Són i sòlid, són i sòlid, són i sòlid. No poden ser exis. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilònis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre va Babilònia. El just de la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, sí, jo també sóc molt urbanita. Acompanyat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcil de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un cult de l'Alfe era impressionant. Clar, que vols ser-hi, no? És el temps, no sí pot ser res, no ho podem canviar. Just de la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a una. Despartanta, corrent, esmorzant, comprant, passejant, cadant, treballant, celebrant, sortint, conduint, vius connectat, conduint, desconecta, evita les distraccions, milers d'accidents de trànsit són provocats per l'ús de mòbils, GPS i aparells de ràdio, Generalitat de Catalunya. Traviut d'esper, durant de 8.1. Traviut d'esper, durant de 8.1. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Fem una cançó. Mare, mare, tenim gana! Mare, mare, tenim gana! I la Guineu, com que era tan mandre, va dir Doncs no tinc ganes de fer res Mare, mare, que ens mullem de gana! Mare, mare, sisplau! Tant i tant la van empipar I al final la Guineu va dir Molt bé, me'n vaig a veure si trobo res Perdonar-les a menjar Va baixar de la muntanya I quan va arribar a prop de casa la Guineita Ui, quina dureta més bona! Doncs surt això, oi? Mira d'aquesta finestra Se'n va anar cap a la finestra I va veure, ui, quin pastís! Però fixant-se bé, va veure la Guineita Coram, això sí que és cosa fina Ella que sí, amb quatre sals, va pujar cap a casa seva Filles meves, avui tindrem un bon dinar I no ens caldrà treballar Poseu l'all al foc, afegiu llenya i que vulgui ben fort Sí mare, sí mare, sí mare! Veig d'aquí que la Guineu va agafar un sac molt gros Se'l va carregar a còit i corrent se'n van a muntanya avall Va arribar a casa la Guineita D'un bot es va ficar dintre Va agafar el pastís i van peitar la pobra Guineita La Guineita co-co-co-co-co-co-co-co-co-c Morta de por, se'n fila del de la porta Però l'aquineu va començar a voltar, vinga, voltar, vinga, voltar. I la gallaneta marejada com una sopa, cata plat. Caos de cap als peus de l'aquineu. L'aquineu l'agafa, la fica al sac i cap a casa. Tot posant-la de muntanya, l'aquineu es va cansar molt. Oh! No puc més! Mira, vaig a seure damunt d'aquesta roca. Es va seure damunt d'una roca, va recolzar el cap. Amb una sopa, i s'hi va adormir. Amb això, que va començar a arrencar. La gallaneta, com va sentir aquests rocks? Ella que sí, us en recordeu, que duia un davantalet. I que hi duia el davantalet. Unes tisoretes, un didalet, un fil i una agulla. Ella que sí, agafa les tisoretes i rac, rac, rac, fa un forat al sac. Surta fora, treu el pastís, mira pels voltants, veu una petrota. La fica dintre del sac. Us el forat, ben cosit, amb l'agulla, el didalet i el fil. I muntanya avall, que a casa falta gent. El cap d'una mica l'aquineu, es desperta. Uaaah! Quina dormida que he fet! Ai, avallant, el sac no me l'han pas agafat. No, encara hi és. Se'l va posar a coll i va començar a pujar. Caram, sí que pesa aquesta gallina. No hi fa res, encara que és grossa, sembla molt fica. Així que arriba la porta de casa, les guineus es tapen l'olla. I criden, correm ara, correm ara, que ja vull! La guineu, a boc al sac, xaf! Fa olva pedra, salta l'aig avollint i escala les guineus. Uaaah! Uau! Uau! Uau, cul! Uau, uau, uau, uau, les orelles! Tantes caldades van quedar que mai més no van baixar a cap casa robat. A casa de la gallineta tot ja estava ben contemplat. S'havien ben entaulat. Els pastís ja se l'han menjat. I de tan bo que l'han trobat, ni una engruna no n'han baixat. I catacric, catacric, aquest conte s'ha acabat. A darrere de la porta hi ha un fos que s'ha acabat menjant. Els tres desitjos. Doncs ve't aquí que una vegada, això va passar fa bastant de temps, eh? Hi havia un llenya taira que era molt pobra, molt pobra, perquè mira, només guanyava els diners que li donaven de tallar la llenya. I vivia el bosc amb una cabana fusta i palla amb la seva dona. I eren molt pobres, molt pobres. I aquella llenya taira sempre es queixava, bueno, es queixava, clamava el cel i deia, oi, d'on veu? Per què jo sóc tan pobra? Com és que no m'ajuda el cel? Aguanyar-me una mica més la vida. Sempre s'estava clamant el cel, aixecant els ruls i demanant i demanant que li donessin una miqueta més de feina o una miqueta més de diners. I bé, així anaven anant passant el temps. Fins que un dia que es va seure amb una pedra per a jugar-se una mica la sua, en sec va aparèixer un núvol gran i gris. I es va plantar davant seu. La llenya taira estava escarrifat, i d'aquell núvol es va obrir i va aparèixer San Pere, San Pere que té les claus del cel. I la llenya taira va dir-ho, no, no, no, no, no, apartoneu, apartoneu, no en queixaré més, no en queixeré més, i és que no m'he queixat molt, no ho va dir San Pere, no pateixis per què des del cel. He tingut moltes vegades i hem vist que sí que tens raó de queixar-te perquè ets molt pobra i per això he baixat jo per a donar-te, per a donar-te tres desitjos per a vigilar aquests desitjos abans de demanar-los el saps de pensar bé no demanis una rocada ni qualsevol cosa i a les hores Sant Pere va tornar a tancar el núvol Sant Pere va desaparèixer i el núvol va marxar el llenya d'aire que content va posar a ballar i amb dues o tres gambades ja va ser cap a l'acabana i li va dir la seva dona, escolta, dona, que no sé què m'ha passat i li va explicar a fil per randa tot el que li havia passat amb Sant Pere i la dona contentíssima, que demanarem, que demanarem i com que estaven tan nerviosos van decidir que demà el matí pensarien els desitjos i que ara li va dir la seva dona, on sent el poc a terra que farem una escudella perquè esclar feia dins que no en feien perquè eren molt pobres i va fer un foc, va posar l'olla, va fer l'escudella i el llenya d'aire se va seure al costat del foc i anirien esbrasses i va dir, oi, com t'exageria menjar-me una botifarra amb aquestes esbrasses que hi ha al foc i t'ho he dit, t'ho he fet? De les brasses va sortir una botifarra que va caure a terra de tres pans va dir la seva dona, però mira que ets tonto que no veus que has demanat ja un desig i això és molt roc, però t'has gastat un desig per una botifarra tonto més que tonto, però on s'havies pensat i l'home es va començar a posar nerviós, és com va començar a posar nerviós no me diguis més, no me diguis més, jo sé que l'he demodat ja que sé que l'he fet malament perquè he demanat un desig que és una rocada mira, van posar nerviós perquè la dona li anava anant tabalant, anant tabalant i al final un home tan nerviós va dir, mira saps què? Ojalà aquesta botifarra se t'enganxi a la punta del nas i t'ho ha dit, t'ho ha fet, la botifarra de terra se li va penjar a la punta del nas quan va veure la seva dona a la botifarra de tres pans que li penjava què has fet, què hem fet? ja hem gastat dos desigos, dos desigos amb unes rocades ara ja no podrem demanar ni diners, ni un palau perquè la dona anirem amb la meva dona sempre en aquella botifarra penjant del nas no podrem sortir de casa i què va anar a fer? doncs que estar-se l'últim desig i l'últim desig van demanar que la botifarra sortís del nas de la dona i t'ho ha dit, t'ho ha fet, la botifarra va tornar a caure a terra però què va passar? doncs que es va ser tan tan pobres com eren abans i per què? perquè no van pensar, no van pensar abans de demanar el desig per això sempre que el demanem una cosa, que el desigem una cosa, abans hem de pensar si aquella cosa és convenient o no i vete aquí, vete aquí en gos, i el que conté és a fos vete aquí una vegada hi havia una vegada fa molts i molts i molts anys hi havia un pare que tenia tres fills i estava en la misèria, el pare estava molt molt amoïnat perquè no els podia mantenir i a més a més pensàveu que quan moriré no tindré d'ot perdonar-s'hi què farem? va decidir un dia agafar els tres fills i es va dir, nois s'ha acabat, no puc mantenir-los teniu que anar pel món a buscar ventura també us donaré, no tinc res per donar, per una coseta sí que us la donaré i si sou aixerits podríeu fer-us arrics però jo ja no us puc mantenir, heu de marxar anar pel món a buscar ventura i va, i els hi doni al gran un gall, al mitjà un gat i al petit uns clemàstics bé, es van quedar molt parats el pare es va donar un petó que deus doni sort i ventura es porta la porta de casa i cap al carrer i es van quedar els nois molt parats què en farem d'aquests desnicieses? van marxar, camina què caminaràs, camina què caminaràs al gran va arribar un país de babaus un país molt estrany i de nit tenia gan i va anar a l'hostal a demanar sopar què em donareu sopar? i l'hostal li va dir sí però vés de pressa, que tenim que anar a la penitencia pot trobar molt estrany, es va sentar, es posa i menjar mentre sopava, sent uns crisps al carrer uns plors, uns gemecs, unes cadenes s'aixequen i miren per la finestra i sí, sí, passaven tot de gent amb processor vestits de negre, les dones es cabellaven es tiraven els cabells, ploraven, gemegaven cadenes no van entendre res a gire i li va per preguntar a l'hostal i també sortia de negre, quasi ploricant i tota la gent del hotel, també de l'hostal també sortien igual, que estrany i què passa? doncs mira, nosaltres cada nit sortim tot el poble amb processor a la muntanya i allà fem penitenció, plorem i gemeguem tothom perquè el sol surti per el matí per sortir el sol que faríem, sense sol seria l'amor ja hem de suplicar tota la nit que un demà surti i surt, quan el noi va sentir això va dir quin país de tanocs, quin país de ximples a una nena taparà i va pensar, vaig espavilar i diu, ah, jo porto un animaló que és el que crida el matí, el que crida el sol fa sortir el sol, és l'eral del sol un animaló, sí, com pot ser això i tant, nosaltres li diuen, quan ell crida quan ell cante el sol surt perquè ho veig com tu si tens fills doncs també, quan tens fills també dius aixeque, és aixeque, doncs aquest animaló que ens semblen que diuen que és el pare del sol doncs el crida i el sol surt oi, què ens agradaria? seria estupendo doncs mira, surt i dius a la gent que no faci el professor i que jo comprometo aquest animaló, cridarà, cantarà serà pregoner del sol si no, és així, m'he deixat matar l'Estat li va sortir, van a parlar amb tota la gent del poble, el jutge, el metge la balla, tots el sacerdor, tots allà a parlar, i tots vinguem a parlar què fem, què no fem, què diem, què no diem què passarà, què no passarà, què ho creiem, què no ho creiem i al final decideixen, sí, vinguem, van entre l'estal i es miren el diixon l'animador, estranyant, l'havien vist mai que estrany, cap d'un temps m'he dit que té l'altre què creu, què creu, què creu, què creu no voleu el susto que van passar, espantadíssims no havien vist una cosa tremolant i si seguida el sol, com que va ser pregoner l'altre, va sortir i la gent va encantadíssima, llavors el pots vendre i el pots vendre tots, i ell no, no, es va fer va, es va fer pedigada, fer pregà i al final li van donar un sac de diners que van necessitar un ruc per poder-lo portar i ell va marxar amb un sac de diners, el ruc, cap a casa el seu pare, més contínu que un esbasco i tot ric com havia dit el seu pare segon, segon germà, el mitjà, que camina aquest, que caminaràs, va arribar també amb un poble molt estrany molt estrany que la gent se portaven estranyíssimament anaven nerviosos per tot el poble per tot el poble, anaven d'aquí, cap allà, d'allà, cap aquí i cap aquí, que ha entrat, que no ha sortit, que sí que no li ha vist cap aquí, que no li ha vist cap allà i anaven amb escombris, amb escopetes, amb bastons amb sables, amb això, amb espases de nivells, assustadíssims i ell, què passa, què passa i un vell, el més sàvi del poble, li va dir saps què passa, ha vingut un rodamón amb un sac ple d'altres tots i li ha sortit un animaló, què em diu un ratoli i aquest animaló, sense posar-te per tot el poble i diuen, fer els ratolins, s'hi regeguen i s'hi esmenja en l'estelall i s'hi esmenja la catedral i s'hi esmenja els escases, els temes assustadíssim, els n'estem i no sé com es passa i només amb un ratoli com més l'obrim a buscar, més s'escapen i ell diu, hi ha una inatapada, un país de tanòquers un país de babaus, ja sé què faré mireu, jo porto un animaló, que obrim i tanca els ulls, els farà desaparèixer aquest sufriment que teniu, doncs va, i diu, vera i l'ensenya seríem tan feliços, diu aquell vell que sí, que sí, va, obre, deixen anar i el ratoli que tenia, el gat que tenia una gana aquell gat salte, ja m'ho obri tant que els ulls s'hi menja el ratoli, i el poble, si va tornar la felicitat contents, cridant, i que el volem i que el volem, te pagarem el que siguis ell fent, no, no, no, es feia pregat, es feia pregat que te pagarem el que vulguis, total, que li donin 7 bosses de diners 7, una regaleta i te, te, te més content, rient, i saltant, i ballant, cap a casa del seu pare ple de rit, amb aquella gessia que li havia donat el gat i el petit, anem al petit ja camina, que caminaràs, camina, que caminaràs arribem a un poble, ja has fet tard té gana entre l'hostal, i demana i menjar, i diu, no tota la gent de l'hostal anàvem les mans amb benades fet, és una desgràcia diu, no podem donar menjar fins que li curi, i es posi bo, no entené pregunte, torni a preguntar, no entenc li expliquen, resulta que amb aquella casa amb aquella hostal, quan volien fer bullir l'olla agafaven l'olla, la posaven damunt del foc amb les seues mans i que les cremaven, i quan tornaven a curar tornaven a posar-ho, que partim país però què ens són de ximplets i ell diu, mireu, jo porto una bèstia de ferro, que no mengi, no fa serull no gasti re, que us pot solucionar el problema que teniu, vinga et posfes-ho et deixem provar, agafi les màstics, i els penge dins de la llar i avall, a la seva boca, i posa l'olla i es posi bullir, i a tots, perquè hi ha sort que contents, i que contents això sí que és la nostra salvació, que mos véns aquesta bèstia no, no la vull vendre, es va fer pregar i al final li va dir el hostaler tinc a baix el celler enterrada, una bossa de monetes d'or, te la donaré si tu me vens aquesta bèstia de ferro, que no fa serull, que no mengi, que aguanta el foc es va fer pregar, li va donar la bossa d'or i va marxar cap a casa seva, amb més content que unes pascues i arribant a casa van trobar els tres germans amb plens rics, perquè van ser xerits, amb aquells tres nicies és que els va donar el pare, que no tenia res més havien aconseguit una gran fortuna, i van viure molt feliços i em penso que ara ja estan allí junts i el conte s'ha acabat, ja està explicat espero que us hagi agradat vete aquí una vegada el gai va fer click, click, click, i el conte ja està dit el gai va fer click, click, click, i el conte ja està acabat ai, apopaiat, això és una noooot qui m'agrada una dreia per a la tucca de brot vaig sortir de bressona i vaig anar a l'echos no estou cremant comuccessament Oh, i molt, molt, gairebé ho t'ho esperen. M'he d'anar bé, bé, bé. I can't get enough of you. You're ruling my mind. I ain't giving up on you. Som-te, you'll be mine. Can everybody see it? Does everybody know? I'm mad about you, baby. But I don't wanna let it show. Mm. Can everybody feel it? Passion in the air? Or is it all in my mind? Am I just wishing living for your smile? I can't get enough of you. You're ruling my mind. I ain't giving up on you. Som-te, you'll be mine. Can everybody hear it? What lies between my lines? It's not the words I'm saying. It's what is in my head. See, I'm losing my cool. Because of you, living for your smile. I can't get enough of you. You're ruling my mind. I ain't giving up on you. Som-te, you'll be mine. You'll be mine. Ooh. Mine. Can everybody see it? Oh, can everybody know? Or is it all in my mind? Am I just wishing living for your smile? I can't get enough of you. Can't get enough of you. You're ruling my mind. Ooh. I ain't giving up on you. Som-te, you'll be mine. I can't get enough of you. You're ruling my mind. I ain't giving up on you. Som-te, you'll be mine. Som-te, you'll be mine. I can't get enough of you. You'll be mine. You're ruling my mind. I ain't giving up on you. Som-te, you'll be mine. I ain't giving up on you. Som-te, you'll be mine. Escriu. Les xants no serveixen res C'est que déu de mon oé du fort elles ne vont jamais très loin ni me'n diuen jamais longtemps Tu et tu, t'es tout pour moi Je n'ai rien d'autre a dire que ça Que le temps passe ou s'arrête là T'es tout pour moi Je ne vois rien de plusieurs genres Que savourer le temps qui vient Le temps est maintenant Les chansons ne servent a rien C'est que démon est du vent Elles ne vont jamais très loin Ni me diuen jamais longtemps Les chansons ne servent a rien C'est que démon est du vent Elles ne vont jamais très loin Ni me diuen jamais longtemps Si j'étais tout, mais tout pour toi Que voulant d'autres, d'entreprise ça Le temps pourrait s'arrêter là T'es tout pour moi Savour le temps qui vient Et on vera demà et on vera bien Les chansons ne servent a rien C'est que démon est du vent Elles ne vont jamais très loin Ni me diuen jamais longtemps Les chansons ne servent a rien C'est que démon est du vent Elles ne vont jamais très loin Ni me diuen jamais longtemps Les chansons ne remplacen rien Ne remplacen rien Les chansons ne servent a rien C'est que démon est du vent Elles ne vont jamais très loin Ni me diuen jamais longtemps Les chansons ne servent a rien I'm in love with you You said it will be Anyone can see What is it with you You said it'll be Just take them You said if they just take it from me. It was not a chance meeting. Feel my heart beating, you're the one. You could take all this, take it away. I'd still have it all. Cos I've climbed the tree of life. And that is why no longer scared if I fall. When I get lost in space, I can't return to this place. Cos you're the one. Nothing fails, no more fears. Nothing fails, you watched away my tears. Nothing fails, no more fears. Nothing fails, nothing fails. I'm not religious, but I feel so new. Makes me want to pray, pray you'll always be here. I'm not religious, but I feel such love. Makes me want to pray. When I get lost in space, I can't return to this place. Cos you're the one. I'm not religious, but I feel so new. I'm not religious, makes me want to pray. I'm not religious, but I feel so new. Makes me want to pray, pray you'll always be here. I'm not religious, but I feel such love. Makes me want to pray, pray you'll always be here. I'm not religious, but I feel so new. Makes me want to pray, pray you'll always be here. I'm not religious, but I feel so new. Makes me want to pray. I'm not religious, but I feel so new. Makes me want to pray. Makes me want to pray. Makes me want to pray. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà els millors llibres, les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis, no us ho perdeu, dijous de 9 a 10 del vespre, Babilònia. Ara escoltes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio. Sintonitzes ràdio. Sintonitzes ràdio. Sintonitzes ràdio. Sintonitzes ràdio. Sintonitzes ràdio. Sintonitzes ràdio. Sintonitzes ràdio. No et quedis fora de joc. Escolta la desbarmada i vendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a ràdio d'esper. Sintonitzes ràdio.