Hola! Som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de Mestres Roses Sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradi. El conillet. Això va passant, no fa massa temps. Veig aquí que hi havia un conillet que de tant de tant de riure se li va esquejar la boqueta. I li feia molt de mal, tenia la boqueta esqueixadeta. I va dir que faré jo ara aquesta boqueta amb el mal que em fa. Ja ho sé, me n'aniré cal sabater. I tal dit, tal fet, se'n va anar cal sabater. Què et passa? Em podries coger la boqueta que la tinc esqueixadeta? I tant, que te la vull coger, però perquè jo te la coger, m'has de portar un pèl o un fil. I on te'l vaig a buscar? Diu, el porc, el conillet, amb la boqueta esqueixadeta, que li feia molt de mal, se'n va anar cap al porc. Déu-te guard porc, Déu-te guard conillet, que em podries donar un pèl, perquè el vols el pèl, perquè el pèl el portaré al sabater i el sabater em cogerà la boqueta que la tinc esqueixadeta. I tant, però tu m'has de portar una pastanaga. I on la vaig a buscar la pastanaga? Diu, al or, ja tens el pobre conillet amb la boqueta esqueixadeta, que li feia molt, molt de mal, cap al or, Déu-te guard tor, Déu-te guard conillet, que em podries donar una pastanaga, perquè la vols la pastanaga? Perquè jo la portaré al porc, i el porc em donarà un pèl, i el pèl el portaré al sabater, i el sabater em cogerà la boqueta que la tinc esqueixadeta. I tant, i tant, que te la puc donar, però perquè ja te la doni, tu m'has de portar aigua. I on la vaig a buscar? Jo a l'aigua. Diu, al riu, ja tens una altra vegada el pobre conillet, amb un mocador a la boca, perquè ja no podia més, cap al riu. Déu-te guard riu, Déu-te guard conillet, que em podries donar aigua, perquè la vols l'aigua? Perquè l'aigua, jo la portaré a l'or, a l'orma donarà la pastanaga, la pastanaga la portaré al porc, i el porc em donarà un pèl, i el pèl el portaré al sabater, i el sabater em cogerà la boqueta que la tinc esqueixadeta. Oi, al riu li va dir, sí que ja puc donar aigua, però perquè ja et doni aigua, tu m'has de portar una d'estral. I on la vaig a buscar, jo a l'adestral? Diu, sí, has d'anar al bosc. Al bosc, a buscar l'adestral? Sí, sí, ja tens el pobre conillet, que quasi no podia més, que li feia molt de mal la boqueta, cap al bosc. Va arribar el bosc, i va dir, Déu t'aguar, bosc, com podries donar una d'estral? Perquè la vols l'adestral, perquè l'adestral la portaré al riu, el riu em donarà aigua, l'aigua la portaré a l'or, l'or em donarà la pastanaga, la pastanaga la portaré al porc, i el porc em donarà un pèl, i el sabater em cogerà la boqueta, que la tinc esqueixadeta. Diu, sí, sí, jo et donaré l'adestral, però tu m'has de portar un gos. Un gos, on te'l vaig a buscar el gos? Al gossaire. I el pobre conillet se'n va al gossaire, que em podries donar un gos, perquè el vols el gos, per portar el llenya a taire, el llenya a taire em donarà l'adestral, l'adestral em portarà, el portaré al riu, el riu em donarà aigua, l'aigua la portaré a l'or, l'or em donarà la pastanaga, la pastanaga la portaré al porc, i el porc em donarà el pèl, i el pèl el portaré al sabater, que em cogerà la boqueta, que la tinc esqueixadeta, i el llenya a taire li va dir, doncs m'has de portar un pa, i on te'l vaig a buscar el pa? Diu el forner, el pobre conillet, que ja no podia més, que li fie molt, molt de mal la boqueta, se'n va bé d'anar al forner, ja vas corrents cap al forner, deu te guard, forner, deu te guard, conillet, que em podries donar un pa, i per què el vols el pa? Diu per què el pa, el portaré al llenya a taire, el llenya a taire em donarà l'adestral, l'adestral la portaré al riu, el riu em donarà aigua, l'aigua la portaré a l'or, l'or me donarà una pastanaga, la pastanaga la portaré al port, i el port me donarà un pèl per cosir la boqueta, que la tinc esqueixadeta, i el forner li va dir, i tant que et donc un pa, i llavors el conillet es va posar molt, molt content, el pa el va portar al llenya a taire, el llenya a taire li va donar l'adestral, l'adestral la va portar al riu, el riu li va donar aigua, l'aigua la va portar a l'or, l'or li va donar la pastanaga, la pastanaga la va portar al port, el port li va donar un pèl, es va arrancar el pèl de la cua, que va molt bé, molt bé per cosir, i li va donar, i el conillet el va portar al sabater, el sabater va agafar el conillet, se'l va posar a la falda, li va treure el mocador que el tenia a la boqueta, li va cosir la boqueta, i així va ser que gràcies al forner va poder al sabater cosir-li la boqueta que la tenies queixadeta, i que t'acric, que t'acrac, aquest conte s'ha acabat, i que t'acrac, que t'acric, aquest conte ja està dit. La princesa i el pèl, això passava abans quan els peixos volaven i els ocells nadaven, que hi va haver un príncep que es volia casar amb una princesa de bo de bo. Vet aquí, que va pensar, com ho faré per trobar una princesa de bo de bo? Va agafar el seu cavall, va agafar el seu caball, va agafar el seu caball, va agafar el seu caball, i se'n va anar corremont, del que vaig, t'acac, t'acac, cap a corremont, de princeses, però el que em va trobar moltes, però no n'hi agradava cap. Una tenia el nas massa punxegut, l'altra tenia els cabells masses risats, l'altra tenia una piga a la galta. No hi havia manera de trobar una princesa que li agradés, i que cap a la gata, a la galta, no hi havia manera de trobar una princesa que li agradés, i que clar, que fos de bo de bo. Se'n van tornar cap a casa al cap de corres set dies i set nits, i va arribar al seu castell tris, molt tris, perquè no havia trobat la princesa de bo de bo. Vet aquí, que tot just aquell dia, a la nit, es va posar ploure, ploure, vots i avarrals, i era la mitja nit que van trucar a la porta, truc, truc, truc, i el rei va anar a obrir. Mai diria que es va trobar, es va trobar una noia que realment devia ser una princesa de bo de bo, portava unes anàgues amb unes puntes, i que bonica que era aquella noia, però això sí. Nava xopa, li sortia l'aigua per tot arreu, pels talons de la sabata, el vestit, el dulla, tot, tot xopa, els cabells, li regalimava aigua per tot arreu, i li va demanar al príncep, sisplau, que em podria donar una mica de xupluc, és que mira, sóc una princesa de bo de bo, però estic aquí i m'ha agafat aquesta tormenta i aquesta pluja, que em disseria una mica de xupluc. I el rei se la va mirar i va pensar, potser sí que és una princesa de bo de bo, passa, passa, amb tot això va baixar la reina, i va dir, jo no sé si deu ser una princesa de bo de bo. Mira, ja sé què faré, agafarem i li farem una petita trampa per saber si és una princesa de bo de bo. Agafarem un pèsol i li posarem entre mig dels matalassos, això sí, mireu, tenia tants matalassos, que el llit quasi li tocava al sostre, hi havia 20 matalassos de llana i 20 matalassos de ploma, matalàs de llana, matalàs de ploma, matalàs de llana, matalàs de ploma, i sota hi havia un pèsol. Veig aquí que aquesta noia se'n va anar a l'habitació que li havien deixat, i clar, es va posar el llit, perquè estava cansada, rebentada, mullada, pobreta, ja no podia, i se'n va anar a dormir. I l'endemà al matí va, quan es va xocar, el primer que va fer a la reina és anar a trucar a la porta i a preguntar-li com havia d'adormir, i aquella noia li va dir, mireu, no he pogut clocar l'ull amb tota la nit, si en girava d'un castor m'ha fet mal, al costat si en girava de l'altre no podia, tinc l'esquena ben, ben dolorida, hi havia molts matalassos, però ja no sé què hi havia entre mig, perquè em feia un mal l'esquena que no he pogut a clocar els ulls. I la reina, quan va sentir això, va dir, ui, aquesta noia, sí que deu ser una princesa de va de va, perquè té la pell tan fina, tan delicada, que ha notat un pèsol entre mig de deu matalassos de plomes, i deu matalassos de llana, que segur, que segur, que deu ser una princesa de va de va, però amb tot això va baixar el príncep, es van mirar en aquella cara tan bonica que tenia que havia reposat, però clar, que li fia molt mal l'esquena, es van mirar i es van enamorar, van decidir casar-se, perquè era una princesa de va de va, perquè ningú podia notar un pèsol o un matalàs que no t'hi fos una princesa de va de va amb la pell tan fina, i van decidir casar-se, i el pèsol el van portar a un museu. Cores d'ara diuen que encara hi és, i aquí, un gat, ve d'aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos. La filla del carboner Ve d'aquí una vegada. La filla del carboner ve d'aquí una vegada, hi havia un rei, un rei que com no tenia cap guerra, i s'avorria molt, i no li agradava ni llegir ni re de llibres, llavors s'avorria, i la seva distracció era anar a casar, i anava a casar cada dia, i ve d'aquí, que un dia, casant, ara, i perseguint una feira salvatxina, se'n van dintrar amb un bosc, de tal manera que allà es va quedar sol, va perdre tota la seva acompanyament, i deia, ara estic sol, a veure què faré, tenia gana, volia descansar, i llavors allí va veure una llumeta, una llumeta molt lluny, i se va tancar. Llavors era una cabana del carboner, va picar la porta, i va entrar. Era una cabana petita, va entrar, era fosca, dins tota fosca, però va veure allà, allà al fons, hi havia un foc, i una noia que anava cuinant, i estava allí, tenia un oi al foc, i anava tirant el foc. Això li va dir bon dia, i la noia li va dir bon dia, senyor, i diu, oi, què fas? Miri, estic cuinant aquí, i què tens aquí, en aquesta oi? Doncs miri, aquí hi ha el que està baix, després està dalt, i el que puja, després baixa. El rei, com no era massa llarg d'enteniment, no volia demanar explicacions, perquè pensaria, diu aquesta noia, es pensarà que jo no entenc el seu llenguatge. Llavors va dir, mira, escolta'm, i aquell xac que s'està movent per allà, què qui és? La noia li diu, xerrim baix, oi, el rei, que pensava que li prendia el pèl, i li va demanar més explicacions, perquè llavors pensaria que no entenia aquest llenguatge. Llavors va dir, diu, escolta'm, i tu què fas aquí? Oi, jo estic esperant el meu pare, i el teu pare, allà on tens el teu pare? Diu, oi, és carbonista, allà vigilant la sitge de carbó, diu, ah, i què fa el teu pare? Sí, diu miri, també casa, també casa, diu miri, el que casa ho deixa, i el que no casa, soa en dur. Ah, això va ser ja la gota que ja m'oblia tot el got, i va dir, aquesta noia va pensar, aquesta noia m'està prenent el pèl, va, i se'n va, se'n va, agafa el cavall, i taca, taca, cap al bosque dins, llavors el cap d'una estoneta, sí, sí, troba un home que estava allà, vigilant la sitge de carbó, i va dir bon dia, el senyor li diu bon dia, senyor, i què fas aquí? Ah, miri, estic vigilant aquesta sitge de carbó, diu, home, diu, i amb això et pots guanyar la vida? Diu, ui, tant, senyor, miri, amb el que guanyo, pago deutes amb el que guanyo, doncs em poso un guany, i també enllenso, enllenso per la filestra. Ai, senyor, això m'ho ha d'explicar, perquè això no acabo d'entendre com és que amb això es guanyi, i pot fer tot això, diu, molt senzill, senyor rei, miri, miri, pago deutes perquè abans els meus pares m'han criat, m'han alimentat, i jo ara els tinc a casa, també els mantinc, pago deute aquest, de ves, poso diners en guany, perquè tinc un fill, tinc un fill, que el també l'alimento, i el mantinc, i després aquest fill, més tard, ell em mantindrà a mi i em cuidarà, doncs poso diners en guany, però, i com és que encara enllensa, o senyor, per senyor rei, tinc dues filles, aquestes dues filles, el dia que es casi marxaran, doncs tot el que jo els he gastat amb cuidar-les, amb alimentar-les, després és com si hagués llençat aquests diners. Ah, bé, d'aquí, escolta'm, i no tenia massa aquest llenguatge, a sopar anar pensant, diu, escolta, escolta'm, no pas vostè té una filla aquí que viu amb una cabaneta petita, fosca, diu, oh, diu, i tant, diu, com és que ho sap, diu, és que he passat per allà, però és que, hòstia, aquesta noia té un llenguatge molt estrany, molt estrany. M'ha dit que el seu pare també casa, i el que casa s'ho deixa, i el que no casa s'ho emporta. Ai, ai, ai, això, com s'explica aquesta manera de llenguatge? Escolta'm, diu, sí o no, sí, escolta'm, és que jo, quan estic aquí sentat vigilant la sitja de carbó, miri, els punys que porto sobre, miri, els que puc, els mato, els mato i els deixo, però els que no m'ho maten, doncs es queden una altra cop al cap, doncs els que no mato me'ls enduc. El reia tenia la mosca d'ara de la orella, i d'olla, escolta'm, i també, saps què m'ha dit? Allà que tenia un oi al foc i va dir, i va dir que tenia lli era el que baixava, pujava, i el que pujava, baixava. Ai, senyor, i tanca, sí. Diu, miri, són els cigrons que, quan volen, pujan, i després baixen. Ah, vè't aquí, vè't aquí, vè't aquí. Molt bé, doncs escolta'm, ja molt empipat el rei, i li diu, li diu a la seva filla, que és tan espavilada i tan llesta, que miri que l'avui que vingui, que em vull casar amb ella, però avui que vingui al palau, ni vestida, ni despullada, ni pel camí, ni per fora del camí, que si no ve així la farem matar. Ai, senyor, el seu pare quan va sentir això, va dir, ai, senyor, què farem? El rei només va ser dir això, se'n va anar. Llavors el pare, el carboní, va anar cap a casa, i li diu a la noia. A la noia, bé, què, has tingut visita? Sí, però el pare feia una cara molt llarga, que sempre estava molt content, i la noia sempre estava molt contenta, però va notar que el seu pare, aquella cara, no era la de sempre, i va dir, què et passa, pare? Re, re, re, re, què et passa, pare? I al finalment el pare li diu tot això que li va dir el rei, i estava gairebé plorant, perquè no ens en sortirem d'aquesta. La noia diu, pare, no t'amoïnis, perquè ja ho pensarem, ja veuràs com en sortirem. I sí, sí, la noia, saps què va fer? Va dir, mira, pare, ja ho farem. I el dilluns, ja pots anar a dir-li al rei, que el dilluns al matí em presentaré el palau, que estigui allà esperant. I sí, sí, el dilluns al matí, saps què va fer? La noia va posar una xarxa de pescador, se la va embolicar pel cos, no anava ni vestida ni despullada. Va agafar una cabra, i va muntar sobre la cabra, i aquella cabra, saltant per la dreta, per l'esquerra, pel marge, per fora, ara aquella, ara... Va arribar xins al palau, el rei la va veure, i va quedar tot parat. La noia demaneu com anava, tota plena de cops, tota bruta, però el rei va dir, els seus criats li va dir, arregleu aquesta noia, perquè hi poseu-li uns vestits i pentineu-la. Va, sí, sí, la van vestir, la van arreglar, la van pentinar. Oia aquella noia, i de bonica, bonica. I quan la va veure, el rei, oia, es va quedar, es va quedar enamorat. I la noia, perquè aquell rei, ben plantat, sí que ho era. No era gaire espavilat, però molt bona planta tenia. De manera que aquella noia també es va quedar molt enamorada d'aquell rei. I com ell va dir que es casaria, i així sí, es van casar. Però el rei es va casar amb una condició, i va dir, mireu, mireu, ens casarem i estem molt enamorats, però amb una condició que mai, mai, mai, però mai has de donar cap consell, perquè jo vull ser camana aquí al Palau, perquè soc el rei. I tu, si dones algun consell, mediatament hauràs de marxar del Palau, i tornaràs a la cabana del teu pare. I la noia, com n'estava tan enamorada, oi senyor, sí, sí, sí, va dir que sí, que sí. Des van casar, van viure, van viure feliços. El rei ja no anava tan a casar, estava més al Palau, i va passar un any i dos anys, i estaven molt enamorats. Vet de qui que un dia el rei que sempre donava audiència per arreglar tots els problemes que hi havia al seu regne, un dia es va presentar en el seu Palau, en l'audiència es va presentar un hostaler, un hostaler del poble, i un marxant, perquè hi havia un problema. Resulta que aquest marxant, que era una mica trapella, tenia un cavall i unes mercaderies que anava venent per aquells poblets, i tenia un cavall maculloent, preciós. Va arribar l'hostal, el va lligar al cavall, allà al costat de l'euga del hostaler, aquella euga estava a punt de tenir un pollí. Aquella nit, la euga va tenir un pollí, però l'endemà al dematí, el marxant, quan va sortir i va veure un pollí al costat de l'euga, va dir, aquesta també va, va agafar el pollí, el va posar sota la panxa del cavall, i li va dir l'hostaler, aquest pollí és meu perquè estàs sota la panxa del cavall, l'hostaler que no, que no pot ser perquè l'euga, perquè l'altre no, que és el cavall total, que van anar a demanar justícia al rei, i ells estaven allà amb l'audiència que hi havia una cua llarga, finalment els va tocar amb ells el torn per explicar-li el rei, a veure, que decidís si fes justícia, li van explicar el rei, com ja estava cansat i era última hora, li va dir on estava el pollí, el pollí estava sota la panxa del, el marxant li diu, el pollí estava sota la panxa del cavall, doncs hi estava sota la panxa del cavall i és del cavall, i, oi, podeu marxar, ai senyor, la reina que estava escoltant aquesta injustícia, va pensar, ai, aquest pobre hostalís quedarà sense el pollí, ai, mare meva, doncs com ho faré quan se n'anava, eh, demagat, va cridar amb el hostalibre, dir, vine, vine, escolta'm, mira, em sap molt de greu, perquè clar, el cavall no pot tenir pollins, és l'eu que la mare del pollí diu, mira, saps què podem fer? Mira, el diumenge, quan anem a missa passarem pels safrets del poble, tu et poses allà, al safret, sentat, amb una canya de pescar, amb aquesta canya de pescar, passarà el rei per allà, i veurà una cosa estranya, un home, alli, amb la canya de pescar, i et preguntarà, què fas aquí amb aquesta canya de pescar? O, diu, jo pesco sardines, com un cavall pot tenir pollins, diu, ja veuràs, a veure si cau amb l'error que ha fet, doncs bé, si ho van fer d'aquesta manera el diumenge, passaven per allà el rei, la reina cap a missa, per davant dels safrets, i vam veure l'hostaler, sentat als safrets, amb una canya de pescar, i va dir, diu, què feu aquí, què feu aquí? Diu, oh, estic pescant, diu que pesca, estic pescant sardines, com un cavall pot tenir pollins, que veuràs el rei, va caure amb l'error que havia comès, i va dir, doncs, veniu al Palau, que reclarem això, i si sí, va anar al Palau, el rei li va dir, amb el marxant, escolta, m'has de tornar al pollí, al senyor hostaler, perquè és de l'euga, i ja està, i va quedar d'aquesta manera, però quan se n'anava el hostaler, el rei el va cridar, diu, vine, vine, diu, i qui, i qui t'ha donat aquesta idea, eh, a veure, i el hostaler, pensant que feia una gracieta, va dir, ai, senyor rei, va ser la reina, que em va donar aquesta idea, de que fes aquesta historieta del sefretge, amb la canya de pescar, perquè vostè se n'adonés, diu, ah, sí, molt bé, molt bé, se'n va anar el hostaler, però es va dirigir a la reina, a tot el fadat i amb pipant, a estrencar la promesa que havies fet el casarta, has donat consells, ja saps què et toca, eh? Ai, senyor, ai, però aquell pobre home, no, res, ha estrencat la promesa i aquí amb qui mana sóc jo, ja saps el que et toca, ja te'n pots anar cap a la cabana del teu pare, allà al bosc, i per sempre més, jo no et vull aquí, ai, senyor, la reina, vinga, plorà, vinga, plorà, ai, però, ai, que fred, si us estimo, si estic tan enamorada, el rei, va, molt empipat, per finalment m'ha dit, diu, mira, et concedeixo una cosa, mira, saps què pots fer? Agafa la cosa que més t'agradi del Palau, la que més t'agradi de la Pajandú, i se'n va anar, la reina, encara molt llesta, molt llesta, vam de pensar i pensar, a veure què em puc endur, ahà, però sabeu que és el que més li agradava, tot el que més li agradava era el rei, i va, i saps què va fer? Va preparar, va buscar unes herbetes que feien dormir, les va posar el sopar del rei, el rei després de sopar es va quedar dormir, dormir, dormir, com una soca, va agafar el rei, tot vestit de rei, el va posar sobre un carro, un carruatge, i se'n va anar cap a la cabana, perquè és el que havien quedat, ells havien dut el que més li agradava, i cap a la cabana del seu pare, i van arribar allà, el rei dormit, dormit, el va deixar sobre els aquells saps de carbó que tenien per allà a la cabana, va, dormirem, però al matí el rei obre els ulls, i on sóc, on sóc, va, és una cabana petita, es va posar dret, el cab li tocava el sostre, bueno, tot amb pipat, els taranins per allà, tot brut, tot enmascarat, i ell estava al moro al foc, no deia res, ahir ell, uns crits per aquí, crits per allà, i li diu, i la reina, li diu, ai senyor, i mireu, és que vos m'heu dit, que em podien dur, el que més m'agradava de tot el palau, i el que més m'agrada de tot el palau, sou vos, ai, que n'estic molt enamorada, ai, el rei, donant-li voltes a tot això, va pensar, no en sortiré, mira, si he de passar-me tota la vida aquí, perquè li he donat la paraula, que s'endugués el que més li agradava, m'hauré de quedar tota la vida aquí, i això no pot ser, no ho aguantaré, doncs, escolta'm, mira, li va dir, després de rumiar-ho, saps què? Mira, ja que hem de viure junts, i aquí, val més que ens marxem cap al palau, i visquem tots dos junts al palau, al palau, i tu, sisplau, fes el favor de no posar-te massa en les meves coses, i així va ser, que van tornar al palau, i van ser tan feliços, i van menjar també molts anissos, i van viure molts anys, molts anys, i mireu, el conte ja s'ha dit, i conte acabat, conte explicat. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I ja està. I'm always coming If you go, I'll go Cause we should If you go, press me, beat me There's still no supper ready Warning, sages Two bombs in your closet I'll be I said I'll be I'll be more I'll be more I'm gonna be more I don't think you're ready You're ready for it For this day You're ready for it You're not ready You're ready for it It's time It's time It's time A constant censures No scale canatures No graves treasures Keeps on getting better Do you wanna follow me? Do you wanna follow me? Do you wanna follow me? We can be la sunny and class, Sweetlo, yes? Xaxiòdano, xaxiòda n'ogues xxxx insuspenseful night Xaxiòda n'ogues xxxx in solitary night Xaxxiòda n'ogues xxxx in solitary night Xaxxiòda n'ogues xxxx en solitary night Xaxiòda n'ogues xxxx in solitary night Xaxiòda n'ogues xxxx in solitary night Xaxxtxtxtxtxtxtxtiiiiiiiii I the world starts to fall Young girl is alright Your tears will dry You'll soon be free to fly When you're safe inside You won't ruin me, you'll send a dream Of a place where nothing's Harder than it seems No one ever wants to bother To explain Of the heartache that can bring And what it means When there's no one else Look inside yourself Like a road to space Just trust the boys with me Then you'll find the strength That will guide your way You'll learn to be in a trust Therefore, with me I'll be free to fly Young girl, don't hide You'll never change If you just walk my way Young girl, just hold tight Soon you're gone I'll see you by the day Now in a world where everything seems okay It's so hard to stand your ground With your soul afraid No worries, I'll live for you to hold When your love has shone inside To your soul When there's no one else Look inside yourself Like a road to space Just trust the boys with me Then you'll find the strength That will guide your way You'll learn to be in a trust Therefore, with me Life is a journey It can take you anywhere you want to go As long as you're learning You'll find out You'll never need to know Young girl, don't hide You'll make it strong Just don't take a big step No one can tell you what you think No one can stop you You know that I'm talking to you When there's no one else Look inside yourself And like a road to space Just trust the boys with me Then you'll find the strength That will guide your way You'll learn to be in a trust Therefore, with me Oh, young girl, don't cry I'll be right here When your world starts to fall I'll be right here No se enfrenta si te vas No te he oído entrar Somos dos novios que no tienen Es de abrir que no se miran Porque sí que no se hacen reír Ahora el cariño envenena La habitación llena todo de falso amor Es con el mal amor Mírame y dime qué es lo que ves Mírate y dime qué se parecen ahí ver Es que tú y yo, solo tú y yo Ni siempre ni nunca ni tú y yo Cabemos cantando en esta canción No eran así esos ojos que están Ya cansados de llorar Quieran descansar Dame un abrazo y siente como esta vez Se nos escapa sin poder hacer nada por él Mírame y dime qué es lo que ves Mírate y dime qué se parecen ahí ver Es que tú y yo, solo tú y yo Ni siempre ni nunca ni tú y yo Cabemos cantando en esta canción Es que tú y yo, solo tú y yo Ni siempre ni nunca ni tú y yo Cabemos cantando en esta canción Es que tú y yo, solo tú y yo Ni siempre ni nunca ni tú y yo Salimos con vida de esta canción I wish I knew how it would feel to be free I wish I could break all the chains holding me I wish I could say all the things that I should say I'm loud, say I'm clear for the whole wide world to hear I wish I could share all the love that's in my heart It moves all the thoughts that keep us apart And I wish you could know how it feels to be free You see and agree that every man should be free I wish I could be like a bird in the sky How sweet it would be if I found I could fly I talk to the sun and look back at the scene That scene, cause I didn't know how it feels to be free I wish I knew how it would feel to be free I wish I could break all the chains holding me And I wish I could say all the things that I wanna say Say I'm loud, say I'm clear for the whole wide world to hear Say I'm loud, say I'm clear for the whole wide world to hear One love, one love, one life, do what you should One life, with each other, sisters, brothers One love, but we're not the same, we got to carry each other Carry each other Love, love, love With you Un moment més. Ara escoltes ràdio d'Esvern, Centonits s'Иradiu d'Esvern, la ràdio de Sanyu situant-te rentant petit. Bona nit! Benvinguts un dia més a Babilònia.