Hi havia una vegada del 17/12/2015

S'enjunts durant terrat puntuals. Són concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la Cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Digueu-us, de nou a Deu del Bespre, va Vilònia. El just a la fusta, parlem de tot el que passa s'enjust. Sóc una urbanita, ho reconeix. Sí, jo també sóc molt urbanita. Tens una bona manida i tens un plat baratíssim i fàcilíssim de fer. També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units. Som molt feliços, és una història de mort molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer i no? És el temps, o si pot ser res, no ho podem canviar. Just a la fusta, vivim s'enjust en directe. Cada matí de Deu a una. Estimat diari. Avui hem fet el programa amb 1.700 de la penya del morro a ràdio d'Esvern. Després de nou temporades, no sé si podré continuar fent el programa. És un pes molt feixuc, que ja no puc suportar més. Sempre penso, va Jordi, va, ves l'últim i deixeu, però és que no puc, no puc, el senyor. Ets de ser fort, ets de ser fort. Fort, com aquesta màquina d'escriure olivètic que m'està tel·ladrant el cervell. Joder, un meu. La penya del morro. Cada tarda de 5 a 7 tot és un drama a ràdio d'Esvern. Hola, som el grup Marc. Mestres, avies recuperadores de contes. Formem part de l'Associació de Mestres Roses Sensat, i avui hem vingut a explicar-vos contes. Esperem que us agradin. Sous el peton, was raschen im strut. Die Gälze geht d'arfos und haben kein Schuh. Der Schuster hat's Lieder, kein Leis denn dazu. Der Ruh kann ja den Gänzlein auch machen. De contes i de rondalles, ja us en comptaré un grapat. La meitat serà mentida, l'altra meitat veritat. L'aranya, una vegada, era una aranya arrelida de fred, molt fred, perquè l'hivern hi feia molt de fred. Estava amb un estable abandonat, un estable ple de taranyines, i aquesta pobra aranya, com altres bestioles, quan ve l'hivern, com les mosques, els mosquits, desapareixen les argantanes, molts d'aquests desapareixen tot l'hivern, busquen un foradet, busquen un lloc, i queden tot l'hivern dormirets. Aquesta aranya va ensupagar amb aquest estable abandonat, ple de taranyines brut, però ja feia fred, i aquesta va buscar un raconet per poder dormir tot l'hivern. Aquesta aranya estava molt tranquil·leta, però un dia que plovia, va ploure, feia molt fred, va cloure per una esquerda d'aquest estable, i va quedar enganxada amb aquesta paret, embolicada amb tots els filets que havia filat. Estava ja gairebé dormideta, molt dormideta, quan de cop i volta va sentir un plor, uns plors d'un infant, d'un infant que ha acabat de néixer. Aquests plors la va despertar, no sabia si feia molt temps que dormia o no, però es va despertar, perquè aquest plor d'aquell infant, d'aquell pobrissó que estava plorant, la va despertar i es va moïnar molt. No podia suportar els plors dels infants, llavors va obrir un ullet, i va veure, a baix a l'estable, un nen, un petit nadó, un petit nadó, però el voltant d'aquest nadó, una llum, una uriola com de foc, com d'aurada i d'un més veia l'infant, i l'aclaró aquesta que il·luminava tot l'estable. Poder, poder, hi havia més gent, però d'un més veia, d'un més veia l'infant. Llavors l'aranya, cabila, que cabilaràs, pensant, pensant, perquè les aranyes cabilen molt. Pensava, pensava que serà això, però aquests plors, un nen, un nadó, un nadó plorant amb aquesta llum, no ho entenia. Llavors l'aranya, l'aranya, que va tenir un fillet i se li va morir de molt petit, quan ja començava a filar, va pensar, no puc suportar els plors dels infants, va baixar amb el seu filet, va baixar fins a la palla, fins a la palla, i llavors d'allà de la palla, va arribar el nen pels paüets, pels paüets va pujar, va pujar, va pujar, fins a la barbeta i li va fer passigulletes. L'infant, amb aquelles passigulletes, se'l va mirar, se'l va mirar, i va somriure, va fer un somriure, un somriure silenciós, un somriure de debò, com són de debò els somriures, sense fer sorolls. L'infant va parar de plorar, va mirar l'aranya, la va agafar amb les seves manetes, li va posar una espurna d'aclaró al cap d'aquesta aranya, i amb les manetes la va llançar cap a un, i una força, una força que no sabia si era l'aranya, va quedar totes, totes barades, no sabia si era de alegria, de goig, i va passar a pujar, a pujar, per sobre de l'estable, per sobre de les taulades, dels edificis més grans, de tota aquella ciutat. Va pujar cap a un, cap a un, cap a un, amb aquelles pornetes d'aclaró al cap. Tot va pujar a un, però també es va començar a dirigir-se endavant, endavant. Va passar per països, per països on? D'una altra manera, on la gent es vestia d'una altra manera. Oh, la lluna quan la veia passar, deia, oi, i somreia, deia quina cosa més bonica. A l'aire, a l'aire que té unes espurnetes, també estava ballant de content quan la veia passar, i ell endavant, endavant, endavant. Hi havia, hi havia els ocellets també, que al veure-la, doncs, estava, no sabia què passava. Qui era allò tan preciós? I anaven de branqueta, en branqueta, amb aquells arbres despulladells pel fred. I els arbres veien observadors de tot allò. Man, i ell, i l'aranya, endavant, endavant, endavant. Hi havia, amb un poble, un seg que li va caure el platet que captava, i llavors va dir, oh, he vist, he vist, he vist la llum. I després, més endavant, va veure una senyora que hi havia, que portava la seva filleta, que encara no parlava, i va dir, i va sentir que deia, oh, que bonic, que bonic. I ella, l'aranya, amb aquella llumet, aquelles pornetes que el declaró, anava endavant, endavant. Fins que va trobar, sabeu, va trobar un ballet, un ballet de barba blanca, d'una barba blanca, que li arribava fins a la cintura, i anava amb una bestiota, amb un animalot gran, gran, gran de color rosa. Només va ser trobar aquest ballet, va canviar la direcció, i va anar de tornada. I ja tenim l'aranya, el ballet, muntat amb aquest animalot tan gran, tan gran de color rosa, i endavant. I van tornar a un altre cop, endavant, anant endavant, endavant, fins que van trobar un altre ballet, un altre ballet, també amb una barba blanca, que li arribava fins als genolls. I aquest ballet anava també muntat amb un animalot gran, gran, gran, de color negre. I ja tenim l'aranya, el primer ballet muntat amb aquell animalot rosa, seguit de l'altre ballet, muntat amb un animalot gran, gran, gran de color negre. I així van caminar, van anar endavant, endavant, endavant, fins que van trobar un altre ballet, més ballet, més ballet, més ballet, de barba blanca, que li arribava fins als peus. I aquest ballet també anava muntat amb un animalot molt gran, molt gran, de color blanc. I així tenim l'aranya i els tres ballets, endavant, endavant, endavant, fins que van arribar, fins que van arribar a l'estable, al portal de l'estable, on molt a l'hora d'anir hi havia quatre pastors, quatre pastors que van dir, ui, guaiteu, guaiteu, guaiteu, una estrella, llegenda contada, llegenda estimada. Ai, apopeia, que és una noot, que és una noot, que és una noot, que és una noot, que és una noot, que és una noot, que es gjueix el pup dè Germà, que es discursa i que fa mi fe, que és una noot, rom Quick will a Alemanya. Tota la naturalesa esperava el naixement del nen. Fins i tot les erbes i flors més menudes. No sabien quan vindria. Tot l'estiu van estar creixent i florint mentre pensaven. Volem ser aquí per saludar-lo quan arribi. Va passar la tardor i arribar al cor de l'hivern. Cap d'elles no es va quedar, sinó una planta petitona que va continuar brotant tot i que el fred ara era ben viu. No tenia por del tort ni de la gebrada i empenia les tiges i folletes verdes amb un foradant la neu. I aleshores, un xic abans que n'esqués l'infant, la seva poncella es sobri vedant els petals suals. Va florir a l'entrada a l'estable davant la porta oberta. Aquí brillant amb l'allum que ve dels estels em quedaré i ja tot estarà a punt per l'arribada del nen. El punt de la mitjanit quan l'infant n'aixia, la rosa de Nadal, tota resplendia. Vete aquí una vegada. L'agenda alemanya, l'arissó i l'infant. Però la menjadora d'un estable vivia un arissó. Era molt tímid, mai no usava mirar més amunt del seu nacerró. Era també molt, molt poruc. Si sentia algun soroll d'estany tot ell tremolava. Les punxes del seu coset se li posaven dretes i quedava fet una bola quiet com si fos mort. Per viure necessitava tant l'escalfor que, en arribar al fred de l'hibert, es quedava gelat i buscava el racó més calentó a on amagar-se. Vete aquí, però, una nit molt crua de desembre de la menjadora de l'estable on s'estava a rau-li, en sortir una mena de soroll molt fin i s'han escampar un allum i un escalfor tan fortes que el cor del menú tarissó s'omplia de joia i de vida. Eren un allum i un escalfor més vives que les del sol més fort de l'estiu. El nostre arissó, sortir ben despert del seu racó, endut per una força misteriosa cap a la menjadora. Ell, qui era tan timid i poruc, s'oblidava de tot i no tant sols es punxes se li posaran dretes, li quedaran penjant suavement del coset. Poca poquet s'anar apropant cap a la menjadora. Quan hi arribar, fins i tot es posar dret i el saja de puntetes, perquè els arissons són beixets, es quedaran mirant de fit de fit meravellat aquell nen petit que hi havia dins. El nen, amb la seva maneta, passar suavellament damunt de les seves punxes i l'arissó va quedar ple d'una joia i va sonribre. Vete aquí una vegada. Mireu, hi havia un poble que es deien els grecs i aquests s'enduien la palma en inventar històries. Eren, bueno, amb una imaginació que cap més poble l'ha tingut. Mireu, la gent, quan veien una cosa que els criava, la tensió pensava, oi, això, o com ho hauran fet els deus? I a partir d'aquí s'inventaven la història, històries meravelloses. Doncs mireu, avui explicarem la història de Filemón i Bautis. Mireu, hi havia una contrada que es deia Frigia i allí hi havia un llac d'unes aigües claríssimes, netes, i a prop d'aquest llac, molt a prop, hi havia dos arbres, un tel i un roure, que estaven juntets, un amb l'altre. Les seves branques anaven, unes anaven amb les altres, semblaven que s'abracessin. Doncs, mireu, els grecs van pensar, a partir d'aquí es van inventar la història de Filemón i Bautis. I avui us ho explicaré. Mireu, resulta que en aquesta, aquí hi havia una ciutat, una ciutat de cases de marbre, la gent vivia molt bé, i molt comodament en aquella època. I llavors hi havia un deu, el deu més important, Zeus, que va pensar, avui va aprovar aquesta gent a veure si és bona gent i és marícord. Saps? Escompedeix dels vianants que passen per aquí. Vull anar a veure-ho. I llavors va dir el seu fill Hermes, li va dir, mira, anirem a aquesta ciutat, aprovar el cor d'aquesta gent, i veurem si és bona gent o no. Ens vestirem com qualsevol, habitant d'allà. I es van vestir també de viatgers, eh, amb robes pobretes, i van baixar d'allà on estaven, de l'olim, o la muntanya on vivien tots els deus, i van baixar i van aparèixer la ciutat dels dos, amb un aspecte cansat. I anaven porta per porta, casa per casa, demanant-nos pedatge, perquè estaven molt cansats, a veure si es podien donar els pedatges per aquella nit. No, no va haver ningú, ningú. Cada casa se'ls treia de sobre, uns amb bones paraules, els altres amb el gènit, i criant, fora d'aquí, fora d'aquí, no els volem. I així va ser que ja han sortit de la ciutat, i quan ja sortien de la ciutat van trobar allà, a prop del camí, una cabaneta, una cabaneta molt pobra, feta de fang, de troncs i de branques, i eseguts allà a la porta d'aquesta cabaneta, dos ballets, dos ballets, i mira, els deus va pensar, els demanarem uns pedatges amb aquests de parella, de ballets, i els hi van dir, mireu, podeu donar-nos els pedatges, que som uns viatgers caminants, perquè ets camins molt cansats, molt cansats. Filémont, que es deia a ell, diu, es va xacar, i dius, i tant, que sí, mireu, nosaltres som molt pobretts, molt pobretts, però el que tenim és com si fos vostra. I veia, bàufis, la seva mulher, també els hi va dir, sí, sí, passeu, passeu. Bàufis, ràpidament, se me n'anava el foc, batia el foc, i va posar una ulleta, una ulleta, amb les llagums que veien collit de l'hortet, i en aquesta d'allà, per fer-li un bon sopar. Filémont va tallar un tros de cançalada que penjava del sostre, i el també la va afegir amb aquella ulleta. Mentre tant, bàufis, bàufis va preure una tauleta, una tauleta, amb unes tovalles balletes, peronetes i polides. Va posar a sobre la taula uns platets amb menous, amb ballanetes, amb formatge que tenien, i també amb una miqueta de mel, un platet amb mel, amb una mel rosa, d'un rus de velles, que tenien per allà a la soca d'una abra. Tot la tauleta estava preparada d'aquesta manera, mentre l'ulleta anava fent les llagums. Però es van sentar a la taula, van menjar, i encara hi havia una nana que voltava per allà, i Filémont li va dir que amb aquest àcnec també el podem rostir, per aquests foresters que han vingut tan cansats. Sí, sí, no, i els seus, i llavors ja t'ha donat compte com era aquella gent, i va dir, no, ja en tenim prou, ens heu donat menjar tot el que teníeu, i us heu quedat sense, inclús, Filémont, els va rentar els peus perquè descansessin de tot aquest viatge tan llarg que deien que havien fet, i així va ser, que es van aixecar de taula, i els seus, i va dir, mireu, mireu, hem passat per la ciutat, i aquesta ciutat no ens ha donat nous pedatges, i mireu, el van sortir fora a la porta, i diu, els seus, i va dir, mireu, mireu, i sabeu, la ciutat havia desaparegut, ja no quedava res de la ciutat, i en comptes de la ciutat hi havia un llac, un llac, aquell llac d'aigües claríssimes, i ens heu agraït per tot aquest acolliment, i els hi va dir, mireu, aquesta casa es convertirà en un temple, un temple que, i vosaltres, sereu els guardiants d'aquest temple, dit això, aquella casa es van aconvertint amb un palau, un palau de marbra, amb unes columnes que rodejaven tot aquest palau, i vosaltres, i va dir, ceus, vosaltres sereu els guardiants per sempre més, i així es va ser. Per abans de marxar, em seu els hi va dir, però ara, vosaltres, m'heu de dir què és el que voleu, per vosaltres, una gràcia per vosaltres dos. Filimón va dir, ai, jo només desitjaria que morís quan es morís la meva esposa, Bautis, i tu, Bautis, què vols? Ai, ceus, jo també voldria morir el mateix temps que el meu marit, el meu espós en Filimón, i així va ser, que van viure encara molts temps amb Bautis i Filimón, molt temps, allà, molt farissos, com a guardiants d'aquest temple. Van marxar els seus hiverns, ells estaven així, en farissos, i bé, però, mireu, un dia que es van llevar, van veure com una boira espesa, estranya, i, oi, el Filimón li va dir, oi, Bautis, què, què, què, que sembles, que sembles un till, i el Bautis li va dir al Filimón, oi, si sembles un roure, van arcejar els braços cap a munt, i, mireu, es van estavantant juntets, que es van transformar aquells braços en branques d'un roure i d'un till, i estavenant juntets, d'anjuntets, que les branques semblaven que s'abracessin unes amb les altres, i així va ser com en Filimón i Bautis van acabar els seus dies, i aquesta història, aquests grecs, l'explicaven sempre els pares, els fills, i els fills, els fills, els fills, i així va ser com han quedat aquesta història fins a nosaltres. Història explicada, història contada, i ja s'ha acabat. Aia, Popeia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker vom Brot, verkaufe ich mein Metlein und lebe ich aufs Stroh, stüch mich keine Feder und beiß mich ein, und beiß mich der Hungerflot. I que t'acric, que t'acrac, el conte s'ha acabat, derrere la porta hi ha confits, perquè us aneu allà pels dits. Aia, Popeia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker vom Brot, verkaufe ich mein Metlein und lebe ich aufs Stroh, stüch mich keine Feder und beiß mich ein, und beiß mich der Hungerflot. Aia, Popeia, das ist eine Not, wer schenkt wie eine Dreier zum Zucker vom Brot, verkaufe ich meine Metlein und lebe ich aufs Stroh, stüch mich keine Feder und beiß mich ein, und beiß mich der Hungerflot. Come on and come to me now, don't be ashamed to cry, let me see you through, cause I've seen the dark side too, when the night falls on you, you don't know what to do, nothing you confess could make me love you less. I'll stand by you, I'll stand by you, I want that nobody hurt you, I'll stand by you. So, if you're mad, get mad, don't hold it all inside, come on and talk to me now. Thank you, for what you got to hide, I get angry too, but I'm alive for lucky you, when you're standing at the crossroads, you don't know which path to choose, let me come along, sleeping at your door, I'll stand by you, I'll stand by you, I want that nobody hurt you, I'll stand by you, take me into your door this time, and I'll never desert you, I'll stand by you. And when, when the night falls on you baby, I'll stand by you, I'll stand by you Won't let nobody hurt you I'll stand by you, take me in until your darkest hour And I'll never desert you I'll stand by you, take me in until your darkest hour And I'll never desert you I'll stand by you, I'll stand by you Won't let nobody hurt you I'll stand by you I'll stand by you, I'll stand by you Won't let nobody hurt you I'll stand by you, I'll stand by you Won't let nobody hurt you I'll stand by you, take me in until your darkest hour And I'll never desert you I'll stand by you, I'll stand by you Vas marxar al cel, ni els cims ni les ous, no et saben les passes Vas volar sense dir res, deixant-nos només el can del teu riu No serà on ets margalida, però el can si t'arriba té l'ú com un ves Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor No serà on ets margalida, però el can si t'arriba té l'ú com un ves No serà on ets margalida, però el can si t'arriba té l'ú com un ves Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor I amb aquesta cançó craneixi el seu crid, perquè ems marzi bocum Que sigui el seu nom com un desfidel, que és nostra totora No serà on ets margalida, però el can si t'arriba té l'ú com un ves Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom del teu amant, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor Crida el nom, bandera negra al cor