Hi havia una vegada del 3/12/2015

Hola, som el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes. Formem part de l'associació de mestres roses sensat i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Vosaltres sabeu per què hi ha arbres que no perden les fulles a l'hivern? Doncs una vegada, això fa molt de temps, s'acostava a l'hivern i tots els ocells que l'hivern se'n van a l'Àfrica ja havien marxat i no havien de tornar fins a la primavera. Tots menjo un ocellet que no podia volar perquè s'havia trencat una leta. I no sabia com fer-s'ho, i busca que buscaràs un indret calentó per arrecerar-s'hi, va veure els magnífics arbres del gran bosc. Potser aquests arbres m'abrigaran durant l'hivern, va pensar. Ell que s'acosta a l'abra del bosc, mig se'l tira una, mig eletejant amb penes i treballs. I el premiava que troba era un platen, amb unes fulles grosses, boniques. Platen, van platen, va dir el pobrissó, que em deixaries viure abrigat a les teves branques fins que arribarà el bon temps. Oh, no em fa sorriure, jo tinc prou feina vigilant les meves branques jo. Opa, jo te'n pots anar. I l'ocellet, temblar la trencada, mig se'l tira unant, mig eletejant i amb penes i treballs, va arribar un altre arbre. Aquesta vegada era una morera, molt ofenosa, ella. Morera, bona morera, deia el pobrissó, que em deixaries viure abrigat a les teves branques fins que arribarà el bon temps. I ara, va fer la morera, si et deixava viure a les meves branques fores capaç de picotejar-me les fulles, i després les cucs de seda no me les voldran. Hola, hola, ja te'n pots anar. I l'ocellet, temblar la trencada, mig se'l tira unant, mig eletejant amb penes i treballs, arriba fins un gran salsa que creixia a la bord del torrent, amb les branques que li queien fins a terra, com fent una capa. Salsa, bon salsa, va dir el pobrissó, que em deixaries viure abrigat a les teves branques fins que arribarà el bon temps. Oh, sóc sí que no, va contestar el salsa, no em vifatjo amb desconeguts. Bistón, bistón! El pobr ocellet, ara sí que ja no sabia qui adreçar-se, però tot i així anava amb la trencada, va continuar mig sol tira unant, mig eletejant, amb penes i treballs, mirant cap aquí i mirant cap allà. Aleshores, el va veure la Bet. I la Bet li va preguntar, on vas, el cellet? No ho sé, pas, va contestar el pobrissó. Els arbres no em volen abrigar i jo no puc volar amb aquesta la trencada. Doncs vine aquí amb mi, va dir la Bet. Tria la branca que més t'agradi per viure. Mira, cap aquesta banda em sembla que és on ni fa més escalfor. Oh, moltes gràcies, va fer el cellet. I m'hi podria estar tot l'hivern. Ja ho crec, va contestar la Bet. Encara em faràs companyia. El Pi, que és cosigermada a la Bet i vivia allà al costat. Quan va veure el cellet que si el tironava i l'atejava per les branques, el seu parent li va dir. Oh, mira, les meves branques no són tan atepeides com les de la Bet per abrigar-te. Però jo sóc molt fort i us guardaria tots dos al ben gelat. I és així com l'ocellet es va arranjar un reconeixement calentó a les branques de la Bet. I el Pi li feia paret contra el vent. Quan el ginebre va veure aquestes coses, va dir que ell alimentaria tot l'hivern l'ocellet amb els ginebrons que li cobrien les branques. Perquè els ginebrons donen molt d'aliment als ocellets, ho sabeu, oi? I el nostre ocellet estava molt content en el seu recorabrigat de la Bet. El Pi el resguardava del vent i cada dia anava a menjar ginebrons a les branques del ginebre. Els altres arbres que veien tot això em parlaven entre ells i malament. Jo no deixaria pas viure la meva branca, és un que no sé qui és, deia el Platen. A mi em faria por que no em pitucaries les fulles, deia la Moreira. Jo no m'hi faig amb desconeguts, ho feia el Salsa. I tots tres et xacaven el cap en burgull. Però una nit el vent del nord va passar pel bosc. Va bufar les branques amb el seu alegre assat i fulla que tocava, fulla que queia. Ei, el vent del nord ho hauria volgut arreversar totes les fulles, perquè li agradava molt de veure els arbres despullats. Puc tocar tots els arbres? Va preguntar al seu pare que era el rei del cel. No, va dir el rei del cel. Els arbres que han estat bons amb l'ocellet poden conservar les fulles. I així va ser que el vent del nord va deixar que la vet, el Pi i el ginebre conservessin tranquil·lament les fulles tot l'hivern fins a la nova brutada. I de les hores en sa ha passat sempre el mateix. I compta comptat, compta acabat. Els bons amics, aquesta nit ha anat tota la nit i fa un fred, un fred. Està tot glaçat per fora. El conillet té molta gana, però no pot sortir perquè està tot endavant. Obre la porta i fa un fred que faré, no sap què fer. Però mira, com té tanta gana, surt a buscar menjar. Surt, per sobre de la neu, va remenant per allà a veure què troba per menjar. Finalment troba dues pastanagues grosses, precioses. Oh, que bé, ja tinc menjar. Agafa una pastanaga i rack, rack, rack, rack, rack, rack, rack. Es menja la pastanaga, aquesta pastanada tan grossa, quan acaba de menjar la pastanaga, dius, tinc la panxa plena, ja estic tip. Doncs mira, què farem aquesta pastanaga? Mira, saps què? Penso que el meu amic, el caballet, deu estar tan bé dins de casa, mort de fred i mort de gana, aniré a portar-li aquesta pastanaga. I el conillet, tan, tan, tan, tan, caminant, caminant, de pressa, de pressa, arriba a casa del caballet. I truca la porta, pom, pom, pom, pom. Però no hi ha ningú, el caballet no hi és. Doncs mira, saps què? Li deixaré aquesta pastanada aquí a la porta, i quan arribi la veurà i podrà menjar. Doncs sí, així ens ho va fer. I el conillet se'n va anar de pressa, de pressa, de pressa, cap a casa seva. El caballet, el caballet brú, el caballet brú també havia sortit, perquè tenia gana, però estava tan fred, i estava tot tan gelat, tan gelat, que no trobava res. Vinc a remenar per la neu, per sota la neu, i, finalment, sabeu què va trobar? Va trobar un nap morat, gross, preciós, que contents que va estar. Aquest nap és el que més li agradava, va agafar el nap, i el caballet brú, i es menja aquest nap tan gross. Oi, que bé, tinc la panxa plena, ja estic tip. I toc, toc, toc, toc, toc, toc, se'n torna cap a casa seva. Quan arriba a casa seva, allà a la porta, veu una pastanaga. Veu la pastanaga. Diu, oh, una pastanaga, qui m'haurà deixat aquesta pastanaga? Ai, pensant, pensant, ah, ja m'ho penso. Segur, segur, que me l'ha deixada el meu amic, el conillet gris. Ai, que gentil, aquest conillet, que bo. Va agafar el doro jo per pensar, però jo tinc la panxa plena, ja m'he menjat el nap. Doncs saps què faré? Pensant, pensant, diu, mira, el meu amic, el ve, el ve grasonet, i amb la llana rissadeta, aquest deu estar a casa seva també, i deu tenir molta gana. Amb aquest fred, no deu usar sortir. Doncs mira, saps què? Li portaré aquesta pastanaga, i toc, toc, toc, toc, toc, se'n va cap a la casa del ve. Del ve grasonet, amb la llaneta rissadeta, i tu que la porta, pom, pom, pom, pom, pom, pom. I res, no contestes ningú. Ai, el meu amic haurà sortit també a buscar menjar, però mira, com jo ja n'estic tip, li deixaré aquí a la porta aquesta pastanaga tan preciosa, tan grossa. Ja veuràs que content es posarà quan arribi i la vegi. I si, si, el caballet se'n torna cap a casa seva, toc, toc, toc, toc, toc. Si sí, el ve grasonet de la llaneta rissadeta ha sortit de casa seva també a buscar menjar. I remenant, remenant per la neu, i allà, enterrada sota la neu, va trobar, va trobar una coll, perda, grossa. Ai, que content es va posar al veure aquesta coll. Va agafar la coll i folleta, folleta es va menjar tota la coll. El ve grasonet amb la llaneta rissadeta, va estar, ja tenia, ja estava tip, tenia la panxa plena i content. I tic, tic, tic, tic, tic, se'n va anar cap a casa seva, ja tipet. Llavors, quan arriba, què va veure a la porta d'aquesta seva, va veure aquella pastanaga tan grossa. I va dir, oi, una pastanaga, oi, però jo ja no tinc gana, perquè tinc la panxa plena. Qui me l'haurà deixat aquesta pastanaga? Pensant, pensant. Va dir, ah, he vist les pitjades del meu amic, el caballet, el caballet brú, segur que m'ha deixat de ell. Ai, que gentil, aquest caballet. Llavors va dir, però jo ja no tinc gana, saps què? L'hi portaré amb el meu amic, amb el meu amic, el cabirol. El cabirol, segur que deu estar amb agadetes de casa, mord de fred i mord de gana. I sí, sí, tico, tico, tico, el bé, braçonet, amb la llaneta rissadeta, se'n va cap a la casa del cabirol. El cabirol va arribar allà, el cabirol no hi era, també va trucar a la porta, va pom, pom, pom, a la porta de la caseta, no va contestar ningú. I va pensar, doncs mira, quan arribi trobarà aquesta pastanaga a la porta de casa seva. I va deixar, i tico, tico, tico, se'n van tornar cap a casa seva, el bé, braçonet, de la gana rissadeta. I sí, sí, el cabirol havia sortit, havia sortit, saltant per aquell bosc, i, mireu, també tenia gana i va trobar, finalment, unes herbetes, totes gebradetes i uns brotets de pip. I va menjar, i amb la panxa planeta se'n va anar cap a casa seva. Quan va arribar a casa seva, a la porta de casa, va trobar aquella pastanaga tan preciosa, i va dir-ho, jo ja no tinc gana, tinc la panxa plena, ai, qui me l'haurà deixat aquesta pastanaga? Pensant, pensant, ah, mira, he vist un floquet, un floquet de llana per aquí, segur que el meu amic, el meu amic, el bé, braçonet, de la llaneta rissadeta, m'ha deixat aquesta pastanaga, oi, que gentil, aquest bé, aquest més molt amic meu, que gentil. Però jo ja no tinc gana, què faré, què faré? Doncs mira, saps què? Aquesta pastanaga li portaré, li portaré, mira, el meu amic, el conillet gris, i sí, sí, saltant per allà, va arribar a casa del conillet gris, va obrir la porta, va trobar el conillet gris, el seu llitet, que estava allà al llitet dormint, li va deixar la pastanaga allà al bord del llit, i li va, i va, i li diu, mira, com jo no tenia gana, t'he portat aquesta pastanaga, oi, el conillet, oi, que gentil, però jo ja estic tip, que jo ja he menjat una pastanaga, i veig aquí que aquella pastanaga va passar del conillet, la va dur, amb el caballet, el caballet va passar el bé, el bé en cabirol, i el cabirol va tornar un altre cop el conillet, ve aquí els bons amics, ai, els bons amics, els bons amics. Vete aquí una vegada. Les set cabretes i el llop. Veig aquí que una vegada una mare cabreta que tenia set cabretes, i sempre se n'anava a pasturar. Un dia els va dir, alerta, que la mare se'n va a pasturar, mireu, mireu, que hi ha un llop que és molt llest, i si no us espavileu, us agafarà. Tanqueu la porta, empanyi, clau, i quan vingui jo, quan vingui la vostra mare, us cantaré, obriu, obriu cabretes, que vinc de pastura, amb les memelles plenes per dar-vos de mama. Estigueu alerta, però no obriu a ningú més que no us canti la cançó. Però un dia el llop va sentir el que deia la mare, i va pensar en fer-se passar per ella, per poder-se menjar les set cabretes. Va anar cap a la casa de les cabretes, va picar la porta, quan elles van preguntar qui era, va començar a cantar. Obriu, obriu cabretes, que vinc de pasturar, amb les memelles plenes per dar-vos de mama. Les cabretes van dir, és la mare, és la mare, curre, curre, obre la porta. Però la petita, que era molt aixerida, ha de dir-hi un moment, un moment, espreu-vos, espreu-vos. Que no, que no, que la mare no t'hi queu, esta beuota. No pot ser, fem-li treure la porta per sota de la porta, aviam com la té. Treu la porta, posa la porta sota de la porta. Va, que et volem veure la porta, mare. Va posar la porta. Veus? Veus? Veus com no és la mare? Té la porta negra, la nostra mare la té blanca. Futs d'aquí, llop fastigós, marxa, home! La cabreta petita, que era aixerida, com un peso, l'hi va fer marxar a cames a iudeu-me. El llop, que també era aixerit, se'n va anar corrents a casa del forner. El forner tenia molta farina, la farina era blanca, blanca, blanca. Es va posar tot a les potes plenes de farina. Quan les va tenir ben blanca, se'n van tornar a cap allà. Obreu, obreu, cabretes, que vinc de pastura amb les mamelles plenes per dar-vos de mama. Ara, ara és la mare, fem-li ensenyar la porta. Treu la porta per sota de la porta. Veus, veus? Ja la té blanca, obrim, obrim. No, no, no, no, va dir la cabreta petita. No, que no ho veieu, que té una beuota molt lletja, la nostra mare. La teva mare la té fina, molt fina, la beueta, la nostra mare. No és pas, la nostra mare. Van tancar la porta de cop. Va dir, fots d'aquí, llopot, fastigós. El llop se'n va anar enfadat. No sabia ja què fer, però va dir, calla, me'n diré a la granja aquella que està ple de gallines, que fan molts ous, i em prendré moltes clares d'ou. Diuen que les clares d'ou fan la beu molt fina. Se'n va anar cap a la granja, es va tipar de clares d'ou, i va fer gàrgares i se'n van tornar. Obreu, obreu, cabretes, que vinc de pastura, amb les meves meres per dar-vos a mamar. Ara és la mare, mira, mira. Has vist que la veu la té fina? Oh, no sé, la petita va dir. No sé, he trobat una cosa una mica estranya, però vaja, sí que sembla, sé que la té més fina. Potser sí que és la mare que s'ha encostipat. Obrim, obrim la porta, van obrir la porta. El llop se'n va avalançar sobre d'elles, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam, llam. Se les va menjar a totes sis. Buscava la cafeia set, la petita no la va trobar enlloc. Se'n va amagar a darrere de la rellotxa. Se'n va anar tip amb una panxa plena fins d'alt. Se'n va anar a fer la misdiada. Al cap d'una estona va arribar la mare, va veure la porta oberta, va dir, ai, la porta està oberta, les meves cabretes, què deuen haver fet? Corrents va entrar, va veure que no hi havia ni una de les seves filletes, i es va posar a plorar. Ai, senyor, què deuen haver passat? Què deuen fer això? Va sortir corrents la petita, mare, mare, mare, mare, que el llop ha vingut i s'ha menjat a les meves germanes. Què farem, mare, mare, què farem? No t'amoïnis, noia. Si el llop se les ha menjat, jo sé on va fer la misdiada, ja veuràs, vine, vine, agafa un cistill, unes estisores del cosidor, i un fil i una gulla. Corre, ves, posa-ho cap aquí. Va anar a la cabreta petita, ha buscat tot el que la mare li deia, i se'n va anar a veure on feia la misdiada al llop. Va anar a arribar allà, la mare, molt de compte, li va obrir la panxa, van sortir les sis cabretes fent saltirons i brincos, i la mare va dir, totes les pedres d'aquí al voltant, porteu-les, porteu-les, que les hi posarem a dins de la panxa, la van omplir tot, a plena de pedres, i de molt de compte la va tornar a cosir. I se'n van anar corrents cap a casa, van d'encar la porta. El llop es va despertar. Ai, quin mal de panxa, quina set que tinc! Ai, sembla que hagi menjat padrotes! Se'n va anar fins al riu, va posar-se a veure aigua, però li passava tant la panxa que es va balançar, va caure dins el riu, es va ofegar, i d'ençà d'aquell dia les cabretes van viure tranquil·les i feliços. I vè't aquí un gos, vè't aquí un gat, aquest conte s'ha acabat. Vè't aquí una vegada. Vè't aquí un gat, vè't aquí un gos, vè't aquí un conte fos. Vè't aquí un gat, vè't aquí un gat, aquest conte s'ha acabat. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper. Ara escoltes l'àmbit d'esper, si t'units l'àmbit d'esper.