Hi havia una vegada del 10/12/2015

Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de nou a deu del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja ho sabeu a Babilonis, no us ho perdeu, dijous de nou a deu del vespre Babilònia. El just a la fusta, parlem de tot el que passa Sant Just. Sóc una urbanita, ho reconec. Sí, jo també sóc molt urbanita. Compañat d'una bona manera i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols ser i no? És el temps, no si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de deu a una. Estimat diari, avui hem fet el programa 1.300 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. I després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va, Jordi, va, ves l'últim i deixa-ho, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic, que m'està teledrant el cervell. Oh, Déu meu! La penya del morro, cada tarda de 5 a 7, tot és un drama a ràdio d'Esvern. Saps qui és un oudu, o la música d'un tàs? No, no es tracta d'un nou aspirador, ni de música reggaetón. Rebovineu, sisplau. És el programa de ràdio d'Esvern dedicat a la música dels anys 20 fins als 50. Així de senzill? Perquè un dels nostres lemes és una mirada al passat sense nostàlgia. Eduard Benito i Jero Romero us oferiran cada dilluns de nou, a Déu del Vespre. Rebovineu, sisplau. És com les antigues núvies que tornen amb una cançó als llavi. Recordeu, per algarar els dilluns, rebovineu, sisplau, de nou a Déu del Vespre, a ràdio d'Esvern, al 98.1 de la FM. Rebovineu, una mirada sense nostàlgia al passat. Rebovineu, sisplau. Hola, som el grup Marc. Mestres avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensats i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Ves aquí que, en aquell temps, que les bèsties parlaven i les pedres cantaven... Ves aquí que, una vegada, hi havia un petit avet. Aquest avet vivia en un bosc preciós, ple d'abres, uns abres grans, plens de fulles verdes. L'avet petit se'ls mirava, se'ls mirava. I deia, oi, aquests arbres, aquests arbres tan grans, amb aquestes fulles tan verdes i tan grosses. A mi m'agradaria tenir unes fulles d'or. I així donaria enveja a tots aquests arbres que em miren. I diuen, aquest té les fulles de punxar. I així amb les fulles d'or seria l'enveja de tot el bosc. I sí, sí, se'n va a dormir, i l'endemà el dematí, quan es leva es veu, totes les fulletes seves eren d'or. Ai, i ara, totes d'or. Els altres arbres deien, mireu l'avet petitó, mireu l'avet petitó, té les fulles d'or, té les fulles d'or. L'avet petitó estava content, i els altres, els altres arbres, tenien enveja. Però, sabeu, hi havia un lladragot per allà al bosc, que va sentir això que l'avet tenia les fulles d'or. I l'avet lladragot, aquell, va dir, ah, aquesta és la meva, aquesta nit aniré, aniré i els robaré. I sí, sí, aquella nit, mentre l'avet dormia, va anar aquell lladragot i va muntar gran, i va pujar tot a les fulles d'or, dins del sac, i se'n van. Venda'm al dematí, l'avet, el despertar, sabeu, veure que no tenia fulletes d'or, no tenia fulletes. Ai, les fulletes d'or, ai, les fulletes d'or. Els altres arbres deien, mireu, mireu l'avet petit, mireu l'avet petit, no té fulles, enrobar les fulletes d'or. Ai, l'avet, ai, si almenys pogués tenir unes fulletes de vidre, serien brillants, i ningú me les robaria, i serien lluentes, i brillarien. Ai, que bé, i se'n va a dormir. I l'endemà al dematí, va despertar, i tot el seu arbre estava plens de fulletes de vidre. Ai, que bé, aquestes fulletes no me les robaran ningú, i brillen, i brillen. Els altres arbres deien, mireu l'avet petit, que té les fulles, les fulletes de vidre. Ai, que bé, i que contents que estava. Però no sabeu, doncs mira, va haver una tempesta, i va bufar un vent fort, fort, fort, un vent que bufava, i totes les fulletes de vidre es van trencar, totes, totes. L'avet petit va dir, ai, senyor, ai, no tinc fulletes, i ara jo pensava que em quedaria sempre amb aquestes fulletes, però bé, aquest vent se'l ha trencades totes. Ai, si almenys pogués tenir aquelles fulles verdes, com tenen els altres arbres, aquelles fulles verdes i fresques, mira, ja estaria content. Si se'n va anar a dormir, se'n va anar a dormir, i l'endemà al dematí, quan es va despertar, tot l'avet tenia les fulles verdes com els altres arbres. Els altres arbres deien, mireu, mireu l'avet petitó, mireu l'avet petitó, té les fulles verdes com vosaltres. Ai, que content que estava, ja l'avet petitó. Sí, sí, però, mireu, va passar per allà, una cabreta, una cabra, la mare cabra, amb tot els seus cabriets. La mare cabra, al veure aquell abret petit, ple de fulles verdes, va dir als seus fillets, cabridets, i va dir, ai, fillets, mireu, mireu, aquest abret petitó, que té aquestes fulles verdes i fresques, oirit, anca, i riveu tots, mitgeules, mitgeules, veu, neu, neu, vaja, té peus en aquelles fulles verdes. I ja va ser així, aquell abret, aquell avet, amb aquelles fulles verdes i fresques, va ser menjat per tots els cabridets, i la, el pobre, el pobre avet petitó, plorava, plorava, ai, senyor, jo ja no tinc ni fulles d'or, ni fulles de vidre, i jo que volia aquelles fulles verdes, tampoc, s'han menjat, se m'han menjat tot, les fulletes verdes, oi, senyor, no, i vinga plorar, els altres arbres deien, mireu, mireu, l'avet petitó està plorant, l'avet petitó deia, ai, mireu, si almenys pogués tenir les meves fulles, de sempre aquelles fulles punxegudes, com unes agulletes, no se les menjaria ningú, ni es trencaria, ni me la robarien, ai, senyor, doncs sabeu què? Va anar a dormir, i l'endemà el dematí, el despertar-se, i ja tenia les seves fulles de sempre, i n'estava de content, i de content, perquè ja seria així per sempre més, i bé, d'aquí, que compta contat, eh, explica't i compta contat, i mireu, si és veritat un sac de blat, i si és mentida un sac de farina. Ai, apopeia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine Dreier zum Zuckerfurt brot, verkauf ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh, steh ich mich keine Feder und beißt mich kein, beißt mich der Rohlerflor. Per què el que vols creu, té les sideretes vermelles? L'agent de catalana recollida per Joan Amades. Josep i Maria, fugint dels rei arodes que volia matar el nen, passaven per un camí noi quan els soldats els van descobrir. Els freits van mirar on amagar-se, i no veien, sinó, unes grans mates de grèvol que creixien per al camí. Quan els soldats arribaren, els descobriran allí al darrere, i els llançaren damunt les mates per agafar-los. Els grèvols es feren molt i molt i molt espesos, tant que no els deixaven passar, i quan els més decidits volien atravesar-los, les punxes de les fulles els esgarraparen la cara, les mans, els braços, les cames, de tal manera que totes les folletes quedaran tacades de sang, i ells ben esgarrenxats. Els soldats recollaren a Doloritz, fins que es decidiran atallar el grevolat. Però, en acabar, ja no veien al lloc ni la penjada més lleu dels tres fugitives. D'aquell dia en sap, cada any, per Nadal, el grevol té sideretes vermelles com gotes de sang. Ve't aquí una vegada. Per què el romaní té les flors blades? La gent catalana recollida per Joan Amades. Josep Maria i el nen, fugint, fugint del rei Arodes, van passar a la vora d'una alzina i d'un pollà. Veient que venien els soldats, Maria va demanar auxili a l'alzina i al pollà. Aquests li van negar, dient que eren massals per doblegar-se i tapar-los. I per això, aquests dos arbres, quan ve l'hivern, queden sense fulles. El romaní, com va sentir, va cridar a Maria. Veniu, veniu, jo us amagaré. I es van amagar al darrere. Per això el romaní té les flors blades, com el vestit de Maria. Sant Josep, amb la seva vorreta, es va posar al davant. Per això arribaran els soldats. I van dir, escolteu, en home, heu vist passar per aquí un home, una dona, amb un ullet als braços? Ai, fa mal temps per pasturar el vestia. No trobo gens de reveta per la meva vorreta. No és això el que els preguntem. Sabeu si ha passat per aquí un home, amb una dona i un nen acoll? Tant matí fan fred que perla? Ostres, mireu com tinc els dits. Que no us ha dit pas que ho diem, res és això. Volem saber si heu vist passar un home, una dona, amb un nen acoll? Ui, ui, ui, ui, mireu quina tan muntanada que ve. Gelarà, gelarà. Els soldats, davant d'unes respostes, tan desbaratades i poquesoltes, el van prendre per boig, el van deixar estar i van seguir el seu camí. Ve't aquí una vegada. Vos hi he inspirada per una legenda recolida per Joan Amades. El Tortell de Reis. Maria en Ruggia. Tothom li oferia del bo i el millor. Aquella pagesa li porta un mató. El petit bailet li dona un cabridet. I aquell rabadà, un crostó de pa. Venen els tres reis amb els seus presents. Com ho faré jo, pobreta de mi? Res puc agrair. Amb pols d'allà terra i amb la neu que caia, ja em passa amb la coca. Per sucre, hi posa espurnes d'estrella. De tortell, tampoc. Mai n'he menjat jo, diu el vell pastor. Somriu el braçol i fa bany manetes, el petit minyó. Ai, a pocaia, que és una noooot. Vé a xènc-me una treia, zucca poc rot. Ver-cauf-ich mein Bettlein und leg mich aufs Stroh. Sticht mich keine Feder und beiß mich kein Witt beiß mich der Hohlerflor. Rikki-tiki-tabi. Betekin, que aquesta és una història que va passar amb un país molt llunyà, a l'Àndia. És una història que va de serps i de mangostes. No sé si sabeu què és una mangosta. Mangostes és un animal no gaire gran, petitó, que té la careta, s'assembla un gat, però un morret com una mostella i una cua xerida, xerida i tiesa. Aquestes mostelles, ah, aquestes mangostes, normalment els hi haurà de molt, molt menjar serps. Bé, doncs veig aquí, que en aquest país, en un cau de mangostes, ni vivia una, ni vivia molt feliç allà, però, de rep, va ploure molt, va fer un aigua, d'aquells aigüats tan terribles que fan aquests països, i es va omplir el seu cau d'aigua. I va ser en tanta l'aigua que va entre el seu cau, que amb la força de l'aigua se'n van dur totes les cries, i la nostra mangosta va anar amb allà. Ella primer va començar a venidar, intentava venidar contra corrent, però va arribar un moment tant de la que hi havia, que, mireu, va quedar com està bornida, i es va pensar que fins i tot es moria. Però, fortosament, es va despertar el cap d'una estona en un jardí, i en aquell jardí es va trobar i va sentir les veus d'un nen, que creava, mireu, he trobat una mangosta, he trobat una mangosta, i ho va ensenyar als seus pares. El pare va estar molt content, va dir-ho, i una mangosta està molt bé, perquè a les mangostes els irà de molt a serps, i a aquest país que hi ha tanta serps, tenir una mangosta a la vora és com tenir un bon vigilant. La mare va dir, ahim, això no sé si m'agrada tant, però el nen es va quedar amb la mangosta, i el nen es deia Toni, i se l'emportava tot arreu, i sí, sí, la mangosta amb el Toni cap a casa. I, clar, la mangosta no havia vist mai cap a casa de homes ni de dones. Per tant, mireu, entrava i sortia a fer cada melesa, va emportar, amb les potes va bucar un tinter, i va atacar tot els papers de l'escriptori. Amb els bigotes els va posar pàboca eulora amb cendré, i quasi sol sucarrima. Em va fer moltes. A l'hora de dinar, seia al costat del nen, i a l'hora de dormir, volguen anar a dormir amb ell. La mare no li agradava, però pare insistia, sí, sí, és important. El que no us he dit és que aquesta mangosta, com totes, sabeu què fan, quan estan a condacassar, fan un sorollet, un sorollet especial. I aquest sorollet és el que dona el nom a aquest copte. Quan veuen, es troben davant d'un animal que el volen caçar, fan un xiolet estrany, com ara... I d'aquí ve el nom. Bé, doncs, la mangosta va anar a dormir amb el Toni, i l'endemà de matí va voler explorar una mica la casa, el jardí. Va sortir el jardí. Va veure que era un jardí molt gran, que havia molts arbres, va dir, ai, que bé, aquí podria jo trobar coses que m'agraden, que jo pugui caçar. I mentre ho mirava tot i tot ho trobava tan bonic, va sentir uns amics d'un ocell. Ai, què passa aquí? Oh, dius que ara m'acaba la serp, que viu aquí, en aquest jardí, que es diu Nac, m'acaba de robar un home del meu niu. I no hi ha manera, aquesta serp sempre ens roba les cries. Ah, sí, quan ho va sentir. I la de qui tenia l'equivitat i va pensar, oi, si la serp se m'agrada tant, va pensar que bé que hi hagi una serp aquí i me les menjaré. I mentre elles parlaven, van anar apareixent altres animals d'aquell jardí, va sortir un ratolí, una granota, i tots feien el mateix aqueixó. És que tenim aquí una parella de serps, el mac i la negaina, que escolta, s'ensmenyen les cries, no hi ha manera que puguem refer i tenir fills, que abans de que creixin ja se'ns han menjat els ous on se'ls han robat del meu. Ah, sí, va dir sí. Diuir-li el pitjor de tots, veu qui és, el pitjor de tots diu què és. Doncs que aquí, aquestes dues serpes han fet un meu i ja estan a punt de sortir. I si ara tenim dues serps, d'aquí quatre dies en tindrem 5 o 6 més. Perquè cada vegada que crien, doncs són 6 o 7 més serps que volen també menjar de les nostres criars. Ah, ah, ah, els dic i aquí, avi, va dir ah, això no pot ser. Avui ho entes, aquest meu? I el van acompanyar. I sí, sí, a mig el jardí, amb un racó, van veure allà tot d'ous, de recerca. I el Riqui va agafar una pedra i, mireu, va començar a parar els ous. I entre els retolins, els ocells i les granotes van matar totes aquelles serpetes, que eren petitones, que encara no havien nascut. Bé, amb això, que l'enac, la serp més grossa, va sortir del cau de dir això no pot ser. I ha passat aquí. I el Riqui es va posar tot i això, i tot ha charit, i van començar a lluitar. En aquell moment van desaparèixer tots, les granotes, els ocells, els retolins, es van avagar corrents, corrents, els seus caos, perquè només de veure aquella serpia tremolaven. Però el Riqui, el Riquitiquita, va ser molt valent, va dir-me que per ser això. I es va plantacar i es va ferrar fort amb les seves llenys el coll de la serp. La serp era molt forra, vinga a patar fort, vinga a patar fort, amb la seva cuaterra. I però el Riqui no deixava el coll. I tant d'estona va lluitar, va lluitar que, de rep, els retolins, els ocells, les van tornar a sortir del cau i van anar a veure aquella lluita. I llavors van començar a animar el Riqui. Va, que tu pots, va, aguanta, i el Riquitiquita, va aguantar-me fort, ha ferret el coll de la serp tan fort, tan fort, que mireu, va matar la serp. I tots van estar contents. Ai, que bé, que bé, quin bon company que tenim, i ens hem salvat, dius, però ara queda la Nagaina, que era l'altre, la parella del Nac. Ai, què passarà, què passarà? Amb això que es va fer fort. I sabeu què va passar? Que la Nagaina, quan va saber que havien matat la seva parella del Nac, i que havien matat tots els seus ous. Va dir, ara sí, jo em faré una, em faré una, que se'n recordaran de mi. I això va sentir un retolí. I va dir, oi, anava a avisar el retolí, és anar a pisar el Riquitiquitavi, que dorm al dintre del nen. Has d'anar a avisar-lo, com ho faig, però a la porta de la casa hi havia un gat. I el retolí no puc entrar, perquè tenia molta por d'aquell dalt. Però el retolí vinga a pensar, vinga a pensar, sabeu què va fer? Va pujar dalt a la fumera, i per la fumera va baixar dins a la casa, i se'n va anar corrents a l'habitació, on dormia el tònim, a Mancosta. I va avisar el Riquitiquitavi. Corre, corre, que bé! La Nagaina, que bé, que aquí farà una malaesa tremendo, que tenim por que no li passarà el tònim. Amb això, que el Riquitiquitavi va sortir del llit, es va magarrader a una porta, i es va pirar, esperar que vingués a la Nagaina. Així que va entrar a la Nagaina, ja va començar a entortullar-se el peu del nen, però el Riquitiquitavi es va fer refor, va fer un bot i es va fer refor el coll de la Nagaina. També va lluitar molt, la Nagaina era molt forta, també li va mossegar, la pobra Mancosta estava ferida, plena de sang, però llotava, llotava, llotava, fins que va guanyar, i la va matar. El demà de matí, sabeu què va passar? Que quan els pares van anar a despertar el tònim, sabeu què van trobar? El tònim dormia al llit tranquil, i els seus peus hi havia una ser morta, i Riquitiquitavi tot plena de sang. Però què van fer? Van cuidar, el van curar, i per sempre més el Riqui va anar a viure amb aquesta família. I aquest és el conte del Riquitiquitavi. I con tu contacte, con tu caballo. Please subscribe! Veta qui un gat, veta qui un gos, veta qui un conte fos. Veta qui un gos, veta qui un gat, veta qui el conte acabat. Ai, apopaiat, això és una noooot! Wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker vom Brot. Verkauf ich mein Bettlein und leg mich aus Stroh. Steh ich mich keine Feder und beißt mich keinen, beißt mich der Hungerflot. Hola,opping. Every day I see your face like a prayer I pray each day that my heart would be home and my soul be filled and my mind be renewed with you. With your arms open wide I can see in my mind you left just waiting for me. I run, I run, I walk, I walk, I fly, I make a bird, I swim, I swim to the sea, I see a light with no blows, but I'm drifting away. Yeah, to the river of life, oh, to the river of life, you're my river of life. Like a tower, you're my grace, like a shield to fill every place. Surround me with angels, from angels above, I stand on the mountain top, assuming your love, the glory around you is all on my head. Cleanse me from everything I've done, everything I've said, I walk, I run, I swim to the sea, I fly like a bird, like the eagle with wings, and I fly to your arms. Deep down inside, and I fly to your arms, you're my river of life. I run, I run, I run, you're the river of life. I fly to the river, I run to the ocean sea. I'm overflowing in fear, all the songs that I hear inside of me, the river, yeah, so. And I run to the ocean, I swim over the sea, to the river of my destiny, to the place where I'll be. Saving your arms tonight, cause you're the river of life. You're the river of life. Radio Tassbènd, Durant a Wittburg, U, en Guema Radio Tassbènd, Durant a Wittburg, U. Say something I'm giving up on you. I'll be the one if you want me to. Anywhere I would have followed you. Say something I'm giving up on you. And I'm feeling so small, it was over my head, I know nothing at all. And I will stumble and fall. I'm still learning to love, just starting to crawl. Say something I'm giving up on you. Sorry that I couldn't get to you. Anywhere I would have followed you. Say something I'm giving up on you. And I will swallow my pride. You're the one that I love, and I'm saying goodbye. Say something I'm giving up on you. And I'm sorry that I couldn't get to you. Anywhere I would have followed you. Say something I'm giving up on you. Say something I'm giving up on you. Say something. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer. Ràdio d'Esfer.