrible. Els pastors estaven assustadíssims, i l'indent, el nom, sangota. I una nit de desembre, hi havia uns pastors vigilant els seus remats. I els pastors es van adormir, i ell, si va tancar aquest llop sangota, es va tancar poc a poc a poc, a poc a poc a la pleta, i passava una cosa molt rara. Hi havia un ventilol, i portava la olor de llana de les ovelles. Però ell li va passar una cosa, no tenia massa gana, no tenia, com si hagués perdut la fa. I aquí, que quan anàvem a matar un cabridet, es va fer una llum blanca, i unes veus dolces cantaven, que infoneien pau i tendresa, amb aquella nit de desembre. Ell, aquest sangota, no va entendre, no va conèixer que eren cans d'Àngels. I aquelles veus anotaven, entenien que s'estaven mensoi, s'hi tornaven mensoi. I amb gran sorpresa, va veure que tots els pastors abandonaven el remat, i li deixaven tot el remat per ell. No entenien, però ell no li va vindre aquell instint de mossegar, i de menjar que els tenia totes per ell. No. Va vindre-li una gran curiositat, i van anar seguint una mica lluny, lluny, perquè no el descobrís, i ui, si ho veien, i elles anaven seguint, seguint els pastors, i anaven de pressa, els pastors. Què fan? Veuen velen, però no entren a velen, se desvien cap a la dreta, amb un camí d'una masia mitjanronada, i els pastors entren a dins, a dins de l'estable, i el llop s'agota, va donar la volta per darrere del l'estable, i amb un esquerc de teva mirar. I què va veure? Va veure una cosa rara, hi havia un bau, una mula que s'està veient dins de l'estable, molt tranquil·les, però si sempre, quan senten l'olor del llop, les mules piquen i s'assusten i estan inquietes, que estrany, que estrany. Va mirar, va mirar, i veu que els pastors s'aginollaven davant d'una menjadora, i anaven deixant a terra els seus presents, i parlaven amb un home i una dona, i els bau i la mula estaven cofoix, i tenien uns brillans, i jo, des de la sangota, des de l'esquerda que mirava, va veure amb els seus enormes pupiles, del bau i de la mula, que com un mirall reflexien un nadó, els pastors marxaven, i jo no sabeu què va passar, doncs que el sangota va entrar, va entrar dins de l'establir, i el bon fuster, el sangota li va fer unes festes, li va passar per l'esquena, i no entenia, perquè passar la mà per l'esquena, abans eren dures, séques de sang, i sembla bé, que s'havia tornat tot, tot bé, com una llana, a la verge Maria el mirava atendrement, i a l'última hora, sangota, posa les potes a la menjadora, i va veure l'infant, i aquest instint que tenia li va canviar totalment, i li va brullar dins les entranyes, amor i fidelitat. Va experimentar una cosa que no entenia, va poder fer un model a la lluna, i li va sortir un borrar dolçíssim, i és que sangota ja no era un gos, va sortir que era un gos llop, i es va dedicar sempre vigilaré al nen, que ningú li faci mal, i era, des de llavors, la bella, raca, valenta i decidida del gos llop, que va néixer l'anid d'una dalt. Ve't aquí una vegada. La bella que no volia morir mai, compte popular. Ve't aquí que una vegada hi havia una bella que era molt rica, molt rica, molt rica, però li diuen que era tan rebella, que tenia no solsament fills i nets, i no tenia besnets i besnets i renets, i com que era tan bella i era tan rica, tots esperaven que es morís un dia o altre, però uns d'aquests nets esperaven, quan es mori l'àvia, doncs ella em faré una casa als quatre vents, l'altra deia, mira, jo em faré un vestit de campanetes, l'altra deia, jo em faré un palau, i la bella estava empipada, perquè ella veia que cada dia veia coses noves, ella no es volia morir, i estava cansada de que tots només esperéssim la seva mort pels seus diners. I ve't aquí que un dia va agafar tres nets, ell de trobava que eren els més xerits, i ells hi va fer una proposta, anar a corremont, i van dir que sí, i així va ser, van començar el viatge, i encara no feia gaire que havien començat, que escolteu, van veure de repent allà al camí, un home que corria, que corria, però en un moment corria, corria molt, i què fas tu, li van dir, quan es va apropar amb ells, què fas, diuen, i jo sóc en corrent correina, i aquest de dir que, oh mira, saps què passa, que aquí el poble que ara veureu que està allà es redera aquell turó, hi ha un nostal, i resulta que quan tenen gent, que els ve de repent, i els ve molt de clientel, i ens no tenen res, jo com que corro tant, en un moment vaig al vols, i caso un conill, i els porto, i tenen el conill fresc del dia. Sí, va dir la bella, això no ho sabia jo, i quan guanyes per fer aquesta feina, i ell va dir un escondiari, ah, doncs mira, va dir la bella, si véns amb nosaltres, te'n donarem dos, oi, va dir que allò m'ha d'acord, va, doncs som-hi, van guanyar el camí, a mitja tarda es van trobar, en un, que sabeu què feia, un home que tenia l'orella, enganxadeta a terra, ajogut a terra escoltant, ah, i es van atençar, i ell va dir, bon home, què feu aquí? O diu, escolto, ah, sí, jo sóc l'escoltim escoltant, ah, sí, què feu? Mira, jo treballo per la policia, i ara jo em poso l'orella aquí, i tinc una orella tan fina, tan fina, que resulta que si el poble de més abans darrere aquella muntanya, l'altra muntanya, i algú n'adre, i jo ho sé, vaig a la policia i els vejo, i llavors la policia va allà, i l'agafen de manera que aquell, no pots robar, oi, que bé, va dir, ho trobem molt bé, va, va, escolta'm doncs, quan guanyes tu per fer aquesta feina? Mira, jo guanyo un escondiari, un escondiari, mira, que voldries venir amb nosaltres, li va dir la vella, ah, quan m'adonaria, te'n donaríem dos, oi, però, doncs sí, es va venir i van amb ells, ja teniu la vella, els tres nens, en Corrin Corranya i les cúltimes, fent camí, amb això, que l'endemà de matí, que vam fer nit amb un poble, de repent, va, anàvem a passar un riu, i veiem un home, que mireu, sabeu què feia, agafava les muntanyes, i les canviava de lloc, i caia, bon home, què feu? Qui sou, vos, dius, jo sóc, em foscim foscaina, i què feu aquí? Ah, dius, molt senzill, resulta que veus aquells pagesos allà, jo agafo la muntanya, que té el costat del seu or, i la canvia de lloc, i llavors l'aigua, que passava per darrere, d'ell, i ell no podia, doncs li arriba l'irregular, i l'endemà torno a canviar la muntanya, i ja té l'orregat, i la meva feina és això, o va dir la vella, això no ho havia vist per mai. Ah, no, i com us dieu? Jo sóc, em foscim foscaina, i quan cobreu, jo cobro un escut, cada dia per fer això, un escut, i va dir la vella, si véns a nosaltres, te'n donarem dos, ah, però ho va dir, em foscim foscaina, i així va ser, com un altre, es va posar a la seva colla, apa, doncs camina, que caminaràs, res, no havien canviat gaire, van traspassar, van trobar un altre riu, i vam veure un altre, que mira, es posava a jubot allà tocat al riu, i amb no res, es va viure tot el riu, ah, i què feu aquí? Mira, saps què passa, que ara acaba de navar, ha plogut molt, i ara aquesta aigua és perillosa, perquè podrien ondar tots aquests camps, abans de tot, per tant, la meva feina, és veure tota l'aigua, ah, sí, i això és la vostra feina, sí, i què guanyeu cada dia? Diu-hi, guanyo un escut diari, home, va dir la vella, que no voldria pas venir amb nosaltres, dius, sí, però, doncs va, vine amb nosaltres i te'n donarem tot, així que ja en tenien un altre, i amb això, que al cap d'una mica, van arribar a prop d'un poble, que al migdia no era un poble, i ara quasi una ciutat de granquera, i a dalt de tot, amb un turó, es veia un gran palau, i van molta gent vol que rei, què passa, aquí, què passa? Mira, el riu ha dit que casarà la seva filla amb aquell que corri més, i ara faran una cursa, i ara sí, faran una cursa, sí, sí, sí, i qui era, i van veure allà, tot de prínceps elegants, tot de gent important preparant-se per la cursa, i on ens hem d'apuntar, va dir la vella, deu d'anar allà, i ah, diu, ens hi podríem apuntar, i sí, sí, en corring, correina, s'hi va apuntar. Quan va ser l'hora de la cursa, ja us ho podeu pensar, en corring, correina, el va guanyar. Llavors el rei havia de complir la seva paraula, però en corring, correina, això no ho han dit. Era un home vell, anava espatllifat, era prim, sec, desnarrit, no era un home, per casar-se amb una princesa, de va de bo, ximaca i elegant. I el rei, quan va veure aquell home, tan sec, tan prim, tan brut, va dir ara la meva filla, aquesta princesa, que era com una flor, casar-se amb aquest pretendent. Ai, ai, ai, com em puc fer, com em puc sortir. I el savis de la cor li van dir això, rai, com que és un pobre home, ofereix-li diners, tu li fareixes diners i ja està. Ah, potser sí. La veritat és que aquell home tampoc s'hi volia casar, el corring, correina, amb la princesa, tant li feia. I es va venir a que el rei li donés tantes monedes d'or, com un company seu puc és aixecar. I el rei va dir això, rai, si són tot una colla de... veure tots els amics del corring, correina, va pensar que eren una colla de pobres desgraciats, el rei va començar a omplir una bossa amb monedes. I qui la va aixecar, aquella boca, si ja us ho podeu pensar, amb fossin fonsaina, per més que posessin monedes amb fossin fonsaina, aixecava la bossa com si fos de paper. Ah, el rei diu ara aquest marrón, ara què farem? Però es va donar la paraula. Diu bé demanir-hi buscar més diners, però ara és clar, tenint en compte que el que ha guanyat el premi de Corri és el pretendent, us hauré de convidar a casa meva, i jo justament tinc el palau pre, sort que tinc un lloc que està avui. I sabeu quin lloc els va posar? En un lloc que hi havia abans, els palaus i els castells més antics, que es deia l'Olla, que era un lloc que posaven els preseners més terribles, que era un pòfondo sec, però que a mitjaner l'omplien d'aigua, i allà s'ho fogaven tots, i ells tots van anar per allà, la veia els seus nets, en Corrin Corraina amb fossin fonsaina, tots van anar a l'escultim escoltanya, jo el que va vi a l'aigua, tots van anar per allà, però l'escultim escoltanya, com que ho sentia tot quan era en l'Olla, va sentir com el rei deia, havia l'aigua, ja podeu posar l'aigua aquí, i llavors resulta que el que tant de set tenia, el que va vi a l'aigua, perquè feia moltes hores que no havia begut res, que aigua que arribava a l'Olla, aigua que començava a veure, a veure, a veure, de manera que en un moment va estar agasec, llavors el que tenia tant del fossin fonsaina va agafar les parets, i en un moment les va desfinar. Quan el rei va veure que tota aquella gent sortia de l'Olla, es va esbaratant, que mireu, que ames, ajudeu-me, ja va cridar els guerrers, però el fossin fonsanya, el corrin correina, el bufem tots aquells, van fer tanta força, que mireu, encara corren ara. Què va fer la Vella? La Vella va dir que realment allò no havia vist mai, que volia la pena viure i veure coses noves cada dia. Com que era molt rica, va deixar aquell palau i tots els seus vents en aquells tres companys de viatge. I ella amb els seus nens, se'n va a tu, a una casa, que jo no ho sé, però em sembla que encaries. I qui s'ho vulgui creure, si no ja ho sabeu, la podeu anar a veure. I com t'ha comptat, com t'ha acabat. Vete aquí una vegada. El gai va fer quik, quik i quik i el conte ja està dit. El gai va fer cac, cac, cac i el conte ja està acabat. Ràdio d'Esvern Durant de 8.1. Ràdio d'Esvern Durant de 8.1.