Gràdio T'esper, 98.1 Gràdio T'esper, 98.1 Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis, no us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre, va Babilònia. El just a la fusta, parlem de tot el que passa sent just. Hi haurà alguna aprensa que ja aconseguirà entreure qui eren tots els empresaris que anaven a ell, que fins ara muntis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir-ho. Busco sempre aquella notícia, una mica positiva. Tant d'èxit de públic que està omplint, gairebé cada dia. Sí, volem veure un d'aquests grups més de casa i amb moltes oportunitats molt festivals. Tu, per qui poques en un penal, en un bàs a Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se soluciona, molt temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim sent just en directe. Cada matí, de 10 a una. La Penya del Morro és un programa de ràdio que fan una vintena de col·laboradors cada tarda, de 5 a 7, parlant de les coses que passen a sent just. La seva història o el que passa a l'exterradi, també parlem de televisió, esports, van desconeguts, fins i tot motius positius. Cada setmana connecteu amb el que és el de joves de sent just. Fem un cara a cara amb noies de segon d'essor. També tenim una vostra analogia, els videojocs del llibre i la gent de concerts al cinema. Voleu a les escoles? Carrer Montserrat, número 2. Hola, som al grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradi. Vet aquí que, en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Vet aquí que una vegada era un pare i una mare que tenien un fillet tan petit, tan petitet, que li deien en patofet. Un dia, la seva mare, mentre feia caure a l'olla, va dir, ah, filla, quina lletza, em fa sortir ara a comprar. El dinar ja vull el foc i no trobo el safran lloc. En patofet, que tot ho remenava i que per a tot arreu es ficava, de seguida va contestar, mare, si no hi ha safran, això us el puc anar a buscar. On vols anar, on vols anar? No ho veus, que ets massa petitó i la gent et pot trepitjar pel carrer com un cigarró? Ja hi aniré cantant, i així, si no em veuen, ve prou que em sentiran. No, i no, ets menut, molt menut. Els menuts creuen i hi aniràs quan siguis gran. Jaja, ja vull anar a buscar safran, ja vull anar a buscar safran. I com que es va pliers a plorar i a picar de peus, per fer-lo callar, la seva mare li va dir, bé, ja n'hi ha prou, perto fet, Aquí tens un dineret i ves de seguida la botiga d'en Giusepet. Carrer amb un sencamin aquell marrec, tantos sud amb esclops i barretida, i unes calces de ballut. Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret. Patim, patam, patum, no trepitgeu en patofet. Content i cantant, en patofet va arribar la botiga d'en Giusepet, la més bonica d'aquell indret, això sí. Ep, ep! Qui ha? Un dineret de sofrà! El botiguer, tot era mirar per a si, per allà. Ep, ep! Qui ha? Què voleu? Que no em veieu, ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu un dineret de sofrà. I el botiguer torna a mirar i busca, que busca a terra, dintre la botiga. Fins i tot, d'un cop de veu, un dineret que es belluga. Aleshores s'ajup i la replega, posant en el mateix lloc una paperina de sofrà. Tant aviat que amb en patofet té el sofrà damunt seu, l'agafa ben fort, s'en surt al carrer i deixa badoc el pobre droguer. Patim, patam, patum, homes i dones del capdret. Patim, patam, patum, no trepitgeu en patofet. I de por, la gent se m'agava, a no veure qui cantava. Mentre carria ball passava una paperina sola, sola, sola, com si anés sobre una bola. I quan en patofet va arribar, amb una paperina de sofrà, la seva mare no se'n sabia venir. Aleshores tot cofó hi va demanar, mare, em voleu deixar anar a portar el dinar al pare? Ah, no, això sí que no, això sí que no, fill meu. El cistell pesa massa i pels camins encara hi aneu. Ah, ah, ah, ah, ja vull anar a portar el dinar al pare. Ah, ah, ah, ja vull anar a portar el dinar al pare. Tant i tant ho va demanar, que per què callés la seva mare li digués, per no sentir-te bramar té el cistell i ja hi pots anar. En patofet, que tenia molta força, va agafar el cistell del dinar i, com si res, se'l va carregar el coll. Pel camí cantava així. Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret. Patim, patam, patum, no trepitgeu en patofet. En sortida el poble, la gent esglaiada tancava portes i finestres i pels camins els pagesos fugien esbarats amb veure un cistell tot sol caminant, tal fos un cargol. A mig camí, en patofet es va aturar i es va asseure a la vora d'un ar, per reposar una estona. Però veus aquí que tot d'un cop comença a ploure molt fort. Per no mullar-se, va anar tot sol a amagar-se sota d'una col. Aleshores va venir un bau mig perdut i d'un mos es menjar la col molt volut i amb patofet de propina, amb esclops i barretina i les calces de ballut. Cap al tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu, fins que trobada del cistell tot sol a la vora d'un nord, aleshores van començar a cridar, patofet, on ets, patofet, on ets. I amb patofet de lluny els contestava, sóc a la panxa del bau, on no hi neva ni plau. Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant, patofet, on ets, patofet, on ets. I amb patofet contestava, sóc a la panxa del bau, on no hi neva ni plau. Ai, menuts, què va passar quan sabeu on era el patofet? Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a donar força a menjar, força a menjar el bau, i el bau es va anar influent, influent, influent. I tant i tant es va tipar, que al capdavall, el bau que fa patapam, un gran pet, i com un llampet, va sortir amb patofet. Molt content i espavilat, com si res no hagués passat. I aquest conte s'ha acabat. Ai, apofiat, ets una noia. Si ets una noia, ets una noia. S'arraufo el meu pet, i em trobo a l'estruc. No em trobo a l'estruc. No em trobo a l'estruc. No em trobo a l'estruc. La princesa Ratolina. En un racó de món on tenien a tothom, una vegada hi havia un ratolí molt gros que volia ser el rei de la seva tribu. Per això els ratolins de la ciutat li deien el rei Rató. El rei Rató tenia una filla, la princesa Ratolina. Era una filla molt bonica, molt agradable, molt amable, però noi resulta que el rei Rató no la deixava anar amb els altres ratolins del poble, no anava a l'escola, no anava a jugar al parc, no anava a passeig, perquè el rei Rató volia que la seva filla es fes només fos amiga de gent molt important de tot el món, i els ratolins del seu poble eren poca cosa per elles. Ell estava una mica trista, perquè sempre estaven al Palau, i no estaven amb altres nens, i quan sortia al jardí els sentia jugar a l'escola, al pati, i ella tenia un professor a casa i jugava sola. Clar, bé, té aquí que aquesta noia es va fer gran, i el rei Rató va veure que s'hauria de casar, ho van parlar amb la seva dona, i diu, hem de buscar un marit per la nostra filla, però és clar, és un problema, com ho farem? Perquè resulta que la nostra filla no es pot casar amb un rató quan se vol, no? La nostra filla s'ha de casar amb el personatge més important del món. I com sabrem qui és el personatge més important del món, i rumia, que rumiaràs, i vinga, rumiar, i vinga, rumiar, i ja ho tinc, diu el rei Rató. Jo tinc un tio molt vellet, molt vellet, molt vellet, que durant molts anys ha retat llibres a moltes biblioteques, i és molt savi, sap de tot. Li aniré a preguntar, ben pensat, diu la seva dona, i el rei Rató se'n va a buscar el seu tio. Bon dia, tio! Què fas? I el tio li diu, oi? Rató, com és que em véns a veure? Si fa anys que no em dius res, li em saludes? Bé, és igual, ets el meu nebot. Què vols? Mira, li va explicar que havia de casar la seva filla i que buscava el personatge més important del món. I el rei, el rató li li va dir, però home, això és evident, ho sap tothom. El més important del món és el sol. El sol que farà créixer la rossà, el sol que ens dona vida a totes les plantes, el sol segur, que és la persona més important del món. Els arrossars de casa teva, oi, que creixen molt ufanosos, sí, doncs perquè el sol els dona vida. Molt bé, molt bé, adéu, adéu, adéu, i quasi si ens ania a conviadar-se, se'n van a corrents, corrents, corrents, a buscar el sol. La buscar el sol no era tan fàcil, va pujar muntanyes, i muntanyes, i muntanyes, va arribar l'art del Sant Martí, va donar la volta l'art de Sant Martí, i arriba a la cova de Llavan, on el sol cada matí es lleve. I el sol estava tot bon achona, allà estirat, fent una mica el mandra, rient, i hola, hola, què vols, hola, com estem? I el rei, el rató, el va saludar amb una reverència, fins al cas i al cap a terra. Bon dia o sol, tu que ets el personatge més important del món. I li va explicar el que li passava. El sol, se'l va mirar, diu, oi, què m'agradaria casar-me amb la teva filla, la conec, la teva filla? Cada dia quan passo per casa teva, la veig, una mica avorri de pobre allà al jardí, i no va a l'escola, però és molt va, que ara que s'ha fet gran, escolta, m'encantaria casar-me amb ella, i jo no sóc el més important del món. Doncs qui és el més important del món? Mira, t'explico, jo surto, em poso sobre la rossada a casa teva, de tots els teus veïns, estic allà content, tranquil, i de sobte arriba el vent, bufa, i em porta allà on jo no vull. Per tant, més important que jo, és el vent que m'arrossega. Ah, molt bé, molt bé. Gràcies, adeu! Se'n va anar quasi sense el comiadà, i se'n va anar a buscar el núvol. El núvol estava allà, vivia amb una cova també, molt amunt, molt enfosquit, clar, sense sol, una mica sense claror, i estava allà però molt, molt content, i molt tranquil, i va veure que pujava un retor, una mica grossa amb el retor, però li va dir, eh, què vols? I el retor li va explicar. Diu, jo, mira, haig de casar la meva filla, i li va explicar l'història, i ha anat a veure el sol. Però el sol va dir que el més important ets tu, perquè ella està allà sobre els arrossars, i tu ho bufes i el portes allà on no vol. Esclar que sí, perquè jo tinc molta força, jo sóc el que vull fer. Escolta, la teva filla ja la conec, eh? Pobre, que trista, sempre està allà a casa, quan era petita no jugava amb ningú i no anava a l'escola, i ara tampoc no surt amb amigues a tombar pel carrer. Bé, bé, és cosa teva, no m'hi puc ficar, però penso, pobre, tan contenta que estaria. Bé, però mira, tu venies a parlar del seu casament, m'encantaria casar-me amb la teva filla, tan maca, tan bona persona, però la veritat, la veritat, jo no sóc el més important del món. Ah, no? No. Mira, jo surto. Vaig allà amb mi al sol, faig una bufada, trec el sol del davant, em poso ja sobre els orrossars, i allà m'hi estic. Però esclar, jo estic allà tan tranquil, tan tranquil, i ve al vent del nord i bufa. I em fa anar, també, allà on jo no vull anar, jo he tapat el sol i el vent em bufa a mi. Per tant, més important que jo és el vent. Ah, diu el rotó. Molt bé, molt bé, molt bé. Se'n va, també, quasi sense acomiadar-se, apreta a córrer, i se'n va buscar el vent del nord. Clar, el vent del nord estava amb una cova encara més amunt que el sol i que els núvols. Ha de pujar, pujar, pujar, pujar, però com que sabia el que volia, va tirar amunt, amunt, amunt. Caram, tu, quan arriba a prop de la cova del vent, s'ha de puntalar primer els arbres, després els rocks que arriben, perquè el vent bufa, i el vent va veure que pujava un rotó, va baixar de bufó, fa més fluixet, més fluixet. Diu, eh, què vols, què vols? I el rei rotó diu, hola, et venia a veure, t'explico què vull, i li va explicar de la seva filla. El vent del nord li diu, ah, si ja la conec, i la teva filla, ja la conec. Quan era petit estava allà avorrideta jugant al jardí, i no estava mai al pati de l'escola, que era estrany, no sé per què no hi era, i ara que és gran, les seves amigues passegen pel carrer, i riuen, i s'expliquen coses, i la teva filla, pobre, sempre està dins de casa. Però bé, això és cosa teva, què volies de mi? Doncs mira que la filla s'ha fet gran, i s'hauria de casar amb el personatge més poderós del món. I me'n dic, el més poderós del món ets tu, perquè tu bufes el vent, el vent que tapa el sol. Ah, m'encantaria casar-me amb la teva filla, m'encantaria tant maco que sigui tan bona persona que se la veu, però jo no sóc el més poderós del món. Com que no? Si tu empenys el núvol que tapa el sol. No, no, no, no, mira, saps a prop d'on vius tu, allà a prop dels arrossars, que hi ha una moralla? Sí, la moralla del costat de casa. Doncs mira, jo vaig cap allà, i quan vull empenya el núvol, mufo, mufo ben fort, i pam, la moralla em para, i no puc passar de la moralla. Més important que jo és la moralla que m'atura. Els ratos va quedar molt subtat, molt parat, i ara què? Se'n van a corrents quasi sense ni acomiadar-se, i pel que mi pensava, la meva filla s'ha de casar amb una moralla. Quina cosa més estranya. Però esclar, no, no, si la moralla és la més important del món, la meva filla es casarà amb la moralla, perquè ho dic jo. I se'n va tornar cap a casa, camina, que camines, camina, que camines, arriba a casa seva, veu la moralla, i se'n va cap a la moralla. Li fa una reverència a la moralla. Oh, moralla, tu, que ets tan gran i tan important. Et voldries casar amb la meva filla? La meva filla ja té edat de casar-se, i s'ha de casar amb el personatge més important del món. No es casarà amb un retolí quan se vol, d'aquí al poble. I m'han dit que tu ets el més important. I la moralla diu, bon dia, Rator. I et conec, eh, què vius pel barri? El re, Rator, et diuen, que ets molt important. M'encantaria casar-me amb la meva filla, perquè, mira, a la part de la meva, de la moralla, veig una mica el teu jardí. I veig la teva filla, ja, quan era petita, jugant solet, ara que és gran soleta, llegint o prenent el sol. Però veig, això és qüestió teva. M'encantaria casar-me amb la teva filla. Se la veu tan maca i tan bona persona. Però, quina pena, jo no sóc el més important del món. Ah, no? Doncs qui és el més important del món? Mira, escolta bé què et dius. Veus allà a terra, que hi ha un foradet? Sí, eh, hi ha un foradet. Tu veus un ratolí que està allà al foradet? Sí, un ratolí. Deu ser jove, aquest ratolí, perquè no és molt gross, encara. Doncs mira, cada dia el ratolí em rate, rate, rate, rate, rate. I cada dia aquest forat és una mica més gran, una mica més gran, una mica més gran. I hi ha un dia que s'agafarà tota la mulella i jo cauré. Per tant, el ratolí és el més important del món. El rei es va quedar de pedra. Si el puiget no li treu en sang, què pot ser, això? Molt bé, se'n va a la casa seva i la seva va dir, què, què, ja has trobat el més important del món? Diu, ai, si t'ho explicava. I li explica tot el que li havia passat. Diu, però no, no, no, no. La meva filla es casarà amb el més important del món. I si el més important del món és el ratolí, es casarà amb el ratolí. Molt bé, dius, va dir la seva dona, així ho farem. Va anar a buscar la seva filla, li van explicar. Ai, la filla, se li va il·luminar la cara. Quan el ratolí estava a la murella de tant en tant, pujava dalt. I la mirava pel jardí. Molt bé, contenta i feliç de quedar-se amb la filla. Llavors van anar a buscar el ratolí. I el ratolí, quan li van dir, se li va il·luminar la cara, és que jo cada dia pujava a veure la teva filla. Bé, doncs van fer un casament, es van casar el ratolí i la princesa ratolina. I van ser molt feliços, van menjar niços i moltes altres coses en el convit. I la gent del poble encara se'n recorda. I si vas a aquell país, tothom sap qui era la princesa ratolina. I, com t'ha comptat, ja està acabat. Ah, però qui no s'ho vulgui creure, que ho vagi a veure. Bé, aquí una vegada. L'avi que anava a escola. Vet aquí que hi havia una vegada un matrimoni que, quan va ser vella, es va trobar molt, molt, molt pobra. Mireu si eren pobres aquells avis pobres, que passaven gana i fred. Fins i tot van pensar que podien anar a demanar caritat, però els va fer tanta vergonya que no es van veure que passessos. Un dia, el marit, que es deia Pepet, li va dir la seva dona. Mira, Pepeta, en tota la meva vida, cada vegada que he seguit un dels consells que m'havia donat al meu pare, sempre hem anat bé. I ara m'he posat a fer memòria de totes les coses que deia, a veure si entre totes les que recordo em trobo alguna que ens tregui d'aquest mal pare. I ara m'he posat a fer memòria de totes les coses que deia, que ens tregui d'aquest mal pas. I saps què? Que he recordat que sempre li havia sentit dir al pare que el millor que es pot fer és estudiar. Per tant, he decidit anar a l'escola. I ara, Pepet, que t'has begut l'enteniment tu, com creus que podem sortir de la misèria anant tu a l'escola? Mai no s'ha vist ningú en l'escola als 80 anys. O doncs el meu pare ho deia així, i ho repetia moltes vegades, per alguna raó, devia dir. I, a més a més, com que alguna cosa em t'heu provat a fer, jo aprovaré d'anar a l'escola. Potser serà veritat que trobaré una solució. I el Pepet va agafar el seu vestó, i el primer dia d'escola trinco, trinco, cap allà que se'n va anar. A mig que a mi, va veure una cosa a terra. Es va jupir a acollir-la. Va notar que era una bossa força pesada. La va obrir, i va veure que era tota plena de monedes d'or. Oh! Va pensar que algú se li havia caigut, i va començar a preguntar a la gent què havia per allà, si havien perdut res. Però tothom li va dir que no, que no li havien perdut res. El Pepet, de debò, era un home honrat. I dubtava del que havia de fer. Però esclar, ell anava a l'escola, i no podia pas fer tard. I com que el consell del seu pare era la primera cosa que s'havia de fer, va continuar el seu camí per no perdre cap classe, i va guardar la bossa a la cartera de l'esquena. Quan va sortir de l'escola aquell dia, va veure un senyoràs dalt d'un cavall esplèndid, que li brillava el pèl ben vestit, i aquell senyoràs mirava per tot arreu, sobre tot a terra. On Pepet va i li pregunta, escolti, senyor, que busca res. Sí, va fer l'home, l'home morat. Busco una bossa de diners que he perdut. No l'heu pas vista. Oi, tant que sí! N'he trobada una aquí mateix quan anava a l'escola aquest matí. Aquell home, des de dalt del cavall, se'l va mirar de de la baix, i va pensar que li estava aprenent el pèl, perquè va pensar, aquest avi, a l'escola, està tocat del bolet. I, pensant-se que es burlava, li va xivar de mala manera. Ah, poca solta, aneu a burlar-vos d'un altre, que ja no teniu edat, home. I, molt enfadat, va furiósament el seu cavall, i va marxar el galop, cateclop, cateclop, cateclop, cateclop, sense escoltar les explicacions del Pepet, que pobri sorren que ja n'hi ha, xacant el vestó, el cridava i intentava seguir-lo. Senyor, que senyor, que l'he trobat, que l'he trobat! Quan el senyor Ases va haver perdut de vista, el Pepet es va aturar, es bufegant, el cor li anava sent per hora. Ai, i després de recuperar l'alè, se'n va anar cap a casa seva, amb la bossa de diners, ben guardada a la cartera. Arriba a casa, entra el menjador, amb un somriure d'orell-orella, la treu, fa pataplaf d'amunt la taula davant dels ulls de la Pepeta, que no entenia res, però que veient la cara del Pepet, ja pensava que podia ser una cosa bona, i quan va veure el que hi havia dintre d'aquella bossa, va fer un crid, i es va sentir tan feliç que mai a la vida no havia fet solucionant un problema com aquell. Ho veus, Pepeta, deia el Pepet, ho veus, com ja tu deia jo, que el meu pare tenia raó, quan aconsellava que el millor que es podia fer era anar a l'escola? Gràcies a que he fet cas al meu pare, hem sortit de la misèria! I sempre més el Pepet i la Pepeta van viure en santa pau i tranquil·litat, i això és tan cert, com que tot el que es madur no és verd, i compta comptat, compta acabat! Vete aquí una vegada! Vete aquí una vegada! Tot això que us he explicat ha passat o no ha passat, si no ha passat és mentida, si no ha passat és veritat, i val més creure-ho que anar a veure-ho. Feix-me, feix-me, feix-me! Vete aquí una vegada! Vete aquí una vegada! Vete aquí una vegada! Vete aquí una vegada! Vete aquí una vegada! Vete aquí una vegada! Vete aquí una vegada! Fòlmica Uau! Fòlmica Uau! Fòlmica Uau! Fòlmica Uau! Fòlmica Uau! Fòlmica Uau! Fòlmica Uau! Fòlmica Uau! Fòlmica Uau! Fòlmica Uau! Fòlmica Urbano! Fòlmica Urbano! Fòlmica Urbano! Fòlmica Urbano! Fòlmica Urbano! Fòlmica Urbano! Fò결 L'E한다! I diuen, canyensi, que no pensi en pot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà. I diuen, canyensi, que no pensi en pot el que vindrà, que un llapis mai no dibuixa sense una mà. I diuen, canyensi, que no pensi en pot el que vindrà, I diuen, canyensi, que no pensi en pot el que vindrà, I diuen, canyensi, que no pensi en pot el que vindrà, I diuen, canyensi, que no pensi en pot el que vindrà, I diuen, canyensi, que no pensi en pot el que vindrà, El just de la fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cosa molt dura, la pujada de l'Iva. Està menjant pel costat, feina. Aquí veus que són gent més o menys preparada. La única solució, ja veig que ha de ser alguna cosa reabonciva com el que va passar a Islàndia. Cap un optimisme on n'hi ha. El jutge no està al costat d'ells perquè ha de trobar alguna solució. Sí, sí, que estigui davant. Hi ha molts interessos de Sant Just. Sempre ha estat la cosa algú que té alguna pregunta o que té alguna resposta. Perquè ja veu. Just a la fusta. Vivim Sant Just en directe. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. La fusta parlem de tot el que passa a Sant Just. Aquí, a Ràdio de Cern.